El 14 d’octubre d’enguany, l’Ajuntament de Tarragona i altres administracions i entitats responsables de la gestió dels monuments inclosos a la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco, van rebre una carta d’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites) on s’alertava de l’immobilisme i de la deixadesa en la gestió del patrimoni de la ciutat relacionat amb aquell nomenament internacional avui fa 20 anys. Aquella carta d’ICOMOS destacava una sèrie de punts on evidenciava la passivitat de les diferents entitats arran d’un informe fet un any i mig abans pel mateix organisme, on ja es posava de manifest que el patrimoni de la ciutat tenia greus mancances.

L’informe del 2019 va ser realitzat arran d’una denúncia d’un ciutadà sobre l’estat dels monuments de Tarragona, fent incís, entre d’altres, en l’actuació de Sedassos. El passat octubre, ICOMOS certificava que ningú havia mogut un dit des del primer toc d’atenció del 2019 i demanava la creació d’una taula de treball amb tots els actors implicats per posar fil a l’agulla en la bona gestió del patrimoni declarat bé mundial de la humanitat. Entre els punts que detallava la carta de la presidenta d’ICOMOS Espanya, Alicia Castillo Mena, hi constava la manca de personal al Museu d’Història de Tarragona (MHT). «S’esperen els nomenaments de llocs clau com la direcció del museu i el de la persona a càrrec del manteniment que van quedar vacants per jubilació. Pel que fa a la plantilla de subalterns, que va ser un dels punts de la denúncia ciutadana, no només no ha augmentat, sinó que ha disminuït per baixes [mèdiques], defuncions o trasllats a altres departaments», deia la missiva d’ICOMOS.

La falta de personal i el desgavell que es viu a Tarragona en la gestió d’un patrimoni històric imponent, però mal conservat i gestionat, és encara més evident si es compara amb altres ciutats similars de la resta de l’estat. El cas més significatiu és Mèrida. Antiga capital de la Lusitania —Tarraco va ser capital de la Citerior o Tarraconensis, residència d’August durant un parell anys, moment en què el govern efectiu de Roma es va traslladar a l’actual Tarragona (Tarraco era, aleshores, la ciutat més important de la península Ibèrica, capital d’una de les províncies més grans del món romà)—, la ciutat extremenya és, com Tarragona, Patrimoni Mundial gràcies a la importància de les seves restes romanes, entre les quals destaca el teatre —és inevitable pensar en l’actuació que es va fer a Tarragona en les restes d’aquest edifici, un nyap en tota regla—. Mèrida té una població de 60.000 habitants, menys de la meitat dels que té Tarragona, però els recursos, econòmic i humans, que destina al seu patrimoni històric no tenen res a veure amb la ciutat catalana.

La gestió dels monuments que formen part de la declaració de patrimoni mundial de Mèrida es fa a través d’un consorci format per diferents administracions. El seu pressupost per enguany, 2020, ascendia a 5.730.015 euros més «un romanent de més d’1.810.000 euros del 2019», tal com certifica a Porta Enrere Félix de Palma, director del Consorcio de la Ciudad Monumental de Mèrida. D’aquest pressupost (5,7 milions d’euros), el 63% va destinat a personal (48% si li sumem el romanent del 2019, és a dir, 1,8 milions d’euros més per un total de 7,5 milions d’euros).

El Consorcio de la Ciudad Monumental té, segons Félix de Palma, 89 treballadors amb contractes indefinits que, matisa, no són funcionaris, tot i que s’acullen als convenis amb la Junta d’Extremadura. A més, hi ha 6 persones més contractades temporalment. L’any 2019, el Consorcio va arribar a tenir més de 120 treballadors —el personal que fluctua es produeix per excavacions arqueològiques i tasques de manteniment específiques—. Així, l’organigrama fix el formen:

• Director
• Gerent
• 11 arqueòlegs
• Bibliotecari
• Economista
• Advocat
• 2 museòlegs
• Tècnic en recursos humans
• 2 informàtics
• 2 restauradores
• Tècnic mitjà en administració
• Tècnic mitjà en documentació
• Topògraf
• Capatàs
• Dissenyador gràfic
• 3 auxiliars administratius
• 3 auxiliars d’arqueologia
• 2 dependentes de la botiga
• 5 dibuixants d’arqueologia
• Oficial de magatzem
• 6 oficials de manteniment
• 12 taquillers
• 3 netejadores
• Ordenança
• 8 peons d’arqueologia
• 11 peons de manteniment
• 8 vigilants

A Tarragona, el MHT s’encarrega de la gestió de la majoria de monuments de la ciutat que formen part del conjunt del nomenament com a Patrimoni Mundial: circ, fòrum de la colònia, fòrum provincial-pretori, pedrera romana del Mèdol, amfiteatre, Pont del Diable i muralles. A més, hi ha la volta del Pallol, la Casa Castellarnau —seu del MHT (un museu que, tal com vam explicar a Porta Enrere, no té consideració com a tal segons la Generalitat de Catalunya)—, Casa Canals o la Casa de la Festa.

La resta de monuments es troben gestionats per la Generalitat, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), la seu del qual, a la plaça del Rei, està tancada per les obres de condicionament que s’hi estan fent. Els monuments sota la gestió del MNAT són: necròpolis, vil·la d’Els Munts, Centcelles, arc de Berà i Torre dels Escipions.

A Tarragona, segons l’Ajuntament, l’àrea de Patrimoni Històric la formen 54 persones:

• Director MHT (vacant pendent de cobrir)
• Cap tècnic de patrimoni històric
• Cap administratiu del Museu d’història
• Cap de la unitat tècnica de manteniment de patrimoni històric
• 2 persones auxiliars administratives, una d’elles en funcions de secretaria del Conseller
• Tècnic de manteniment
• Encarregat de subalterns
• Adjunta a encarregat de subalterns
• Auxiliar de fons museístics i registre
• Auxiliar de biblioteca
• Arqueòloga
• Tècnic superior del Museu d’història
• Tècnic de gestió cultural
• 37 subalterns del MHT, amb funcions de taquillers, vigilància i control recintes.
• Director de Tarraco Viva
• Tècnic superior de gestió cultural adscrit a la Tarraco Viva
• Un conductor, adscrit al MHT

Mentre que el personal del MNAT (22 professionals) és el següent:

• Directora
• 3 tècnics de conservació
• Tècnica de comunicació
• Fotògrafa
• Tècnica de suport a difusió i servei educatiu
• 3 administratives
• Tècnic de manteniment
• 11 persones d’atenció al públic

En total, Patrimoni Històric i el MNAT sumen 76 professionals, molts menys que el consorci de Mèrida, que té, a més, un nombre més gran de tècnics d’alta qualificació (arqueòlegs, per exemple).

«Anem justos de personal, especialment en la nostra feina diària», admet Hermán Pinedo, regidor de Patrimoni Històric, a Porta Enrere. Pinedo assegura que aquest dèficit de professionals es mitigarà quan hi hagi un nou director i amb la incorporació d’un nou tècnic a l’estructura del MHT.

Fa gairebé nou mesos que el Museu d’Història de Tarragona no té director perquè el que hi havia, Lluís Balart, es va jubilar la primavera passada. Balart, de fet, va actuar com a director en funcions perquè substituïa al vertader màxim responsable del MHT, Lluís Piñol, que estava de baixa i que ja no s’ha pogut reincorporar més al món professional. L’arribada de Balart al càrrec va ser tan sorprenent com la seva incorporació com a tècnic del MHT tenint en compte que es tractava d’una persona que va aconseguir la llicenciatura d’Història fa 20 anys (quan en tenia més de 40). De fet, Balart ha estat un nou vingut al món del patrimoni i l’arqueologia, sense gaire o cap experiència en el sector. A finals del 2007 es va presentar a concurs oposició per optar a ser tècnic del MHT i va quedar segon rere un professional amb més trajectòria, Cristòfor Salom, en un procediment de selecció que es va resoldre el març del 2008. Mesos després, l’agost d’aquell any, Balart va ser nomenat nou director del MHT. Un any abans, el nou màxim responsable del MHT havia estat el candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida – Alternativa Entesa per Progrés Municipal a l’alcaldia de la ciutat. Balart va ser aquell polític que va proposar que el Banc d’Espanya fos la seu d’una mesquita, una proposta que li va comportar un munt de crítiques, de la qual es va haver de retractar i de la que tots els analistes polítics coincideixen que li va passar factura en les eleccions municipals de 2007: 2.439 vots (4,7%) i cap regidor. El 2003, ICV va aconseguir 5.107 vots (8,7%) i 2 regidors, i el 1999, 3.682 vots (7,2%) i 2 regidors.

Balart va ocupar el càrrec de director, però mai va ser el líder que la institució necessitava per falta de coneixements i per la manca del respecte professional de la resta de l’equip de Patrimoni Històric. Segons les fonts consultades per Porta Enrere, en aquells moments, com ara, tothom ha fet la guerra pel seu compte, en una batalla ideològica i pel poder que ha dividit el MHT. Durant els anys de mandat socialista, qui realment va ostentar el comandament tècnic dels projectes del Patrimoni Històric va ser l’arqueòleg municipal Joan Menchon, defensor de les polítiques de la regidora Floria per la qual, fins i tot, es va desdir d’un informe contrari al projecte del teatre romà signat, ell inclòs, per tots els tècnics de l’Ajuntament. De fet, mesos després en va fer un en solitari on justificava aquella actuació sense el coneixement de la resta dels seus companys.

«Des de Patrimoni vam posar en marxa una comissió de serveis per cobrir la baixa Lluís Balart un cop es jubilés. D’aquella comissió de serveis es va triar una persona que havia d’ocupar les funcions de director mentre no es convoqui un concurs públic, però resulta que aquest tema està aturat al departament de Personal», diu Hemán Pinedo. La persona que ha d’ocupar el càrrec de director del MHT en comissió de serveis és Cristòfor Salom, tècnic del MHT, que actua, de facto, de mà dreta de Pinedo. Amb tot, com diu el regidor, aquesta comissió de serveis està aturada tot i que Patrimoni Històric la va aprovar: «Des de Patrimoni hem fet allò que calia, que era convocar una comissió de serveis per cobrir la plaça del director. La nostra part està feta». Però el fet és que el MHT no té director de fa mesos perquè la comissió de serveis està paralitzada, accentuant la desorgantizació de l’entitat.

«La meva relació amb el conseller Fortuny és molt fluida i ell em diu que falta personal a tot l’Ajuntament», diu Pinedo tot justificant la falta de professionals al MHT. Pinedo esmenta Jordi Fortuny, que seria, segons les informacions a les quals ha tingut accés aquest mitjà, qui estaria paralitzant tot el procediment.

El regidor de Patrimoni Històric assegura a Porta Enrere, a més, que hi ha una manca de personal entre els subalterns, que Pinedo afirma que són uns 35 en total (l’Ajuntament, però, diu que en són 37) però que n’haurien de ser uns 42. De fet, tal com va publicar el mitjà Nació Tarragona el 14 d’octubre d’enguany, la falta d’efectius entre els subalterns va obligar que molts d’ells treballessin 12 dies seguits sense descansos.

Una diferència abismal

«A partir d’aquest desembre Tarragona disposarà de 200.000 euros anuals per a les despeses de Patrimoni Històric. 100.000 van a càrrec de la Generalitat i 100.000 són de l’Ajuntament», explica Pinedo com una gran fita. Són diners que no inclouen els pagaments del personal, sinó que es dedicaran a manteniment i conservació dels monuments del MHT, «el dia a dia del patrimoni», apunta el regidor. Aquests diners es podrien considerar una millora important si es té en compte el que hi havia pressupostat en el govern anterior, que era de 15.000 euros en manteniment, però si es compara amb els diners que destina Mèrida, semblen almoina. «Per aquest any 2020, si es té en compte el romanent del 2019, la quantitat que teníem destinada per a conservació i adequació dels recintes monumentals era de 3.319.124 euros», diu a Porta Enrere Félix Palma.

Mèrida, com la gran majoria de les ciutats Patrimoni d’arreu de l’estat, gestiona el seu llegat històric a través d’un consorci. Aquest està format per l’Ajuntament de la ciutat, que aporta 100.000 euros, la conselleria de Cultura de la Junta d’Extremadura (393.806 euros), el ministeri de Cultura de l’Estat (80.000 euros), la Diputació de Badajoz (17.000 euros) i l’Assemblea d’Extremadura (12.000 euros). Amb tot, si sumem aquestes quantitats, queden molt lluny dels més dels 7,5 milions d’euros de pressupost del consorci per aquest any 2020 (romanent del 2019 inclòs). D’on surten la resta de diners? «El 9,96% de les aportacions del consorci són de les administracions públiques mentre que el 90% que falta prové d’ingressos de caràcter privat, sobretot aquell que arriba a través de les taquilles dels recintes monumentals, que suposa el 75% dels ingressos. Cal tenir en compte que el 2019 van passar per les taquilles 426.000 persones», explica Félix Palma. És a dir, el pressupost pel 2020 estipulava que el consorci de Mèrida aconseguiria uns ingressos de 5 milions d’euros només de la venda d’entrades als seus monuments.

La gran quantitat de diners que aconsegueix la ciutat extremenya amb la venda d’entrades és una mostra de com el patrimoni històric, ben gestionat, pot ser rendible econòmicament. A Tarragona, en canvi, la gestió de la venda d’entrades va provocar durant molts anys la picaresca entre alguns dels subalterns que es trobaven a les taquilles dels recintes monumentals. Aquests, tal com demostrava un document al qual va tenir accés Porta Enrere, haurien estat revenent entrades per aconseguir-ne un benefici propi, tal com va explicar aquest mitjà en un article l’1 de desembre del 2018. La falta de control i d’un sistema modern pel seguiment dels diners recaptats, va provocar aquesta pràctica que, segons va poder saber Porta Enrere, estava més estesa del que en un primer moment es podria pensar. De fet, el consistori s’havia plantejat, fins i tot, la privatització del servei, un fet que hauria comportat l’acomiadament de molts subalterns que fan la feina de taquillers, un extrem que no es va produir.

Segons l’Ajuntament de Tarragona, la quantitat de visitants que accedeixen als recintes monumentals del MHT creixen cada any i el 2015 la xifra s’enfilava als 583.414. Aleshores, la regidora de Patrimoni Històric, Begoña Floria, assegurava que l’objectiu era arribar al milió de visitants els pròxims anys. La xifra de més de mig milió de visitants és bastant impressionant, però no quadra amb una altra dada aportada per l’Ajuntament de Tarragona. Segons el consistori, el Fòrum de la Colònia, el recinte patrimoni mundial més cèntric de tots, va rebre el primer semestre del 2015 poc més de 9.000 visitants. Cal pensar que a finals d’any, aquesta xifra hauria estat el doble o potser el triple o quàdruple (per la temporada estiuenca) del que publicava l’Ajuntament. Així i tot, seria una quantitat molt petita si es compara amb els 583.414 visitants que segons Floria van visitar els recintes durant tot el 2015. Si Mèrida, amb 426.000 visitants, pot generar milions d’ingressos, on estan els diners aconseguits pels recintes del MHT? S’ha de tenir en compte, però, que alguns dels principals monuments són gratuïts com el fòrum provincial, la muralla (si es decideix no transitar pel Passeig Arqueològic), la torre dels Escipions o, fins i tot, l’amfiteatre, perquè molts visitants es limiten a contemplar-lo des de la rampa d’accés.

«Els 200.000 euros anuals que destinarem l’Ajuntament i la Generalitat són per a conservació, per al dia a dia, no es tracta d’inversions», explica Pinedo a Porta Enrere després de la presentació de l’exposició a la capçalera del Circ on es mostren els projectes per al que resta de legislatura, la majoria dels quals seran per a conservar l’estat precari d’alguns recintes monumentals, com Ca l’Agapito, que té una subvenció de l’1,5% Cultural, amb una inversió d’1,5 milions d’euros. Cal recordar que l’anterior equip de govern de l’Ajuntament ja havia deixat perdre una subvenció de gairebé 3 milions d’euros de la Generalitat per actuar en aquest mateix edifici. «Hem de deixar enrere els projectes faraònics per a centrar-nos en la conservació i el manteniment dels monuments», diu Pinedo en relació amb algunes actuacions que han estat fortament criticades (Sedassos, teatre romà) i que van suposar molta despesa pública que, en lloc de solucionar problemes, en va crear de nous, sense deixar diners per a la resta de recintes que els necessiten amb urgència. «No desmuntarem Sedassos perquè ja ens hem gastat molts diners allí. Jo no hauria fet mai aquella intervenció i els diners ens haurien servit per a destinar-los a l’amfiteatre», explica mentre admet a Porta Enrere que tampoc demanarà el desmantellament de l’estructura de ferro del teatre romà. Aquestes inversions són la mostra d’uns recursos públics mal destinats en una inversió en patrimoni que ha anat minvant amb el pas dels anys.

«No existeix encara un ens gestor que incorpori a totes les entitats responsables de la gestió dels béns que conformen el conjunt arqueològic de Tàrraco», afirmava la presidenta d’ICOMOS Espanya en la seva carta el passat mes d’octubre. Aquest organisme és fonamental per entendre la bona gestió i la coordinació per a un patrimoni tan gran i que es troba tan dispers i sota el paraigua de diferents administracions a Tarragona. Pinedo també ha reclamat la creació d’un òrgan d’aquesta mena que es pot trobar en la resta de ciutats Patrimoni Mundial de l’estat. Però resulta que aquest organisme, tal com ja afirmava Ricardo Mar, exassessor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona quan es va aconseguir el reconeixement de la Unesco, a la revista Viu a fons el desembre del 2015, ja existeix. «Un cop es va aconseguir el nomenament de Patrimoni Mundial, els polítics van perdre l’interès. Hem de recuperar el consorci que es va crear al seu moment i ha de ser l’alcalde qui ho ha de liderar», deia aleshores Mar, indicant un fet cabdal, que el consorci de l’estil que utilitza Mèrida i la resta de ciutats patrimoni, ja existeix a Tarragona, però no s’ha posat mai en marxa.

«Crec que moltes de les reclamacions que ens feia a ICOMOS a la seva carta no estan actualitzades perquè en molts aspectes ja s’hi està treballant. Ja teníem una taula de treball amb la Generalitat i ara incorporarem a l’Estat», diu Pinedo sobre aquell toc d’atenció de l’organisme que s’encarrega de vetllar perquè els conjunts monumentals Patrimoni de la Humanitat segueixin en bon estat i amb polítiques de conservació adequades. Avui fa 20 anys que Tarragona va rebre aquesta distinció per part de la Unesco. Poc s’ha millorat des d’aleshores.