El 19 de març d’enguany, Repsol presentava el seu estudi anual de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. Aquell informe, fet pel catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Francesc Borrull, mostrava la detecció d’episodis de contaminació a la població del Morell. Alguns d’aquells pics eren especialment greus perquè havien arribat als 190 micrograms per metre cúbic (µg/m³) d’un compost, l’1,3-butadiè, que és cancerigen.

Els 190 µg/m³ registrats per l’aparell que la URV havia instal·lat als edificis del Morell més pròxims a la planta de Repsol (uns 800 metres de distància) són una quantitat molt destacable tenint en compte que al Regne Unit —l’únic lloc on existeix una llei que fixa l’exposició màxima a l’1,3-butadiè— el valor límit és de 2,25 µg/m³, això sí, de mitjana anual. A Ontario (Canadà), el ministeri de Medi Ambient estableix, com a recomanació, un màxim diari d’exposició a aquesta substància de 10 µg/m³, és a dir gairebé 20 vegades menys que els pics més alts detectats en la investigació del catedràtic de la URV que, per cert, no va fer mitjanes diàries perquè, segons l’autor, «no ens ho vam plantejar». L’estudi finançat per Repsol sí que calculava la mitjana anual de la concentració d’1,3-butadiè al Morell el 2023, que va ser d’1,43 µg/m³.

Amb tot, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 27 de març d’enguany, el professor Borrull admetia que alguns episodis de contaminació —«pocs»— havien superat els 200 µg/m³, però com que l’aparell només estava calibrat fins a aquesta xifra, d’aquells pics que la van superar no se’n podia determinar el valor exacte.

En la presentació de l’estudi anomenat Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, treia pit de les dades tot i els episodis d’1,3-butadiè esmentats. Sancho assegurava que «el 99% dels mesuraments» estaven per sota del valor màxim que la petroliera havia fixat, de 20 µg/m³. El director de Repsol a Tarragona argumentava que l’empresa havia decidit triar aquesta xifra per l’absència de la normativa catalana o estatal sobre aquest compost. Segons Sancho, quan l’aparell que la URV havia instal·lat al Morell detectava concentracions d’1,3-butadiè per sobre d’aquest valor, aleshores Repsol activava un protocol intern per saber què havia provocat aquell pic.

Tal com recollia el Diari de Tarragona en la seva edició del 20 de març d’enguany, Repsol havia triat aquella xifra (20 µg/m³) com a valor màxim per l’1,3-butadiè per analogia amb el benzè, una substància en què «quan s’iguala o se supera aquest punt, s’ha d’informar a l’administració catalana». El benzè, com l’1,3-butadiè, és carcinogen i provoca, especialment, leucèmia.

L’acord entre la Generalitat i Repsol

Segons informa el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya a Porta Enrere, el «valor de vigilància» de 20 µg/m³ per al benzè va ser fixat pel departament d’Acció Climàtica —amb el nou govern de Salvador Illa, aquest departament ja no existeix i les seves competències, en matèria mediambiental, les té Territori— juntament amb Repsol Petróleo l’any 2015. La petroliera assegura a aquest mitjà que la iniciativa d’aquest protocol amb la Generalitat va ser seva, dins del marc de «la voluntat de col·laboració i transparència amb l’administració per una finalitat compartida, la de vetllar per la qualitat de l’aire». La divisió química de l’empresa (Repsol Química) es va afegir a l’acord l’any 2022.

El departament Territori diu que per a les altres substàncies contaminants d’origen industrial, els valors de vigilància són aquells que marca la legislació en cada cas. És a dir, només el benzè té un valor de vigilància específic al marge del que estableix la llei —que fixa un límit d’exposició per a les persones de 5 µg/m³ de mitjana anual—.

A diferència de l’estudi pagat per Repsol, la detecció de la superació del «valor de vigilància» del benzè no es fa amb un aparell instal·lat i gestionat per l’empresa, sinó amb els dos únics dispositius que la Generalitat de Catalunya té al Camp de Tarragona per mesurar el benzè de forma automàtica (les 24 hores del dia, 365 dies a l’any). Aquests aparells es troben a les poblacions de Constantí i Puigdelfí (municipi de Perafort) i formen part de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de l’administració catalana. Repsol explica a Porta Enrere, però, que aquests aparells van ser adquirits per l’empresa i cedits a la Generalitat, que és qui els gestiona.

Tal com explica la Generalitat a Porta Enrere, el benzè es pot mesurar amb equips automàtics o manuals. «La majoria dels equips de la XVPCA són manuals i permeten obtenir dades amb resolució diària», diu l’informe que l’administració catalana va enviar a aquest mitjà arran una sol·licitud d’informació pública. Això explicaria per què quan es va produir la fuita de nafta d’ASESA a la ciutat de Tarragona la tardor de 2022 no hi haguessin dades per saber la concentració de benzè a l’aire. No va ser fins que Porta Enrere va accedir als registres d’un aparell del Port de Tarragona (que no forma part de la XPVCA) que es va poder demostrar el perill que havia patit la població tarragonina per aquella fuita, amb 90 persones ateses als Centres d’Atenció Primària de la ciutat per la inhalació d’aquell contaminant —malgrat això, la Fiscalia va arxivar la investigació argumentant que no hi havia hagut perill per a les persones—.

Els aparells automàtics de Constantí i Puigdelfí determinen les concentracions de benzè en base horària, és a dir, registren la quantitat de benzè a l’aire cada hora.

Ubicació de les estacions de mesurament automàtic de benzè a Constantí i Puigdelfí.

Els informes de l’empresa petroliera

Quan se superen els 20 µg/m³ de benzè, Repsol també activa un protocol intern que, a més, genera un informe que envia a la Generalitat de Catalunya. Segons les dades facilitades per l’administració catalana a Porta Enrere com a resposta a l’esmentada sol·licitud d’informació pública d’aquest mitjà, l’any 2023, Repsol va enviar 15 informes a Acció Climàtica. Els informes corresponen a 20 dies —alguns dels documents recullen més d’un dia i més d’un mesurament diari (un total 32 registres per sobre del valor límit)— en els quals les estacions de Constantí i Puigdelfí van detectar superacions del valor de vigilància del benzè.

D’aquells 20 dies en els quals es van excedir els 20 µg/m³, Repsol va admetre que era la responsable de l’alta concentració de benzè a l’aire en un total de 13 (i dels 32 mesuraments totals, 25 formen part d’aquells dies en què Repsol admetia ser el causant de la contaminació). Dels altres dies, en cinc va afirmar que no podia establir una relació de causa-efecte amb el pic detectat i només en dos descartava completament que fos ella qui hagués provocat l’episodi de contaminació.

En el quadre només s’han indicat els valors més alts per cada dia que va registrar superacions del valor de vigilància del benzè. Com s’explica a l’article, hi ha dies, com per exemple el 16 de febrer, on hi ha més mesuraments que superen àmpliament els 20 µg/m³.

L’episodi més greu es va produir a mitjan mes de febrer. A les onze de la nit del dia 15, l’aparell de Constantí registrava 37,4 µg/m³. Una hora més tard, ja el 16 de febrer, el mesurament arribava al màxim anual, 182,7 µg/m³ de benzè a l’aire. A la una de la matinada, la xifra era 85,4 µg/m³, i en les hores posteriors es van marcar 30,5, 26,7 i 29,4 µg/m³. Aquestes dades recorden molt a les que es van produir durant la tardor de 2022. Aleshores, l’estació de mesurament de Constantí va arribar a registrar 200,9 µg/m³ de benzè, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 14 d’octubre del 2022. Cal recordar que la normativa estatal fixa un màxim d’exposició de les persones al benzè de 5 µg/m³ de mitjana anual. El Ministeri de Medi Ambient d’Ontario (Canadà) estableix, com a recomanació, un límit d’exposició de 2,3 µg/m³ diari (i 0,43 µg/m³ de mitjana anual).

Repsol va admetre que havia estat la causant d’aquell episodi durant una parada de manteniment la tardor d’ara fa dos anys —en un altre article d’aquest mitjà el 21 d’octubre del 2022, es demostrava que l’any 2020 s’havien detectat 430 µg/m³ a Constantí coincidint amb una altra parada de manteniment de Repsol—. La neteja d’equips de treball amb aigua va arrossegar restes d’hidrocarburs cap a la planta de tractament que es va saturar per les pluges, provocant les emissions de benzè, va explicar aleshores Repsol a Porta Enrere.

En l’informe sobre l’episodi dels dies 15-17 de febrer de l’any passat, Repsol assenyalava que allò que havia provocat l’alta concentració de benzè a l’aire era l’acumulació d’aigua amb restes d’hidrocarburs en una bassa de recollida d’aigües —un argument molt semblant, doncs, al de l’incident de 2022—. De fet, aquesta és l’explicació que apareix en la majoria d’informes de la petroliera per justificar les superacions del valor de vigilància del benzè detectades per l’estació de l’XVPCA de Constantí durant el 2023. En els casos de l’11 i 26 de març a Puigdelfí, el motiu van ser tasques de manteniment en diferents unitats de producció del complex.

Contaminació que supera la de l’Iraq

El programa Documentos TV de Televisió Espanyola va emetre el 2023 un documental fet per la BBC que mostrava els riscos per a la salut de la població que vivia a tocar dels pous petrolífers de l’empresa britànica BP a l’Iraq. El documental, traduït al castellà com Bajo un cielo envenenado (Iraq: under poisoned skies, en la seva versió original) segueix la tasca d’un científic iraquià, Shukri Al-Hassan, que estudia les conseqüències de l’exposició del benzè en les persones. Moltes de les que apareixen en el documental pateixen leucèmia, algunes d’elles, nens —una adolescent acaba morint durant el rodatge—. De fet, els autors d’aquest reportatge asseguren haver aconseguit un informe del Ministeri de Sanitat iraquià en el qual s’admet que la contaminació atmosfèrica va ser la responsable de l’increment del 20% en casos de càncer entre els anys 2015 i 2018 a la zona de Bàssora. Un altre informe assegurava que l’índex de càncer en aquella ciutat iraquiana era tres vegades més gran del que mostraven les xifres oficials.

En el documental, Shukri Al-Hassan, que és professor de contaminació ambiental, instal·la aparells de mesurament de contaminants a l’aire a les cases d’alguns ciutadans, els quals poden veure, des de la finestra o des dels seus patis, les flamarades dels pous petrolífers. «A cap altra part del món les flames dels pous de petroli estan tan a prop d’on viu la gent», diu.

Les dades que van registrar els aparells mostraven una concentració de benzè que oscil·lava entre els 3 i el 9,6 µg/m³. Amb aquests resultats, Al-Hassan va decidir posar-se en contacte amb un especialista britànic, el professor Frank Kelly de l’Imperial College de Londres. Kelly li va dir que aquells resultats «li preocupaven molt». Aquest expert britànic en Contaminació Global de l’Aire va dir a Al-Hassan que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que no hi ha cap nivell considerat segur d’exposició al benzè. O sigui, que qualsevol exposició a aquesta substància cancerígena, per petita que sigui, és molt perillosa. Kelly finalitzava dient al seu col·lega iraquià que, veient els resultats, «hauria esperat que la indústria petroliera, que es beneficia de l’extracció dels combustibles fòssils, fos més responsable».

Com s’ha vist, els aparells de mesurament automàtic de la XVPCA de la Generalitat de Catalunya a Constantí i Puigdelfí van registrar concentracions molt més elevades de les que es mostren en el documental sobre l’Iraq (algunes de les quals multipliquen per 20 o 40 les dades obtingudes per Al-Hassan). Si s’observa la ubicació de les estacions de mesurament catalanes, es pot comprovar com aquestes es troben dins del nucli urbà i, per tant, aquelles enormes concentracions de benzè van afectar de ple als veïns d’aquelles dues poblacions tarragonines.

Vist això, Porta Enrere es va posar en contacte amb Frank Kelly per tal de conèixer la seva opinió sobre les grans quantitats de benzè registrades a Constantí i Puigdelfí. El professor Kelly va respondre que havia «alertat» l’empresa productora (Repsol) d’aquesta situació i que aquesta contactaria aquest mitjà per parlar del tema —no ho van fer—. Aquest professor de l’Imperial College va agrair que Porta Enrere l’hagués posat en coneixement «d’aquesta situació terrible», però no va valorar, en cap cas, les dades aportades. Quan Porta Enrere va tornar a escriure a Frank Kelly insistint a conèixer la seva opinió com a especialista en la matèria sobre els mesuraments registrats a Constantí i Puigdelfí, Kelly no va respondre.