El Port de Tarragona, un dels motors econòmics més importants de la demarcació de Tarragona, s’ha convertit en una de les principals fonts d’ingressos dels mitjans de comunicació els últims anys. Entre el anys 2015 i 2019 (ambdós inclosos) l’Autoritat Portuària de Tarragona va gastar 1.784.190,71 euros en publicitat als mitjans. Menys de la meitat d’aquesta despesa va anar a parar a publicacions especialitzades com El Mercantil, El Vigía, Diario del Puerto, Puertos y navieras, Cargo Media, etc., però la majoria d’aportacions mitjançant insercions de publicitat i publireportatges es van destinar als mitjans del territori, que en aquests cinc anys han rebut més d’un milió d’euros de l’Autoritat Portuària. Així, el mitjà que més diners ha rebut ha estat el Diari de Tarragona, amb 407.924 euros, és a dir, el 40% de tot el que el Port ha invertit en els mitjans de la demarcació. Rere el Diari, el Més, amb 211.998 euros, i per sota, a molta distància, el Notícies TGN (133.024 euros) —aquest mitjà ha passat de rebre 33.048 euros el 2015 a 21.462 euros el 2019—. La República Checa (30.542 euros) és el digital que rep més diners procedents del Port gràcies a una progressió ascendent que li ha permés augmentar les aportacions de l’Autoritat Portuària dels 2.000 euros del 2015 als 10.000 del 2018 o els 8.000 de l’any passat. Pel que fa a les televisions, Canal Reus és qui més diners aconsegueix, amb 25.450 euros , per davant de TAC 12 (22.739), que ha vist com els seus ingressos per publicitat del Port s’han anat reduïnt els últims anys, especialment si es compara amb el 2015, quan va rebre 7.440 euros, pels 4.954,40 euros de l’any passat.
MITJANS LOCALS | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | TOTAL |
Diari de Tarragona | 75.634 | 70.946,50 | 86.604,07 | 92.253,46 | 82.485,73 | 407.924 |
Diari Més | 45.249,79 | 49.823 | 42.250,01 | 35.038,38 | 39.636,92 | 211.998 |
Indicador Economia | 8.000 | 8.000 | 7.000 | 8.000 | 5.000 | 36.000 |
Tarragona Empresarial | 1.575 | 2.000 | 3.500 | 6.000 | 6.000 | 19.075 |
Tarragona Digital | 12.000 | 12.000 | ||||
Tarragona 21 | 6.300 | 6.000 | 5.000 | 5.000 | 5.000 | 27.300 |
Infocamp | 900 | 1.000 | 1.900 | |||
Notíces TGN | 33.048 | 33.058 | 24.794 | 20.662 | 21.462 | 133.024 |
La Ciutat | 3.000 | 2.700 | 4.050 | 5.750 | 5.850 | 21.350 |
Tot Tarragona | 6.000 | 6.000 | 4.958,68 | 1.958,68 | 4.958,68 | 23.876 |
Vius a fons | 1.450 | 450 | 1.450 | 900 | 3.050 | 7.300 |
El circ de la cultura | 1.200 | 2.000 | 1.240 | 2.000 | 1.200 | 7.640 |
Fet a Tarragona | 2.000 | 2.000 | 2.000 | 2.700 | 2.000 | 10.700 |
República Checa | 2.000 | 5.500 | 5.042,07 | 10.000 | 8.000 | 30.542 |
Reus Digital | 1.000 | 1.000 | 1.000 | 1.500 | 1.000 | 5.500 |
Cultura i Paisatge | 1.442,31 | 1.442 | ||||
NW Reus | 265 | 265 | ||||
Ara Tarragona | 700 | 750 | 700 | 1.500 | 800 | 4.450 |
Revista Cambrils | 872 | 450 | 1.322 | |||
Revista Experience | 2.100 | 2.100 | ||||
Tarragona Ràdio | 2.480 | 2.480 | 5.500 | 3.000 | 3.000 | 16.460 |
Ràdio Ciutat Tgn | 750 | 1.000 | 1.750 | |||
Ser Tarragona | 2.000 | 2.425 | 4.425 | |||
Imagina Ràdio | 2.479 | 2.479 | 2.479 | 2.400 | 9.837 | |
Canal Reus TV | 1.450 | 6.000 | 6.000 | 6.000 | 6.000 | 25.450 |
TAC 12 | 7.440 | 4.560 | 5.775 | 4.964,40 | 22.739 | |
Canal Terres de l’Ebre | 2.479 | 2.479 | 5.000 | 9.958 | ||
Actualitat Penal | 300 | 300 | ||||
Ed. Com. Costa Daurada | 300 | 300 | ||||
Actual | 1.450 | 1.450 | ||||
El Vallenc | 1.032 | 1.032 | 2.064 | |||
Artiga | 600 | 400 | 600 | 1.600 | ||
Setmanari l’Ebre | 3.300 | 3.300 | 6.600 | |||
Tortosa Media | 900 | 900 | ||||
TOTAL | 208.285 | 209.147,50 | 209.030,83 | 219.588,52 | 223.490,04 | 1.069.542 |
El cas del Port s’afegeix a un altre que Porta Enrere va publicar en un article el 10 de maig del 2018. En aquell reportatge s’exposaven les quantitats que l’Ajuntament de Tarragona havia destinat als mitjans de la ciutat durant els anys 2016 i 2017, que superava el milió d’euros. Si s’agafen aquelles dades de les aportacions de l’Ajuntament de Tarragona i se sumen a les que expliquem en aquest article, es pot comprovar com alguns mitjans, amb només un parell d’institucions com anunciants, tenen un finançament notable. Per exemple, el Diari de Tarragona va rebre de l’Ajuntament 482.718 euros els anys 2016 i 2017, si li sumen les aportacions del Port en el mateix període (157.550,57 euros), veiem com en només dos anys el principal mitjà de la ciutat i la demarcació va aconseguir 640.268,57 euros de dos anunciants (consistori i Autoritat Portuària).
El codi deontològic
«Marc Bloch, historiador afusellat per la Gestapo el 1944, explicava que quan la gent no pot fiar-se dels mitjans de comunicació perquè sap que responen a altres interessos que no són la veritat, la societat sencera busca altres fonts d’informació». Aquesta afirmació correspon a un fragment del llibre #FakeYou, fake news i desinformació (coordinat per Simona Levi, d’Xnet), el qual és perfectament aplicable al món actual, on hi ha més mitjans que mai però la credibilitat dels quals s’ha posat en entredit per pràctiques que s’allunyen del compliment del codi deontològic de l’ofici—buscant visites als seus llocs web (clickbait) amb titulars sensacionalistes i notícies poc contrastades— i en part per les necessitats econòmiques de la majoria, ofegats després del descens de vendes en paper i, sobretot, per la davallada d’ingressos publicitaris.
La debilitat econòmica dels mitjans de comunicació els fa perillosament depenents dels anunciants, ja siguin institucions públiques o privades. Els anunciants veuen en els mitjans uns altaveus ideals per als seus missatges que, amplificats a través dels suports periodístics, es presenten com a versemblants per a la població. És així com la propaganda es converteix en notícia. «L’objecte del contracte és la promoció de la imatge del Port de Tarragona a nivell provincial en l’àmbit econòmic i empresarial mitjançant la publicació, tant en format paper com en format digital, d’anuncis, informacions, monogràfics i publirreportatges sobre l’activitat econòmica, empresarial, social i cultural del Port de Tarragona en un mitjà de comunicació de pagament amb màxima difusió a la demarcació de Tarragona». Aquest és un fragment d’un informe de l’àrea de comunicació del Port en què es justificava el contracte d’un mitjà per a promocionar l’Autoritat Portuària durant un any. El contracte finalment va ser adjudicat al Diari de Tarragona per 109.830 euros el passat 15 de juny d’enguany. Curiosament, el Diari va ser l’únic mitjà que es va presentar per a endur-se aquest contracte, un fet estrany si es té en compte la situació econòmica de la premsa que no hauria de deixar escapar oportunitats tan llamineres. «L’empresa [el Diari] ofereix la possibilitat de triar la data i la temàtica dels monogràfics, la qual cosa obre la possibilitat de treure la màxima relació cost-impacte d’una acció com aquesta en termes d’audiència», deia l’informe de valoració de l’oferta del Diari. És a dir, el mitjà de comunicació en qüestió feia una oferta a la carta, on el client, el Port, podia triar quins assumptes es tractarien als monogràfics i de quina manera.
Tot això no tindria més trascendència si aquesta mena de publicacions pactades, publicitàries, estiguessin degudament etiquetades perquè el lector sabés que es troba davant d’uns textos patrocinats i, per tant, fets des d’una visió del client, de l’empresa, i no purament periodístics, tal com fixa el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes quan diu: «Cal rebutjar fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques». Però, tal com va explicar Porta Enrere el 10 de maig del 2018, els mitjans sovint no avisen els lectors d’aquesta circumstància, un fet que els pot dur a pensar que es troben davant d’articles totalment objectius. De fet, el Diari de Tarragona va publicar el mes de juny de l’any 2018 un monogràfic del Port de Tarragona de 32 pàgines que anava signat, en la seva majoria, per periodistes. Això serveix per donar versemblança al contingut que, al cap i a la fi, no és res més que propaganda. Tot i que el contracte esmentat abans en aquest article va ser signat fa un mes, no és l’únic que el Diari ha tancat amb el Port de Tarragona, sinó que, almenys amb les dades que té Porta Enrere a les mans, és el tercer perquè anteriorment se n’havien signat dos més, el 2016 i el 2018, els dos amb una durada de 24 mesos.
El Diari no és l’únic mitjà que ha tancat contractes promocionals amb el Port que inclouen també articles. El diari Més també en va signar un l’estiu del 2018 per un import de 46.000 euros més IVA.
De fet, el Port és omnipresent als mitjans de comunicació del Camp de Tarragona, amb notícies pràcticament diàries. L’explicació, més enllà que algunes d’aquestes notícies sí que puguin ser rellevants periodísticament parlant, és que la majoria de mitjans de la ciutat i de les comarques pròximes reben grans quantitats de diners del Port, que utilitza la premsa com a missatgera. Així, Canal Reus va rebre 6.000 euros l’any 2018 a canvi d’entrevistar el president del Port —fins al juny va ser Josep Andreu i a partir de novembre d’aquell any i fins a l’actualitat el màxim dirigent de l’Autoritat Portuària és Josep Maria Cruset— i 8 «càpsules de vídeo», mentre que TAC 12 va haver d’entrevistar el president del Port cada mes més un reportatge introductori per a rebre 5.775 euros aquell any. El 2018 el Canal Terres de l’Ebre va rebre 5.000 euros a canvi d’un «ampli reportatge a les instal·lacions i sis programes des de juliol a desembre» entre d’altres peticions. A molts mitjans, a canvi de l’aportació econòmica, el Port exigia «un reportatge» periòdic —en alguns casos estipulava que fos cada 90 dies—, les «publicacions de les notes de premsa», així com un número determinat de pàgines de publicitat —en els mitjans que publiquen en paper—.
Com en el cas del Port, alguns mitjans van fer passar articles pagats per l’Ajuntament o entitats amb participació municipal (com la Fundació Tarragona 2017) com a informacions periodístiques objectives. El cas més clar va ser el de l’arribada del rei d’Espanya Felip VI amb motiu del seu nomenament com a membre del Comitè Honorífic dels Jocs Mediterranis.
«L’objecte del contracte no pot ser executat exclusivament amb els mitjans personals i materials que depenen de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) perquè requereix mitjans humans i materials que no disposa l’APT», deia l’informe de justificació per la contractació d’un mitjà per a la promoció del Port de Tarragona el febrer d’enguany i que finalment va guanyar el Diari. És a dir, els recursos de comunicació del Port eren insuficients per aconseguir aquest objectiu. La plantilla de comunicació i imatge de l’APT l’any 2019 la formaven 8 persones (un administratiu, dos caps de divisió, un cap de departament, dos responsables de comunicació i imatge i dos tècnics de comunicació i imatge) amb un cost de més de 260.000 euros cada any.
«Som un territori privilegiat en quan a la qualitat i professionalitat dels i les periodistes del territori», deia el president del Port, Josep Maria Cruset, en la presentació dels premis Mañé i Flaquer el passat 6 de juliol. El Port passava a formar part aleshores dels guardons més ben dotats econòmicament de tot el país.
«En la majoria de notícies, els mitjans actuen com a simples altaveus de governs, partits i corporacions […] Podem permetre’ns mitjans de comunicació que no són capaços d’un exercici tan bàsic com el de la verificació de les informacions?», deien en un altre apartat els autors de #FakeYou. Per això a Porta Enrere vam decidir no seguir aquest model i, d’aquesta manera, fer un periodisme completament lliure.