Les empreses municipals continuen sent un maldecap per l’Ajuntament de Tarragona. Si anys enrere aquestes entitats ja havien protagonitzat escàndols com el de la xarxa clientelar de Tarragona Ràdio (Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació), els dinars pagats amb diners públics per l’antic gerent de l’empresa de mercats —Isidre Prunor (ESPIMSA)—, l’augment de sou del mateix Prunor i dos alts executius de l’empresa així com la utilització de targetes de crèdit amb diners públics per omplir el dipòsit dels seus vehicles particulars (ESPIMSA), l’anul·lació per part del Tribunal Suprem de la tria de l’anterior gerent de l’empresa de transports (EMT), el cas del Coaching a aparcaments municipals (AMT), la utilització de la fundació Smart City per pagar el sou a l’antic cap de gabinet de Ballesteros (una cosa que l’entitat que ha succeït l’Smart City podria estar replicant, tal com va publicar el Diari de Tarragona), l’opacitat de totes les empreses per tal de no facilitar la informació a Porta Enrere els pagaments fets al Nàstic de Tarragona, la negativa a entregar la documentació de la venda d’entrades dels Jocs Mediterranis (en especial, la Fundació Tarragona 2017 i l’Ajuntament) i, com a colofó, la històrica utilització de les empreses per tal que els gerents fessin servir les targetes de crèdit per a viatges i sopars de factures escandaloses (amb Jesús Trasobares com a principal exponent), ara resulta que les auditories de compliment han tret a la llum noves irregularitats.

Les esmentades auditories s’insereixen dins d’allò que s’anomena el Pla Anual de Control Financer (PACF), un mecanisme de control que es va posar en marxa l’any 2019 i que fiscalitza la gestió de les empreses i de l’Ajuntament.

En les auditories de compliment del 2021 (que corresponen a l’exercici 2020 i que han estat fetes per la Intervenció General del consistori juntament amb l’empresa Auren Auditores), s’han detectat moltes irregularitats a les empreses públiques, sobretot a Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), l’Empresa Municipal de Transports (EMT) i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT). Així, pel que fa a AMT, en matèria laboral, l’informe indica que l’any 2020 s’havia abonat a diferents empleats un import de 4.500 euros que, tot i tractar-se d’un concepte històric, no estava justificat. També hi ha un plus que es paga a un treballador per un import de 542 euros anuals en el que no hi ha cap document signat. «S’han produït increments retributius del personal per damunt del que permet la llei», diu l’informe. Hi ha contractes recurrents en els quals no s’ha realitzat cap procediment de contractació. Es tracta de contractes menors, que no poden superar l’any de durada però que s’han anat prorrogant. Alguns altres, de manteniment, també s’han prorrogat sense cap mena de licitació quan, segons Intervenció, s’haurien d’haver licitat. Això ha provocat que es continuessin pagant factures de contractes que ja havien vençut. «La qual cosa suposa un incompliment greu dels principis més elementals que informen la contractació pública», diu constantment l’auditoria de compliment de 2021.

Un d’aquests contractes prorrogats va ser el de la gestió dels parquímetres, que entre els anys 2013 i 2020 havia costat a AMT més de 4,5 milions d’euros quan l’import del contracte més IVA era de 3,8 milions. El gener de 2018 es va ampliar el contracte, passant de pagar una quota mensual de 38.000 euros a una altra de 44.500 euros. Segons l’auditoria, aquesta modificació no havia estat aprovada pel Consell d’Administració de l’empresa pública ni havia seguit el procediment establert, sent un incompliment «greu».

En el cas de subministrament de software en zones regulades d’aparcament a l’empresa Somintec, l’informe assenyala que el primer període de la prestació del servei no estava licitat i en el segon va haver-hi una desviació del 74% de l’import pagat en relació a la despesa prevista.

Punts de recàrrega de vehicles elèctrics: activitat fora de l’objecte social d’AMT

L’auditora assenyala que «no queda constància documental de les persones que aproven les factures i els pagaments». Hi ha «múltiples contractes menors» en els quals els pagaments no consten com a autoritzats. A més, AMT va aprovar el 2018 l’adjudicació dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics, però, segons l’auditoria, aquesta activitat no està recollida dins de l’objecte social de l’empresa. Segons l’informe, això exigeix «depurar responsabilitats i exigir els reintegraments corresponents» i afegeix que cal que els òrgans de govern iniciïn els procediments necessaris per a rescabalar a la societat d’aquestes despeses que no tenen cobertura legal. L’any 2018, l’adjudicació d’aquests punts de recàrrega es va fer a l’empresa Etecnic Movilidad Eléctrica SRL per un import de 109.432,29 euros.

L’informe també assenyalava que no existien procediments escrits de seguiment i control de la correcta execució dels contractes. Segons els autors del document, això suposa una debilitat de control intern molt important i que pot suposar «frau o ineficiències en la gestió de despesa pública». Per defensar-se, AMT va assenyalar que allò que no feia, el seguiment de contractes, tampoc ho estaven fent l’Ajuntament de Tarragona, el de Barcelona o el de Reus.

Finalment, l’auditoria de 2021 considera molt greu que l’empresa (AMT) no hagi donat compliment a pràcticament cap de les recomanacions efectuades en l’informe d’auditoria de 2020 i que feien referència a l’exercici 2019.

EMT

Pel que fa a l’Empresa Municipal de Transports (EMT), s’assenyala que els fons propis de l’entitat són negatius (-132.904,19 euros) a conseqüència de les pèrdues acumulades. L’informe també indica que hi ha contractes d’obres i serveis que han excedit el límit legal de tres anys i que durant el 2019 l’empresa va suprimir un concepte salarial anomenat «Asistencia (ASIS II)» i ho va incorporar al salari base. Segons l’auditoria de compliment, això ha provocat un increment de la massa salarial per sobre del límit permès. Aquest increment és una despesa «sense cobertura legal» en la qual «requereix prendre mesures correctives de manera immediata per a rescabalar el perjudici provocat en els fons públics».

Seguint amb les retribucions a treballadors, l’auditoria diu que existeixen conceptes retributius sense cobertura al conveni col·lectiu ni cap altra cobertura legal. També assegura que s’incompleixen els temps de descans de 12 hores entre jornades laborals o el temps de descans setmanals, alhora que afirma que l’empresa «està cobrint hores estructurals de servei amb personal extern». A més, les convocatòries de selecció de personal no es publiquen a cap butlletí oficial per a fer «efectiu el principi de publicitat i concurrència».

Com en el cas d’AMT, hi ha contractes menors que superen el límit establert per la llei, i molts d’ells són plurianuals i de caràcter recurrent. Alguns d’aquests fan referència a pagaments fets a mitjans de comunicació. Segons l’auditoria de compliment, hi ha pagaments fets al Diari de Tarragona de 17.800, 23.000 i 24.900 euros els anys 2018, 2019 i 2020 (al Més, de 16.800, 18.600 i 18.700 euros). Aquests contractes menors de serveis no poden superar en cap cas els 15.000 euros.

També hi ha contractes que tenen factures superiors als imports anuals contractats sense que s’hagin tramitat els corresponents expedients modificatius. Això, segons Intervenció, és un «incompliment greu dels principis que informen la contractació administrativa». En un dels casos, hi ha una desviació del 110,11%. Es tracta d’un contracte amb Talleres Tarragona Autolica SA. L’import contractat era de 275.000 euros i es van pagar 577.810,89 euros.

De la mateixa manera que succeeix amb Aparcaments, tampoc hi ha constància documental de les persones que aproven les factures i els pagaments. Això, diu el document, pot suposar debilitats de frau o ineficiències en la gestió de la despesa pública.

Tampoc hi ha procediments escrits de seguiment i control de l’execució dels contractes. I l’esmentat seguiment el fa el responsable del contracte.

A banda de tot això, l’EMT no havia dut al Registre Mercantil els llibres oficials dels exercicis corresponents entre els anys 2007 i 2013.

Una de les mancances assenyalades per Intervenció i que és comuna a moltes de les empreses municipals és el fet que el procés cap a l’administració electrònica, no es va fer cap estudi destinat a determinar les necessitats organitzatives i els recursos tècnics i humans necessaris. Tampoc es feia cap mena de formació al personal en relació amb la utilització de noves aplicacions o sistemes de l’esmentada administració electrònica.

Punt de de recàrrega elèctrica per a vehicles al davant de la Tabacalera.

L’EMMCT: Tarragona Ràdio

Si les irregularitats a AMT i l’EMT són prou evidents, encara ho són més a l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT). Cal recordar que Porta Enrere va destapar que aquesta empresa, i concretament Tarragona Ràdio, havia estat utilitzada com a eina política per a teixir una xarxa de clientelisme per part de l’antic govern de Tarragona en el període 2007 i 2019 i amb el socialista Josep Fèlix Ballesteros al capdavant (el gerent de l’EMMCT era Josep Maria Bonet, que posteriorment compaginaria el càrrec amb el de cap de gabinet de Ballesteros). Aquesta xarxa clientelar apareix en aquesta auditoria, concretament en les al·legacions que fa l’empresa a les irregularitats indicades per lntervenció.

L’auditoria de compliment de 2021 diu que l’EMMCT ha instrumentalitzat la contractació de personal mitjançant un contracte menor de serveis. En aquest sentit, Intervenció va detectar que es va contractar un redactor per sis mesos, més una pròrroga de sis mesos més sense que aquest treballador constés en la llista de persones que havien superat un procés de selecció per aquest lloc de feina. Segons Intervenció, això suposa un «incompliment greu». A més, a l’àrea d’administració es van fer dos contractes temporals sense realitzar cap procés de contractació. Això també és qualificat de «greu». L’auditoria de compliment assenyala que l’any 2003 es va incorporar un complement de plus de transport que no estava recollit al conveni. La justificació per aquest plus, tal com consta en el document, és que la gerència considerava que com el treballador utilitzava el seu vehicle propi, li va assignar un plus mensual de 88,43 euros. A més, l’empresa es feia càrrec de les «incidències el desgast de la motocicleta». També consta un plus d’activitat de 7.200 euros anuals d’un treballador a partir del març de 2011 per a redactar revistes i publicacions escrites de l’empresa. L’auditoria assegura que en el moment de fer l’informe no consta que s’estiguin fent aquestes tasques (però sí que es continuava cobrant el plus).

Aquests no eren els únics plusos que es cobraven de forma indeguda. N’hi ha un de disponibilitat de 1.800 euros. Segons lntervenció, no hi ha justificació documental d’aquest plus, que no té cap mena de cobertura legal. Així com un altre de 846 euros en concepte d’hores extres pagades a un treballador i en el qual no s’aporta ni el detall d’hores ni l’autorització per a fer-les.

L’auditoria també esmenta el pagament de 258,98 euros com a quota del Col·legi de Graduats socials per part d’una treballadora. Aquest és un cas que ja s’explicava en l’article de Porta Enrere de 29 de gener de 2021.

També assenyala que hi ha contractes que «no responen a una relació sinal·lagmàtica (pagaments en contraprestació de serveis) pròpia de les relacions contractuals sinó a l’atorgament d’una subvenció»  que aquesta despesa, per tant, no tindria cobertura legal —les aportacions fetes per Tarragona Ràdio a entitats de tota mena del municipi van ser explicades amb detall a l’article de Porta Enrere del gener de 2021—. Sobre la contractació de personal, Intervenció posa l’accent en què l’EMMCT no ha seguit les instruccions de selecció de personal que es van aprovar el maig de 2017 i que hi ha conceptes retributius que no tenen cobertura en el conveni col·lectiu i tampoc altra cobertura legal.

Com en casos precedents (això és una constant a totes les empreses municipals, pràcticament) hi ha contractes menors plurianuals i recurrents, i cita el cas del manteniment informàtic per un import de poc més de 6.000 euros.

Tampoc hi ha constància documental de qui aprova les factures i els pagaments.

A més, la contractació de publicitat no compta amb la signatura de l’agent comercial, el sol·licitant i el gerent. També hi ha incidències a la tresoreria de l’empresa.

Com en el cas de l’EMT, no es van presentar els llibres al Registre Mercantil, en aquest cas, entre els anys 2008 i 2013.

Les al·legacions de l’EMMCT: caos i gestió irresponsable

Davant totes les irregularitats que apareixen a l’auditoria de compliment, l’EMMCT es va defensar al·legant que fins a finals del 2019 —les eleccions de maig d’aquell any van provocar un canvi en el govern municipal després de 12 anys de mandat socialista, amb ERC agafant el relleu de l’alcaldia— l’estat de la gestió de l’empresa era «extremadament precari», amb «multitud de situacions irregulars», en un context històric, deia, de «caos i desídia». Les al·legacions qualifiquen de «caos» la comptabilitat de l’empresa fins aleshores, amb una «gestió irresponsable dels recursos humans», i amb una mancança de documentació física i digital. L’EMMCT afirmava que aquestes anomalies s’havien produït durant dues dècades i que fins aleshores, «havien passat en bona part desapercebudes pels sistemes de control interns i externs», fent referència implícitament, per tant, a la Intervenció General de l’Ajuntament, que ara feia aquella auditoria de compliment.

En l’escrit d’al·legacions, l’EMMCT parla de conflictes interdepartamentals i amb altres empreses públiques, «atropellament de drets reconeguts per l’Estatut dels Treballadors» i denúncies per la via social i penal.

L’EMMCT demanava temps per refer l’herència gestió deficient de dues dècades i lamentava que l’auditoria de compliment no havia tingut en compte algunes de les millores que s’havien fet des de la gerència, com la finalització d’altres relacions «no sinal·lagmàtiques» que es feien durant anys i que l’EMMCT (en les seves al·legacions) quantifica en 113 pagaments recurrents sense suport documental detectats entre els anys 2017 i 2019 amb un cost per a les arques de l’empresa d’entre 20.000 i 30.000 euros. Un d’aquests pagaments recurrents va ser l’acord entre l’EMMCT i Ràdio Sant Pere i Sant Pau (que també va explicar Porta Enrere en l’article del gener de 2021), pel qual l’empresa pública pagava a l’emissora de barri uns 2.000 euros mensuals perquè Ràdio SPiSP emetés els plens municipals de l’Ajuntament de Tarragona i reemissions d’alguns programes de Tarragona Ràdio. El reponsable de Ràdio Sant Pere i Sant Pau és Eduard Garcia Castells, que va anar a les llistes del partit socialista l’any 2007. Segons l’EMMCT aquesta relació contractual amb l’emissora del barri tarragoní es va liquidar el 30 de desembre de l’any passat. En les al·legacions, l’EMMCT fa constar que Intervenció demana que l’empresa de mitjans rescabali els fons aportats a Ràdio Sant Pere i Sant Pau. Això suposaria, diu en l’informe, que s’haurien d’emprendre accions legals contra l’entitat beneficiària i contra els responsables anteriors de l’Ajuntament de Tarragona, fent constar que «part de la documentació està signada directament per Alcaldia (Ballesteros), no per la gerència ni la presidència anteriors de l’EMMCT».

L’empresa deia que no s’havien presentat els llibres al Registre Mercantil entre els anys 2008 i 2013 perquè «els anteriors responsables de la gestió de l’empresa no van deixar còpia».

L’EMMCT apuntava que un dels treballadors, quan se li  va comunicar que deixaria de cobrar els complements que percebia, va obrir un protocol d’assetjament contra el gerent i la presidenta de l’ens (Paula Varas) que es va arxivar. També va presentar una denúncia a Inspecció de Treball i una al jutjat social per la modificació substancial de les condicions de treball. La sentència de primera instància va ser favorable a l’empresa en aquest últim cas, però el TSJC, segons ha pogut saber Porta Enrere, va anul·lar la resolució del jutjat de primera instància, demanant-li que fes una nova sentència després de considerar que no havia entrat en el fons de la qüestió (resolució 3162/2022 del TSJC).

ESPIMSA

Pel que fa a l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals de Tarragona SA (ESPIMSA), l’auditoria de compliment assenyala que els responsables de l’empresa no han atès el deure de col·laboració amb Intervenció.

Segons el document, el fons de maniobra de l’empresa és negatiu, concretament, de 2.012.532,95 euros. Un forat que s’havia de tapar amb una aportació de l’Ajuntament de gairebé 3,4 milions.

L’auditoria demostra que hi ha quatre apoderats que ostenten poders a l’empresa i que haurien de ser revocats (un d’ells, l’anterior gerent, Isidre Prunor).

Tot i que el 14 de març de 2019 el Consell d’Administració va aprovar unes instruccions internes de contractació de recursos humans, el document assenyala que en la contractació del responsable del servei de contractació i l’assessoria jurídica de l’empresa no s’havien seguit aquestes instruccions.

L’auditoria assegura que hi ha conceptes retributius que s’han abonat que no es troben al conveni col·lectiu i que tampoc tenen cap mena de cobertura legal. En aquest sentit, l’informe assenyala que s’havia abonat un «variable» a la gerència sense que s’hagués complert l’obligatorietat d’haver estat aprovat prèviament el Consell d’Administració i sense que s’haguessin definit prèviament els objectius a assolir per tal de cobrar aquest variable.

Es van abonar pagues extres amb imports superiors als estipulats. El 2020, el cap de comptabilitat i la secretaria de direcció tenien sous per damunt del conveni. La secretaria de direcció va ser acomiadada. Porta Enrere ja va explicar aquests augments indeguts dels salaris dels alts càrrecs de l’empresa en un article el 30 de novembre de 2021.

Com en altres empreses, hi ha contractes menors amb caràcter plurianual i recurrent, així com tampoc queda constància documental de qui aprova les factures i els pagaments. Molts d’aquests contractes menors no disposen del preceptiu informe de l’òrgan de contractació. L’auditoria considera «molt greu» que ESPIMSA no hagi donat compliment a moltes de les recomanacions que es van fer a l’informe de 2020, i diu que s’han d’iniciar els processos per a rescabalar l’empresa en aquelles despeses que no tenen cobertura legal.

Fundació Smart Mediterranean City

Aquesta entitat, creada en el mandat del govern de Ballesteros com l’eina per dur a terme un dels dos pals de paller les legislatures del batlle socialista, convertir Tarragona en una ciutat intel·ligent (smart, en anglès) —juntament amb els Jocs Mediterranis—, rep una valoració molt dura de l’auditoria de compliment de 2021 (en referència a l’exercici 2020). Així, el document diu que els responsables de la fundació no han col·laborat amb la Intervenció municipal, un fet que es titlla de «greu».

L’auditoria d’aquesta fundació, tal com va avançar el Diari de Tarragona el 15 d’octubre de 2022, destaca que durant el 2020 l’entitat «no ha efectuat cap activitat per desenvolupar el seu objecte social», i detalla que segons la llei, hauria d’haver dedicat almenys el 70% de les rendes i altres ingressos nets anuals al compliment de les finalitats fundacionals. S’ha de recordar que una investigació de Porta Enrere publicada el 14 de setembre de 2018 s’explicava que el 44% del pressupost de l’esmentada fundació es dedicava a pagar el sou del gerent (aleshores Gustavo Cuadrado, excap de gabinet de Ballesteros i actualment, com l’alcalde, pendent de judici pel cas INIPRO) i una altra treballadora. Cuadrado va dimitir com a gerent de l’Smart City a finals del 2019 després que la presidència de l’empresa fos assumida pel nou alcalde, Pau Ricomà (ERC). Uns mesos més tard, l’Ajuntament va decidir «transformar» l’Smart City en la Fundació Tarragona Cultura i Coneixement, la gerent de la qual és Laura Picó.

L’informe de 2021 dels auditors detalla que durant el 2020 l’entitat no va dur a terme cap activitat ni disposava d’estructura de personal per a realitzar-la i avisava que, si no es revertia aquesta situació, recomanava la seva dissolució i liquidació. L’auditoria tornava a remarcar que la Fundació Smart City «no ens ha remès documentació necessària per a realitzar el present informe».

Els autors de l’informe diuen que l’Ajuntament va compensar el dèficit de funcionament de l’exercici 2020 amb una aportació de 30.000 euros, mentre que el 2019, aquesta quantitat havia estat de 180.000 euros. De fet, el consistori havia decidit fer menys aportacions a la Fundació Smart City coincidint amb l’arribada de Ricomà a la presidència. I no va ser l’únic. Segons publicava Tarragona Digital el 10 de desembre de 2019, altres patrons de la Fundació Smart City ja havien decidit retallar les seves aportacions o no fer-ne cap més un cop van comprovar «la manca de definició estratègica i de compliment d’objectius de l’entitat» sota la gestió de Cuadrado.

La passivitat d’Intervenció

Tal com s’ha dit al començament d’aquest article, aquestes auditories de compliment formen part de l’anomenat Pla Anual de Control Financer (PACF) que es va posar en marxa l’any 2019. Hi ha, per tant, auditories i informes fets l’any 2019 en relació amb l’any 2018. Sobta, però, que algunes irregularitats assenyalades en les auditories de compliment de 2021 i que feien referència a situacions molt antigues —de l’any 2003, per exemple— no constessin en aquells informes de 2019.

Les auditories de compliment de 2019 estaven fetes pels màxims tècnics de l’Ajuntament de Tarragona en aquesta matèria: l’interventor general, el viceinterventor, la cap de secció de control financer i un tècnic de control intern.

La minuciositat que s’aprecia en els informes de 2021 és incomparable amb els de 2019. Així, l’auditoria de compliment de 2021 té 575 pàgines, mentre que la de 2019 en té 288. A la de 2021 trobem la paraula «greu» (per a referir-se a incompliments de les empreses municipals) en 53 ocasions, mentre que el 2019 aquesta paraula surt una vegada («greument») i es tracta de les al·legacions fetes per ESPIMSA per a referir-se a un acte vandàlic que havia sofert part del seu equipament.

En les al·legacions de l’EMMCT de l’auditoria de 2021 l’empresa afirmava que totes les anomalies històriques de l’entitat havien passat desapercebudes pels òrgans de control de l’Ajuntament de Tarragona.

El 2021 s’esmenten plusos de transport d’un treballador que es va instaurar el 2003 i al qual se li pagaven les reparacions del seu vehicle privat. I també el d’un altre treballador que cobrava un plus molt important per a redactar publicacions i revistes i que no ho feia. Però en l’auditoria de 2019 no hi consta res de tot això i aquests plusos estaven vigents.

Pel que fa a ESPIMSA, la direcció d’aquesta empresa va detectar que l’anterior gerent, Isidre Prunor, s’havia augmentat el sou en gairebé 14.000 euros en poc més de tres anys (2017-2019) quan no podia fer-ho, tal com va publicar Porta Enrere en un article del 30 de novembre de 2021.  Prunor no va ser l’únic alt directiu de l’empresa de mercats que es va apujar el sou quan no tocava, la cap d’administració i el cap de comptabilitat també ho van fer, tot i que amb quantitats inferiors.

L’auditoria de compliment de 2019, que analitzava l’exercici 2018, només va detectar l’augment de Prunor i, a sobre, hi passava de puntetes.

L’informe fet per Intervenció reprodueix el text del ple municipal del 28 de novembre de 2016 on el sou dels alts càrrecs del consistori i les empreses municipals havien de quedar congelats:

«Els llocs de treball de personal directiu de les empreses i OOAA [organismes autònoms] que actualment la seva remuneració sigui superior a l’establert en el present acord, es mantindrà amb la corresponent adaptació al nou sistema retributiu pel que fa als conceptes, fins al cessament del seu titular, sense que li sigui d’aplicació cap augment per qualsevol concepte.»

Allò que s’establia en el consell plenari era que, en el cas d’Espimsa, els alts directius només podien cobrar un màxim de 89.000 euros. El 2016, Isidre Prunor cobrava 153.445,21 euros. Aquesta xifra, que superava en molt els nous límits fixats, suposava, per aquest motiu, que el gerent no podia percebre increments salarials a partir d’aquell any.

L’auditoria de 2019 assenyalava l’increment de Prunor, indicant que entre 2017 i 2018, l’aleshores gerent d’ESPIMSA es va augmentar el sou un 1,73%, fins als 157.309,83 euros.  Malgrat l’incompliment d’allò que havia establert el ple de l’Ajuntament, l’informe es limitava a dir que «en un cas [el de Prunor] la retribució del salari base i el plus del conveni és superior a l’import establert en el conveni». No s’esmentaven els augments de la cap d’administració i el cap de comptabilitat.

No es va tipificar aquest fet de greu ni tampoc es va demanar el rescabalament dels imports percebuts, tal com passa en moltes irregularitats detectades en les auditories de 2021.

«Existeixen informes d’Intervenció durant anys que alertaven d’altres fets, com la falta de transparència a l’hora de fer contractacions o aportacions econòmiques a entitats, però, curiosament, Intervenció no va dur aquests informes als serveis jurídics de l’Ajuntament perquè valorés la necessitat d’emprendre alguna mena d’accions legals», deia Dídac Nadal, president d’ESPIMSA a Porta Enrere en l’article de novembre de 2021.