«Si l’honor o la reputació d’ESPIMSA poden ser afectades per la divulgació de la informació sol·licitada serà perquè no ha fet prou bé les coses i, des del punt de vista de la transparència i del dret d’accés a la informació pública, aquest fet precisament ha de ser divulgat per tal que l’empresa assumeixi les seves responsabilitats i, en cap cas, tapat». Aquest és un dels nombrosos arguments de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per rebatre les al·legacions que l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (ESPIMSA, és a dir, l’empresa pública que gestiona els mercats de Tarragona) havia fet servir per oposar-se a l’entrega de la documentació que Porta Enrere havia demanat a l’empara de la llei de Transparència.

La resolució de la GAIP, amb data de 4 de gener d’enguany (número 4/2023), donava la raó a Porta Enrere en un procés que es remunta al 28 de novembre de 2021. És a dir, fa gairebé un any i mig. I la cosa encara no s’ha acabat. ESPIMSA, lluny d’acatar la resolució de la GAIP (l’organisme que vetlla pel compliment de la llei de Transparència), ha decidit recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tal de no entregar la documentació demanada.

No és la primera vegada que ESPIMSA presenta un contenciós a l’alt tribunal català per un motiu semblant. El juny de 2019, l’empresa de mercats i la resta d’empreses municipals del consistori tarragoní van recórrer al TSJC després que la GAIP donés la raó a aquest mitjà en la seva petició de documentació sobre els pagaments fets al Gimnàstic de Tarragona. Mesos després, l’aleshores nou govern municipal (ERC) ordenava a les empreses retirar els recursos. Una no ho va fer, però: EMSERFUMT (va perdre el cas).

Aquests recursos al TSJC no són de franc. Valen diners. Diners públics. Com els que van presentar l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 (creada per a organitzar els Jocs Mediterranis) després que la GAIP donés la raó a Porta Enrere en la seva petició de la documentació de la venda d’entrades dels Jocs. Ambdues entitats públiques es van gastar 12.000 euros en recursos a l’alt tribunal català. Van perdre.

Les irregularitats que provoquen la petició d’informació pública

El novembre de 2021, Porta Enrere va demanar els informes del Comitè d’Ètica, Prevenció de Riscos Penals i d’Acompliment Normatiu (CEPRAN) de les empreses municipals de Tarragona. El CEPRAN és l’organisme que s’encarrega de l’aplicació del codi ètic de les empreses  i de la supervisió dels procediments i les pràctiques professionals per a la gestió ètica d’aquestes entitats.

Les empreses municipals tarragonines tenen un llarg historial de pràctiques irregulars, tal com ha demostrat Porta Enrere. Des de la utilització de Tarragona Ràdio com a un instrument per a teixir una xarxa clientelar en favor de l’antic govern municipal (PSC), a la contractació irregular d’un gerent per part de l’Empresa Municipal de Transports (que ara és, a més, el cap de Recursos Humans del consistori), passant pel cas del Coaching d’Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), fins a les històriques despeses en hotels i restaurants d’AMT i EMT, així com de moltes d’altres empreses, etc.

ESPIMSA també apareix en aquesta llista, i de forma destacada. Els àpats pagats amb les targetes d’empresa per part de l’antic gerent, posar benzina a vehicles privats pagant amb unes altres targetes que havien estat ocultades a la nova gerència, increments de sous indeguts… Tot aquest historial destapat per Porta Enrere va dur aquest mitjà a demanar més informació sobre el control intern que es fa a les empreses per tal de conèixer més casos de corrupció o d’irregularitats. De fet, va ser una petició d’informació pública de Porta Enrere l’any 2020 allò que va permetre ESPIMSA destapar el cas de l’ús indegut de targetes de crèdit de l’empresa per part de l’antic gerent i dos alts càrrecs per a omplir el dipòsit dels seus vehicles privats. En aquell cas, els informes que detallen el frau van ser fets per una empresa externa: JUDILEX.

FIL. 1. El president d'ESPIMSA, Dídac Nadal, ha anunciat accions legals contra uns treballadors per l'ús inadequat de targetes de crèdit. ESPIMSA ha trobat aquestes irregularitats arran d'una petició d'informació pública feta per Porta Enrere a través de la llei de Transparència

— Porta Enrere (@PortaEnrere) December 9, 2020

JUDILEX va ser contractada quan el gerent d’ESPIMSA encara era Isidre Prunor (va ser acomiadat la tardor de 2019), aquell que es va gastar 20.000 euros en àpats pagant l’empresa, qui omplia el dipòsit del seu cotxe amb diners públics i qui es va apujar el sou quan el ple de l’Ajuntament de Tarragona ho havia prohibit.

JUDILEX va percebre 13.990 euros (IVA exclòs) per fer, durant l’any 2018, el mapa de riscos de l’empresa de mercats, així com el codi ètic, el codi de conducta, la creació de l’òrgan de vigilància i control, la creació de la bústia de denúncies, l’establiment d’un pressupost de compliment normatiu, entrevistes i reunions personals i revisió de documentació. Així ho va certificar Prunor l’11 de febrer de 2019.

L’abril de 2019, JUDILEX va signar un nou contracte amb ESPIMSA per tal de «gestionar la bústia de denúncies, el procediment sancionador, realitzar formació sobre “compliance” i protocols i col·laborar amb la UCET (Unitat de Control d’Empreses de Tarragona) en la confecció de la revisió anual».

Tal com admet el contracte signat per les dues parts, ESPIMSA tenia un conveni en vigor amb la UCET per fer, precisament, les tasques que després s’encarregarien a JUDILEX. ESPIMSA, però, va creure «important i imprescindible la contractació d’un expert extern» per a fer aquestes feines per un import de 8.100 euros anuals (abans d’IVA). El contracte desglossa el preu a pagar per les diferents feines o procediments sancionadors que es gestionessin. En cap cas, indica el contracte, es podria sobrepassar la xifra de 15.000 euros. I és que el document deixa molt clar que la modalitat de contractació de l’empresa és la de «contracte menor» i, per a fer-ho possible, la quantitat sempre ha de ser inferior als 15.000 euros (a partir d’aquesta xifra s’ha de fer un concurs públic).

El contracte havia de ser d’un màxim d’un any. El juliol de 2021, però, JUDILEX va aconseguir l’adjudicació d’un nou contracte amb ESPIMSA després de superar un procés de selecció en el qual es va presentar una altra empresa, Martell Abogados. JUDILEX va obtenir 42,22 punts, mentre que Martell Abogados en va sumar 26,4. L’objecte de la licitació era la contractació d’un expert en dret penal perquè donés suport a l’Òrgan de Vigilància i Control i que depengués jeràrquicament de la UCET, seguint les instruccions marcades pel seu responsable.

El nou contracte era anual però prorrogable per tres anys més. En total, 48.384 euros (sense IVA) pels quatre anys.

Oposició frontal

Els informes jurídics de JUDILEX han servit a ESPIMSA per a denegar, en aquest cas, les peticions d’informació pública de Porta Enrere. La primera, sobre els informes emesos o en poder del CEPRAN des de l’any 2015, va ser desestimada per ESPIMSA perquè, segons va argumentar l’empresa de mercats, aquesta no disposa de l’esmentat comitè, sinó només d’un Compliance Officer que, en aquest cas, és el gerent, Daniel Milà, que té l’assessorament d’un expert en dret penal (JUDILEX).

Porta Enrere va demanar una mediació amb ESPIMSA per intentar arribar a un acord amb l’empresa. No va ser possible. Milà es va negar a entregar la documentació argumentant que els informes fets per JUDILEX eren documents de treball no subjectes a transparència i que, a més, aquests estaven sotmesos al secret professional de qui els havia fet, JUDILEX.

Sense acord, la GAIP va resoldre a favor d’ESPIMSA el 12 d’agost de 2022 gairebé per un defecte de forma perquè Porta Enrere reclamava uns informes d’un comitè, el CEPRAN, que a ESPIMSA no existia (tot i que hi havia una figura, el Compliance Officer que feia el mateix). La GAIP, però, recordava que si es feia una nova petició adreçada al Compliance Officer aquesta tindria moltes possibilitats de reeixir perquè ja existia un precedent, la resolució 285/2022, en la qual, en una reclamació molt similar a la d’ESPIMSA, s’havia donat la raó al reclamant.

Vist això, aquest mitjà va fer una nova petició d’informació pública a l’empresa de mercats. Va ser el 25 d’agost de l’any passat. Aleshores Porta Enrere va demanar els informes del Compliance Officer des de l’any 2015 i fins a l’actualitat, així com els informes fets per l’empresa JUDILEX en poder de l’empresa de mercats. ESPIMSA va tornar a negar el dret d’accés a Porta Enrere.

La negativa, signada pel gerent Daniel Milà, insistia novament en el secret professional de la persona que redactava aquells informes que Porta Enrere demanava (un advocat de JUDILEX) mentre afirmava que la informació que contenien els documents podria vulnerar els drets i l’honor d’ESPIMSA i de terceres persones immiscides en processos judicials en curs.

Porta Enrere va presentar una nova reclamació a la GAIP, que finalment va resoldre el 4 de gener d’enguany.

En la resolució, la GAIP assenyala clarament que no es pot invocar el secret professional de l’advocat que ha redactat uns informes per a una empresa pública perquè la petició d’informació no es fa a l’advocat ni a JUDILEX, sinó a ESPIMSA. «L’empresa JUDILEX té el deure i pot exercir el dret al secret professional per tal de protegir la documentació que elabora al servei dels seus clients. Però no és a l’empresa JUDILEX a qui es demanen els informes, sinó a ESPIMSA, i aquesta empresa no ostenta el dret i el deure del secret professional, i menys encara que sigui oposable al dret d’accés a la informació pública», remarca la GAIP.

L’advocat de JUDILEX va presentar al·legacions en qualitat de tercera persona afectada afirmant que s’havien vulnerat els seus drets fonamentals i els d’ESPIMSA i demanava la «nul·litat de les actuacions». L’advocat de JUDILEX també va argumentar que si Porta Enrere accedia als informes, podia aparèixer la identitat de les persones denunciants de corrupció o irregularitats a través del canal de denúncies de l’empresa. Sobre aquest tema, la GAIP diu en la resolució: «Res a qüestionar sobre la confidencialitat dels denunciants i dels canals d’informació i denúncies. Però no és això el que demana la persona reclamant, que sol·licita els informes de JUDILEX fets per a ESPIMSA. En aquests informes no és previsible que hi consti la identitat de cap denunciant […] De fet, és de suposar que JUDILEX haurà tingut cura de no oferir en els seus informes la identitat de cap denunciant ni informació que permeti descobrir-la, ja que els informes poden tenir fàcilment una difusió interna a l’empresa que no necessàriament ha de coincidir amb les persones autoritzades a conèixer la identitat del denunciant».

Sobre la vulneració dels drets d’ESPIMSA i el seu honor, la GAIP diu, entre altres coses: «No es pot descartar que els informes sol·licitats posin de manifest una actuació deficient per part d’ESPIMSA, ja sigui en la protecció de la seva responsabilitat penal, en la defensa dels seus interessos davant de les actuacions presumptament fraudulentes de les dues persones enjudiciades o per qualsevol altre motiu [ESPIMSA havia assenyalat que alguns informes podrien afectar processos judicials en marxa que afectaven dos extreballadors]. Si es donen aquestes circumstàncies, segurament la divulgació dels informes sol·licitats pot danyar la reputació d’aquesta empresa pública, però aquesta és precisament la finalitat de la transparència i del dret d’accés a la informació pública: l’escrutini de l’activitat de les administracions públiques, amb el corresponent aflorament de possibles actuacions incorrectes o contràries als interessos públics o a la il·legalitat».

La resolució donava la raó a Porta Enrere i obligava a ESPIMSA a entregar la documentació demanada. Ara, el cas es troba en mans del TSJC, que dictaminarà si preval el criteri de la GAIP o, en canvi, el de JUDILEX i ESPIMSA.