Fa pocs dies, la Candidatura d’Unió Popular (CUP) de la ciutat de Tarragona va publicar un vídeo en el qual fusionava l’estudi de la qualitat de l’aire que va impulsar la cupaire Eva Miguel quan era al capdavant de la regidoria de Medi Ambient durant l’anterior legislatura (amb el republicà Pau Ricomà com a alcalde) i la Marató de TV3, que enguany està dedicada a les malalties respiratòries.

En el vídeo, de poc més d’un minut de durada, es poden veure imatges de la ciutat de Tarragona i de la indústria petroquímica mentre sona la cançó de l’espot promocional de la Marató.

En el text que acompanya el vídeo, publicat a diferents xarxes socials com X (antic Twitter), s’incloïa el hashtag «#PSCoAIRE», fent referència a la no adjudicació del contracte de l’estudi de la qualitat de l’aire per part de l’actual govern de Tarragona, el PSC (amb Rubén Viñuales com a alcalde).

QUALITAT DE L’AIRE 😷| La Marató de TV3 d’enguany és sobre les malalties respiratòries.
A Tarragona el PSC es nega a executar l’estudi de la qualitat de l’aire que la CUP vam treure a concurs des de la regidoria de medi ambient i que està aprovat des de juny de 2023.#PSCoAIRE pic.twitter.com/FYRn7gv6Qb

— CUP Tarragona (@CUPTarragona) November 29, 2024

Tal com va publicar Porta Enrere el 19 d’abril d’enguany, el concurs per fer-se amb el contracte, de poc més de 500.000 euros, va ser guanyat pel Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), però, tot i que el procediment administratiu ja havia finalitzat, el govern municipal no va fer el tràmit d’adjudicació —tampoc de desistiment o de renúncia— i va deixar el concurs en l’aire, malgrat que la legislació, segons els experts consultats en aquell reportatge, en aquest sentit és clara: cal formalitzar l’adjudicació en un termini màxim de cinc dies.

L’Ajuntament no va fer res durant setmanes —el contracte s’havia d’haver adjudicat (o renunciat a ell) el 18 de desembre de 2023 a tot estirar— i el mes de febrer, el regidor Guillermo García de Castro va decretar una moratòria primer que, mesos més tard (a finals de maig), es va convertir en una suspensió de sis mesos que finalitzava el passat 28 de novembre. L’argument del govern municipal per deixar l’adjudicació als núvols era que el consistori volia que l’estudi el fes i el pagués la Generalitat i que, a més, abastés més municipis i no només la ciutat de Tarragona. Això, però, no constava en cap dels plecs del concurs i, per tant, va ser una condició posterior i quan el mateix equip de govern socialista ja havia admès que la candidata guanyadora era la UPC.

Tal com demostren els documents en poder de Porta Enrere, el departament de Contractació assegurava que si no hi havia partida pressupostària de la Generalitat per fer un nou estudi de la qualitat de l’aire a Tarragona, l’Ajuntament havia d’adjudicar el contracte a la UPC a partir del 29 de novembre —avui, 2 de desembre, encara no hi ha pressupostos—. El consistori, però, va fer un comunicat de premsa l’endemà que Porta Enrere publiqués que el govern municipal no volia adjudicar el contracte dient que havia decidit prorrogar sis mesos més aquella suspensió de l’adjudicació, tot a l’espera que la Generalitat inclogués (o no) una partida en els comptes per al 2025 —si fos així, això suposaria licitar un nou contracte, deixant en no res el concurs fet per l’Ajuntament i que ha guanyat la UPC—.

Responsabilitats penals

Davant de tot això, la CUP ha decidit emprendre accions legals, considerant que l’Ajuntament de Tarragona podria haver comès un delicte de prevaricació amb la suspensió de l’estudi de la qualitat de l’aire, en el sentit de no haver pres cap decisió sobre la resolució del concurs (adjudicar o desistir o renunciar). Aquest delicte, el de prevaricació, ja va ser explicat per Porta Enrere en l’article del 19 d’abril.

En una roda de premsa convocada al casal Sageta de Foc de Tarragona, l’exregidora cupaire Eva Miguel, la doctora en dret Aitana de la Varga, i la diputada al Parlament de Catalunya Laia Estrada —exlíder i exregidora de la CUP a Tarragona—, han anunciat les mesures legals que la seva formació ha decidit emprendre contra el govern municipal. Segons Miguel, les opcions van des d’una denúncia a la Fiscalia a una querella directament al jutjat, i tot això sense descartar també una denúncia a l’Oficina Antifrau. «El que és segur és que ho farem, cal veure quin d’aquests camins seguim», ha dit Eva Miguel, que ha posat noms i cognoms als responsables d’aquesta suspensió en l’adjudicació del contracte: «El regidor de Medi Ambient Guillermo García i la regidora d’Hisenda Isabel Mascaró». Segons Miguel, aquests dos regidors del govern municipal del PSC són els que han signat les resolucions de suspensió de l’adjudicació i la pròrroga per sis mesos més.

«No hi ha cap argument jurídic que permeti fer aquesta suspensió. La legislació no ho contempla. Un cop arribat al punt en el qual va arribar el procediment administratiu, s’havia d’adjudicar i no es va fer», diu Aitana de la Varga, doctora en dret administratiu i professora de la Universitat Rovira i Virgili.

Per la seva banda, la diputada al Parlament de Catalunya, Laia Estrada, ha assegurat que aquesta manera de fer de l’equip de govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona respon a la connivència dels actuals mandataris del consistori amb la indústria petroquímica: «L’any 2015 vam presentar una moció a l’Ajuntament demanant que es fes un estudi de la qualitat de l’aire. En aquella moció s’hi va afegir, per cert, el grup de Ciutadans, que estava liderat per Rubén Viñuales, actual alcalde de Tarragona a les files del PSC. Al final, la CUP es va quedar sola defensant allò fins que, un cop vam entrar al govern [amb Pau Ricomà com a alcalde], ho vam tirar endavant. La resposta del PSC a aquella moció del 2015 i ara és la mateixa: dir que les competències per fer un estudi així les té la Generalitat. En realitat, això és una excusa de mal pagador del PSC que no vol enemistar-se amb el lobby petroquímic».

Sobre les competències de la Generalitat a l’hora de fer estudis de la qualitat de l’aire, Aitana de la Varga ha refermat que tots els municipis tenen competències en aquest camp i que no és cert que hagi de ser la Generalitat qui hagi de fer l’estudi. «L’article 25.2 de les bases de règim local és molt clar en aquest aspecte, tot dient que són els municipis qui han de vetllar per la qualitat de l’aire». Segons De la Varga, el que ha fet l’Ajuntament amb l’estudi de la qualitat de l’aire és «il·legal».

La històrica oposició del PSC a l’estudi

La ciutat de Tarragona no ha fet mai cap estudi de la qualitat de l’aire tot i la proximitat de les indústries petroquímiques. Ni tan sols quan moltes d’aquestes fàbriques del polígon Sud formaven part del seu municipi i que, des del 2011, es troben en terrenys de la Canonja. De fet, Tarragona va decidir annexionar-se la Canonja la dècada dels anys 60 del segle passat per a oferir terrenys a les multinacionals petroquímiques perquè aquestes s’instal·lessin al seu municipi i aconseguir, d’aquesta manera, uns ingressos importants procedents de la incipient industrialització que acabaria conformant, juntament amb el posterior polígon Nord (entre els municipis de Constantí, el Morell, Perafort, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp), el polígon petroquímic més gran del sud d’Europa.

Amb la segregació de la Canonja el 2011 van desaparèixer els ingressos a través d’impostos i taxes de les petroquímiques, tot i que no una altra mena d’aportacions a l’Ajuntament tarragoní i entitats de la ciutat. Així, les festes de Santa Tecla, el concurs de Castells, la Setmana Santa, els esdeveniments esportius (Repsol va ser, juntament amb Damm, qui més diners va aportar als Jocs Mediterranis de 2018: tres milions d’euros), els clubs esportius, els festivals culturals, les entitats teatrals… Gairebé tothom rep diners de la indústria en forma de patrocinis.

Tarragona no va participar en el primer estudi que els municipis del polígon Nord van fer per conèixer la qualitat de l’aire que respiraven a començaments de 2010. Un estudi del qual també en va sortir la Pobla de Mafumet. Aquell hauria estat un bon moment per fer valer un dels principals arguments del partit socialista actualment per no fer l’estudi a la ciutat: la contaminació no té fronteres i s’hauria de fer de forma conjunta, abastant més municipis. Això és el que han fet tres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, dues de les quals governades per alcaldes socialistes, per cert, aquest any. La Llagosta, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda (no arriben als 100.000 habitants entre els tres, pels més de 140.000 de la ciutat de Tarragona) van decidir contractar la UPC —la guanyadora del concurs tarragoní que no s’ha adjudicat— per fer un estudi amb un cost de 300.000 euros, tal com va publicar Porta Enrere el 31 de maig d’enguany.

L’aleshores portaveu socialista a l’Ajuntament de Tarragona i actual regidora de Cultura i Festes, Sandra Ramos, deia el 2022 que l’estudi de la qualitat de l’aire l’havia de pagar qui tenia les competències en la matèria, referint-se a la Generalitat de Catalunya i que, fer-ho pagant el consistori, era «regalar els diners» —com s’ha vist, són els municipis qui tenen les competències, tal com explicava De la Varga—. Els tres municipis del Vallès, dos d’ells governats pel mateix partit que Ramos, no han considerat que fer un estudi pagat amb diners públics municipals era regalar els diners, però. I, a més, ho han fet contractant directament la UPC, universitat que va guanyar el concurs per davant de la URV en el cas tarragoní. Ramos va dir aquell 2022 també que l’equip de govern municipal format per ERC i la CUP havia faltat el respecte a la universitat tarragonina perquè en les clàusules dels plecs del concurs s’havia fet constar que no s’hi podia presentar cap institució o empresa que anteriorment hagués treballat per a la indústria petroquímica. La URV és qui fa els estudis de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona que paga Repsol.

«Les empreses i indústries de l’AEQT [Associació Empresarial Química de Tarragona] paguen milions d’euros l’any en impostos. Cap d’aquests diners pot tornar a la ciutat de Tarragona per fer aquest estudi?», preguntava Sandra Ramos, en un ple del 28 de març de 2022 [1:02:35 – 1:02:50]. El PSC ha governat la ciutat de Tarragona en diverses etapes (1979-1989, 2007-2019 i 2023-) i durant aquells mandats, mai es va fer l’estudi. De fet, quan la indústria semblava disposada a sufragar un estudi com aquell, a mitjans dels anys 80 del segle passat —quan la resposta de la societat i, fins i tot, alguns partits polítics, sobre aquest tema era molt més expeditiva que ara—, finalment tampoc es va poder fer.

L’any 1985, els doctors Josep Lluís Domingo i Joan Maria Llobet volien fer un estudi per esbrinar l’impacte de la contaminació industrial en la salut de les persones. La recerca, de dos anys i mig de durada, s’havia de fer en una mostra de 1.500 individus del Camp de Tarragona. El cost, que havia de sufragar l’AEQT, era de 35 milions de pessetes (uns 740.000 euros d’avui en dia calculant la inflació acumulada en el període 1985-2024). La patronal química, però, es va fer enrere. L’estudi no es va fer mai i això va provocar que Domingo i Llobet fessin declaracions molt contundents a la premsa. «Avui és un dia d’alegria per a l’AEQT perquè podrà continuar actuant amb absoluta impunitat. […] L’AEQT parteix del convenciment absolut que les seves indústries no provoquen cap trastorn sobre la salut pública, la qual cosa és una simple presumpció, ja que no té el suport de cap base científica», van dir. Els dos científics també van carregar contra l’Ajuntament de Tarragona (el batlle del qual era el socialista Josep Maria Recasens) i el Govern Civil (la subdelegació del Govern espanyol), que es van negar a rebre’ls en el seu intent de buscar finançament per a l’estudi. «Sembla que les dues institucions no vulguin conèixer uns resultats que, en el seu moment, potser les hauria obligat a prendre algunes decisions», van afirmar.

Quan es va produir la renúncia de l’AEQT a finançar l’estudi dels doctors Domingo i Llobet els anys 80 del segle passat, l’aleshores president de la patronal química tarragonina, José Luís Sevillano, va justificar la cancel·lació del projecte d’aquesta manera: «L’estudi l’haurien de finançar altres institucions també perquè això li conferirà més credibilitat davant l’opinió pública. Si no ho fem així, pot provocar suspicàcies i falta de credibilitat». La mateixa AEQT admetia, doncs, suspicàcies si es feia un estudi pagat per les empreses.

Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la facultat de Medicina de la URV, i Llobet, professor de bioquímica amb més de 250 treballs científics publicats, no van ser tan subtils a l’hora de criticar la universitat de la ciutat, dient que la facultat de Química rebia de la indústria «28 milions de pessetes cada any [gairebé mig milió d’euros actuals] perquè els faci bona propaganda a les escoles».

Actualment, Repsol paga un estudi propi de la qualitat de l’aire que està fet pel científic de la URV Francesc Borrull. És aquesta vinculació entre la URV i la petroliera la que impediria a la universitat tarragonina fer l’estudi municipal segons les bases del concurs que va guanyar la UPC. Amb tot, la URV no va quedar desqualificada de la licitació per haver fet estudis per Repsol, sinó perquè va cometre un error gran en la seva oferta, fet que va comportar la seva eliminació, tal com vam publicar a Porta Enrere el 19 d’abril d’enguany.

«Vam tenir la gran sort de cometre un error així», va dir a Porta Enrere amb ironia Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV i el científic encarregat de fer l’estudi en el supòsit que la universitat tarragonina hagués guanyat el concurs.

Tarragona no ha fet mai un estudi de la qualitat de l’aire que ara semblava més a prop que mai. Ni el va voler fer fa gairebé 15 anys quan el Morell, Constantí, Vilallonga i Perafort el van impulsar, ni tampoc s’ha afegit mai al Morell, que des del 2014 el continua fent en solitari, tot demostrant que no és imprescindible unir moltes ciutats per fer un estudi i saber què respiren els ciutadans.

Ara, la suspensió de més d’un any en què es troba el concurs que va guanyar la UPC entra en una nova fase, la judicial, un cop la CUP ha decidit dur el cas als tribunals.