El 5 de desembre de l’any passat, l’Ajuntament va notificar als mitjans de comunicació que la Casa Castellarnau, seu del Museu d’Història de Tarragona, tancaria les portes al públic l’11 d’aquell mes i els treballadors es reubicarien en altres oficines municipals. Segons la nota que es va enviar aleshores, aquelles accions es durien a terme perquè s’havia d’engegar «el procés de restauració» de la casa-museu. Però aquell «procés de restauració» amagava, en realitat, una actuació d’emergència pel mal estat de l’immoble que es va justificar, tal com consta en els informes tècnics als quals ha tingut accés Porta Enrere a través de diverses sol·licituds d’accés a la informació pública, pel «perill greu per a la seguretat de les persones, l’estabilitat de l’edifici i la conservació dels elements patrimonials».
La causes que havien provocat aquell delicat estat de l’immoble havien sigut les filtracions d’aigua recurrents i la presència de tèrmits, que havien malmès gairebé la meitat les bigues de fusta. De fet, Porta Enrere ja va publicar fa anys l’existència d’aquestes deficiències d’un edifici, la Casa Castellarnau, construït a principis del segle XV i que ostenta la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que allotja restes romanes i un mur medieval protegits com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Així, el febrer de 2017, aquest mitjà explicava que les filtracions d’aigua de pluja havien fet malbé un dels quadres més emblemàtics d’aquesta casa-museu, el d’Enriqueta de Castellarnau. En aquell reportatge, Porta Enrere revelava que el Museu d’Història de Tarragona (MHT) no estava inscrit com a museu per part de la Generalitat de Catalunya perquè no complia els requisits necessaris, sinó que només tenia la consideració de col·lecció. L’Ajuntament va dir aleshores que s’estava treballant perquè Castellarnau fos reconeguda com a museu, però això encara no ha succeït. En un altre reportatge, el juliol de l’any 2020, s’explicava que els tècnics municipals havien detectat tèrmits a la Casa Castellarnau, un extrem que es va corroborar en un altre article el novembre de 2021.
En aquell reportatge d’ara fa tres anys, l’arquitecte Enric Casanovas, que va acompanyar l’autor d’aquest article en una visita a la casa, ja apuntava que «el problema principal és avaluar que les estructures de fusta estiguin en bon estat». Casanovas afegia que «hi ha sales en les quals es veu deformació en els paviments i peces que es desprenen i que apunten que la fusta sota el paviment està deformada». Tot allò, deia aquell arquitecte, «podria tractar-se d’un atac de tèrmits o problemes d’humitat, que provoquen deformacions i pèrdues de resistència de les bigues». De fet, en la sala més icònica de la Casa Castellarnau, el saló de ball, feia anys que no s’hi permetia la presència simultània de més de 30 persones, en una estança on el desnivell del terra era ben perceptible a cop d’ull (vegeu la foto de capçalera d’aquest article), tal com s’explicava en aquell article de novembre de 2021. Les fotografies que il·lustraven el reportatge eren prou explícites de l’estat de conservació de l’edifici —esquerdes en moltes parets, a banda de les deformacions dels paviments— i de les pintures murals, plenes d’humitats.
El regidor de Patrimoni Històric d’aleshores, Hermán Pinedo (ERC), admetia la presència de tèrmits a la Casa Castellarnau, però rebaixava la gravetat dels fets: «No estic d’acord que la imatge de la Casa Castellarnau sigui tan dramàtica».
Prèviament a la publicació d’aquell article, l’agost de 2021 Porta Enrere havia preguntat a l’Ajuntament de Tarragona si existia algun informe tècnic que avalués l’estabilitat de la Casa Castellarnau. La resposta del departament de Patrimoni Històric va arribar el mes d’octubre d’aquell any i va ser que no n’hi havia cap. Per la seva banda, el departament de Neteja Pública havia decidit licitar un contracte per fer l’estudi de l’activitat xilòfaga (és a dir, dels insectes que s’alimenten de fusta) i de les patologies i l’estat de les bigues i altres elements de fusta de la casa. Aquell concurs va quedar desert perquè cap empresa s’hi va presentar.
«La Casa Castellarnau necessita un diagnòstic de la seva estructura de fusta amb una certa celeritat. Els tèrmits van de pressa, en quatre o cinc anys fan molt de mal, amb això vull dir que no necessiten dècades per malmetre les estructures. No cal que es mengin tota la fusta d’una biga per tenir un problema important, només que es mengin la part recolzada sobre una jàssera [biga gruixuda que sosté altres bigues] tot es pot complicar molt», deia Casanovas el novembre de 2021.
El departament de Neteja va tornar a licitar el concurs que havia quedat desert l’estiu de 2021 i, finalment, el juliol 2022, l’empresa guanyadora, Helpest21, feia un informe avaluant la presència de tèrmits a la Casa Castellarnau. En el document al qual ha tingut accés Porta Enrere a través d’una petició d’informació pública, s’afirmava que entre un 42% i un 45% de les bigues de tota la casa necessitaven ser sotmeses a una intervenció per culpa de l’afectació que havien patit per part d’aquests insectes. A l’informe es matisava que aquest percentatge corresponia només a aquelles bigues que eren «accessibles», és a dir, les que es podien inspeccionar sense haver de desmuntar els cels rasos. De fet, en les conclusions, l’autor recomanava que en pròximes inspeccions s’accedís a la totalitat de les bigues de fusta de la primera i segona planta que estaven amagades sota falsos sostres, així com les del soterrani «que s’han quedat sense inspeccionar a causa de la presència de lleixes de gran alçada plenes de material arqueològic». L’informe assegurava que s’havia trobat «tèrmit subterrani viu a les zones inspeccionades».
En el treball de Helpest21 es poden veure com moltes bigues i jàsseres de les golfes i d’altres parts de la Casa Castellarnau havien patit els atacs de tèrmits i corcons, amb importants degradacions i podriments.
Malgrat que l’informe assegurava que la fusta inspeccionada tenia una resistència natural «mitjana-baixa» i que un 25% dels seus elements tenien «deformacions a fletxa de les quals en caldrà valorar l’admissibilitat [la tensió màxima admissible]», s’afirmava que, «tot i les degradacions detectades, tenim un edifici bastant estable gràcies a les operacions de reforç d’emergència realitzades amb el pas dels anys».
Sobre aquests reforçaments, l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Tarragona fa constar en el seu informe final de la fase d’emergència de la Casa Castellarnau signat el 14 d’agost d’enguany que a la dècada dels 90 del segle passat es van fer reforçaments puntuals de l’estructura en diversos espais, així com la reforma de la planta d’oficines que «podrien haver estat fets amb mitjans propis (brigada municipal) o per encàrrecs externs». L’arquitecte destaca, però, que «no consta projecte» de tot allò que es va fer.
Vist això, Patrimoni Històric va demanar al departament d’Arquitectura de l’Ajuntament de Tarragona que fes una inspecció d’una part de la casa, concretament «la bodega de la planta semisoterrani i la sala sense ús ubicada a la dreta de l’entrada principal de la planta baixa». En l’informe fet per dues arquitectes municipals el mes d’agost del 2022 (un mes després del de l’empresa Helpest21) es concloïa que «les bigues inspeccionades es troben en un estat prou deficient per poder afirmar a simple vista que la secció ha disminuït i, per tant, la seva capacitat portant també». Les tècniques també feien constar que la presència d’humitat d’un baixant de fibrociment, «juntament amb la falta de ventilació de la sala», provocava que les bigues es malmetessin més de pressa. En l’informe es proposava apuntalar les dues estances i encarregar un estudi estructural de tot l’immoble, entre altres actuacions.
Un mes després, es va decidir que l’empresa SOQ Arquitectura i enginyeria SLP —que ha estat l’encarregada de la direcció facultativa de les obres d’emergència aquests últims mesos— fes una avaluació estructural de la Casa Castellarnau. Però segons consta en l’informe de l’arquitecte municipal del 14 d’agost d’enguany, aquells treballs que havia de fer SOQ «pels motius que siguin, no es van acabar encarregant».
«A la Part Alta de Tarragona hi ha hagut casos de trencament espontani de bigues per presència de tèrmits», deia Casanovas a Porta Enrere en la seva visita de la tardor del 2021. L’arquitecte, però, assegurava que «abans d’aquests trencaments, l’edifici acostuma a avisar», en el sentit que es poden sentir cruixits o veure deformacions més pronunciades.
El senyal d’alarma
El 21 de novembre de l’any passat, l’arquitecte municipal signava un informe en el qual feia constar que havia rebut un avís per part dels treballadors del MHT dient que havien detectat que la fissura existent en el paviment de la planta segona d’oficines s’havia fet més gran. L’arquitecte, després de fer una inspecció visual de l’estat dels caps de les bigues situats a la part inferior dels trespols i consultar l’informe que havia fet l’empresa Helpest21 en el qual es feia una anàlisi de les resistències de les bigues de l’edifici el juliol de 2022 (gairebé un 50% necessitaven una intervenció per haver estat afectades per tèrmits i corcons), va decidir que, amb «caràcter d’emergència» s’havien de retirar totes «les càrregues mortes» d’aquella planta (llibres, documents, mobiliari…) en un termini màxim d’una setmana. L’arquitecte també demanava que es reduís l’aforament a 15 persones (sempre que prèviament s’haguessin retirat els objectes i mobles), i 10 en la primera planta. El tècnic demanava la realització d’una sèrie de cales en diferents plantes de l’edifici per conèixer l’estat de l’immoble i practicar les actuacions pertinents. Aquell informe de l’arquitecte municipal del 21 de novembre en què exposava la situació d’emergència de l’edifici, no va ser signat per l’alcalde Rubén Viñuales fins al 4 de desembre.
Les cales demanades per l’arquitecte municipal van revelar un deficient estat dels elements estructurals de la Casa Castellarnau. Segons un altre informe del 14 de desembre de 2023, s’havien trobat «les següents deficiències ocultes»: «Podriments de caps de biga, llates i entrebigat amb entarimat de fusta; atac d’insectes xilòfags que han estat especialment lesius en algunes zones, havent identificat la presència de tèrmits i també corcs, tant anòbids (poc lesius, però amb presència suficient per fer malbé els elements de fusta) com cerambícids (lesius a escala estructural a causa de la seva mida». Tot això, segons l’informe que signaven l’arquitecte municipal i el director de l’estudi d’arquitectura SOQ, encarregat de la direcció facultativa de les obres, «posen en dubte la capacitat resistent dels elements de sustentació».
Per comprovar l’estat real de les bigues de la Casa Castellarnau va ser necessari, en molts casos, accedir a les que es trobaven sobre els falsos sostres d’algunes de les sales, tal com havia recomanat Helpest21 en el seu informe de juliol de l’any 2022. Aquests cels rasos estan pintats i decorats i per això va caldre contractar una empresa especialitzada per a retirar-los amb cura. En l’informe de l’empresa Rigatino que es va incorporar a l’expedient de l’actuació d’emergència de la Casa Castellarnau el 4 de juliol, la tècnica autora del document assegurava que, un cop es van extreure els elements del sostre es va poder observar que «alguns caps de biga havien quedat completament despenjats del mur a causa dels tèrmits, que s’havien menjat tot el suport ligni [de fusta] que estava en contacte o inserit al mur». Això va provocar, segons aquest informe, que s’hagués d’apuntalar urgentment algunes zones «pel perill que comporta tenir una biga descalçada i sense sustentació al mur».
Les fotografies que acompanyaven l’informe de Rigatino mostren clarament els caps de biga menjats pels insectes:
En l’informe de Rigatino també s’especificaven els danys de les pintures murals en diferents espais de la Casa Castellarnau per culpa de les filtracions d’aigua procedents de les terrasses i la façana. Algunes d’aquestes pintures murals presentaven un «perill de caiguda» pels efectes de l’aigua. Una de les sales amb les pintures murals més afectades era l’anomenada sala groga, precisament l’estança on es trobava el quadre d’Enriqueta de Castellarnau que s’havia mullat per les filtracions d’aigua de pluja tal com va publicar Porta Enrere el mes de febrer de 2017.
De fet, les filtracions d’aigua de pluja a la casa-museu van provocar que l’arquitecte municipal fes un informe el 18 d’octubre de 2023 en el qual decretava una sèrie d’accions amb caràcter d’emergència (anteriors, per tant, a la fissura del paviment de la planta segona d’oficines). L’aigua havia provocat un despreniment de la cornisa de la sala on hi havia el piano, així com altres estances. Es va haver de prohibir el pas a les zones afectades i reparar embornals i substituir canonades, tot dins de la fase d’emergència. De fet, tal com ha pogut saber aquest mitjà, algunes de les filtracions d’aigua van ser prou grans dins la casa, com un dia d’enguany on l’aigua va caure «a raig» en una zona de treball d’un dels tècnics del MHT, mullant la taula de treball i el seu ordinador, fins i tot.
La factura de les obres
Tal com va publicar el diari Més el 7 de març d’enguany, el pressupost per a totes les actuacions d’emergència —el rotatiu indicava erròniament que eren actuacions d’urgència— era de gairebé 600.000 euros. A l’hora de la veritat, el cost ha estat molt inferior. Així, en l’informe de l’arquitecte municipal del 14 d’agost s’especifica que l’import final ha estat de 247.025,87 euros «més 710,87 euros a l’espera de l’entrega de la memòria d’intervenció arqueològica». L’arquitecte justifica la diferència de preu a la baixa perquè en el moment de fer el pressupost encara no s’havien fet les cales del mes març, que aleshores van permetre tenir una radiografia més precisa de l’estat de l’edifici, havent-se fet el pressupost inicialment sobre «extrapolacions amb les dades de les obertures fetes al mes de desembre». L’informe també diu que la informació obtinguda amb el pas dels mesos va permetre fer una «discriminació minuciosa» de les tasques que es podien ajornar i, per tant, eliminar-les de la fase d’emergència per a realitzar-les en una fase d’urgència.
Sobre aquesta segona fase, la d’urgència, l’arquitecte municipal diu en el seu informe que aquestes han de ser actuacions que «garanteixin les condicions mínimes de conservació, atenint-nos a les especificitats com a l’element patrimonial de gran rellevància i completar les prestacions d’ús de l’edifici per a l’activitat de museu al qual està destinat». Així, segons l’informe, aquestes actuacions haurien de ser: un estudi per a la resta d’humitats existents, l’avaluació de propostes de reforç de l’edifici, la redacció d’un projecte bàsic de reparació de lesions estructurals o enderrocs parcials i, «si es vol tornar a posar la Casa Castellarnau en ús», la redacció d’un projecte d’instal·lació d’un ascensor adaptat a la normativa vigent. Cal recordar que una de les condicions exigides per la Generalitat de Catalunya perquè un espai es pugui inscriure com a museu és que «els edificis siguin accessibles i utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda». És a dir, amb les actuacions fetes fins ara, la Casa Castellarnau no podria tornar a obrir al públic. L’informe no quantifica el cost d’aquestes intervencions.
Segons les fonts consultades per Porta Enrere, les primeres estimacions sobre la inversió necessària per fer una restauració completa de la Casa Castellarnau —no només les actuacions que s’haurien de fer en la fase d’urgència— estarien al voltant dels tres milions d’euros o, fins i tot, més.
«Després de l’actuació d’emergència valorarem si podem reobrir la Casa Castellarnau, per parts o amb l’aforament limitat», deia el regidor de Patrimoni Nacho García Latorre (PSC) al Diari de Tarragona el 9 de maig d’enguany.
Porta Enrere ha intentat parlar insistentment amb García Latorre, però en el moment de la publicació d’aquest article, aquest regidor no havia accedit a la petició d’aquest mitjà.