El festival Dixieland, una de les cites culturals més consolidades de la ciutat de Tarragona i que enguany ha complert 23 edicions, ha viscut alguns episodis poc transparents els últims anys relacionats amb les aportacions econòmiques que concedeix l’Ajuntament als millors projectes que es fan durant el certamen. Des del 2014, les propostes són sotmeses a l’avaluació i votació d’un jurat que determina quins projectes rebran aquests diners públics i, sota una sèrie de barems, quina quantitat.
Segons ha pogut confirmar Porta Enrere, els anys 2014, 2015 i 2016, alguns membres del jurat formaven part d’associacions, entitats o empreses que van rebre diners de l’Ajuntament pel Dixieland. Així, l’any 2014, l’aleshores coordinador del festival i tècnic municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Guillem Rius, va ser un dels membres del jurat. Rius, que des del mes de març d’enguany torna a treballar a l’Ajuntament com a tècnic de producció cultural, va crear l’any 2010 una empresa anomenada La Curiosa S.C.P. que fins al 2015 va gestionar el Cafè Metropol, és a dir, el bar que hi ha al teatre del mateix nom, a la Rambla Nova. El Cafè Metropol va rebre el 2014 2.662 euros en concepte d’ajuts per part de l’Ajuntament de Tarragona pel seu projecte en relació al festival Dixieland: un concert gratuït, una masterclass a un preu de 20 euros per persona i un altre concert a un preu de 10 euros. Els altres projectes que també van rebre diners públics van ser Bebop (2.650 euros), La Cantonada (1.368 euros) i Vòrtex (3.320 euros).
Els membres del jurat d’aquell any, a banda de Rius van ser:
- Xavier Pié, com a representant de l’Escola Municipal de Música de Tarragona
- Miguel Alberto Cruz Carmona, com a representant de l’Associació de Músics de Tarragona
- Josep Maria Pérez, com a representant de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca
- Xavi de la Salud, en funció de Director Artístic del festival Dixieland 2014
Altres propostes com les presentades pel Casal Sageta de Foc, Swing is in the Air, el Teatre Magatzem o l’Aula de Músics es van quedar fora dels ajuts econòmics públics.
L’any 2015, La Curiosa, la societat de Rius amb la qual gestionava el Cafè Metropol, va rebre 1.750 euros, tot i que ell ja no formava part del jurat. Una associació que va començar a rebre aportacions econòmiques pel festival va ser l’Associació de Músics de Tarragona (AMT). Aquesta entitat gestiona la Capsa de Música, equipament cultural que ja va ser objecte d’un reportatge per part de Porta Enrere fa uns mesos. Aquell any 2015 l’AMT va rebre 750 euros per part de l’Ajuntament pel festival Dixieland: dos concerts a un preu de 3 euros l’entrada (consumició inclosa). El cas és que, tal com havia passat l’any 2014, el president de l’AMT, Miguel Alberto Cruz, també formava part del jurat que havia de decidir sobre quines entitats rebien diners públics. Segons l’Ajuntament de Tarragona, Cruz es va abstenir de valorar el projecte presentat per l’AMT, però clar, sí que va valorar els de les altres entitats.
Així, els membres del jurat valoren i puntuen totes les propostes. Un cop recollides totes les puntuacions, es fa una mitjana i aquelles que més punts obtenen, reben els diners. «Quan vaig arribar a la direcció artística del festival aquest sistema ja estava implantat. Em va sobtar, però, veure gent al jurat que estava relacionada amb associacions o entitats que presentaven projectes. Vaig comunicar al seu moment que aquella era una situació que s’havia de canviar. Encara que aquells membres del jurat no valoressin les propostes de les seves pròpies associacions, sí que valoraven les altres i, per tant, eren jutge i part», afirma Kike Colmenar, director artístic del Dixieland des del 2015. Aquell any, Colmenar era un dels membres del jurat juntament amb Miguel Alberto Cruz (AMT), Alexis Lanza (professor de l’Escola Municipal de Música), Dani Bonillo (Plexo, serveis integrals culturals) i Ricard Masjoan (tècnic municipal de cultura). Les entitats beneficiàries van ser:
- Vòrtex 1.815€
- El Cau 800€
- Bebop 1.770€
- La Curiosa – Cafè Metropol 1.735€
- Cooperativa Obrera COT 1.600€
- AMT 750€
- La Cantonada 890€
- L’Antiquari 640€
Només el pub Highland es va quedar fora dels ajuts tot i presentar el seu projecte.
La situació d’incompatibilitat evidenciada els anys 2014 i 2015 es va repetir el 2016 per duplicat. Així, Miguel Alberto Cruz va tornar a formar part del jurat i l’AMT va tornar a rebre diners, aquesta vegada 1.350 euros: dos concerts a un preu de 5 euros l’entrada (consumició mínima inclosa) i una masterclass amb concert gratuït. Però a més, una altra associació, TGNswing, també tenia una representant en el jurat, Esther Piqué. TGNswing va rebre 550 euros. «En el seu moment vaig considerar oportú que al jurat estiguessin representades les entitats més representatives del sector. L’única associació formal de músics que hi ha a Tarragona és l’AMT. Volíem que el jurat fos plural i divers i el fet que hi hagués tècnics de l’Ajuntament de Tarragona, amb criteri i que són professionals que es deuen al bé comú, garantia que no hi hagués situacions irregulars», explica Begoña Floria, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona fins al 2015 i actual regidora de Festes, Patrimoni Històric, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i portaveu —Porta Enrere també va sol·licitar parlar amb l’actual regidor d’aquesta àrea, Josep Maria Prats, però des de l’Ajuntament es va preferir fer servir un sol interlocutor per aquest tema—. Floria obvia, per tant, que el 2014 un tècnic municipal i, a més, coordinador del festival, Guillem Rius, era jurat quan se li va concedir a una empresa seva més de 2.500 euros, tal i com s’explicava anteriorment.
El jurat de l’any passat, el 2016, va ser:
- Laura Bernaus, professora de l’Escola Municipal de música
- Esther Piqué, cantant i ballarina, membre del grup Lecirke i membre de TGNswing
- Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT
- Kike Colmenar, director artístic del Festival
- Ricard Masjoan, tècnic municipal de cultura
Per la seva banda, les entitats beneficiàries dels ajuts econòmics van ser:
- Cooperativa Obrera Tarraconense 1.815€
- AMT 1.350
- Colla Jove 1.770
- Vòrtex 1.815
- La cantonada 1.150
- Museum 400
- TGNswing 550
- El Feriante 750
- Premium club 600
- Xiquets de Tarragona 400
Totes les entitats que es van presentar, van rebre els diners.
«Suspicàcies? No, perquè tot està perfectament clar i els tècnics municipals vetllen pel procés. La pregunta seria: hi ha algun element que faci pensar que el dictamen del jurat no va ser equànime?», pregunta retòricament Floria que assegura que abans que ella implantés aquest sistema «tot es feia a dit i l’Ajuntament pagava, fins i tot, actuacions a locals privats».
L’exregidora de Cultura assegura que està «molt tranquil·la» perquè es mostra convençuda que «ningú va exercir cap tipus d’influència» per beneficiar algunes entitats o altres. «Des del meu punt de vista, qualsevol entitat que és associativa té un interès general, no econòmic. A més, les quantitats de les subvencions no són tan altes com perquè hi pugui haver un conflicte d’interessos. El procés va quedar perfectament vetllat amb les seves corresponents actes, no veig el problema, de veritat». Porta Enrere, però, ha hagut que demanar expressament les dades que consten en aquest reportatge perquè actualment no són de domini públic, ni tan sols els noms dels membres dels jurats, que inicialment no es van voler facilitar. Floria assegura que només va rebre la queixa d’una entitat durant aquells anys i per aquest tema dels ajuts econòmics: «L’Estudi de Música es va queixar però el problema va ser que van presentar el seu projecte fora de termini. Tot i això, jo vaig decidir que l’Ajuntament assumiria l’actuació que ells [Estudi de Música] havien programat i que havia quedat fora pels motius que t’he dit. Ho vaig fer per la llarga vinculació de l’Estudi de Música amb el festival».
Els problemes amb alguns membres del jurat per una qüestió d’incompatibilitats, en haver de decidir sobre l’atorgament d’ajuts econòmics en processos on participaven entitats de les quals formaven part, ha desaparegut enguany. «Des que em vaig fer càrrec de la direcció artística del festival he treballat perquè allò que passava altres anys enguany no passés. Considero que allò grinyolava una mica i, tot i que jo no tenia poder per canviar-ho, sí que vaig insistir i al final em van fer cas», assegura Kike Colmenar.
El jurat d’aquest any 2017 ha estat:
- Francesc Soler, professor d’Escola Municipal de música
- Agnès Llorens, periodista
- Kike Colmenar, director artístic del Festival
- Ricard Masjoan, tècnic municipal de cultura
I les entitats que van rebre els ajuts econòmics:
- Bar 12 Topos 412 €
- AMT 850 €
- Colla Jove Xiquets de Tarragona 1.550 €
- Colla Xiquets de Tarragona 1.350 €
- COT, Cooperativa Obrera 1.815 €
- La Cantonada 400 €
- Museum Cafè 400 €
- Associació TGNSwing 1.500 €
- Vòrtex i Sala Zero 1.815 €
La Herreria es va rebutjar perquè presentaven un únic concert mentre que l’Associació Cultural Catalanopolonesa es va rebutjar l’ajut, ja que l’entitat no podia organitzar les seves activitats, segons expliquen des de l’Ajuntament de Tarragona.
Sobre el fet que enguany, per primera vegada des que es va implantar el sistema de jurat per tal d’atorgar els ajuts econòmics municipals als projectes del festival Dixieland, no hi hagués cap representant, per exemple, de l’Associació de Músics de Tarragona (AMT), Begoña Floria va manifestar: «Ara hauran canviat de criteri, per això no està».
Els grups tarragonins
Des d’alguns grups de música de Tarragona que participen en el Dixieland, han sorgit algunes veus que critiquen la presència de les bandes locals dins el festival. Segons aquests músics, els grups tarragonins han quedat desplaçats a un segon pla, que no formen part de l’organització directa per part de l’Ajuntament i per provar-ho, utilitzen el programa d’enguany. Els crítics amb l’organització afirmen que en el programa, els concerts organitzats pel consistori estan marcats amb un fons de color lila fosc. Seguint aquestes marques, no hi ha grups locals. El director del festival, Kike Colmenar, desmenteix aquest extrem i afirma que la presència de grups tarragonins dins el festival encara és molt important: «A nivell global, si agafes el programa i mires d’on són, es veu que els grups de Tarragona tenen molta presència. Abans, clar, els grups de Tarragona tocaven molt més, però ara, com que no tenim tant de pressupost i no hi ha tanta música dixieland, doncs toquen menys. Jo parlo sovint amb els grups locals i sé que ells volen tocar més però jo d’intentar que el festival tingui novetats any rere any i sigui atractiu per al públic. Jo ho faig amb el meu criteri, això és com l’alineació del Barça, en aquests moments soc l’entrenador i faig la programació que considero millor. Amb les meves decisions, assumeixo les crítiques, evidentment». Colmenar assegura que en l’edició del 2017 «de les 80 activitats programades, 60 comptaven amb la participació de músics i artistes locals i del Camp de Tarragona, és a dir, el 75%». El director puntualitza que «a la part del programa que ha estat contractada directament des de l’Ajuntament o que ha rebut ajuts municipals directes, la proporció aproximada és del 50%».
Colmenar també remarca que el Dixieland és un festival internacional, que ha anat variant el seu estil, buscant novetats i una acceptació més gran per part del públic: «El Dixieland ha estat un festival massa recurrent, de gènere. Si mires tota la història del festival hi ha una sèrie de repertoris i propostes que es repeteixen constantment. El meu primer any al capdavant ja vaig manifestar que, perquè el festival no fos massa semblant i perdés interès pel públic, s’havia d’obrir a altres gèneres. Ara és un festival que treballa el jazz tradicional, no només de dixieland».
En la mateixa línia es manifesta Begoña Floria: «No hem d’oblidar que es tracta d’un festival internacional, on arriben grups de tot arreu, no només de Tarragona, això no vol dir que les bandes locals no tinguin el seu espai». Colmenar, mitjançant les dades aportades anteriorment, vol desmentir que es desplaci a les bandes tarragonines: «El mantra que no es compta amb els músics de Tarragona, no és cert. Els grups històrics de Dixieland de Tarragona els contracta directament l’Ajuntament, que les bandes d’aquí han de fer el trenet i coses de carrer? Sí, el festival té un disseny i unes necessitats. A nivell escènic mirem grups que tinguin proposta escènica», diu en relació a la queixa d’alguns grups en què consideren que sempre han de ser ells qui actuïn al trenet que recorre la ciutat aquells dies. Colmenar fa un balanç molt positiu del festival Dixieland perquè «és evident que el festival creix en interès i en públic».
FOTOS: Laia Díaz (cedides per l’Ajuntament de Tarragona)
El primer any al Bebop se li va donar com Bebop+Tarragona Swing! I va ser perque eren dos activitats noves a la ciutat relacionades amb la Dixie i amb el swing.
No crec étic questionar al Xavi de la Salud,que tampoc va valorar propostes on pogués estar implicat,que ha fet una feina exemplar a la nostra cuitat en el camp de la música.
Tbé crec que algunes persones abans d’opinar dels altres i a més de forma crítica i poc ética, podíen pensar i parlar de les seves actuacions…aquestes sí, molt criticables…
No vull dir que part de tot aixó pogui ser veritat,però NO tot…
ViSCA el Bebop! Bueno ara ja no existei… gràcies en part al “gran nivell i preocupació” que tenen els nostres representants culturals per la cultura i música de la nostra ciutat…
Hola, en l’article no es posa en qüestió en cap moment a Xavi de la Salud. Només se l’esmenta perquè era jurat l’any 2014. S’explica quins locals, associacions o entitats van demanar ajuts econòmics. No es posa en qüestió tampoc aquesta demanda d’ajuts. Només es posa de relleu la incompatibilitat que suposa, en alguns casos que s’expliquen clarament en l’article, ser membre d’un jurat i al mateix temps d’una associació, entitat o local que rep diners públics.
Me alegro mucho que no sea así!
Me ha “pillado muy caliente y ,quizás, me he sentido atacada… por el Bebop…pero no era ni el sitio ni el momento de decir lo que pienso. Gracias
Bon dia,
Vull fer una petita puntualització: No totes les entitats que es van presentar a la convocatòria 2016 van rebre els ajuts, tal com s’afirma a l’article.
Jo, personalment, per primer cop, vaig presentar un projecte original que es deia “La veu entremaliada”. També, una compamyia de dansa de la ciutat va presentar un projecte singular: un espectacle de dixieland clàssic amb dansa contamporània. En els dos casos la resposta va ser que eren dos “bolos” i que la convocatòria no subvencionava actuacions singulars. Potser no vam entendre bé l’objectiu de la subvenció. .
Salutacions.
Pepe Gómez
Hola, gràcies pel seu comentari. Aquesta és la informació que ens va transmetre directament l’Ajuntament de Tarragona. Desconeixia, per tant, que vostè havia presentat una proposta. La companyia de dansa tampoc consta. A nosaltres se’ns va indicar que s’havien presentat 10 propostes i que les 10 havien rebut els diners.