La matinada del 26 de setembre d’enguany, Asfaltos Españoles SA (ASESA) va notificar al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya de Protecció Civil (CECAT) que hi havia una fuita de nafta en un dels seus dipòsits. L’empresa, situada al Polígon Sud, a poc més un quilòmetre i mig en línia recta del barri del Serrallo de Tarragona, havia informat que s’havien vessat entre 150 i 300 m³ de nafta. És a dir, entre 150.000 i 300.000 litres d’aquesta fracció lleugera del petroli.

L’aleshores delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès —cessada el 25 d’octubre després que Junts abandonés el Govern—, va confirmar als mitjans de comunicació que Protecció Civil havia posat el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) en estat de prealerta —el pla no s’activa fins que s’entra en la fase d’alerta o d’emergència—. Segons Pallarès, si l’estat d’activació del PLASEQTA hagués estat d’emergència, s’hauria confinat la població.

La delegada del govern, exdirectora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) entre els anys 2012 i 2017, va admetre que es volia evitar un «alarmisme innecessari» entre la població per aquesta fuita (Protecció Civil no va avisar la ciutadania fins a les tres de la tarda del 26, a través d’un tuit), però que les «conseqüències òbvies» de l’accident (les pudors) l’havien obligat a donar explicacions. La compareixença pública de Pallarès es va fer dos dies després de l’accident, el 28 de setembre.

Les pudors, però, van arribar fins i tot al Maresme i van provocar l’«alarmisme» que Pallarès volia evitar. Segons la delegada del Govern, els tècnics d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya van activar el protocol de mesuraments de la qualitat de l’aire per, més enllà de les males olors, esbrinar si hi havia tòxics a l’ambient que haguessin pogut causar molèsties o problemes de salut a les persones. Si això hagués estat així, s’haurien activat les fases d’alerta o emergència del PLASEQTA, va dir Pallarès. Com que no es van activar, s’ha d’entendre que Acció Climàtica i les autoritats pertinents van concloure que no hi havia risc per a la salut de les persones.

Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 30 de novembre d’enguany, la forta pudor que provenia d’ASESA no corresponia solament a un vessament de 150 m³ de nafta, sinó de l’exposició a l’aire de tot el contingut del tanc, de 3.000 m³ (3 milions de litres). Això explicaria la intensitat de la pudor i la seva persistència, que es va perllongar fins al dia 2 d’octubre. Tota una setmana.

Tot i que segons afirmava Protecció Civil en un tuit la nafta no és tòxica, les fitxes de seguretat d’aquest compost indiquen que pot ser mortal en cas «d’ingestió o penetració a les vies respiratòries». A més, la nafta té compostos orgànics volàtils (COV) com el benzè, que és cancerigen, així com el toluè o el xilè, que afecten el sistema nerviós i provoquen mals de cap, marejos, cansament, nàusees o pèrdues de memòria. En el cas del toluè, aquesta substància pot afectar la disminució de les capacitats mentals i el creixement dels nens quan es troben en estat de gestació, tal com indica l’Agència de les substàncies tòxiques i el registre de malalties dels Estats Units (ATSDR). Aquesta agència assegura que algunes persones exposades a quantitats molt altes de xilè van morir, fins i tot.

A més, els Bombers de la Generalitat van mesurar quantitats enormes de sulfur d’hidrogen (àcid sulfhídric) dins de la fàbrica, una substància «extremadament nociva» per a la salut, tal com afirmava un informe de la subdirecció general de Seguretat i Salut Laboral del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya del gener de 2013.

L’article de Porta Enrere del 30 de novembre mostrava com un sensor de mesurament de tòxics situat a les instal·lacions del Port de Tarragona (per tant, fora del perímetre d’ASESA), havia registrat enormes quantitats de concentració de benzè (i també de toluè i xilè) a l’aire coincidint amb la fuita de nafta.

El departament d’Acció Climàtica va dir a Porta Enrere que els mesuraments de COV fets pels seus tècnics s’havien fet de forma manual a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de Vila-seca, Tarragona-Laboral, Tarragona-Sant Salvador, Reus, la Canonja i Constantí. Totes en sentit contrari de la direcció del vent d’aquells dies (veieu la ubicació d’ASESA i Tarragona en el plànol publicat en l’article del 30 de novembre). Sobta que no s’esmentés l’estació del Parc de la Ciutat, al centre de Tarragona, i que sí que es trobava en la direcció del vent procedent d’ASESA. Acció Climàtica afirmava el 28 de setembre que tardaria setmanes a tenir els resultats del laboratori. En el moment de publicar aquest article, aquests mesuraments no han estat facilitats a Porta Enrere tot i haver-ho demanat a través de la llei de Transparència.

Segons publicava el Diari de Tarragona, un bomber del Parc Químic va haver de ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona la tarda del 26 de setembre quan va patir marejos per culpa de la fuita de nafta. Però el bomber no va ser l’única persona que va haver de requerir atenció mèdica.

En resposta a una petició d’informació pública de Porta Enrere, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya informa que en el període del 26 de setembre al 2 d’octubre les Àrees Bàsiques de Salut del Tarragonès (ABS: unitat territorial elemental establerta a partir de criteris geogràfics, demogràfics i epidemiològics que té assignat un equip d’atenció primària i disposen d’un Centre d’Atenció Primària, el CAP) van atendre gairebé 90 persones amb simptomatologia relacionada amb la «inhalació de nafta»: marejos, nàusees, problemes respiratoris de vies altres i maldecaps.

Els codis diagnòstics que Salut ha associat amb la fuita són els següents:

Salut admet, però, la «inespecificitat» d’aquests símptomes i per esbrinar si poden associar-se a l’accident d’ASESA ha fet un estudi en el qual s’han comparat els mateixos dies de la fuita (del 26 de setembre al 2 d’octubre) però de l’any 2021, la setmana anterior a la fuita (del 19 al 25 de setembre de 2022) i la posterior (del 3 al 9 d’octubre de 2022). Així, la xifra resultant de la mitjana de casos atesos en aquestes tres setmanes seria la que caldria esperar, en condicions normals (sense la fuita de nafta), durant els dies que hi va haver les pudors. L’increment de casos en aquesta mitjana, correspondria a afectacions de la fuita de nafta sobre la població.

Aquesta comparativa ha mostrat com durant els dies que es va sentir la pudor, de les 13 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Tarragonès, 8 van atendre 89 persones més del «normal» amb els codis de símptomes indicats anteriorment (un 20% més). Només les ABS de Sant Salvador, Torredembarra, Salou i Vila-seca registren menys casos dels «esperats». Salou i Vila-seca són poblacions que es trobaven d’esquena al vent que va bufar aquells dies i que va dur la pudor i la toxicitat cap a Tarragona i, especialment, cap al Serrallo i la Part Baixa de la ciutat. Sobta, tenint en compte això últim, que l’ABS Jaume I (al bell mig de la Part Baixa) no registri un augment dels casos.

Salut apunta a Porta Enrere que en l’anàlisi posterior de les dades d’increment de casos (diaris i per sexe i franges d’edat) només s’han tingut en compte aquelles ABS que van registrar un augment de les persones ateses (8 de les 13 totals). FONT: Departament de Salut.

El divendres d’aquella setmana (30 de setembre), és quan hi va haver un nombre més gran de persones ateses (27). El dimecres, dos dies després de la fuita, la xifra era de 23 persones ateses, mentre que el primer dia, el 26 de setembre,  en van ser 13.

Pel que fa a sexe i franges d’edat, les persones entre 15 i 64 anys (tant en homes com en dones) van ser les més afectades, amb un total de 70 casos (44 dones) mentre que els més grans de 64 anys van ser els que menys van notar els efectes de la fuita (o bé no van anar al centre de salut). En línies generals, les dones van patir més els efectes de la fuita, amb 55 casos.

«No vam activar els canals d’avís a la població perquè aquests es posen en marxa quan el PLASEQTA està en fase d’emergència, i no ho estava», va dir Teresa Pallarès als mitjans. La població no va ser avisada del perill que corria i el resultat és que gairebé 90 persones van ser ateses per simptomatologia relacionada amb la fuita.

«Ho hauríem pogut fer millor? Evidentment, tot és millorable en aquesta vida», va admetre l’aleshores delegada del Govern.