«Els clubs ens hem aprofitat de l’Ajuntament perquè hem fet el que hem volgut amb els camps de futbol». Aquesta frase de Pablo Pedro González, president del CD La Floresta, resumeix clarament quina ha estat la situació en aquests equipaments municipals les últimes dècades. Fins ara, els vuit camps de futbol de la ciutat (La Floresta, Campclar, Bonavista, Torreforta, La Granja, Icomar, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador) han estat gestionats per diferents clubs que no han passat comptes de la seva gestió amb el consistori que, tot i això, s’ha fet càrrec de la majoria de despeses derivades del funcionament de les instal·lacions, com el pagament íntegre dels rebuts de l’aigua i de la llum. A més, cap dels clubs que han gestionat els camps durant tots aquests anys no han pagat res en concepte de lloguer d’unes instal·lacions esportives que són de titularitat pública.

L’abús al qual feia referència el president del CD La Floresta s’ha centrat, bàsicament, en el lloguer dels camps a canvi de diners. Quan els equips del club que gestionava la instal·lació no feien servir el terreny de joc, els camps de futbol s’utilitzaven per a la disputa de lligues de Futbol 7 o de partits entre amics, amb uns preus que oscil·laven entre els 40 i 50 euros per hora. Els diners anaven a les butxaques dels clubs. «Nosaltres tenim 27 equips i ocupem totes les hores disponibles, però molts altres clubs no en tenen tants i a partir de les 20 h llogaven el camp. El preu era de 40 a 50 euros l’hora, imagina’t els diners que es feien. I tot això sense pagar aigua i llum», diu González.

Els camps, però, també es llogaven a altres clubs o escoles de futbol de la ciutat, tot i que això no estava permès. «Nosaltres érem els primers que ens queixàvem de la situació anterior perquè els camps eren el ‘cortijo‘ de cadascú, semblava que eren privats. Nosaltres no teníem camp propi i, si volíem jugar, ens havíem de posar d’acord amb el club que estava en un determinat camp i pagar per les hores que fèiem servir», explica Jordi Bargalló, coordinador de l’Escola de Futbol del Col·legi Sant Pau de Tarragona.

Oficialment, els clubs o escoles de futbol que volien fer servir un camp municipal no havien de pagar res per a la seva utilització, però la realitat era una altra ben diferent. «L’Ajuntament sempre ens ha dit que no havíem de pagar res a ningú, però això és molt bonic de dir. A la pràctica, hi havia una persona que tenia les claus del camp i dels vestidors i si volies jugar, li havies de pagar. Després et trobaves que durant tot l’any no passava per allí ningú de l’Ajuntament i t’havies d’espavilar com podies. L’Ajuntament era incapaç de ver valer allò que deia i tots els camps, quan arribava la nit, es llogaven per hores i els diners se’ls quedaven els clubs. Si nosaltres volíem jugar, havíem de pagar», explica Bargalló.

No totes les entitats que necessitaven un camp per jugar, però, van accedir a les exigències dels gestors de les instal·lacions municipals, que demanaven diners a canvi de fer servir els camps de titularitat pública. «Se’ns exigia que paguéssim però mai ho vam fer. Nosaltres sempre vam dir que si no hi havia cap paper signat, no pagaríem. Tot es feia amb diner negre, sota mà i sense que sabéssim a qui anaven a parar els diners per utilitzar una instal·lació municipal. Per tant, no vam pagar. Nosaltres som un club federat, no un grup d’amics que van a fer una costellada. En el moment que l’Ajuntament ens digués que havíem de pagar, ho faríem, però sempre amb una factura. Això va provocar moltes discussions, clar, però sabíem que estàvem actuant correctament», diu Anton Guerrero, president del FC Tàrraco, una entitat fundada l’any 2013 i que en els seus dos primers anys de vida va jugar al camp de Torreforta i els tres posteriors, a Campclar. «Quan vam preguntar a l’Ajuntament ens van dir que no s’havia de pagar res per utilitzar els camps, i així ho vam fer. Fins ara, molts camps funcionaven com un ‘cortijo‘ particular i això no hauria de ser així perquè són instal·lacions municipals», afirma Guerrero.

«La situació que hem viscut fins ara era del tot irregular. Els camps semblava que eren d’un grup de persones, quan en realitat són instal·lacions públiques. Amb els diners de tots es lucraven quatre», diu Manel Roselló, president del Tarragona FC, una entitat amb una llarga història, perquè es va fundar l’any 1909, sent aleshores el primer de la ciutat (la secció de futbol del Gimnàstic es va crear el 1914). L’entitat es va refundar el 1985 i posteriorment va tornar a desaparèixer fins que el 2016 un grup d’entusiastes pel món del futbol van tornar-lo a la palestra esportiva.

Vedrina diu prou

La situació descrita anteriorment és tan antiga com cadascuna de les instal·lacions que s’ha fet servir. Durant anys i panys, l’Ajuntament ha mirat cap a un altre costat, evitant tallar de soca-rel una situació clarament irregular i que anava en perjudici de l’interès públic mentre beneficiava uns quants. De la llarga llista de regidors d’Esports del consistori tarragoní, ningú es va atrevir a agafar el bou per les banyes, fins que una dona va dir prou. L’exregidora del Partit Popular Marbel Negueruela va decidir posar fil a l’agulla fa un parell d’anys. Malauradament, al poc de començar aquesta tasca, Negueruela va morir d’un atac de cor la matinada del 9 de febrer del 2017. Tenia 49 anys. La va succeir en el càrrec Elisa Vedrina, també del PP, que va reprendre la tasca de la seva antecessora. Vedrina, juntament amb el Patronat d’Esports de Tarragona, ha dissenyat un pla que s’acaba de posar en marxa. «Quan m’adono de la situació puc prendre dues decisions: tancar els camps i començar de zero, un fet que suposava deixar un munt de nens sense poder jugar o fer una cessió a precari. Al final vam decidir això últim».

La cessió a precari suposava que els clubs que volien gestionar els diferents camps de futbol de la ciutat havien de presentar una sèrie de documentació que incloïa una assegurança de responsabilitat civil entre 450.000 i 600.000 euros. Aquesta cessió tindria una durada d’un any més un altre. Entre els diferents clubs que es van presentar, la regidoria d’Esports va valorar diferents paràmetres com la quantitat de dones en els òrgans directius, el nombre d’esportistes, el nombre de categories on jugaven els equips, el nombre d’esportistes tarragonins, la data d’antiguitat del club, l’entorn geogràfic de l’entitat envers el camp que volien gestionar i quants equips femenins tenien.

D’aquesta manera, només el camp de futbol de Sant Salvador va quedar desert i actualment no el gestiona ningú. Dels altres camps, el de la Floresta el continuarà gestionant el CDC La Floresta, el de Sant Pere i Sant Pau també el gestionarà el mateix club que fins ara, el CEF Sant Pere i Sant Pau, com el de Torreforta (CDC Torreforta) o el d’Icomar (CF Icomar). Hi ha altres camps que, però, es comparteixen. Així, el camp de Bonavista, gestionat històricament per la Cultural Bonavista (entitat fundada el 1989), passa a mans del Racing Bonavista (2012). El camp de Campclar, que gestionava de sempre l’Atlètic Campclar, passa a ser gestionat pel FC Tarraco (2013) tot i que va ser l’Escola de Futbol del col·legi Sant Pau (1966) qui va tenir més punts. Aquesta entitat, però, va decidir no gestionar el camp i cedir el seu lloc al Tarraco. Al camp de la Granja, el gestor és el Tecnifutbol Tarragona (CUSA) i l’altre equip és el Tarragona FC (refundat el 2016).

Entre els punts més destacats de la nova gestió cal esmentar-ne dos: els clubs ja no podran llogar els camps pel seu compte, sinó que hauran de passar un quadre d’horaris a la regidoria d’esports i les hores que queden lliures permetran al Patronat d’Esports llogar els camps directament (a un preu de 30 euros cada hora, i no com ara, en què el preu oscil·lava entre els 40 i 50 euros). El benefici que se’n tregui, es reinvertirà per a la millora de les instal·lacions. L’altre punt fa referència a la gestió del servei de bar que existeix a cada instal·lació esportiva. Els clubs que han guanyat la gestió en aquesta cessió a precari seran els encarregats del bar però hauran de donar d’alta a la Seguretat Social a les persones que hi treballin i, molt important, no podran servir begudes alcohòliques de cap mena.

«Finalitzat aquest període de cessió en precari, els camps els gestionarà el Patronat tal com es fa amb els pavellons. Ara, els mateixos que gestionen el club gestionaran el bar de la instal·lació amb tot en regla però acabat aquest període d’1+1 els bars sortiran a concurs, es poden presentar ells o qui sigui. Encara no sé sap quins seran els preus de sortida dels bars perquè falten dos anys», diu Vedrina.

Un negoci molt lucratiu

«Nosaltres deixarem d’ingressar entre 8.000 i 9.000 euros aquesta temporada, entre la pèrdua de la gestió de la cantina, el fet de no poder llogar el camp i d’alguns cartells publicitaris que teníem i que no ens deixen posar», diu Ramon López, president de la Cultural Bonavista, que assegura que ja ha hagut de posar 6.000 euros de la seva butxaca per iniciar la temporada esportiva. López esmenta l’altre punt espinós de la gestió de les instal·lacions esportives municipals: el bar. A banda dels ingressos obtinguts pel lloguer d’hores del camp de futbol, les entitats esportives tenen en el bar que es troba a les instal·lacions, la gallina dels ous d’or. «Més d’un bar tenia un benefici de 3.000 a 5.000 euros al mes. I qui s’enduia aquests diners? Els clubs, i aquests calés no es declaraven a Hisenda», assegura Pablo Pedro González, president del CD La Floresta.

«Fins ara s’havia fet el que s’havia volgut, sense cap regulació ni control per part de l’Ajuntament. Si algú volia dur el bar d’un camp X, pagava tres milions de pessetes (actualment serien 18.000 euros) al club X a canvi de tenir la concessió durant un any. Aquella persona també s’encarregava de la neteja de les instal·lacions. Aquella era una pràctica habitual. Aleshores, hi va haver persones que van guanyar molts diners amb el bar», diu Miguel León, vicepresident del Racing de Bonavista. És a dir, el club atorgava una mena de concessions al marge de l’Ajuntament, que és el titular de la instal·lació, i també al marge d’Hisenda.

Un dels clubs de futbol que més rendiment ha tret del seu servei de bar ha estat el CDC Torreforta. Tot i estar envoltat de negocis similars, el bar del club sempre ha tingut molta clientela, que anava atreta pels seus bons preus. De fet, l’activitat del bar no es limitava a les hores en què els seus equips entrenaven o jugaven, sinó que estava obert al migdia fins i tot, oferint menús. Això va provocar durant anys les queixes dels altres bars i restaurants de la vora, que ho consideraven una competència deslleial. «Que la gent ve aquí? Doncs que la resta treballin més per atreure clients», diu Luis García, president del CDC Torreforta, mentre assegura: «Jo pago la Seguretat Social i, excepte l’aigua i la llum, ho pago tot». Algunes fonts consultades per Porta Enrere asseguren que el personal del bar del CDC Torreforta està donat d’alta a la Seguretat Social de fa pocs anys només.

Com admetia García, els clubs no paguen llum ni aigua (i tampoc lloguer). Aquestes despeses les assumeix l’Ajuntament de Tarragona. En el següent quadre es pot veure la despesa de tots els camps durant els anys 2013, 2014, 2015 i 2016.

El desglossament, per camps de futbol, de les despeses de llum, aigua i gas de l’any 2016 (últims del que es tenen dades) és:

La majoria de presidents i responsables dels clubs consultats per Porta Enrere admeten que els bars eren una gran font d’ingressos però ara, amb els canvis que ha introduït l’Ajuntament, creuen que la seva facturació descendirà molt. La causa? La prohibició de servir begudes alcohòliques. «La nostra principal font d’ingressos sempre ha estat el bar. Gràcies a ell, podíem pagar les despeses de l’equip amateur [es refereix, com els altres presidents, a l’equip sènior, on els jugadors no paguen quotes per jugar com la resta de futbolistes de les categories inferiors però tampoc, segons els presidents consultats per aquest mitjà, cobren] però ara… El futbol base es manté amb les quotes però al primer equip tot són despeses. No sé si acabarem la temporada perquè això ens suposarà perdre molts diners», diu García, que admet que amb els canvis de l’Ajuntament (no es poden llogar els camps, no es poden servir begudes alcohòliques i s’ha de retirar la publicitat) el CDC Torreforta deixarà d’ingressar «entre 10.000 i 12.000 euros». «Sense alcohol els ingressos del bar descendiran clarament però, què canviarà això? Al voltant del camp tenim un munt de bars. Què farà la gent? Sortiran a fora i consumiran alcohol als altres locals», sentencia el president del CDC Torreforta.

«Fa més de quatre o cinc anys que no servim licors forts com la ginebra. Ara, no poder servir cervesa ho veig una ximpleria. D’aquesta manera, la gent anirà als bars de fora i se les beurà allí. El bar el porto jo i tot ho tenim legal des que vam passar una inspecció fa uns anys. Em vaig haver de fer autònom», diu Rafael Martín, president del CEF Sant Pere i Sant Pau, que assegura que hi ha un greuge comparatiu respecte al principal club de la ciutat, el Nàstic: «El Nàstic ven alcohol. No als partits, però la resta de dies sí. Quan els hi hem dit a l’Ajuntament ens han respost: el Nàstic no es toca, això és a part. Això no em sembla bé».

De fet, a banda de les condicions imposades per la regidoria d’Esports encapçalada per Elisa Vedrina, s’ha de dir que la prohibició de vendre begudes alcohòliques en recintes esportius és una llei estatal. Primer va ser la llei de l’esport 10/1990 del 15 d’octubre, i posteriorment la 19/2007 de l’11 de juliol. «Si és un una llei estatal, per què es ven alcohol als Pallaresos i a Cambrils? Una persona que es begui una cervesa, no s’emborratxa. A qui no s’ha emborratxat ningú en tots els anys que estic aquí», afirma Pedro Bautista, president de l’Atlètic Campclar.

Uns camps que «cauen a trossos»

«S’estan equivocant al 100%. Estan destruint allò que molts de nosaltres, entitats sense ànim de lucre, hem construït després de molts anys, posant diners de la nostra butxaca. Crec que tots els clubs tindrem problemes per a tirar endavant», diu Javier Ríos, president del CF Icomar. Aquest camp i aquest club han estat assenyalats per alguns dels entrevistats per Porta Enrere com la instal·lació que més hores llogava al final de l’any. Els ingressos del CF Icomar, tal com admet el seu president, provenen del lloguer del camp quan els seus equips no entrenen ni juguen: «Gràcies al lloguer del camp podem tenir ingressos per canviar les xarxes, tenir un equip amateur i un equip femení. Si ens treuen això, desapareixerem». Preguntat per la quantitat d’hores que el CF Icomar lloga el seu camp durant tot un any, el president respon: «És necessària aquesta pregunta?».

La regidora Elisa Vedrina admet que fins al mes de març del 2017 un club que gestionava un camp podia organitzar un torneig i no informar a l’Ajuntament. «Ara això no es pot fer perquè s’aplicarà una sanció. La quantitat de la sanció dependrà de la gravetat dels fets», diu. Vedrina, però, no desmenteix que més d’un club organitzés una barbacoa i cobrés entrada: «Aleshores jo no era regidora».

Hi ha un aspecte de tota aquesta situació de les instal·lacions esportives municipals destinades al futbol en què tots els clubs es mostren d’acord: els camps estan en molt mal estat. «No tenim un camp de futbol, sinó una porqueria. L’Ajuntament hauria d’arreglar primer les instal·lacions i després exigir el que volgués», diu Javier Ríos mentre assegura que els vestidors del camp que gestiona tenen més de 30 anys. Aquest periodista ha pogut comprovar com les instal·lacions del CF Icomar estan realment envellides, amb elements trencats com la graderia i moltes reixes per drenar el camp també estan malmeses, algunes amb uns forats on hi cap la cama d’un jugador sènior. «Ara han portat 15 reixes perquè les canviem nosaltres mateixos. Al camp n’hi ha més de 400. Hi ha forats on algú posarà la cama i se la trencarà», diu Ríos.

«Estem deixats de la mà de Déu. Hi ha un munt de coses trencades de fa un munt de temps però no arreglen res. Demanen moltes coses però a l’hora de complir…», lamenta Rafael Martín, president del CEF Sant Pere i Sant Pau, que afegeix: «Tenim una tanca que es va trencar per una ventada i no s’ha arreglat i clar, no guanyem per pilotes que es perden. I d’allò fa tres anys. Exigeixen molt però… Ara ho estem arreglant nosaltres a poc a poc».

Alguns altres directius del futbol tarragoní se’n recorden dels Jocs Mediterranis com una oportunitat perduda a l’hora de remodelar unes instal·lacions on no es fa cap obra de millora de fa molts anys. «Esperem que el govern municipal que entri després de les pròximes eleccions municipals (primavera del 2019) entengui la situació dels clubs. Amb els Jocs dels Mediterranis s’han fet algunes instal·lacions noves a la ciutat però els camps de futbol cauen a trossos», assegura Ramon López, president de la Cultural Bonavista. Segons explica López, fa uns mesos va interpel·lar el regidor comissionat pels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor i li va dir: «Si tu no fas res en tot això, vol dir que t’estàs emportant alguna cosa [en referència a algun tipus de benefici privat arran dels Jocs]».

En la mateixa línia es manifesta el president del CDC La Floresta, Pablo Pedro González: «Amb l’excusa dels Jocs Mediterranis s’han gastat un dineral al camp del Calafell i no han arreglat cap camp de Tarragona, que és on es feien els Jocs». Segons explica González, a uns mesos va interpel·lar el regidor comissionat pels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor i li va dir: «Quan tu no fas res és perquè t’endús alguna cosa. I no va poder contestar-me».

En la visita d’aquest redactor al camp que gestiona el CF Icomar es va poder comprovar el mal estat de la gesta (artificial), que presenta moltes clapes. Aquest camp, com molts d’altres, necessitaria un canvi de superfície de joc, però això no és barat precisament. De fet, Porta Enrere ha preguntat a l’Ajuntament de Tarragona quant va costar canviar els camps de terra antics pels actuals de gespa artificial i la resposta ha estat:

«La Junta de Govern Local va aprovar, el 26 de juny de 2006, l’adjudicació de les obres d’instal·lació de gespa artificial als 8 camps de futbol de titularitat municipal per un import de 3.427.239,14 €, IVA inclòs en el preu. La quantitat es desglossa de la manera següent:

– Camp de futbol de Sant Salvador: 400.042,67 €
– Camp de futbol de Bonavista: 469.745,07 €
– Camp de futbol de La Granja: 462.856,31 €
– Camp de futbol de La Floresta: 468.118,28 €
– Camp de futbol de Campclar: 433.277,03 €
– Camp de futbol d’Icomar: 345.444.34 €
– Camp de futbol de Sant Pere i Sant Pau: 394.881,74 €
– Camp de futbol de Torreforta: 452.873,70 €

L’empresa adjudicatària va ser la UTE formada per Lubasa i Poligras Ibérica SA».

Segons explica la regidora d’Esports, Elisa Vedrina, el seu departament va contractar una empresa d’enginyeria, Enginyeria Xavier Riveiro S.L, que s’havia d’encarregar de fer un informe sobre les principals mancances dels camps de futbol i fer una valoració econòmica del que costaria reparar cada instal·lació. L’Ajuntament va adjudicar aquest informe per 12.100 € però encara no l’ha pagat perquè l’empresa, segons el consistori, no ha presentat la valoració econòmica de les millores que caldrien fer a les instal·lacions. «La idea és que es puguin fer les inversions als camps necessàries, sempre que des del departament d’Hisenda es facilitin els diners suficients», explica la regidora d’Esports.

«Els camps a Tarragona estan molt malament. Hi ha deixadesa de no reparar les coses que es fan malbé. Els camps tenen un ús brutal i, per exemple, al camp on estem nosaltres, hi ha cada dia 30 equips jugant. Fins ara, no s’ha fet res als camps. A Campclar hi ha tanques trencades i les reixes del terra també. Nosaltres anem passant fotos a l’Ajuntament de tot el que hi ha malament i el consistori diu que ho arreglarà. Ja veurem», diu Jordi Bargalló, coordinador de l’Escola de Futbol del col·legi Sant Pau.

Ahir vaig anar a jugar a un camp d futbol municipal de reus i quina enveja…els camps de futbol municipals d tarragona gestionats per @TGNAjuntament fan PENA…deixadeça,bruts,aigua freda,deixats de la mà d deu…fins el dia que passi algo greu i després tots a correr i a plorar

— Jordi Bargallo (@bargagol) September 30, 2018

Bargalló lamenta que els camps a Tarragona es trobin en tan males condicions i reclama que la gestió d’aquestes instal·lacions es faci com a Reus, amb un conserge a sou de l’Ajuntament i personal de neteja: «Hem de fer com es fa a Reus, en què hi ha un conserge i ell s’encarrega d’obrir i tancar, amb un guàrdia de seguretat i tot gestionat 100% per l’Ajuntament».

En la mateixa línia s’expressa Anton Guerrero, president del FC Tarraco: «A Reus fan una feina més eficient perquè hi ha conserges aliens als clubs que s’encarreguen d’obrir i tancar». Sobre aquest tema, la regidora Elisa Vedrina puntualitza que, després dels dos anys de cessió a precari que s’han iniciat recentment, l’aspiració del consistori és que el Patronat d’Esports gestioni completament cada instal·lació.

La majoria dels representants dels diferents clubs demanen, com a compensació per la pèrdua d’ingressos en els bars i en el lloguer dels camps, rebre més subvencions per part del consistori. «Jo he vist subvencions com les que es donen al Nàstic o les que s’han donat a equips de bàsquet (el CBT, per exemple, va tenir signat un conveni amb l’Ajuntament de fins a 500.000 euros anuals més l’IPC per una durada de 10 anys) i penso que soc un passerell. Les subvencions s’han de repartir millor perquè al Nàstic li donen 600.000 euros», afirma Luis García, president del CDC Torreforta. I el mateix pensa Javier Ríos, del CF Icomar: «Els canvis que ha fet l’Ajuntament empitjoren la situació dels clubs. La temporada 2008-2009 teníem una subvenció de 12.000 euros cada club i la temporada passada vam rebre 1.500 euros, amb això no vas enlloc. Als nens els hi cobrem 200 euros, hem de pagar arbitratges i entrenadors. L’equip amateur ja té un cost de 10.000 euros».

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Tarragona, les subvencions als diferents equips de futbol de la ciutat els tres últims anys han estat:

Les relacions entre els diferents clubs

«La situació ha canviat al 100%. Abans teníem un munt de problemes amb l’altre equip amb qui compartim el camp de futbol de La Granja, el CUSA, que ara s’anomena Tecnifutbol Tarragona. Vam patir un munt de situacions intolerables. Nosaltres teníem una sèrie d’hores assignades per a entrenaments i per a jugar els partits del cap de setmana i en moltes ocasions ens vam trobar que el camp estava tancat o, fins i tot, que l’altre club havia muntat un campionat i nosaltres no podíem utilitzar el camp quan aquelles hores estaven reservades per a nosaltres», diu Manel Roselló, president del Tarragona FC.

La situació que explica Roselló era el resultat de la gestió pràcticament privada dels camps que han fet alguns clubs de la ciutat. L’Ajuntament de Tarragona no intervenia en gairebé res en aquestes instal·lacions i això provocava discussions i problemes. El Tarragona FC va ser el primer que va decidir alertar al consistori d’una situació que creien que era profundament injusta: «Quan refundem el club i ens cedeixen unes hores per poder entrenar i jugar al camp de La Granja, ens vam sentir estafats. Depeníem completament de l’altre club i moltes vegades els nostres jugadors i tècnics van haver de saltar la tanca per accedir al recinte perquè l’entitat que gestionava el camp, l’aleshores CUSA, no havia deixat a ningú per obrir-nos o, com he explicat abans, ens trobàvem tornejos i campionats no previstos quan havíem d’utilitzar el camp», diu. Roselló destaca el paper de Negueruela i Vedrina per a finalitzar una situació que considerava greu i completament irregular.

El responsable de Tecnifutbol Tarragona, Romà Cunillera (d’aquí l’anterior nom de CUSA: Cunillera i Santi Coch, dos exjugadors del Nàstic), no vol entrar en aquest debat. Després de dir que no hi ha cap problema amb la gent del Tarragona FC, a les preguntes d’aquest periodista sobre les queixes del club amb qui comparteix la instal·lació, Cunillera assegura que no vol parlar més del tema. Abans d’arribar en aquest punt, però, Romà Cunillera afirma que sempre ha tingut una clara consciència que el camp de futbol La Granja és de titularitat municipal i que, per tant, ell no podia fer allí «el que volgués».

Sobre aquest cas, Vedrina assegura que hi van haver fets puntuals però que, de cap manera, es pot parlar d’una situació insostenible i continuada. Els membres del Tarragona FC no comparteixen aquesta visió de la regidora, segons transmeten a aquest periodista.

Un dels que ha sortit més perjudicat amb la intervenció municipal ha estat l’Atlètic Campclar, que pràcticament ha quedat exclòs. Després d’utilitzar i gestionar el camp durant anys i panys, a l’hora de presentar la documentació i aspirar a la gestió de nou, els dirigents de l’entitat ho van fer fora de termini i el camp passava a ser gestionar per l’Escola de Futbol Sant Pau, que ho va cedir al FC Tarraco. Aquest últim club va decidir crear un vincle de filiació amb l’Atlètic Campclar perquè dos equips d’aquesta entitat poguessin jugar aquesta temporada. «Campclar és una situació especial. Es va arribar a un acord perquè l’Atlètic Campclar hi pugui jugar i perquè no volem problemes. S’ha de tenir en compte que el FC Tarraco va rebre les claus del camp aquest dilluns passat. Això vol dir que les claus encara les tenia l’Atlètic i, per tant, era qui obria i tancava la instal·lació. Si les tres parts no haguéssim arribat a un acord, tot hauria estat més difícil», diu Jordi Bargalló, coordinador de l’Escola de Futbol del Sant Pau.

Bargalló lamenta, a més del retard en posar en marxa el pla ideat per Vedrina (els clubs que van obtenir la gestió en aquella cessió en precari d’un any més un, havien de rebre les claus i començar la nova etapa el 27 d’agost però, com s’ha vist, això no ha succeït fins a aquesta setmana), la manca d’intervenció del consistori en cada camp: «A nosaltres ens van donar uns horaris al mes d’agost i la fulla era, per dir-ho suaument, inacceptable. Quan ens vam queixar, l’Ajuntament ens va dir que ens poséssim d’acord amb l’altre club, però això no són maneres perquè nosaltres tenim una bona relació amb el Tarraco, però si no hagués estat així…», apunta Bargalló.

«Aconseguir la bona harmonia no ha estat senzill. Intentem que el Sant Pau tingui una clau i el Campclar també. No tenim una persona que pugui obrir sempre i per això hem facilitat claus perquè no depenguin de terceres persones, que és el que passava fins ara», diu Anton Guerrero, del FC Tarraco. Més crític es mostra Pedro Bautista, president de l’Atlètic Campclar: «Jo crec que hauríem de ser nosaltres qui gestionéssim el camp perquè hem estat aquí des del primer dia. Hi ha hagut mala fe a l’Ajuntament. Estàvem pendents d’uns papers de la Generalitat i quan els vam entregar, ens van dir que estàvem fora de termini. El Bonavista (no diu quin dels dos equips) els va entregar molt més tard que nosaltres. Si hi hagués bona fe, s’hauria solucionat. Han vingut (Vedrina i el Patronat) a carregar-se al Campclar i ho han aconseguit».

A Bonavista, la Cultural, equip que tradicionalment ha gestionat el camp, ara ha vist com el seu màxim rival veïnal, el Racing Bonavista, ha tret més punts en la valoració feta per l’Ajuntament i gestionarà el camp, bar inclós. «Els canvis que s’han fet [en la gestió] no són molt normals. Nosaltres hem dut la gestió del camp sempre i ara un altre club que fa quatre dies que s’ha fundat li han donat la gestió perquè ha tret més punts. Amb aquest panorama, la viabilitat econòmica del club perilla al 200%. No és només la gestió del bar perquè ara, com que no es pot beure alcohol, no és cap ganga… A més, et treuen els lloguers del camp. Estem condemnats a morir com a rates», diu Ramon López, president de la Cultural Bonavista que destaca, però, que la relació entre els dos clubs és «cordial».

Per la seva banda, Miguel León, vicepresident del Racing Bonavista, assegura que ha facilitat claus a la Cultural perquè tinguin més facilitats a l’hora d’accedir al recinte i, com López, afirma que les relacions entre els dos clubs són bones.

Amb aquesta iniciativa, la regidora d’Esports Elisa Vedrina, ha posat fi a una situació d’irregularitats històriques que cap anterior regidor d’aquesta àrea havia volgut o pogut solucionar (excepte el cas esmentat de Marbel Negueruela, clar). Les eleccions municipals de la primavera del 2019 demostraran si aquest pla impulsat per la regidora del PP té continuïtat o no.