«El senyor Menchon ocupa una plaça de comissió de serveis i no se’l pot apartar encara que volguéssim, que no és el cas». El regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Ignacio García Latorre, responia d’aquesta manera a Porta Enrere quan aquest mitjà li va preguntar per la continuïtat en el càrrec del cap tècnic d’aquesta regidoria, Joan Menchon, després que el Diari de Tarragona fes públic que hauria d’anar a judici pel cas Minerva. Es tracta d’aquell afer que va ser destapat per Porta Enrere en un article que es va publicar el 16 de juliol de 2021 i en el qual s’explicava que uns operaris de l’empresa Foreseny van fer malbé el relleu escultòric de la deessa Minerva —el més antic d’època romana fora de la península Itàlica— i la torre que porta el seu nom —que forma part de la muralla de l’antiga Tàrraco, el monument romà més gran de la península Ibèrica— quan van col·locar una bastida que havia de servir perquè diferents especialistes poguessin examinar de prop la torre i l’escultura per avaluar el seu estat de conservació. Menchon va ser investigat primer per la Fiscalia i, posteriorment, pel jutge perquè no va supervisar els treballs d’instal·lació de la bastida i, per tant, no va poder impedir que els operaris de l’empresa Foreseny fessin tretze forats amb un trepant a aquests elements arqueològics que formen part del conjunt monumental de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat.

«El fet que una persona estigui en comissió de serveis no vol dir que sigui intocable», diu Antoni Ferré, doctor en dret, advocat i professor associat de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona. Segons Ferré, l’administració pot obrir un procediment per decidir si sanciona el treballador públic. Mentre dura aquest procediment, diu, es poden prendre mesures cautelars en les quals el funcionari quedaria apartat temporalment de la comissió de serveis fins que no hi hagi una resolució provisional o definitiva. Aquest jurista assegura que, de vegades, aquest procediment administratiu pot anar vinculat també a un procediment penal en curs. Si fos així, l’administració podria suspendre el funcionari un màxim de sis mesos. Si, un cop finalitzat aquest període, no hi ha hagut resolució del procediment penal, aleshores el treballador hauria de ser reincorporat.

«Es pot apartar un funcionari [del seu càrrec o d’una comissió de serveis] amb un procediment disciplinari o de remoció, sempre que hi hagi causa», diu la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya a Porta Enrere. Segons aquest organisme encarregat «d’implementar les polítiques, els criteris i les directrius en matèria de recursos humans, i dissenyar i executar els processos de transformació de la funció pública catalana», en casos de sancions molt greus, «podria determinar-se, fins i tot, la separació del servei com a personal funcionari i no tindria dret a l’atur». La Direcció General de Funció Pública explica que, en el cas d’una remoció (acció de fer cessar un treballador públic del lloc de treball que ocupa) «comportaria la pèrdua del lloc de treball, però no de la condició de funcionari de carrera». En aquests casos, diu aquest organisme, es tracta de «cessar als funcionaris del seu lloc de treball per una manca de capacitat per desenvolupar correctament les funcions atribuïdes al lloc de treball».

Pocs mesos després que es produïssin els fets pels quals Joan Menchon anirà a judici, l’Ajuntament de Tarragona va decidir fer una investigació interna per tal de dilucidar si s’havien de depurar responsabilitats per la destrossa al relleu de la deessa Minerva i la torre. Les conclusions d’aquella investigació es recullen en un informe del 22 de desembre de 2021 signat per l’oficiala major (i cap de l’assessoria jurídica) del consistori tarragoní, Irene Torralba. L’oficiala major exculpava Joan Menchon de qualsevol responsabilitat emparant-se en una «prova documental» que era, ni més ni menys, un informe fet pel mateix Menchon cinc mesos abans. És a dir, el document en el qual es fonamentava l’informe d’exculpació havia estat redactat per la persona a la qual s’acusava d’haver comès, presumptament, la negligència de no haver supervisat les obres d’instal·lació de la bastida, tal com va explicar Porta Enrere en un article el 25 de novembre de 2022.

De fet, Joan Menchon va fer servir aquell informe de l’oficiala major de l’Ajuntament de Tarragona en el recurs que va presentar a l’Audiència Provincial per tal d’evitar el seu processament. Els magistrats van rebutjar el recurs i van decidir enviar Menchon a judici.

«Es pot apartar un funcionari del seu lloc de treball i d’una comissió de serveis per una “pèrdua de confiança”», diu el professor Antoni Ferré, tot remarcant que, per a dur-ho a terme, cal que «es justifiqui adequadament». L’actual regidor de Patrimoni Històric, Ignacio García Latorre (PSC), tal com havia fet el seu predecessor en el càrrec, Hermán Pinedo (ERC), va manifestar a Porta Enrere que «confiava plenament» amb Menchon.

Vuit anys de comissió de serveis ininterromputs

Els fets pels quals Joan Menchon haurà d’anar a judici es van produir quan aquest ostentava el càrrec de cap tècnic de Patrimoni Històric i en l’exercici de les seves funcions. Menchon va accedir a aquest lloc de treball gràcies a una comissió de serveis, que és una figura «de caràcter temporal que es donarà exclusivament per necessitats del servei i que significarà la destinació a un lloc de treball diferent d’aquell que el funcionari ocupava», tal com la descriu el Decàleg d’aspectes clau en les comissions de serveis.

Enguany, Joan Menchon farà vuit anys que ocupa aquesta comissió de serveis. La llei només permet una durada màxima de dos anys.

«La durada de les comissions de serveis és de dos anys, finalitzats els quals, si la vacant no ha estat coberta definitivament per qualsevol causa, es pot tornar a cobrir mitjançant una altra comissió de serveis, sempre que continuï existint la urgència i la necessitat inajornable de la seva cobertura», diu la Direcció General de Funció Pública a Porta Enrere. Aquest organisme remarca que «l’Administració ha de proveir la plaça amb caràcter definitiu, sigui per concurs o per accés concurs oposició. Si no la proveeix, pot arribar a tenir responsabilitat [per no haver-ho fet]; normalment, aquesta responsabilitat es determina via tribunals».

L’Ajuntament de Tarragona no ha proveït mai la plaça de cap tècnic de Patrimoni Històric de forma definitiva. Les convocatòries que ha fet sempre han estat en forma d’unes comissions de serveis que sempre ha ocupat Joan Menchon.

«En principi, el funcionari no hauria de tenir cap culpa del fet que la comissió de serveis s’allargui, tret que, per una qüestió de mala fe, ell fos el causant d’aquest allargament de la prestació», diu el professor Antoni Ferré.

La plaça de cap tècnic de Patrimoni Històric va aparèixer per primera vegada en un document del 20 de febrer del 2013 que portava per títol Proposta de millora de l’organigrama municipal i catàleg de llocs de treballs a la conselleria de Patrimoni Històric en base a una estructura de gestió tècnica: incorporació de llocs de treball concrets i definició de funcions. En aquella proposta, es volia diferenciar allò que feia el Museu d’Història de Tarragona (MHT) del Servei de Patrimoni Històric, ampliant el nombre de professionals que hi treballaven. Així, s’indicava que calia una «estructura organitzativa diferenciada i efectiva» perquè el Museu d’Història havia assumit funcions que no li eren pròpies i, per això era necessari la creació «d’un servei tècnic potent i tutelat per tècnics especialitzats». En aquesta nova estructura, el director del Museu d’Història i el cap del Servei de Patrimoni Històric estarien al mateix nivell jeràrquic. En aquell moment, aquest últim càrrec estava vacant, mentre que el director del MHT era Lluís Balart, excandidat a l’alcaldia de Tarragona a les files d’Iniciativa per Catalunya (ICV). Balart havia accedit al càrrec de director sense haver tingut pràcticament cap experiència contrastada en el sector de l’arqueologia i el patrimoni, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 15 de febrer de 2017.

Aquella proposta de millora de l’organigrama i catàleg de llocs de treballs a la regidoria de Patrimoni Històric havia nascut «per iniciativa dels treballadors municipals sotasignats», tal com constava en el document. Els «sotasignats» eren Lluís Balart, el cap de manteniment de Patrimoni, Arcadi Abelló, i Joan Menchon, arqueòleg municipal.

Quatre anys més tard, el cap de Personal de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Olivan, anunciava l’obertura del termini de presentació de sol·licituds per a «l’adscripció en comissió de serveis, temporal, al lloc de treball de cap tècnic de Patrimoni Històric». Segons aquell document, la comissió de serveis es feia «mentre no es tramita i resol el concurs» per aquell lloc de treball, que s’havia de cobrir de forma «urgent i necessària».

Que fos «urgent» cobrir una plaça que s’havia arribat a la conclusió que calia crear quatre anys abans podria haver invalidat aquella comissió de serveis. Així, una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (31/2019, de 23 de gener; recurs 754/2018) deixava sense efecte una comissió de serveis per aquest motiu: «[…] Resulta difícil justificar l’existència d’una necessitat urgent quan ens trobem davant d’un fenomen que ja s’havia detectat feia temps. Si se n’ha demorat la detecció i solució durant tant de temps, el correcte hauria estat la posada en marxa dels mecanismes ordinaris per a la cobertura de les places. En efecte, no sembla correcte que s’inverteixi temps a detectar un problema i a buscar una solució però que després, per cobrir aquesta, s’apliqui un mecanisme merament provisional».

A la comissió de serveis de cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona s’hi van presentar tres candidats, Miguel Valle, funcionari adscrit a la secció tècnica d’Enginyeria Industrial de l’Ajuntament de Tarragona, Arcadi Abelló i Joan Menchon. El primer va ser descartat perquè no acreditava cap experiència en patrimoni històric. Dels altres dos, es va triar Joan Menchon.

L’informe on consta la resolució d’aquella comissió de serveis té data del 23 de maig de 2017 i està signat per la cap de servei de Cultura i Serveis a la Persona, Araceli Saltó. En aquell document, Saltó justificava l’elecció de Menchon d’acord amb la proposta organitzativa del Servei de Patrimoni Històric que havien signat Abelló, Balart i Menchon el febrer de 2013: «L’equip tècnic de patrimoni històric va redactar una proposta organitzativa que adjunto i de la qual es desprèn [sic] que la coordinació tècnica en la forma que fos havia de correspondre al senyor Joan Josep Menchon Bes». És a dir, aquell document amb la nova relació de llocs de treball que s’havien de crear va ser clau perquè Menchon accedís a una plaça, la de cap tècnic de Patrimoni Històric, que ha ostentat fins ara. En aquella proposta del 2013 no es deia en cap moment que Menchon era qui havia d’ocupar aquell càrrec. De fet, un dels altres «sotasignats», Arcadi Abelló, també es va presentar a aquella primera comissió de serveis de l’any 2017. No seria l’única vegada que ho fes, però sempre va quedar per darrere de Menchon.

Els avisos d’Intervenció

La comissió de serveis de Menchon es va prorrogar per «decret» a finals del 2017 per un any més i, arribat aquell moment, per sis mesos extra, fins al 30 de juny de 2019. En total, dos anys, el termini màxim que marca la llei per aquesta figura laboral de l’administració pública.

La cap de servei a la Persona feia un nou informe justificant la necessitat d’una nova comissió de serveis perquè s’havia de mantenir el funcionament del servei de forma «urgent i inajornable» donat que no s’havia convocat el concurs per a la provisió definitiva d’aquest lloc de treball.

A diferència del 2017, aquesta vegada no es va presentar cap candidat més llevat de Joan Menchon que, d’aquesta manera, va revalidar la comissió de serveis. El seu sou va ser de 59.106,36 euros anuals.

Dos anys després, el 2021, la situació es tornava a repetir. L’Ajuntament no havia convocat el concurs per fer la provisió definitiva de la plaça i, per tant, la solució va ser fer una nova comissió de serveis. Com l’any 2019, Menchon va ser l’únic candidat, i va tornar a aconseguir el lloc de treball, ara amb un sou de 61.759,44 euros a l’any.

L’última comissió de serveis per al càrrec de cap tècnic de Patrimoni Històric es va aprovar el juny de l’any 2023. Aleshores, hi va haver dos candidats, Menchon i Arcadi Abelló, que ja s’havia presentat en la primera comissió de serveis de l’any 2017. La plaça va tornar a ser per a Menchon. Segons la cap de Serveis a la Persona, Araceli Saltó, la tria de Menchon es va fer perquè va «acreditar una completíssima trajectòria» professional. De fet, el currículum de Menchon ocupava unes 100 pàgines. Dins de tota la relació de la formació adquirida, publicacions i feines desenvolupades, Joan Menchon incloïa com a mèrit el càrrec de cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarrgona «en comissió de serveis des de l’1/7/2017 fins a la data».

Segons explica el subdirector general d’Ordenació Jurídica i d’Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Funció Pública, Isidre Estivill i Galdón, en el seu Decàleg d’aspectes clau en les comissions de serveis, «la infracció del termini màxim de la comissió de serveis no pot servir per beneficiar el funcionari o funcionària comissionat davant d’altres aspirants en el concurs per a la cobertura definitiva del lloc de treball». És a dir, el fet que, en aquest cas, Joan Menchon, faci vuit anys que ostenti el càrrec de cap tècnic de Patrimoni Històric no l’ha de beneficiar davant d’altres candidats que aspirin a la plaça quan aquesta es convoqui de forma definitiva. Estivill cita, per aquest supòsit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella la Manxa de 14 de gener de 2016 (rec. 96/2014), que declara la nul·litat d’una convocatòria de concurs de mèrits per desviació de poder: «Efectivament, la part apel·lant al·ludeix amb insistència al fet que en la convocatòria s’atorga una prioritat absoluta als que estaven ocupant els llocs convocats, els quals estaven coberts, segons s’al·lega per la part apel·lant i no desmenteix el lletrat de la Junta, mitjançant comissió de serveis, sense que consti s’hagi convocat concurs general o específic per a la seva provisió […] malgrat que aquesta situació no es pot prolongar més enllà del termini màxim de dos anys, és a dir, amb infracció del límit previst a la normativa d’aplicació per a aquesta forma de provisió dels llocs de treball, la qual cosa implica una clara situació d’avantatge a favor dels funcionaris que al seu dia van accedir als llocs convocats en comissió de serveis i que han continuat ocupant-los malgrat d’esgotament».

Per aquesta nova comissió de serveis que va començar el juliol de 2023 i que finalitzarà el mateix mes d’enguany, Menchon ha percebut 67.259,04 euros a l’any.

Com s’ha vist, Joan Menchon s’ha presentat a les quatre convocatòries de comissions de serveis de cap tècnic de Patrimoni Històric que s’han fet i, en totes, va aconseguir la plaça, fins i tot quan ja tenia la condició d’investigat pel cas Minerva. «Cal recordar que existeix la presumpció d’innocència i, per tant, la condició d’investigat no incapacita per presentar-se a ofertes de treball com a personal funcionari», aclareix la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya.

Sobre les comissions de serveis de Menchon, la Intervenció General de l’Ajuntament de Tarragona (IGAT) ja va advertir l’any 2019, és a dir, només dos anys després de la primera, que «la provisió de llocs de treball mitjançant comissió de serveis podria esdevenir l’omissió del procediment exigible, sempre que es demori la tramitació i resolució del procediment corresponent».

Així, una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, de 19 de juliol de 2018 (recurs 436/2017) assenyalava que hi pot haver desviació de poder per part de l’administració a l’hora de fer recurrentment una comissió de serveis en lloc de proveir la plaça en concurs de forma definitiva: «[…] Tot això comporta l’estimació de l’últim dels motius al·legats, pel qual es denuncia desviació de poder en la conducta de l’Administració en la mesura que s’ha utilitzat una norma de cobertura que és la que permet acudir, per raons d’urgència i provisionalitat, a la comissió de serveis, per tractar d’eludir la necessitat que els llocs de treball es cobreixin a través dels sistemes ordinaris».

Els avisos d’Intervenció en forma d’observacions a la fiscalització d’aquesta comissió de serveis —tot i que sempre en sentit favorable— es van repetir el 2021 i el 2023. Així, l’any 2021, l’IGAT deia: «Cal justificar l’excepcionalitat per a cobrir necessitats urgents i inajornables, tal com esmenta la STS [Sentència del Tribunal Suprem] de 24/6/2019, així com motivar els requisits recollits en aquesta». Aquesta sentència esmentada per Intervenció diu que, encara que en una plaça que estigui vacant no es fixi un termini per a oferir-la, s’ha de fer una convocatòria i que sigui pública «per evitar tractes preferents en benefici de la carrera professional del funcionari comissionat». Segons Isidre Estivill, això «és una al·lusió a la necessitat de convocar sense dilacions el lloc de treball per a la seva provisió definitiva».

En aquest sentit, l’IGAT advertia que «la concatenació d’adscripcions en comissions de servei podria esdeveni l’omissió del procediment exigible, sempre que es demori la tramitació i resolució del procediment corresponent, i més tenint en compte la STS esmentada anteriorment».

Malgrat aquests advertiments i la jurisprudència existent, la plaça de cap tècnic de Patrimoni Històric es va continuar oferint en comissió de serveis. El 2023, Intervenció ja no va esmentar la sentència del Tribunal Suprem ni cap altra, limitant-se a advertir que fer una comissió de serveis «podria esdevenir l’omissió del procediment exigible», és a dir la provisió de la plaça de forma definitiva.

La comissió de serveis de Joan Menchon finalitzarà l’1 de juliol de 2025. Aleshores, caldrà veure si l’Ajuntament de Tarragona convoca la plaça per a fer-la definitiva o torna a fer-ho en comissió de serveis, fet que implicaria que aquest càrrec s’estaria exercint durant 10 anys sota aquesta fórmula, molt per sobre del que marca la llei.

FOTO:  Joan Menchon assenyala el relleu de la deessa Minerva a la torre del mateix nom el 2 de juny de 2021 en la presentació de les actuacions que s’havien de fer per l’estudi de l’escultura i el monument i que van desembocar en la destrossa feta pels operaris de Foreseny. En la presentació també hi havia l’aleshores regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, i la delegada diocesana de patrimoni cultural de l’Arquebisbat de Tarragona, Roser Martín. AUTOR: Manel R. Granell / Ajuntament de Tarragona.