L’article sobre l’accident d’Iqoxe publicat per Porta Enrere el 30 de gener d’enguany s’ha endut la sisena edició del premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en la categoria de «Treball publicat en mitjans d’àmbit local». Porta Enrere, de la mà del seu fundador, Rafa Marrasé, guanya d´aquesta manera aquest prestigiós premi per segona vegada en els últims quatre anys, un fet que suposa un gran reconeixement a la feina feta des d’aquest mitjà. En la investigació que ara ha resultat guardonada, titulada «Si visqués al Camp de Tarragona estaria molt preocupat, no es podia dir que no hi havia núvol tòxic tal com es van fer els mesuraments»: Iqoxe, la contaminació que es va esvair en una nit, Porta Enrere explicava com les afirmacions de les autoritats durant les hores i dies posteriors a l’explosió, des de l’aleshores conseller d’Interior i alhora màxim responsable del PLASEQCAT, Miquel Buch, o del president de la Generalitat, Quim Torra, en el sentit que no hi havia perill de contaminació per a la població malgrat el gran núvol de fum en forma de bolet atòmic, no eren certes. El reportatge de Porta Enrere demostrava com ningú disposava dels aparells necessaris per fer els mesuraments correctes que identifiquessin les potencials substàncies perilloses per a la població i tampoc quantificar-les.

En l’article es detallava com els aparells emprats pels bombers o els tècnics de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya només podien mesurar concentracions de substàncies perilloses (Compostos Orgànics Volàtils, COV) en quantitats mil vegades superiors a les considerades nocives en àrees de població. A més, segons les opinions dels experts consultats i que apareixen en el reportatge, era impossible que Protecció Civil o la Generalitat neguessin el perill per a les persones en forma de contaminació només uns minuts després d´una deflagració que va deixar tres víctimes mortals, una d’elles a casa seva, quan una peça del reactor de l’empresa Iqoxe va penetrar a l’edifici on vivia i va ensorrar el sostre del pis de dalt, atrapant-lo mortalment.

Un dels experts explicava en el reportatge que les condicions meteorològiques d’aquella nit van impedir que el núvol tòxic s’esvaís, mantenint-se durant hores per sobre de les principals poblacions veïnes, un fet que va provocar l’exposició de milers de persones a una possible contaminació.

1.«L’accident va ser les 18.38 h. Si com diu Protecció Civil no es va contactar amb Iqoxe durant la 1a hora i els bombers no disposen d’un equip de COV que identifiqui les substàncies, com es podia afirmar a les 19.23 h que no hi havia núvol tòxic?»https://t.co/nGZZylEqvG

— Porta Enrere (@PortaEnrere) February 19, 2020

La investigació de Porta Enrere es va veure confirmada implícitament pel conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i la directora de Protecció Civil, Isabel Ferrer, fa unes setmanes, quan en la Comissió d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica del Parlament, ambdós van admetre que calia instal·lar sensors en els perímetres dels dos polígons industrials petroquímics del Camp de Tarragona per tal d’identificar les substàncies tòxiques en cas d’accident (per tant, no n’hi ha hagut fins ara). Segons Ferrer, els únics sensors que hi ha actualment pertanyen a les empreses, però aquests no identifiquen totes les substàncies i, a més, la informació que recullen les empreses no arriba mai a la Generalitat de Catalunya.

Aquell reportatge de Porta Enrere feia incís en com el focus d’atenció mediàtica i política va desaparèixer de seguida de la possibilitat d’un núvol tòxic – que hauria de ser la gran preocupació en un accident d’aquesta mena – passant a centrar-se en temes laborals o d’avisos (sirenes) a la població. Sobre aquest últim aspecte, aquest mitjà va publicar un article referent a la negativa de l’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, a fer sonar les alarmes en relació amb l’accident d’Iqoxe.

Porta Enrere ja va guanyar aquest mateix premi, el Ramon Barnils de periodisme d’Investigació, l’any 2017. L’article guardonat aleshores va ser L’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona va gastar més de 47.000 euros de diners públics en sessions de coaching: l’opacitat d’un contracte fet a mida. En aquell article s’explicava com l’empresa municipal d’Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) va desviar fons de diners públics per fer sessions de «coaching» que no van quedar acreditades. La publicació d’aquest cas va provocar que la CUP presentés una denúncia a Fiscalia i actualment aquest es troba sota investigació judicial.

El premi Ramon Barnils té una altra categoria a més de la de «Mitjans d’àmbit local» que ha guanyat Porta Enrere, es tracta de la de treballs publicats en «Mitjans d’àmbit nacional». En aquesta categoria, el guanyador d’aquesta edició ha estat la secció/podcast «La Llotja» del programa «Què t’hi Jugues» de SER Catalunya amb el BarçaGate, una investigació dels periodistes Adrià Soldevila, Sique Rodríguez i Sergi Escudero en la qual s’explicava com el FC Barcelona va contractar una empresa (I3 Ventures) per crear estats d’opinió favorables a la junta directiva i difamar opositors i fins i tot jugadors del primer equip de futbol.