El matí del 22 de juny del 2018, dia de la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, l’aleshores alcalde de la ciutat i president del comitè organitzador dels Jocs, Josep Fèlix Ballesteros, assegurava al programa radiofònic El món a RAC-1 que només quedaven 10 o 12 entrades a la venda per a la cerimònia d’inauguració que es feia aquell vespre. Les imatges en directe van demostrar que aquella afirmació matinal del màxim responsable de l’esdeveniment no era certa o que, en tot cas, potser la gent havia preferit quedar-se a casa malgrat haver pagat una entrada —els preus oscil·laven entre els 20 i els 80 euros— en un dia històric per a la seva ciutat.

L’alcalde va dir posteriorment que les graderies del Nou Estadi estaven buides perquè els atletes, que tenien reservat tot el gol sud, no s’havien quedat a la cerimònia després de la desfilada de les delegacions. Ballesteros va quantificar aquestes localitats reservades en 3.000 seients més 1.800 que correspondrien a localitats adjudicades a comitès olímpics nacionals. El fet és que el camp del Nàstic no només estava buit en el gol sud, sinó que la graderia de Preferent estava mig buida també, com tota la part baixa de la tribuna principal. També hi havia molts forats al gol nord, de lluny, però, el més ple.

La cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis, marcada per aquesta falta de públic i per la gran presència de banderes espanyoles i suport al rei d’Espanya Felip VI que, com vam demostrar a Porta Enrere havia estat orquestrada per crear un ambient favorable al monarca, va ser un reflex de tot l’esdeveniment, que va registrar una entrada molt pobre a cada jornada malgrat que feia setmanes que els organitzadors dels Jocs deien que la venda de localitats anava a bon ritme. Però la seguretat amb que els responsables dels Jocs parlaven sobre la venda de localitats i l’optimisme que transmetien amagaven la realitat d’un fiasco de proporcions bíbliques. El Patronat de la Fundació va decidir el 14 de juny del 2018, és a dir, una setmana abans de la inauguració de l’esdeveniment, aprovar una partida de 230.449,34 euros destinada a una campanya de publicitat als mitjans de comunicació «per l’escassa venda d’entrades», tal com consta en l’acta de la reunió de la mateixa data. La Cadena Ser va ser qui va rebre més diners (48.400 euros), seguida pel Diari de Tarragona i el Diari Més amb 30.250 euros cadascun.

Les dades oficials de la venda d’entrades no es van saber fins mesos més tard, quan el regidor encarregat dels Jocs, Javier Villamayor, juntament amb el màxim responsable operatiu, Víctor Sánchez i el regidor d’urbanisme Josep Maria Milà, feien una roda de premsa el 26 de setembre del 2018 per explicar que finalment s’havien venut 30.000 entrades de les 200.000 que havien assegurat mesos enrere que es posarien a la venda. El que no van explicar Villamayor, Sánchez i Milà és que s’havien regalat més del doble de les entrades de les que finalment es van vendre.

Segons un informe de l’empresa Ticketmaster, encarregada de la venda de les entrades dels Jocs, amb data 11 de desembre del 2018 i al qual ha tingut accés Porta Enrere, es van vendre en total 28.490 entrades que van suposar uns ingressos de 519.960 euros. Cal esmentar que les previsions de recaptació de diners per aquest concepte, el de la venda de localitats, era d’1.700.000 euros, tal com consta en l’acta de la reunió del Patronat de la Fundació Tarragona 2017 del 20 de novembre del 2017 i en la del 15 de març del 2018, és a dir, a poc més de tres mesos de la celebració dels Jocs. El document de Ticketmaster també indica, però, que el Comitè Organitzador va repartir 60.950 invitacions, sense indicar el valor de mercat d’aquestes entrades regalades. Amb tot, si es té en compte que les venudes van reportar mig milió d’euros, les invitacions, que són el doble de les que es van vendre, suposarien un import superior al milió d’euros pel cap baix.

L’informe no aclareix com i a qui es van entregar aquestes invitacions i molt menys quins van ser els criteris per regalar unes entrades d’un esdeveniment que es va finançar majoritàriament amb diners públics —les administracions i les empreses públiques van aportar 14.161.471 euros en concepte de subvencions als Jocs Mediterranis, a més de la construcció de les instal·lacions esportives, com, per exemple, el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània, fet per la Generalitat i que va costar gairebé 20 milions d’euros; en canvi, el finançament privat mitjançant donacions i patrocinis va ser de 9.797.847,6 euros— i que estava organitzat bàsicament per l’Ajuntament de Tarragona, principal membre de la Fundació Tarragona 2017, el Patronat del qual estava presidit per l’alcalde Ballesteros, també president del comitè organitzador, tal com s’ha comentat anteriorment. A més, el secretari de la Fundació és el mateix que el de l’Ajuntament, Joan Anton Font Monclús. Va ser precisament el secretari qui, a preguntes de Porta Enrere sobre la venda de les entrades dels Jocs Mediterranis, va respondre que les invitacions es van gestionar des del departament de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona i que tothom que rebia una invitació havia de venir a recollir-la personalment a l’edifici del consistori. Vista l’enorme quantitat d’invitacions que es van donar, gairebé 61.000, resulta impossible imaginar que sis desenes de milers de persones anessin desfilant per l’Ajuntament per a recollir la seva invitació.

Imprimint entrades a l’Ajuntament

Segons ha pogut saber Porta Enrere, els organitzadors, vist el fracàs de la venda d’entrades, van decidir compensar-ho amb invitacions a tort i a dret. El servei de reprografia de la planta baixa de l’Ajuntament de Tarragona va treure fum imprimint entrades durant els dies dels Jocs —algunes fonts expliquen a Porta Enrere que s’haurien fet, fins i tot, fotocòpies d’entrades originals— per omplir de qualsevol manera els pavellons, estadis i altres instal·lacions esportives seus de les competicions. La possibilitat que s’haguessin fet fotocòpies de tiquets originals pot resultar sorprenent perquè aquestes entrades duplicades no tindrien cap validesa a l’hora d’accedir a una instal·lació perquè cada localitat té la seva pròpia numeració i un cop es fa servir, el sistema detectaria que aquella entrada ja s’havia validat. Però resulta que les instal·lacions on es feien les competicions no disposaven de lectors de codis de barres tot i que l’organització sí que en tenia. En el contracte de l’empresa de seguretat que havia de fer el control als accessos de les instal·lacions s’indicava que aquesta havia de subministrar els lectors de codis de barres però la realitat és que aquests aparells no es van fer servir. De fet, aquest periodista va poder comprovar que, com a mínim a l’Anella Mediterrània, epicentre dels Jocs Mediterranis, no s’utilitzaven aquests aparells —ni se’n veien— i els guàrdies de seguretat als accessos miraven —i de vegades ni això— l’entrada i deixaven passar als espectadors sense trencar-la, marcar-la o quedar-se-la. Així, molta gent va fer servir la mateixa entrada per accedir a diferents competicions i recintes esportius, tal com han admès a aquest mitjà alguns dels assistents als Jocs aquells dies. Per tant, una mateixa entrada venuda o una invitació s’hauria pogut fer servir moltes vegades. A més, les possibles entrades fotocopiades no estarien dins de les 60.950 invitacions comptabilitzades per Ticketmaster ni tampoc entre les venudes perquè eren una còpia d’una mateixa entrada. Segons ha pogut saber Porta Enrere, l’aleshores cap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros, Josep Maria Bonet, era l’encarregat de distribuir discrecionalment aquestes entrades des d’Alcaldia.

Una de les entitats que va rebre les entrades regalades va ser la Casa de Andalucía de Tarragona tal com va admetre a Porta Enrere la seva presidenta Charo García, muller de Josep Maria Bonet, en l’article que va publicar aquest mitjà el 24 de juny del 2018. Però hi va haver moltes altres entitats, com les agrupacions de Setmana Santa o clubs esportius. El fet és que sumant les entrades venudes i les que es van regalar no arriben a 100.000 localitats, la meitat de totes les que es van posar a la venda.

«Ara la gent ja no em pregunta si es faran els Jocs, sinó que em pregunta on poden comprar les entrades», deia Ballesteros a El món a RAC-1 el matí de la inauguració. Potser Ballesteros no va explicar molt bé on s’havien de comprar les entrades i sí que ho va fer per indicar on s’havien de recollir les invitacions.

El nerviosisme a l’Ajuntament va anar augmentant amb el pas dels dies i això es comprova en el ritme d’entrega d’invitacions. Segons el document, mentre el 22 de juny —cerimònia d’inauguració al marge— es van donar 157 invitacions, el 24 la xifra ja era de 2.691, però la quantitat d’entrades regalades es va disparar a partir del 27 de juny: 8.043. En els dies successius les invitacions van ser de 9.613, 10.735 (el màxim), 10.627, i l’últim dia dels Jocs, 3.427.

Cerimònies d’inauguració i cloenda: el desgavell

Si es repassa una mica el quadre d’invitacions i entrades venudes es pot comprovar que la xifra més sorprenent es troba en l’handbol masculí que es jugava al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània, amb un total d’11.913 invitacions mentre que només es van vendre 1.988 localitats. És a dir, es van regalar 10 vegades més entrades de les que es van vendre. Aquesta xifra també sorprèn perquè Ballesteros va assegurar en l’entrevista de Jordi Basté a El món a RAC-1 del 22 de juny que «l’handbol, l’halterofília amb Lídia Valentín i la natació amb la presència de Mireia Belmonte» havien esgotat pràcticament totes les entrades. L’halterofília va vendre 288 entrades i es van donar 654 invitacions. A la natació es van vendre 1.953 entrades però es van regalar 760.

Rere l’handbol masculí,  les cerimònies d’inauguració i cloenda són les que més invitacions van repartir. Mentre que a la inauguració el document de Ticketmaster al qual ha tingut accés Porta Enrere assenyala que es van donar 2.071 invitacions —un número sorprenentment semblant al de les entrades que les entitats espanyolistes asseguraven tenir un mes abans dels Jocs i que van aconseguir de forma gratuïta, tal com va explicar Porta Enrere en aquell article del 24 de juny del 2018—, en la cloenda aquesta xifra es va duplicar fins a les 4.502 invitacions. Empleats de l’Ajuntament de Tarragona van explicar a Porta Enrere que el consistori els va regalar entrades de forma massiva, per a ells i per a coneguts, familiars i amics. Des de l’organització es volia donar una imatge molt més bona que no pas a la inauguració. De fet, si no s’haguessin regalat les 4.500 entrades, la presència de públic encara hauria estat més minsa que en la primera cerimònia perquè només es van vendre 2.367 localitats —per 6.925 a la inauguració—.

La venda d’entrades al públic es va iniciar el 17 de maig del 2018, poc més d’un mes abans de la cerimònia d’inauguració. Aquell dia va registrar la venda d’entrades més gran en les jornades prèvies als Jocs Mediterranis, amb 1.472 entrades venudes. El dia de la inauguració, el 22 de juny, es van vendre 1.427  entrades i durant els Jocs, el 28 de juny es va registrar la xifra més alta, amb 2.994 localitats venudes.

La comissió de Ticketmaster

En l’informe de l’11 de desembre del 2018, Ticketmaster assegura que es van «generar» un total de 89.440 entrades, que és la suma de les venudes i les invitacions. Ticketmaster s’enduia el 10% de les vendes en un sistema on l’empresa cobrava l’import sencer de cada localitat, després traspassava tots els diners als organitzadors i posteriorment feia una factura amb el 10% de tot el que s’havia venut. Ticketmaster només va cobrar 51.996 euros dels Jocs Mediterranis, tal com consta en una factura del 20 de juliol del 2018.

A banda de la compra per internet hi havia quatre punts de venda presencials que només estaven a la ciutat de Tarragona malgrat ser uns Jocs que tenien subseus en moltes ciutats del territori. Això va provocar que molta gent acudís a la instal·lació esportiva i no hi pogués accedir perquè no podia comprar l’entrada a la taquilla. Davant aquest fet molts Ajuntaments —els responsables de les instal·lacions, gestionades durant els Jocs pel seu personal— van decidir obrir les portes als espectadors. Així, els quatre punts de venda que es trobaven a  l’Anella Mediterrània, Parc Central, PortAventura i la Tarraco Arena Plaça només es van vendre 7.630 entrades. L’informe de Ticketmaster assenyala, però, que existia l’anomenada “Taquilla Fundació Tarragona” que va emetre 40.666 entrades a cost zero (invitacions) mentre que Ticketmaster en va generar 20.284.

Amagant la documentació: el secretari es fa l’orni

Porta Enrere fa més de dos anys que intenta aconseguir aquestes dades que no són, ni de bon tros, totes les que hi hauria d’haver en relació a la venda d’entrades. Cal aclarir, com s’ha vist, qui va rebre tantes invitacions i quins van ser els criteris per a decidir qui es beneficiava d’una entrada gratuïta i qui no. Per això l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 s’han oposat a l’accés d’aquest mitjà a la documentació que provaria la nefasta gestió en la venda d’entrades dels organitzadors i, el que és pitjor, com es van regalar milers de localitats en un esdeveniment finançat i organitzat majoritàriament amb diners públics i que es va disputar en equipaments públics.

La Fundació Tarragona 2017 i l’Ajuntament van interposar dos recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’any passat per impedir que Porta Enrere accedís a la documentació després que la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) donés la raó a aquest mitjà en la seva petició a través de la llei de Transparència de consultar els expedients relatius a la venda d’entrades. Consistori i Fundació es van gastar 12.000 euros en quatre recursos per impedir que un periodista pogués accedir a documents públics. Amb l’arribada del nou govern municipal el juny de l’any passat, l’Ajuntament es va retirar de la demanda al TSJC però la Fundació Tarragona 2017, presidida des de les eleccions passades per Pau Ricomà (ERC) —el president és l’alcalde de Tarragona, abans ho era, per tant, Ballesteros—, no ho ha fet segons informa la GAIP a Porta Enrere, i un dels recursos a l’alt tribunal català ja està vist per sentència. L’altre encara no.

Porta Enrere va enviar un requeriment a l’Ajuntament el mes de maig de l’any passat demanant l’accés als documents perquè el TSJC havia desestimat les mesures cautelars al consistori i a la Fundació quan van interposar la seva demanda. Això volia dir que fins que el TSJC no resolgués sobre la reclamació el dictamen de la GAIP continuava sent vinculant. La resposta al requeriment va ser el silenci.

L’Ajuntament va permetre a Porta Enrere mesos més tard accedir a la documentació que es troba a l’arxiu històric després, això sí, d’una altra reclamació a la GAIP l’agost del 2019 arran d’una nova petició mitjançant la llei de Transparència del 14 de març del mateix any. Quan aquest mitjà va accedir a la documentació a finals de setembre, però, es va adonar que faltaven, pel cap baix, les dues terceres parts del que havia de ser tota la documentació dels Jocs pel que fa a la Fundació Tarragona 2017. Porta Enrere va recórrer novament a la GAIP per intentar aconseguir que l’Ajuntament deixés d’amagar la documentació. La GAIP va organitzar una sessió de mediació entre aquest mitjà i l’Ajuntament el 6 de novembre del 2019. En el moment d’iniciar-se la sessió, el secretari del consistori i de la Fundació Tarragona 2017, Joan Anton Font Monclús, va dir que «ahir» havien trobat la documentació que Porta Enrere reclamava i que no es trobava a l’arxiu «per error». Els documents estaven al Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET). Aquesta documentació sumava 59 caixes i 56 arxivadors de documents que el secretari havia obviat durant mesos malgrat que entre les seves funcions hi ha la d’encarregar-se de la custòdia dels papers. A més, al PMET la Fundació hi tenia un funcionari municipal que durant els anys previs als Jocs Mediterranis va ser destinat a la Fundació a fer tasques administratives. Aquest funcionari tenia el seu lloc de treball a les instal·lacions del PMET i la seva feina era ajudar a liquidar la Fundació, un fet que a hores d’ara encara no s’ha produït perquè queden factures per pagar. El gerent del PMET és, a més, Ramon Cuadrat, que va ser el primer director dels Jocs i posteriorment director esportiu de la cita olímpica fins a la seva celebració.

Quan Porta Enrere va consultar la documentació que es trobava al PMET es va adonar que en l’expedient de Ticketmaster gairebé no hi havia documentació, i molt menys l’informe protagonista d’aquest article. En la licitació del concurs per adjudicar l’empresa que havia de vendre les entrades constava expressament que la companyia havia de passar informes setmanals abans de la inauguració dels Jocs i, un cop aquests haguessin començat, els informes havien de ser diaris. No hi havia res de tot això. Malgrat fer-ho saber als responsables, tothom va arronsar les espatlles sense preocupar-se que una documentació transcendental —cal recordar que la previsió d’ingressos era d’1,7 milions d’euros i finalment es van recaptar poc més de 500.000— no aparegués. Després d’insistir molt —mesos—, l’Ajuntament va decidir demanar la documentació a Ticketmaster. L’informe que hem explicat en aquest article demostra que la Fundació Tarragona 2017 havia rebut el document abans de finalitzar l’any 2018 però en l’expedient no hi consta. L’Ajuntament i la Fundació es van oposar que Porta Enrere accedís a la documentació i quan ho va fer, primer faltaven un munt de folis de la informació més recent de la Fundació i després la documentació més bàsica sobre la venda d’entrades havia desaparegut.