El comitè organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 va acomiadar aquest passat dimecres un dels principals executius del projecte, Xavier Martin, cap de comunicació i màrqueting de la cita olímpica tarragonina. Martin, que va arribar a Tarragona l’octubre del 2015 i que havia estat cap de comunicació del Barça del 2011 al 2014, no ha estat ni un any i mig en l’organigrama dels Jocs després que Víctor Sánchez, secretari general del Comitè Olímpic Espanyol (COE), president de la comissió tècnica del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis i actual màxim responsable de la cita esportiva tarragonina, decidís fer-lo fora el mes de gener d’enguany. Martin ha admès a Porta Enrere que ja no continua a Tarragona 2018 de fa un parell de dies tot i que assegura que ha estat una decisió de «mutu acord» entre les dues parts.

Malgrat l’afirmació de l’excap de comunicació dels Jocs Mediterranis, Porta Enrere ha tingut accés a l’acta del Patronat de la Fundació Tarragona 2017 del 20 de gener d’enguany en què Sánchez ja proposava l’acomiadament de Martin així com de Judit Rubinat, cap de patrocinis, en considerar que «hi ha un problema de personal» i que «l’oficina està sobredimensionada». Segons consta en l’acta de la reunió, que es va fer per videoconferència amb Madrid, on estava el president del COE, Alejandro Blanco, a la reunió van assistir Josep Fèlix Ballesteros, Javier Villamayor (regidor responsable dels Jocs), Maria Isabel Negueruela, aleshores regidora d’esports de l’Ajuntament (va morir el 9 de febrer de 2017) i Víctor Sánchez «com a convidat». El document assenyala que la despesa en salaris per aquest any seria d’1,5 milions i d’1,2 milions el 2018. De la mateixa manera, Sánchez va proposar compartir les despeses del sou del director de l’àrea esportiva dels Jocs, Ramon Cuadrat, amb el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, del qual Cuadrat n’és el gerent. Segons va publicar Viu a fons en el seu moment, el sou de Cuadrat era de 85.000 euros anuals. Maria Isabel Negueruela, però, va afirmar en aquella reunió del 20 de gener que el pressupost del PMET pel 2017 no podria suportar la despesa proposada per Sánchez.

Les propostes del nou Director Executiu de l’Oficina Tarragona 2018 en relació a la supressió de les dues direccions (comunicació i màrqueting i esdeveniments i patrocinis) es van aprovar per unanimitat. Això suposaria, segons el càlcul de Sánchez, un estavi de 140.000 euros per al 2017.

No deixa de ser sorprenent que, a un any i mig vista per a la celebració dels Jocs, el màxim responsable assegurés que l’oficina estava «sobredimensionada», quan hauria de ser un moment en què arribessin més professionals per a desenvolupar diferents tasques en aquest tram final de la preparació de la cita esportiva. «A Almeria tenia 70 persones treballant l’any anterior de la inauguració. L’any dels Jocs érem 480 persones. On està el personal de Tarragona 2017? És evident que si volen fer-los el 2018, les persones que estaven al capdavant s’han mostrat incompetents i haurien de canviar-les», va dir Vicent Añó, director general de la candidatura Tarragona 2017, màxim responsable del campionat del món d’atletisme Sevilla 1999 i dels Jocs Mediterranis Almeria 2005 quan es va saber l’ajornament dels Jocs de Tarragona.

Falten diners
En la mateixa acta del 20 de gener, Víctor Sánchez va presentar un informe de tancament econòmic del 2016. En aquest informe, es destaca que els ingressos pressupostats eren de 5.756.023,25 euros i finalment, l’estimació del tancament de comptes era de només 2.999.417,79 euros.

En l’apartat de despeses, la quantitat pressupostada era de 5.459.113,82 euros i l’estimada era de 3.613.119,44. Amb els ingressos pendents i les despeses pendents, hi havia un resultat comptable negatiu de 262.679,60 euros pel 2016, tot i que Sánchez apuntava que el dèficit real per l’exercici de l’any passat seria finalment de 157.000 euros. En l’apartat de despeses destaca la de personal amb 967.537,21 euros (entre salaris i Seguretat Social), el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (253.572,04 euros), l’oficina tècnica de projectes (262.343,09 euros), la visita dels membres del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (48.680,49 euros), les campanyes en mitjans de comunicació (67.961,68 euros, d’aquests, 18.000 euros al Diari de Tarragona en la publicació de quatre articles i 10.000 euros a Cadena Dial per la contractació de l’esdeveniment “Déjate llevar Cadena Dial”), 1.369.000 euros en la reserva de les habitacions als hotels de Port Aventura a través de Viajes el Corte Inglés i el lloguer de la seu Tarragona 2017 (118.355,48 euros). En aquest sentit, l’equipament per a les oficines ascendeix a 62.230,86 euros.

Víctor Sánchez assenyalava aquell 20 de gener que si s’esperava l’arribada d’uns 9 milions d’euros per part de l’Estat, i tenint en compte què s’hauria de pagar el 2017 i 2018, així com els ingressos previstos, hi hauria un dèficit aproximat de 2,4 milions d’euros. Finalment l’Estat va aportar 10,5 milions, és a dir, si es té en compte el càlcul que consta a l’acta, el dèficit seria de 900.000 euros.

Desgavell en els patrocinis i les donacions
L’acta mostra com es va decidir la suspensió de l’adjudicació de la producció de les cerimònies d’inauguració i cloenda (per un valor de gairebé 1 milió d’euros). L’única empresa que s’hi va presentar va ser Focus S.A. Amb tot, aquesta empresa ja va guanyar el concurs pel guió de les mateixes (150.000 euros) o sigui que si es torna a licitar i no guanya aquesta empresa, es donarà la paradoxa que una empresa dissenya les cerimònies i una altra les executa.

L’empresa encarregada de fer el marxandatge dels Jocs va comunicar, tal com consta al document, que tenia pèrdues per culpa de l’ajornament i que «l’estoc Tarragona 2017 no es podia comercialitzar». L’acta assegura que l’empresa estava disposada a fer una rebaixa del 25% sobre pèrdues.

Víctor Sánchez va detectar «la problemàtica existent de la gestió de patrocinis i donacions». Segons el document, es va produir una confusió entre  aquests dos conceptes i «hi ha empreses donadores que reben en contrapartida beneficis que només es donarien a un patrocinador». Segons l’acta, hi ha 7 contractes en aquesta situació. Sánchez va proposar refer el manual de patrocini en el sentit que la Fundació Tarragona 2017 només donarà contraprestacions publicitàries per les quantitats aportades per patrocini, no per donacions.

Una flota de vehicles més cara
Prèviament a la reunió del 20 de gener del 2017, el Patronat de la Fundació es va reunir el 15 de desembre de 2016. Allí s’hi feia constar l’acord de patrocini amb Toyota Espanya per a proporcionar una flota de vehicles durant els dies de la celebració dels Jocs Mediterranis. Segons s’explica en el document, faran falta 238 vehicles —més 12 de reserva— per als membres dels Comitès Olímpics Nacionals, els personatges VIP i els membres del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis.

El cost diari de cada vehicle seria de 75 euros. Així, pels 19 dies dels Jocs i 250 unitats, el preu final seria de 356.250 euros, al qual s’ha d’afegir 8.750 euros en concepte de «customització» de cada vehicle (Toyota assumeix el 50% del cost, estimat en 70 euros per cotxe).

Amb tot, l’acta mostra com el Comitè va intentar fer una comparativa de preus de mercat en el lloguer de vehicles en altres marques (hi ha una captura de pantalla de cotxes Volkswagen) i indiquen que, fent-ho amb la marca alemanya el cost seria de 250.000 euros (assegurança inclosa). Tot i que es remarca que la diferència de preu «és força diferent», es ratifica l’acord amb Toyota perquè «molt possiblement» serà difícil trobar un nombre tan gran de vehicles disponibles en una altra marca.

Marca no registrada

En el document també apareix que «l’agent de marques contractat per la Fundació va proposar revisar la marca Tarragona 2018». Amb tot, Víctor Sánchez va proposar no registrar la marca amb la modificació 2018 i «així s’acorda».

Sánchez, amo i senyor
Víctor Sánchez, que fins fa uns mesos havia estat coordinador general adjunt als Jocs en una cúpula de poder bicèfala juntament amb Javier Villamayor, és ara el màxim responsable del projecte amb el càrrec de Director Executiu de l’Oficina Tarragona 2018. Segons consta en l’acta de 20 de gener del 2017, «es revoquen els poders atorgats en favor del Sr. Javier Villamayor Caamaño per acord d’aquest Patronat el 26 de juliol de 2016». Aleshores, tal com consta en un document del mateix Patronat i amb data 26/7/2016, Víctor Sánchez renunciava als poders atorgats el 20 d’abril del 2016 quan el Patronat va decidir atorgar al mateix Sánchez i a Javier Villamayor «poders mancomunats «per a l’exercici de diferents atribucions de gestió i administració». Sánchez va sortir aleshores de la Fundació Tarragona 2017 per no haver de respondre amb el seu patrimoni personal en cas de possibles pèrdues econòmiques.

En la reunió del 20 de gener del 2017, és a dir, sis mesos després, es concedien a Víctor Sánchez els poders necessaris per a exercir les següents funcions:

– Gestió íntegra del personal, fet que inclou el nomenament, contractació i acomiadament del personal, d’acord amb els límits que en el seu cas fixin els òrgans de la Fundació.
– Organització i direcció de tots els serveis de la Fundació.
– Actuar com a òrgan de contractació amb totes les funcions inherents al mateix, des de l’aprovació del contracte fins a la seva adjudicació i formalització, en tots els contractes d’un import igual o inferior a 10.000 euros.
– Aprovar totes les factures d’un import igual o inferior a 10.000 euros i efectuar-ne el pagament.
– Seguir i signar la correspondència, retirar l’ordinària i la certificada, els valors declarats, paquets postals i cobrar les quantitats de gir postal.
– Constituir i retirar dipòsits en metàl·lic i valors.
– Donar conformitat a extractes de comptes.
– Protestar, descomptar i cobrar lletres de canvi.
– Lliurar, acceptar, endossar, pagar i negociar en compte lletres de canvi.
– Reclamar, percebre i cobrar lliuraments de l’Estat, Entitats Autonòmiques, Província, Comarca o Municipi.
– Reclamar, percebre i cobrar de tota classe d’entitats, organismes oficials i entitats particulars totes aquelles quantitats de diners, crèdit, interessos i efectes que es deguin a la Fundació per qualsevol títol.
– Representar la Fundació davant de tota classe de Ministerios, Subsecretàries, Conselleries, […] efectuant les compareixences que es precisin i seguint tota classe d’expedients i tràmits fins a la seva resolució definitiva.
– Intervenir en totes les qüestions i incidències que se suscitin per motius laborals o de treball acudint al Tribunal de l’Ordre Jurisdiccional Social o defensant-s’hi, concórrer a la conciliació amb avinença o sense, absoldre posicions, fixar, pagar o percebre indemnitzacions […].
– Instar, seguir i tramitar com a actor demandat tota classe de judicis civils, criminals o especials en tots els seus graus i instàncies […] conferint poders a Lletrats i Procuradors, així com atorgar i signar tota classe de documents públics o privats que siguin necessaris per a l’exerici de les facultats transcrites.

És a dir, Sánchez té el poder absolut en detriment d’un Javier Villamayor que no trepitja l’oficina dels Jocs Mediterranis, situada a Port Tàrraco, des del desembre del 2016 i del qual no se sap quina és la seva ocupació en el projecte dels Jocs Mediterranis. En principi, Villamayor, nomenat regidor especial per als Jocs, farà ara les tasques que desenvolupava Xavier Martin, això sí, des de l’edifici de l’Ajuntament de Tarragona a la plaça de la Font.

L’atorgament de tots els poders a Víctor Sánchez es produeix arran del desastre de l’ajornament dels Jocs Mediterranis un any, del 2017 al 2018, un fet que no té precedents en la història de l’esport mundial. El COE, molt preocupat per la situació organitzativa de l’esdeveniment, va decidir situar el seu secretari general al capdavant del projecte per tal que Tarragona 2018 fos una realitat.