La investigació d’un possible delicte mediambiental per contaminació per pèl·lets (petites peces de plàstic de forma esfèrica) al Camp de Tarragona ha viscut un nou capítol. La setmana passada, membres dels Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i el Seprona de la Guàrdia Civil van entrar a set empreses repartides per diferents polígons —la Selva del Camp, Constantí, Vilallonga i els polígons petroquímics Nord i Sud— per tal de fer una inspecció conjunta ordenada per la Fiscalia.

Així, les empreses Repsol Química, Transformadora de Etileno, SK Primacor, Ravago Plásticos, Chemieuro, Schmidt Ibérica i Berry Global van rebre la visita dels agents dels tres cossos que anaven vestits de paisà. Els policies van revisar la documentació d’aquestes indústries així com les seves instal·lacions per comprovar la gestió que feien dels pèl·lets i els possibles riscos de contaminació al medi ambient.

Cal recordar que, tal com va publicar Porta Enrere el 21 de desembre de l’any passat, almenys una d’aquestes empreses, Ravago Plásticos, ja va ser sancionada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per haver contaminat una riera amb pèl·lets procedents de les seves instal·lacions. Ravago, una empresa d’origen belga que té una planta a Vilallonga del Camp i que s’autodefineix com «el proveïdor de serveis més gran del món per a la indústria petroquímica», va admetre els fets, cosa que li va permetre reduir un 40% la multa a la qual va haver de fer front, que era de 10.000 euros (en va pagar 6.000).

L’ARC va sancionar Ravago Plásticos per haver comès una «infracció greu» en haver fet vessaments de pèl·lets a la llera de la riera de la Selva. Aquests vessaments s’incrementaven després de forts episodis de pluja.

Aquesta situació descrita en el cas de Ravago i que va comportar una sanció es va repetir de forma gairebé idèntica en una altra empresa, Macresac. L’ARC també va decidir sancionar aquesta indústria situada a la Selva del Camp amb el mateix import que Ravago Plásticos: 10.000 euros. Macresac, però, no va pagar res perquè va presentar al·legacions i l’ARC va decidir retirar-li la multa.

Una agent del Seprona, un dels Agents Rurals i un altre dels Mossos escolten les explicacions d’una treballadora de Berry Global a la inspecció que es va fer en aquesta empresa situada a la Selva del Camp la setmana passada.

Galícia com a desencadenant

La presència de pèl·lets al Camp de Tarragona, especialment en rieres i platges, es remunta a molts anys enrere. De fet, la platja de la Pineda (municipi de Vila-seca) és considerada la més contaminada per aquestes petites peces de plàstic de tot l’estat. Malgrat que s’han fet altres investigacions anteriorment i que sempre han quedat arxivades —amb l’excusa que no es podia determinar l’origen de la contaminació detectada—, dos han estat els detonants perquè ara s’hagi tornat a posar sobre la taula l’impacte d’algunes empreses en aquesta presumpta contaminació: l’acció d’una entitat ecologista anomenada Good Karma Projects i un vessament de pèl·lets a la costa gallega a les portes de les eleccions al parlament d’aquella comunitat autònoma.

Així, l’arribada de gran quantitat d’aquests pèl·lets a les platges gallegues el desembre de l’any passat després que el vaixell Toconao (amb bandera de Libèria) perdés sis contenidors carregats d’aquestes petites peces de plàstic, va suposar, més enllà de l’impacte mediambiental, tot un terratrèmol polític. La gestió de l’accident va ser criticada durament pel partit socialista, que aspirava a impedir un nou mandat del PP al capdavant de la Xunta (no ho va aconseguir).

En la batalla política va intervenir, fins i tot, el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, que, en un fil a la xarxa social X (abans anomenada Twitter) va acusar la Xunta de mentir.

Aquesta confrontació entre el partit que governa l’Estat (PSOE) i el que dirigeix la Xunta (PP) —en un context de guerra oberta entre les dues principals forces polítiques a Espanya— va posar sobre la taula un problema mediambiental, el dels pèl·lets, que mai havia fet el salt al gran públic en l’àmbit estatal. Això va beneficiar la lluita que Good Karma Projects fa anys que du a terme. Aquesta entitat ecologista ha fet estudis i ha presentat proves de la contaminació per pèl·lets no tan sols a les platges tarragonines, sinó també a la mar Mediterrània, on el corrent ha dut aquests plàstics a Menorca, fins i tot. El cas tarragoní és més preocupant que el de Galícia perquè algunes de les principals empreses fabricants i manipuladores de pèl·lets es troben establertes al territori de fa dècades, i no es tracta, com en el cas gallec, d’un vaixell que perd la càrrega, provocant que els pèl·lets arribin a les platges per accident.

L’octubre de l’any passat, Good Karma Projects i Surfrider Foundation van presentar un procediment de responsabilitat ambiental contra algunes de les empreses que fabriquen o fan servir els pèl·lets al Camp de Tarragona. Es tracta d’un procés administratiu que té per objectiu, segons el responsable jurídic d’aquestes dues entitats, Iván Hortigüela, aturar la contaminació provocada per aquestes petites esferes de plàstic. Hortigüela va assegurar en la presentació a la premsa d’aquest procediment de responsabilitat ambiental que si la Generalitat no obria expedient a les empreses, aleshores Good Karma Projects i Surfrider Foundation podrien recórrer als tribunals.

Però la Generalitat sí que va obrir expedient a algunes d’aquestes indústries, tal com va publicar Porta Enrere el 19 de desembre de 2023. El departament d’Acció Climàtica ho va fer a Repsol Química, Dow Chemical, Basell Poliolefinas, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Katoen Natie, Schmidt Ibérica i Ravago Plásticos. Com es pot veure, algunes d’aquestes empreses van ser inspeccionades pels Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i el Seprona de la Guàrdia Civil la setmana passada.

Setmanes més tard d’aquell expedient obert per la Generalitat, la Fiscalia entrava en acció. Segons publicava el diari El País el 16 de gener de 2024, el fiscal de sala de medi ambient, Antonio Vercher, va remetre un escrit al fiscal delegat de medi ambient de Tarragona, José Ignacio Monreal, perquè obrís diligències. Es tractava, doncs, d’una ordre procedent de Madrid. Vercher, que admetia a El País «la dificultat de combatre judicialment aquesta mena de problemes mediambientals», ja havia obert diligències pel cas del vaixell Toconao a Galícia una setmana abans de posar-se en contacte amb el fiscal tarragoní.