El jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona ha demanat a l’Ajuntament de Tarragona informació i documentació sobre la gestió que fa l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Empresarials S.A. (Espimsa) del pàrquing de pagament que hi ha tot just al costat del mercat de Bonavista que es fa cada diumenge en aquest barri tarragoní. El requeriment del jutjat es fa arran d’una denúncia interposada per un ciutadà, Juan Antonio Heredia, que fa anys que manté una disputa amb el consistori i amb Espimsa arran de l’activitat del mercat, que afecta el seu negoci, la cafeteria-restaurant Los Pilares, situat entre els carrers Vint i Onze del barri de Bonavista.

La denúncia, a la qual ha tingut accés Porta Enrere, interposada el passat 7 de març, ha estat admesa a tràmit i ara el jutjat ha iniciat la investigació del cas. En el seu escrit, Heredia acusa l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, «com a màxim responsable en la supervisió i control sobre Espimsa» (una empresa pública), Elvira Ferrando, regidora de Comerç i presidenta d’Espimsa, Enrique Bilbao, vicepresident, i Isidre Prunor, gerent, de prevaricació i malversació de diners públics arran de la gestió de l’aparcament que es troba tot just al costat del mercat de Bonavista dels diumenges i pels quals, Espimsa cobra als seus usuaris. Segons la denúncia, l’aparcament no té autorització administrativa ni projecte tècnic d’activitat, es cobra en efectiu sense cap mena de control, i tampoc existeix la llicència d’activitat. El denunciant assegura que els diners recaptats en l’esmentat aparcament suposen «ingressos de diner negre» mentre que les despeses que se’n deriven són «en blanc». Sobre aquest últim aspecte, Juan Antonio Heredia també va denunciar el cas a l’Agència Tributaria el 29 de gener d’enguany.

Aquest periodista ha pogut comprovar com el cobrament es fa en efectiu (1 euro per vehicle i sense límit de temps) mitjançant un parell d’empleats d’Espimsa que, sota un para-sol on hi tenen una mena de caixa de fusta de poc més d’un metre, entreguen a canvi dels diners un tiquet de color blau amb una numeració i el logo de l’Ajuntament i de la mateixa empresa pública. Al tiquet no hi ha cap informació sobre el dia i l’hora d’entrada a l’aparcament.

Segons l’última auditoria d’Espimsa, corresponent a l’any 2017, «els ingressos registrats en la xifra de negocis s’obtenen de la prestació del servei públic de mercats municipals a la ciutat de Tarragona i de la gestió dels aparcaments del “Mercat Central de Tarragona” i “Bonavista”. Atès que aquests ingressos constitueixen una partida significativa en el compte de pèrdues i guany, ha estat considerat un aspecte rellevant en els procediments d’auditoria». Malgrat això, no hi ha en l’esmentada auditoria un apartat on constin exclusivament els ingressos obtinguts per Espimsa pel lloguer de places d’aparcaments al Mercat de Bonavista.

Aquesta situació contrasta amb el canvi realitzat fa pocs mesos als recintes del Museu d’Història, tal com Porta Enrere va publicar l’1 de desembre del 2018, on es va passar al cobrament electrònic per, tal com deia el comunicat enviat pel consistori, «la mesura forma part del procés iniciat per l’Ajuntament per suprimir l’ús d’efectiu en els diferents serveis municipals i apostar per la innovació tecnològica» i continuava «l’Ajuntament pretén incrementar la seguretat en els diferents recintes del Museu d’Història, ja que, com que no s’han d’utilitzar diners en metàl·lic, s’eliminen els possibles riscos del personal al servei de les taquilles del museu».

Una lluita desesperada

La investigació judicial que ara es porta a terme és l’últim capítol de la lluita que el denunciant, Juan Antonio Heredia, manté amb Espimsa i l’Ajuntament de Tarragona des de fa gairebé tres anys i mig. Aleshores, Heredia acabava de comprar un local que va reformar completament per a utilitzar-lo com a cafeteria i restaurant aprofitant la gran afluència de gent que va cada diumenge al mercat de Bonavista. La intenció d’aquest jubilat era que el local el regentés la seva filla i que obrís només els diumenges (els ingressos previstos havien de ser, per tant molt elevats). Per tal de condicionar el local, Heredia assegura que va invertir tots els seus estalvis i un pla de pensions de dècades de treball a la planta de Repsol. Segons el denunciant, la inversió total va ser de 500.000 euros.

Al poc de començar les obres de remodelació del local, Juan Antonio Heredia es va adonar que alguns paradistes aprofitaven tant l’espai que enganxaven (literalment), les parades i els seus vehicles al seu negoci, impedint, fins i tot, l’accés a l’interior del local. D’aquesta manera, i en previsió a la problemàtica que podia sorgir arran d’aquest fet, Heredia es va posar en contacte amb Elvira Ferrando, presidenta d’Espimsa des de l’any 2015 i amb Javier Villamayor, a qui coneixia personalment. Tot i els nombrosos correus electrònics sol·licitant una solució, aquesta no arribava. De fet, l’Ajuntament i Espimsa van al·legar que la problemàtica l’havia generat el mateix Heredia quan va decidir fer la reforma del local perquè va canviar la porta de lloc (una de les dues, perquè el restaurant té dos accessos al públic, des de l’esplanada del Mercat i des del carrer Onze), desplaçant-la uns metres. Però resulta que l’Ajuntament li havia concedit el permís d’obres i també disposava de la llicència d’activitats però, tal com estaven situades les parades del Mercat, el seu negoci quedava totalment tapat per les furgonetes d’un parell de paradistes, tal com es pot comprovar en unes fotografies fetes per ell mateix i que va enviar en repetides ocasions no només a Ferrando i Villamayor, sinó també a altres membres de l’equip de govern, fins i tot l’alcalde Ballesteros.

Desesperat per la situació i veient que després de la inauguració del negoci tot continuava igual, Heredia va decidir recórrer al Síndic de Greuges el juliol del 2016. L’oficina del Síndic va enviar un escrit a l’alcalde Ballesteros el 21 de juliol del 2016 reclamant la informació que no s’havia facilitat a Heredia (condicions d’explotació del mercat de Bonavista) i d’altres documents que entenia rellevants per poder valorar l’abast de la queixa del ciutadà. El 29 de setembre del mateix any, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, es va posar en contacte per escrit amb l’alcalde per reclamar-li una documentació que, a parer seu, no s’havia enviat de forma completa i ho feia de forma reiterada i amb contundència (ressaltant-ho al text en negreta).

Ballesteros va respondre al Síndic el 7 d’octubre al·legant que «pel que fa a la queixa efectuada, s’ha de tenir present que la situació concreta que la genera l’ha provocat de forma artificiosa el senyor Heredia […] A partir del 2015, el senyor Heredia efectua obres al seu local, modificant la ubicació d’un dels accessos en un punt on ja sabia que des de sempre hi havia una parada del Mercat de Bonavista. Aquesta actuació, voluntària i en ple coneixement de l’existència d’aquesta parada, no pot comportar l’obligació de modificar precisament la parada ni redistribuir el mercat».

El Síndic va respondre a la carta de Ballesteros (que incloïa fotografies i documentació que pretenia provar els arguments del consistori i Espimsa) el 14 de novembre i rebatia els arguments de l’alcalde: «Hem d’assenyalar que, més enllà que la iniciativa de canviar l’accés al local fos del titular de l’establiment, el cert és que es va atorgar llicència per fer aquest canvi. Es tracta, per tant, d’una modificació autoritzada per l’Ajuntament i que, conseqüentment, el particular no va realitzar irregularment. En aquest sentit, en la mesura en què s’ha atorgat la llicència per obrir un accés al local, aquest accés ha de ser materialment possible i no pot resultar impedit per una activitat de mercar que cal recordar que és de titularitat municipal […] De conformitat amb allò establert a l’article 2.4, lletra f), del Decret 162/2015, del 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants, els ajuntaments han de vetllar perquè en els llocs destinats a l’exercici de l’activitat de venda no sedentària, la dimensió de les parades preservi els portals dels habitatges i les entrades dels comerços lliures d’obstacles».

Rafael Ribó va enviar una nova comunicació a Ballesteros el 15 de desembre del 2016 reclamant una resposta de l’Ajuntament a la resolució del 14 de novembre. La insistència del Síndic en aquest cas a la inacció del consistori tarragoní per falta de resposta, informació o enviament parcial de la documentació requerida, no són noves, tal com Porta Enrere ha evidenciat en diferents articles.

Finalment, el Síndic va tancar el cas l’1 d’agost del 2017. L’Ajuntament, segons l’escrit del Síndic, va desplaçar una de les parades mig metre per tal que la porta del restaurant d’Heredia, Los Pilares, quedés alliberada. Rafael Ribó finalitzava tot dient: «Tal com us van indicar els meus col·laboradors, amb la informació precedent, hem de donar per finalitzada la nostra intervenció en aquest assumpte, en haver esgotat les actuacions que podíem portar a terme». Sembla evident que el Síndic admet que ja no pot fer més, però en cap cas dona la raó a l’Ajuntament tal com va afirmar Elvira Ferrando en un comunicat oficial del consistori que es va publicar el 3 d’agost d’aquell any. Com a mínim, un cop vista la documentació del Síndic, l’Ajuntament va tenir que moure les parades, tot i que l’alcalde afirmava l’octubre del 2016 que el problema l’havia creat Juan Antonio Heredia i que això «no pot comportar l’obligació de modificar precisament la parada ni redistribuir el mercat». Al final sí que van haver de modificar la parada.

Però tot i que la porta quedava alliberada, les parades continuen enganxades a la façana de l’establiment d’Heredia que ben aviat va haver de desistir d’obrir només els diumenges perquè no feia prou caixa. «El meu local no es veu, queda totalment tapat per les parades, així és difícil que entrin clients», diu. Aleshores va decidir obrir tota la setmana però al final, va decidir tancar fa uns mesos.

Porta Enrere va ser ahir a l’establiment d’Heredia, Los Pilares, i tot i que les furgonetes de les dues parades que té al davant del seu negoci ja no hi són, la visibilitat del local continua sent limitada perquè les parades ocupen gairebé tota la façana. D’aquesta manera també perd la possibilitat de posar taules i cadires a la terrassa, un fet que sí fa un altre bar-restaurant que hi ha uns metres més amunt. Segons Heredia, des de l’Ajuntament se li va proposar que comprés les dues parades per tal que posés la terrassa i ell es va reunir fins i tot amb els paradistes. Finalment, però, Espimsa, segons afirma Juan Antonio Heredia, li va comunicar que si comprava les parades, hauria de fer servir l’espai per vendre roba o calçat però no per a utilizar-lo com a terrassa.

Temps enrere, gairebé al mateix temps que es produïa el final de l’actuació del Síndic, Heredia va recórrer a la premsa per denunciar la seva situació. Els mitjans van publicar abastament el seu cas i ell i la seva dona van decidir també passar a l’acció directa, fent samarretes i pancartes on s’explicava la seva situació. De fa uns mesos també reparteix una sèrie de paperetes en forma de vinyetes on caricaturitza l’alcalde Ballesteros, Elvira Ferrando i altres membres d’Espimsa, com el gerent Isidre Prunor (que ja va ser objecte d‘un article de Porta Enrere l’11 d’octubre del 2018) en un intent d’atreure la mirada de la societat en una situació que considera profundament injusta.

Juan Antonio i la seva muller, dins del local, el bar-restaurant Los Pilares.

De fet, el mercat de Bonavista, que Heredia ha posat en la diana mediàtica de fa més d’un any i mig ençà, ha generat controvèrsia i, fins i tot existeix un informe policial on s’assegura que hi ha nombroses irregularitats al mercat, des de paradistes que no tenen llicència a d’altres que no compleixen (per excés) les mides de la parada, tal com va publicar el diari La República Checa el 16 de gener del 2019.

A Heredia ara li queden els tribunals. El jutjat ja investiga una denúncia seva i no descarta presentar-ne més si el conflicte amb l’Ajuntament i Espimsa no es resol de forma amistosa.