«Nacho, has d’esmolar molt bé el llapis». Aquesta frase correspon a un missatge que l’arqueòleg municipal Joan Menchon va enviar a l’arquitecte Ignacio Álvarez el 10 de desembre del 2014 on esmentava la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de no mostrar al ministeri de Foment un fet cabdal a l’hora d’aconseguir la subvenció necessària per dur a terme el projecte de Sedassos: la inexistència d’un pla director del circ romà.

«Pensem que no tenim pla director del Circ de manera, que hem de vendre que en aquesta fase comencem una obra que, una vegada acabada, es podrà obrir al públic. No sé com explicar-me millor. Hem de passar de puntetes perquè per aquí ens poden tombar sense problemes», deia Joan Menchon en aquell correu electrònic del 10 de desembre del 2014 que anava dirigit, a banda d’Ignacio Álvarez, futur director de l’obra de Sedassos, a l’aleshores regidora de Patrimoni, Carme Crespo, l’arqueòloga municipal, Imma Teixell (ara a la Generalitat de Catalunya), el director del Museu d’Història, Lluís Balart, la cap del departament de Cultura, Araceli Saltó, i al cap de gestió de Patrimoni Històric, Lluís Puente. Menchon advertia de la possibilitat que el ministeri rebutgés la petició tarragonina perquè el circ no tenia pla director i a les bases per aconseguir l’ajuda estatal es requeria aquest document si el projecte en qüestió formava part d’un de més ampli: «En els casos en què se sol·liciti una fase d’un projecte més ampli, síntesi del pla director d’intervenció a l’immoble (article 7.1.d)».

Els esforços es van centrar a explicar que el projecte de Sedassos era una obra independent, final, que s’obriria al públic un cop acabada i que no depenia d’un projecte més gran, de tot el monument, per a fer-se. Però un document que es troba dins de l’expedient oficial del projecte de Sedassos contradiu aquesta visió que es va voler oferir al ministeri amb l’únic objectiu d’aconseguir els 181.500 euros de subvenció.  «El model previst de gestió inclourà a l’inici la visita programada per grups amb la intenció que en un futur s’integri al circuit visitable del conjunt del Circ», deia aquell informe, sense data però que duu el nom de Begoña Floria com a màxima responsable. El document es va elaborar després de les reunions mantingudes per tècnics municipals (especialment de Patrimoni Històric) amb els veïns i els comerciants de la Plaça dels Sedassos entre els anys 2016 i 2018 per conèixer les seves inquietuds i demandes en relació amb el projecte. Com es pot comprovar, l’Ajuntament tenia pensat integrar la intervenció feta a les graderies amb les restes de tot el circ romà. Era, per tant, un projecte global i requeria, segons les bases del ministeri de Foment, un pla director. La globalitat a l’hora d’explicar el monument com un tot queda clar en una altra afirmació del mateix document: «Plaça Sedassos representa la primera fase d’un projecte que inclou el carrer Ferrers, que a la llarga permetrà ampliar el circuit visitable de l’espai del circ».

Però encara que el projecte de Sedassos es pogués obrir al públic de forma independent a la resta del monument, com que forma part d’una estructura més gran, també calia l’esmentat pla director tal com demostra una altra de les bases del ministeri de Foment per accedir a la subvenció de l’anomenat 1,5% cultural: «També tindran la consideració d’actuacions completes aquelles que, encara que constitueixin una sola fase d’una obra més complexa, siguin susceptibles de ser lliurades a l’ús públic de forma independent a la resta de fases, i s’acrediti l’existència d’un pla director de l’immoble en el seu conjunt».

La subvenció per al pla director

El 19 de desembre del 2014, l’aleshores regidora de Patrimoni Històric, Carme Crespo, feia la sol·licitud al Ministeri de Foment de la petició de la subvenció d’acord amb l’1,5% cultural pel projecte de Sedassos, que tenia un cost de 242.000 euros. La subvenció estatal havia de cobrir el 75% de la despesa i finalment es va concedir a l’Ajuntament un total de 181.500 euros. Mesos després, amb les eleccions municipals ja celebrades, la nova regidora de Patrimoni, Begoña Floria, i l’arquitecte municipal, Joan Menchon, presentaven el projecte de redacció del pla director del circ amb un pressupost de 45.000 euros que va ser subvencionat pel ministeri de Cultura amb un total de 36.000 euros. Aquesta era la prova concloent que en el moment de presentar la sol·licitud a Foment per finançar el projecte de Sedassos no existia el pla director.

«A finals d’any, l’Ajuntament començarà amb la redacció del projecte i està previst que finalitzi al març de l’any vinent», deia l’Ajuntament de Tarragona aquell mes d’agost del 2015. Porta Enrere ha demanat a l’actual regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, si existia el pla director, quan es va fer i si es va cobrar la subvenció del ministeri de Cultura per a la seva redacció. Un mes després d’aquestes preguntes, aquest mitjà no ha rebut cap mena de resposta.

Porta Enrere ha pogut saber, però, que hi podria haver, com a mínim, un esborrany del pla director del circ que hauria redactat Ignacio Álvarez, el mateix que va fer el projecte de Sedassos i que va dirigir les obres. Després del silenci de Pinedo, les investigacions d’aquest mitjà van permetre trobar un pla director del Circ de 581 pàgines amb data del setembre del 2016 (dos anys després de demanar la subvenció) redactat per un equip multidisciplinari coordinat per l’arquitecte Ignacio Álvarez i dirigit pels tècnics municipals Arcadi Abelló i Joan Menchon; com s’esmenta anteriorment, aquest pla director no ha estat aprovat (en el moment de la publicació d’aquest article) pel ple de l’Ajuntament de Tarragona i, per tant, no té cap mena de validesa jurídic, és com si no existís. Es desconeix si es va seguir algun procés de selecció per a triar l’arquitecte que l’havia de fer. De fet, en els documents consultats per Porta Enrere sobre Sedassos no apareix cap procés de selecció per triar Álvarez com a redactor del projecte ni direcció d’obres. Un fet que recorda molt al mateix que va passar amb el cas del Teatre Tarragona tal com va publicar aquest mitjà el 9 de juliol passat.

La contractació de l’arquitecte

Com hem vist, a finals de desembre del 2014 l’Ajuntament de Tarragona presentava la petició de subvenció al ministeri de Foment però el novembre del 2014 Ignacio Álvarez, arquitecte, presentava una proposta d’honoraris a l’Ajuntament de Tarragona en concepte de redacció de projecte bàsic, projecte executiu i estudi de viabilitat econòmica de l’actuació. Tot sumava 16.550 euros més IVA. En un correu electrònic del 24 de novembre del 2014, Imma Teixell, aleshores arqueòloga municipal, enviava «la proposta d’honoraris» d’Álvarez a Joan Menchon, actual cap tècnic del departament de Patrimoni Històric i a Lluís Balart, director del Museu d’Història. Menchon, en un altre correu electrònic del 28 de novembre del mateix any, assegurava que en una reunió «un parell de setmanes abans» ja s’havia decidit que Teixell i Álvarez havien de continuar treballant en el «tema» i que «se li va demanar a Nacho [Ignacio Álvarez] una valoració del que seria la seva feina, amb el benentés que si donen la subvenció, caldrà passar comptes». Menchon diu que recorda que el tema dels honoraris «va sortir en la reunió de coordinació», afirmant que Álvarez és qui té «el tema més treballat», afirmant que «preparar el tema amb serveis tècnics o empreses municipals era inviable perquè era partir de zero». Pel que s’entén d’aquests emails, Nacho Álvarez feia temps que treballava amb Imma Teixell en aquest projecte que no estava encara aprovat per l’Ajuntament ni tenia dotació pressupostària. Sembla que aquest arquitecte va treballar, presumptament, desinteressadament tot esperant l’aprovació del projecte arran de l’1,5% cultural, després del qual va passar els seus honoraris i finalment va acabar encarregant-se de la Direcció Facultativa de l’obra. A l’expedient consultat per Porta Enrere sobre tot el projecte de Sedassos no apareix cap procés de selecció per triar l’arquitecte.

El 27 de novembre del 2015, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar un expedient modificatiu de crèdit per un total de 60.500 euros per finançar les subvencions de l’1,5 % cultural (181.500 euros). Aquesta quantitat, el 25% de tot el projecte, era condició indispensable per poder accedir a la subvenció de Foment. Tot sumat donava una xifra de 242.000 euros per fer el projecte de Sedassos.

El 25 de maig del 2016, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona va ratificar la intervenció proposada a Sedassos amb la condició que «els elements metàl·lics que es construeixin siguin tractats prèviament per passivadors de ferro per evitar possibles afeccions a les estructures protegides per taques d’òxid». Un punt que de ben segur estava inspirat en un altre projecte de restauració volumètrica d’unes restes romanes a la ciutat i que va causar, i encara provoca, molta polèmica per l’ús de varetes de ferro en la seva construcció: el teatre romà.

En un informe del 9 de juny del 2016, Imma Teixell assegurava que el projecte Recuperació urbanística del Circ Romà de Tarragona. Accessibilitat i museística en el sector Plaça Sedassos havia estat redactat per Ignacio Álvarez per encàrrec de l’Ajuntament de Tarragona. En aquell document, Teixell, ideòloga del projecte, justificava la intervenció proposada perquè el circ romà de Tarragona «no disposa a hores d’ara d’una configuració intel·ligible i fàcil per a la seva comprensió com a edifici d’espectacles d’època romana».

L’afirmació de Teixell ha estat posada en dubte recentment pel vicepresident d’ICOMOS Espanya, Jordi Tresserras, que fa un parell de setmanes va inspeccionar la intervenció de Sedassos i altres monuments de la ciutat arran d’una denúncia d’un ciutadà de Tarragona. En una entrevista a Porta Enrere, Tresserras qüestionava la intervenció al monument com a element explicatiu del mateix i relatava una anècdota que ell mateix havia viscut en relació a aquest tema: «Soc professor de la Universitat de Barcelona i vinc sovint amb els meus alumnes a Tarragona, una ciutat molt interessant a l’hora d’analitzar el seu passat històric i la gestió del seu patrimoni. Un dia, tot estant davant de les voltes de Sedassos, uns turistes comentaven que allí hi havia fusta perquè, clar, les grades del circ en època romana eren de fusta. La noia que els hi feia de guia, fins i tot va dir que sí. Vaig haver d’intervenir per a negar-ho perquè les graderies del circ de Tàrraco no estaven cobertes de fusta. Aquesta anècdota em va fer pensar […] Una actuació com aquesta pot provocar confusió a l’hora d’entendre les restes romanes i això, clar, no pot ser».

I Tresserras no ha estat l’únic que ha qüestionat el projecte com a eina il·lustrativa de com era un circ romà en aquells temps. Josep Maria Macias, arqueòleg de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), va escriure un article que va ser publicat en diversos mitjans de Tarragona on criticava aquesta intervenció. Macias assegurava que, si es volia fer una restitució de les graderies o d’una part del circ per fer-lo més entenedor als ciutadans, hi havia altres mitjans: «Per explicar el Circ no era necessari [fer unes grades d’acer i fusta], ja que hi ha prou recursos museogràfics i digitals, més barats d’executar, mantenir i renovar (per exemple el projecte Imageen o la base gràfica del projecte Arrel). Algú també ha dit que així la gent asseguda podria obtenir les mateixes sensacions que experimentaven els antics tarraconenses. Bé, és difícil que les façanes de la plaça dels Sedassos situades a uns vint metres produeixin aquest efecte! En tot cas la realitat augmentada és una altra via per crear sensacions de vivència real. Crec que una restitució parcial de la graderia és molt útil, però no hagués estat més entenedor reconstruir-la en la capçalera del circ, en concret una estreta franja enfront del carrer del Cós del Bou, des d’on podríem veure l’Ajuntament o les carceres? També s’hagués pogut pintar la graderia, amb espectadors inclosos i a manera de trompe-l’oeil, en la mitjanera del núm. 26 de la plaça dels Sedassos».

Aquest últim aspecte, el d’aprofitar la paret per a fer un dibuix que ajudés a explicar el monument també va ser utilitzat per Jordi Tresserras en la seva entrevista a Porta Enrere: «Una de les coses que demanaré a l’Ajuntament és saber quin rol juga Sedassos a l’hora de remarcar el circ perquè aquella intervenció és completament diferent de tota la resta de la intervenció que s’ha fet al monument. Volem saber per què s’ha fet l’obra. Ens han de dir quin és l’objectiu de l’obra. Allí, en aquella plaça Sedassos, hi ha una paret on es va fer un mural que representava una façana. Com que hi ha una altra paret blanca hem de preguntar si allà es farà una altra representació de com era el circ, això ajudaria a la comprensió del monument, per exemple».

Josep Maria Macias, arqueòleg de l’ICAC, plantejava, a més, seriosos dubtes de la legalitat del projecte en el seu article, tot recordant la restauració del teatre de Sagunt, molt polèmic al seu moment. L’actual investigació d’ICOMOS n’és una mostra.

Els requeriments de la UNESCO

Precisament la intervenció a Sedassos està a l’ull de l’huracà. La visita de Tresserras, motivada per una denúncia ciutadana, va tenir el seu preàmbul en una sèrie de notificacions enviades per la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni Històric del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Espanya i, fins i tot, de Mechtild Rossler, director del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest últim es posava en contacte l’11 d’abril del 2018 amb Maria Teresa Lizaranzu, ambaixadora de la UNESCO  a Espanya, perquè es posés en contacte amb les autoritats «nacionals i locals» perquè donessin les respectives explicacions a la documentació que els hi hauria arribat en relació a la conservació dels vestigis de Tarraco. La Subdirectora General de Protecció del Patrimoni Artístic, Elisa de Cabo de la Vega, va escriure dues cartes, una el 23 de març del 2018 i una altra el 16 d’abril, a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, on li comunicava que s’havia rebut una denúncia a la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb la UNESCO sobre els treballs que s’estaven duent a terme a Sedassos. De Cabo de la Vega assegurava que «un cop revisada la documentació gràfica aportada, sembla que podria existir un impacte visual sobre el monument i es desconeix si aquesta actuació podria afectar la integritat del monument» i també afirmava que «es plantegen dubtes en relació a la reversibilitat de l’obra». La carta finalitzava demanant informació en relació amb aquest tema.

L’Ajuntament va respondre mitjançant un informe signat per l’arquitecte municipal, Josep Ollé, i els tècnics de Patrimoni Històric, Arcadi Abelló i Cristòfor Salom, el 14 de maig del 2018. El document, amb el nom Estat de conservació del Bé declarat Patrimoni Mundial “Conjunt Arqueològic de Tarraco” feia un repàs de la situació de conservació de les restes arqueològiques de Sedassos i assegurava que el projecte tenia l’objectiu principal de «la recuperació i integració urbana, incidint en la seva adaptació per a convertir-se en un recinte universalment accessible». Això últim, però, tal com admet el mateix document, no seria possible perquè «aquesta orientació es va qüestionar atenent raons de manteniment i conservació però també perquè podia facilitar que es cometessin accions incíviques, massa freqüents al centre històric». L’informe dels tres tècnics assegurava que això últim s’havia decidit en la modificació posterior del projecte per impedir actes vandàlics. D’aquesta manera s’abandonava la idea de tenir un espai unit directament amb la plaça, passant a ser un espai «d’accés restringit mitjançant una tanca». Al mateix temps, també es va descartar la idea d’instal·lar un elevador [per a persones amb mobilitat reduïda] per accedir a les grades. Amb tot, l’informe defensava el concepte de cobrir les voltes amb una estructura metàl·lica sobre uns murs de maons per tal de fer mostrar una recuperació de la volumetria de la grada original. En el document, els tècnics admeten, però «la innegable percepció d’impacte visual» que justifiquen perquè l’obra no està acabada i que, un cop finalitzi, el resultat «no tindrà res a veure, amb un acabat més lleuger a l’estar fet amb fusta».

Les al·legacions dels tècnics asseguraven que els murs d’obra fets on descansava l’estructura metàl·lica i sobre la qual es col·locaria les peces de fusta que formen la grada, estaven sobre les restes dels espais que comprenen dos murs de càrrega d’antics habitatges del segle XIX, i no sobre el monument romà directament. El document finalitzava assegurant que «no s’han produït ni es produiran actuacions que posin en risc el respecte al monument», garantint que la seva recuperació s’ajusta als «criteris de reversibilitat i autenticitat».

Hi ha un altre informe tècnic, aquest cop del cap tècnic de Patrimoni Històric, Joan Menchon, signat el 18 de maig del 2018. Menchon admet que hi ha un impacte visual indubtable però gràcies a la intervenció, diu, «s’entén molt millor l’esquelet de les voltes del circ». Destaca que els materials, que són en bona part motiu de la denúncia, segons explica, «fugen de les reconstruccions físicament i conceptualment perquè es veu clar què és nou i què és antic, i la seva instal·lació és reversible». Finalment, el cap tècnic de Patrimoni Històric admet, sorprenentment, que «l’Ajuntament de Tarragona era conscient que el projecte podia generar controvèrsia» i per això es va posar en marxa una actuació de participació ciutadana presencial i online.

El perill del «botellón»

L’Ajuntament de Tarragona va decidir fer una sèrie de reunions amb els veïns, botiguers i empresaris de la zona per conèixer els seus punts de vista en relació al projecte. Les reunions es van fer entre els anys 2016 i 2018 i es va contractar una empresa de comunicació, Off Media, per tal que elaborés informes de les reunions. El cost va ser de 786,50 euros.

«La reunió va ser tensa, ja que tal i com està l’obra en aquest moment no es veu la tanca que protegeixi l’accés a les grades i s’ha tret la porta que tancava l’entrada a les escales cap al carrer Ferrers. Això ha tornat a generar l’ús de les escales com a urinaris i preveuen [els veïns] que, si queda tal com està, s’agreujaran els problemes d’incivisme, sorolls i brutícia», diu l’informe en relació a una reunió entre Joan Menchon i 15 veïns de Sedassos que es va fer el 16 de juny del 2018. «Malgrat l’anunci de la instal·lació de càmeres de videovigilància, els veïns donen per fet que amb tal mesura, si no es fa una tanca sòlida i alta per impedir l’accés al monument, el problema es mantindrà». I l’informe encara diu més: «Donada la bel·ligerància dels assistents, es va acordar posar una tanca provisional que impedeixi el pas a les grades i que es tornaria a col·locar la porta a les escales cap al carrer Ferrers».

Aquesta última afirmació en el document de la reunió amb els veïns dona resposta a un dels interrogants que el vicepresident d’ICOMOS Espanya, Jordi Tresserras, va manifestar en un moment de la seva entrevista amb Porta Enrere: «Si no recordo malament, aquesta actuació a les voltes del circ s’havia d’inaugurar per Santa Tecla i ara hi ha una sèrie de tanques que no permeten fer-ho servir». Les tanques encara hi són. Això vol dir que l’obra no està acabada i aquest element està posat perquè no hi hagi actes incívics o vandàlics, tal com demostren els informes de les reunions amb els veïns. De fet, tal com consta en el mateix document, però fent referència a una reunió del 30 de juny del 2016 amb entitats i associacions de la Part Alta, «es planteja l’interrogant sobre si el monument ha d’estar o no obert tot el dia; el risc d’estar obert tot el dia és que es presta a botellons i altres problemes similars».

En una altra reunió, del 2 de març (no indica l’any, però hauria de ser 2017 perquè fa referència al possible inici de les obres d’arranjament del carrer Sant Domènec), un veí pregunta a Arcadi Abelló, tècnic de Patrimoni Històric i representant de l’Ajuntament en la trobada: «Estarà videovigilat? Perquè la gent salta. L’indigent que es va instal·lar dins ha estat un cas aïllat, però el cert és que la gent salta a pixar».

La modificació del projecte

El 23 de desembre del 2016 l’Ajuntament va aprovar en un decret el projecte de Recuperació urbanística del Circ Romà de Tarragona. Accessibilitat i museística en el sector Plaça Sedassos amb un pressupost de 242.000 euros (IVA inclòs) dels quals 177.700,60 euros corresponien als treballs que havia de fer Tecno-Conrad.

Aquest pressupost es va haver d’incrementar el 28 de setembre del 2017 arran d’una modificació del projecte que es va tramitar per la via d’urgència per tal de donar resposta a les queixes dels veïns esmentades anteriorment i a problemes detectats en el desenvolupament del projecte, les obres del qual ja estaven en marxa.

En un informe del 4 de setembre del 2017, els tècnics de Patrimoni Històric Arcadi Abelló i Cristòfor Salom i l’arquitecte municipal Josep Ollé exposaven els motius que feien necessari l’aprovació de la modificació del projecte de Sedassos: «El projecte ha provocat una reflexió sobre la manera d’afrontar-lo. La realització de sondejos i desmuntatges, la valoració de consideracions tècniques i normatives, la consideració de les inquietuds i sensibilitats de veïns i col·lectius ciutadans [les queixes documentades anteriorment], són factors que, amb pes propi i amb proporcionalitat, s’han tingut en compte a l’hora de replantejar la intervenció i introduir modificacions en el document tècnic inicial aprovat. […] S’han observat poc desenvolupades les explicacions tècniques que conduïen al replanteig i reducció del tram de grades que es restitueix, o la modificació dels accessos i recorreguts interiors adapats es redibuixen a partir de la comprensió més gran i interpretació del monument en el sector de Sedassos. […] La realitat a peu d’obra és d’inactivitat perquè les partides executables del projecte original estan pràcticament esgotades. La situació és percebuda per la ciutadania que amb raó es pregunta el motiu. I els veïns, perquè se senten agreujats perquè les obres incomoden la seva activitat quotidiana. A això cal afegir que l’ocupació de l’àrea de la plaça reservada a l’aplec de materials, la caseta i altres usos vinculats a l’obra, ah suposat la reducció de la superfície de les terrasses dels establiments d’oci i restauració».

L’informe dels tres tècnics municipals tenia un precedent d’un d’ells, Arcadi Abelló, el 19 de juliol 2017: «El procés d’execució del projecte referència, segurament no tan àgil com hagués estat desitjable, ha estat, en contrapartida, una bona oportunitat per reflexionar-hi una vegada més. L’interès del veí, del ciutadà més o menys sensibilitzat o el ressò mediàtic que l’envolta, han estat elements afavoridors […] La integració urbanística i l’accessibilitat com aspectes claus, s’han posat a debat perquè si bé les solucions constructives es podien donar per bones, eren perfectament millorables […] Els canvis més significatius s’apliquen en tres àmbits: redimensionat fonamentacions barana carrer Ferrers, reducció superfície grades recuperades i agençament accessos recinte».

La modificació del projecte va haver de superar la supervisió de l’Estat. Un tècnic del ministeri, José Luis Cabeza, enviava un correu electrònic a Arcadi Abelló el 16 de maig del 2017 en resposta a un email d’aquest en què l’informava que l’Ajuntament preparava una modificació del projecte original. Cabeza deia: «Abans se m’ha oblidat dir-vos que per a considerar-lo modificat (el projecte) ha de ser alguna cosa sobrevinguda i no que fos previsible a l’hora de redactar el projecte primitiu». No sembla que les modificacions (reducció d’un terç de l’espai de les grades que s’havia de restituir volumètricament, un elevador que donés accés a la part superior de la grada o una escala que també servís d’accés de dalt a baix) van ser producte de fets sobrevinguts, més enllà de les queixes veïnals.

El cost total del projecte passava a ser de 265.365 euros i Tecno-Conrad havia de cobrar 194.857,52 euros.

El risc de perdre la subvenció

«El desgavell de l’obra és motiu de crítica ciutadana i els mitjans de comunicació se’n fan ressò cada dos per tres. S’ha convertit en una preocupació de primer ordre que perjudica la ciutat i la seva projecció davant la imminent celebració dels Jocs del Mediterrani».  L’arquitecte municipal Josep Ollé i el tècnic de Patrimoni Històric Arcadi Abelló mostraven la seva preocupació sobre el desenvolupament del projecte d’intervenció de les grades del circ romà a la plaça dels Sedassos en un informe signat per ambdós tècnics municipals el 14 de maig de l’any passat. El document, al qual ha tingut accés Porta Enrere, duu per títol, literalment, Valoració de la situació generada a ran [arran] dels incompliments de l’empresa adjudicatària i proposta de sancions, en relació al projecte Recuperació urbanística del Circ Romà de Tarragona. Accessibilitat i museística en el sector Plaça Sedassos.

Aquest és un dels molts informes que tracten sobre els innumerables problemes d’un projecte que va néixer amb la vocació d’explicar millor un monument que havia d’estar obert a la ciutadania, que no disposava de recursos municipals per adjudicar-se, que va haver de recórrer a una subvenció de l’Estat per a fer-se i que ha estat a punt de perdre l’esmentada ajuda del Ministeri de Foment, de 181.500 euros. I les obres no s’han acabat. Tot i que l’Ajuntament va fer la recepció provisional dels treballs, que van haver de prorrogar-se deu mesos després de comprovar que no s’estaven complint els terminis, el projecte no ha finalitzat i el cas podria acabar als tribunals perquè el consistori s’ha queixat reiteradament dels presumptes incompliments de l’empresa encarregada de les obres, Tecno-Conrad, i aquesta, en canvi, ho nega. La sanció imposada a la companyia, de més de 2.700 euros i la suspensió dels pagaments d’alguns treballs realitzats, han provocat un conflicte considerable entre les dues parts que ha estat a punt de posar en risc la subvenció estatal, tal com s’admet en molts informes i correus electrònics. «L’informe acaba plantejant la necessitat d’adoptar alguna decisió o mesura en forma de sanció i/o penalització davant els greus perjudicis que està causant a l’Ajuntament fins al punt de posar en risc l’import de la subvenció de l’1,5% Cultural», deien Ollé i Abelló en el document del 14 de maig del 2018.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb el ministeri de Foment per tal de saber si realment la subvenció atorgada al seu moment corria perill tenint en compte que l’obra, un any després de la data límit, no està acabada del tot. Des de Foment s’ha respost després de setmanes de consultar-ho als seus tècnics: «Des del ministeri de Foment s’han complert i finalitzat les actuacions que li corresponien d’acord amb el que estableix la Convocatòria. No obstant això, sembla que hi ha encara algun serrell entre l’Ajuntament i la direcció facultativa d’una banda i la constructora per un altre, que no afecta per a res a la subvenció concedida».

Els incompliments de la constructora

«És descoratjador veure com després de tot el que ha passat en aquesta obra —com a mostra, el volum de correus intercanviats en els quals s’expressen irregularitats flagrants i incompliments constants—, l’empresa adjudicatària encara pretengui reclamar uns imports per treballs que, o bé encara estan per fer o bé estan mal fets», afirmaven Ollé i Abelló en un informe del 26 de novembre del 2018, mesos després de la recepció provisional de les obres (11 de juny) i que va servir per justificar davant el Ministeri de Foment els treballs i evitar així la revocació de la subvenció.

Els tècnics municipals feien referència a l’última certificació d’obres, corresponent al mes de maig del 2018 i que ascendia a 31.821,28 euros que s’havia de suspendre cautelarment. A més, l’Ajuntament imposava una penalització a Tecno-Conrad de 2.702,04 euros per demora en el compliment del termini total de les obres, que corresponien a una sanció de 29,73 euros diaris des de l’1 de març i fins al 31 de maig. La preocupació dins de l’Ajuntament era gran. El 30 de juny finalitzava el termini donat pel Ministeri de Foment per a justificar la recepció provisional de les obres,  després que l’administració central atorgués 10 mesos més de marge al consistori per tal d’executar un projecte que havia estat subvencionat amb 181.500 euros. «Proposar ara a la Direcció Facultativa aturar una obra respecte de la qual ja s’ha signat una acta de recepció provisional no sé si té sentit», deia Noeila Parreño, cap del servei de Contractació i Compres de l’Ajuntament de Tarragona, en un correu electrònic del 21 de juny del 2018 adreçat a Arcadi Abelló, el cap tècnic de Patrimoni Històric, Joan Menchon, i la cap de gestió de Cultura, Araceli Saltó, entre d’altres. I en un altre email de l’endemà, la mateixa Parreño preguntava: «I amb aquest papelon, com és possible tramitar la certificació?». Certificació que era imprescindible per a justificar la subvenció.

L’arquitecte i director facultatiu de l’obra, Ignacio Álvarez, havia escrit un correu electrònic dos dies abans, el 20 de juny, als tècnics de Patrimoni Històric i a alguns membres de la constructora, Tecno-Conrad, on deia: «Des de divendres passat els serrallers han desaparegut de l’obra i queden un munt de feines pendent i molt gruixudes com ja es va comentar […] Si demà a les 8 del matí no hi ha un equip de serrallers fent les feines que es van comentar, personalment soc de l’opinió d’aturar l’obra i estudiar les possibles repercussions i sancions (noves) a l’empresa constructora que, com ja vam advertir la setmana passava via email, està tornant a mostrar la seva falta de serietat i compromís després del vot de confiança que se li va donar amb la signatura de l’última certificació […] Estic trist, decebut i molt enfadat per la falta de paraula i compromís després de la confiança que us vam donar».

Però van passar sis mesos i tot continuava igual. En un informe del 4 de gener d’enguany, el director de l’obra, Ignacio Álvarez, assegurava que el 13 de juliol del 2018 es van donar per finalitzades les obres del projecte de Sedassos però encara quedaven per repassar una sèrie de treballs i correccions que «Grupo Tecno-Conrad ha anat ajornant sense respondre als requeriments i peticions de la propietat [l’Ajuntament] i la direcció facultatiiva». Els treballs, fins a un total de cinc punts, tenen un cost estimat de 12.659,24 euros als quals cal afegir «un 10% de despeses generals i un 6% de marge», és a dir, un total de 14.684,71 euros. «A causa a la situació actual en què tot el que s’ha indicat encara falta per fer, la direcció facultativa no pot procedir a formalitzar l’acta de recepció i final d’obra definitiu perquè l’empresa adjudicatària es nega a signar-la adoptant una actitud contestaria generant al·legacions al contingut dels últims informes i desafiant la propietat [l’Ajuntament] a iniciar un procés judicial».

La successió de comunicacions entre els tècnics municipals era constant tot veient els problemes del projecte i amb l’arribada del cap d’any. «Tenim pendent resoldre la formalització de l’acta final d’obres definitiva. Com tots sabeu, l’empresa adjudicatària ha presentat al·legacions als darrers informes de la Direcció Facultativa (DF) i la supervisió municipal discrepant dels continguts quan a partides pendents, repassos, correccions, etc, així com dels muntants econòmics pendents de liquidar […] El procés s’augura per llarg per la qual cosa l’acta definitiva que demana el ministeri difícilment la tindrem per donar resposta al requeriment en temps i forma (si és que no som ja fora de termini…). Queda el recurs d’explicar a Madrid la crua realitat i demanar-los si hi ha manera de suplir aquesta acta amb un informe justificatiu? […] La DF està preparant una memòria valorada dels treballs del projecte no executats o mal executats per licitar-ho de nou. Tan bon punt ho tinguem s’haurà de concursar. El cost que suposi tot plegat s’haurà de repercutir a l’empresa adjudicatària retenint la fiança o emprant el recurs que correspongui», deia Arcadi Abelló, tècnic de Patrimoni Històric en un correu electrònic del 4 de desembre del 2018 dirigit a Joan Menchon, Josep Ollé, Nacho Álvarez, Cristòfor Salom, Lluís Balart, Araceli Saltó i Lluís Puente.

A data 10 d’octubre del 2018, l’interventor general de l’Ajuntament de Tarragona certificava que les obres fetes per Tecno-Conrad en el projecte de Sedassos havien costat 194.857,52 euros (IVA inclòs).

Els problemes amb les obres i les queixes de la Direcció Facultativa i de l’Ajuntament van ser constants des de l’inici. «Les obres presenten un endarreriment endèmic i sense justificació. La manca d’operaris i de personal tècnic de l’empresa constructora ha estat una constant al llarg d’aquests mesos», deia un informe del 25 de gener de l’any passat. Un dels últims capítols va ser el recobriment de la fusta de les grades. La discrepància va ser com es va aplicar el producte d’emprimació que protegeix la fusta. Segons la direcció facultativa i l’Ajuntament, el color final de les grades no és el que s’havia acordat i responsabilitzaven la constructora, que es va defensar assegurar que sí li havien comunicat que havia d’emprar un producte en concret.

Durant les obres, a més, les voltes originals del circ van patir desperfectes i es van haver de reparar. Segons un informe de l’arquitecte Nacho Álvarez del 28 de juny del 2018, «es van detectar diversos forats en una de les voltes del circ, que es van haver de reomplir i refer per un problema d’entrada d’aigua de pluja». També hi va haver humitats en els edificis d’habitatges pròxims. Les obres de millora fetes al carrer Sant Domènec van retardar, segons l’informe, les obres de les grades de Sedassos perquè durant alguns mesos els camions que duien material a l’obra no podien passar.

La recepció provisional de les obres es va fer l’11 de juny del 2018 tot i que aleshores ja s’indicava que «s’han detectat una sèrie de treballs que s’hauran de realitzar» que s’havien de fer en un termini de 30 dies, fixant la data màxima en el 13 de juliol del 2018.

De fet, el Diari de Tarragona publicava el 26 de maig passat que algunes empreses subcontractades per Tecno-Conrad haurien decidit denunciar aquesta companyia per impagaments dels treballs que havien fet.