«Tothom sap que la seva oficina no estava a la seu d’Espimsa, sinó al restaurant Barquet, on feia totes les reunions». Isidre Prunor és el gerent de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals S.A. (Espimsa) de fa anys. Espimsa, segons la definició que fa el mateix Ajuntament de Tarragona, “és una empresa 100% municipal creada amb la voluntat de gestionar serveis públics del municipi relacionats amb el comerç periòdic i sedentari, aparcaments i activitats socioculturals […] Espimsa gestiona els mercats municipals de la ciutat, modernitzant-los i adequant-los als hàbits i tendències actuals de la demanda. A part, Espimsa també gestiona les àrees comercials periòdiques (els mercadets) amb paràmetres de comerç modern, tant en l’aspecte d’infraestructures com en el comercial”.

Isidre Prunor disposava d’un parell de targetes de crèdit, una de Catalunya Caixa (el tipus de targeta era, literalment, Catalunya Solidària) i una altra del BBVA (Business Or), que durant anys es van fer servir, bàsicament, per pagar nombrosos àpats que van costar a l’erari públic un total de 19.663,66 euros en només tres anys, concretament el 2013, 2014 i 2016, que és el període al qual fa referència la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere.

Tal com afirma a aquest mitjà una persona que coneix àmpliament les empreses municipals i l’Ajuntament de Tarragona i que se cita textualment a l’inici d’aquest article,  Prunor tenia especial predilecció pel restaurant Barquet, situat al carrer Gasòmetre. Així, l’any 2013, les targetes de crèdit a nom d’Isidre Prunor com a gerent d’Espimsa van registrar una despesa de 7.670,15 euros a l’esmentat restaurant, 6.830,45 euros l’any 2014 i 3.124,47 l’any 2016. De fet, la presència de Prunor a la taula del Barquet va ser constant durant l’any 2013. Sense anar més lluny, el mes d’octubre va registrar 11 dies anant a menjar allí amb despeses de fins a 265 euros en un sol àpat que es justificava com a “reunió de treball – remodelació”, entenent-se, la remodelació del Mercat Central. En algunes reunions prèvies al Consell d’Espimsa —el Consell d’Administració d’Espimsa el formen una presidenta, actualment la regidora Elvira Ferrando, un vicepresident i una sèrie de vocals on hi ha representants de diferents partits polítics i també membres de l’Associació de Venedors—  hi ha despeses de fins a 233,30 euros. L’àpat més car es va fer el 19 de desembre, amb un cost de 555,50 euros amb motiu del sopar de Nadal del Consell d’Administració d’Espimsa. L’àpat es va fer al Barquet. La segona despesa més cara va ser el 14 de desembre i va costar 363 euros. El motiu, “reunió de treball, remodelació i altres”. La tercera despesa més cara va ser de 324,50 euros també al Barquet i pel concepte “reunió de treball empreses municipals”. També destaca una despesa de 302,50 euros al desaparegut local Otto Zutz el 26 d’abril en què se celebrava l’adéu de José Luis Martin del Consell d’Espimsa. Martin és actualment primer tinent d’alcalde i regidor de Presidència, Transparència, Govern Obert, Espais Públics i Contractació.

Aquell any, el 2013, Prunor va gastar en restaurants 8.276,95 euros entre el Barquet i altres establiments.

L’any 2014 els dos àpats més cars van costar 371,25 euros (28 d’abril) i 369,60 euros (26 de maig). Ambdós pels mateixos conceptes, “reunió de treball Ajuntament finançament”, i ambdós al mateix restaurant: Barquet. Aquell any la despesa en restaurants va ser de 7.468,84, d’un total de 9.236,59 euros de les dues targetes. Hi ha viatges a Madrid en tren el mateix dia (20 de gener), dividits en dos pagaments, que ascendeixen a 806,79 euros, per exemple. A la capital d’Espanya hi ha dos pagaments a dos restaurants: Dantxari (dinar el 23 de gener, 181,34 euros) i Extremadura (sopar, 24 de gener, 246,05 euros).

De l’any 2015, segons la documentació, no consten despeses en cap de les dues targetes i l’any 2016, la despesa més gran correspon a un àpat al restaurant La Caleta de Tarragona, l’11 d’agost, per un preu de 416 euros que es va justificar per una reunió de treball sobre l’estat de les obres amb Corsan. Rere aquest àpat, el més car és un que es va fer el 13 de desembre al restaurant Barquet i que va costar 305,89 euros. Aquell any, la despesa total en establiments de restauració va ser de 3.917,87. Destaca la visita al prestigiós restaurant Gaig de Barcelona (27 de gener, 180,10 euros) en un viatge en motiu del “mercat del Ninot”.

Prunor va reunir al voltant de la taula dels diferents restaurants que acostumava a freqüentar a diverses persones de la ciutat de Tarragona, com pot ser l’exregidor Raül Font (mínim un parell de vegades) o Ángel Juárez (líder veïnal i president de la Fundació Mare Terra). Hi ha un àpat, però,  que destaca: l’1 d’agost del 2013, hi va haver una “reunió de treball amb el senyor Ribot”. L’àpat no es va fer al restaurant Barquet, sinó al Blau Marí de Torredembarra i el cost va ser de 104,83 euros. Albert Ribot era aleshores i des de l’any 2000 el president de l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona i va ser molt crític amb l’Ajuntament i també amb Espimsa, fent declaracions molt contundents sobre el retard en les obres de remodelació del Mercat Central i la despesa que suposaria. La tensió va ser tal que, fins i tot el ple de l’Ajuntament va fer una votació per dirimir si expulsava Ribot d’Espimsa després d’un afer on se’l va acusar d’haver-se apropiat il·legalment de dues parades del Mercat Central. Actualment, Ribot és vocal del Consell d’Administració d’Espimsa, tal com consta a la pàgina web d’aquesta empresa municipal. Sobta aquella trobada i més en un restaurant de Torredembarra, tenint en compte que Prunor anava molt al Barquet i que Ribot tenia el seu domicili a la plaça Corsini. Només unes setmanes després d’aquella reunió, la presidenta d’Espimsa, aleshores Patricia Antón, carregava contra Ribot, a qui acusava de dificultar el diàleg.

Un salari considerable

Les enormes despeses en restauració amb les targetes de crèdit com a gerent d’Espimsa sorprenen si es té en compte que Isidre Prunor rep un salari molt elevat, un fet que podria permetre-li sufragar de la seva butxaca molts dels àpats que va fer en aquell moment. Així, tal com consta en la documentació oficial amb data de setembre del 2016, Isidre Prunor tenia un sou anual brut de 138.759,88 euros que rebia d’Espimsa. Per fer-se una idea, cal tenir en compte que l’alcalde de Tarragona cobra anualment, tal com explicava una informació publicada a El País, 69.040,33 euros l’any. El sou de Prunor, tal com es desglossava en el document, constava d’un salari base de 44.051 euros, un plus de conveni de 29.815,24 euros, una antiguitat que li suposava 23.787,54 euros més, un complement de disponibilitat de 39.422,32 euros i un complement ad personam de 19.445,30 euros. El salari era, anteriorment a aquesta data encara més gran perquè des de l’Ajuntament es va practicar una reducció de salaris als alts càrrecs que a Prunor li va suposar 7.693,98 euros menys cada any i, a més, ell es va retallar el salari voluntàriament en 10.067,54 euros. Així, sense la retallada, el sou de Prunor seria de 156.521,4 euros l’any.

Segons el mateix document, Prunor disposava el setembre del 2016, de tres comptes corrents (Ibercaja, Caixabank i Banc Sabadell), per un total de 20.862,26 euros, tot i que, segons el mateix document, només un dels tres comptes corrents estava participat al 100% per ell mateix, els altres dos al 50%. A més, tenia un pla de pensions amb Ibercaja (22.746,62 euros) i un fons, participat al 50%, també amb Ibercaja, de 14.532,29 euros. Cal esmentar que, en el llistat d’àpats al qual ha tingut accés Porta Enrere, consta una reunió amb Ibercaja al Barquet el 27 de març del 2013 i que va suposar una despesa de 71,15 euros.

En el document, Prunor tenia quatre préstecs actius: dos hipotecaris amb CaixaBank, de 120.000 euros i 148.200 euros, participats al 50%, un altre préstec amb Ibercaja de 120.000 euros i un de personal amb Banc Sabadell de 66.500 euros. Al document constava que el gerent d’Espimsa tenia aleshores un cotxe model Hyundai Sonata de l’any 2006 i un vaixell de segona mà que havia adquirit per 5.000 euros.

No predicar amb l’exemple

«Ballesteros obliga a viatjar en low cost i a menjar el menú del dia», titulava un article a plana sencera del Diari de Tarragona el 10 d’abril del 2012. En aquell text s’explicava que l’alcalde volia controlar al màxim les despeses per fer efectiu el pla de viabilitat econòmica en el que suposava una política fèrria del control pressupostari. Com es pot veure, Espimsa, només un any després d’aquella declaració d’intencions de l’alcalde, no complia ni de bon tros amb l’austeritat demanada a l’hora d’anar al restaurant. De fet, ni el mateix Ballesteros va complir amb aquesta prerrogativa que ell va impulsar, tal com es va explicar en un article a Porta Enrere el 7 de setembre d’enguany.

El gust per la bona taula no és exclusiu, però, del gerent d’Espimsa. Hi ha nombroses partides municipals destinades a dinars i sopars sense més explicació, en molts dels epígrafs de la documentació que ha pogut consultar Porta Enrere, que “dinars d’alcaldia”. Així, l’any 2015, a les despeses directes d’Alcaldia hi ha, per exemple, 10 factures del restaurant Degusta del carrer Cavallers que pugen a 1.073,03. L’any 2016 van ser 11 factures en aquest mateix restaurant i 922,35 euros de cost i l’any 2017, 5 factures i una despesa de 437,69.

A una altra empresa municipal, Aparcaments (AMT), també hi ha despeses en restauració, tot i que no tan escandaloses com a Espimsa. Així, però, destaquen els 1.989,30 euros que l’AMT va pagar l’any 2013 al restaurant El mar de copete, un establiment que es troba a l’edifici del Nàutic de Tarragona i que està regentat per familiars de Begoña Floria (el seu germà, José Ignacio Floria, va ser administrador únic fins al 2016 i és qui porta el negoci). Begoña Floria era presidenta de l’AMT l’any 2013, càrrec que va deixar el 2015 després de les eleccions municipals. Aquell any també hi ha 860,26 euros pagats al restaurant Degusta i 1.205,55 euros a l’establiment Entrecopes. En total, 4.055,11 euros.

Però això no és tot. El gerent d’AMT, Sergio Arts, també té targeta de crèdit. Aquell any, el 2013, hi va haver una despesa superior als 1.150 euros en restaurants que no eren cap dels esmentats abans. Hi ha establiments de Tarragona (la gran majoria), però també de Molins de Rei i de Madrid. És a dir, Aparcaments va gastar més de 5.000 euros en àpats l’any 2013.

L’any 2014, la targeta de la qual era titular Arts, va gastar més de 1.300 euros en restauració i destaca un viatge a Madrid perquè amb només tres factures, la despesa va ser de 524,65. De fet, una de les tres és de 373 euros corresponent a la Tasquita de enfrente, el 9 d’octubre d’aquell any. A banda de les despeses en restauració mitjançant la targeta de crèdit, també es van gastar 784,95 al restaurant Entrecopes i 212,85 al restaurant Degusta, tal com consta en el llistat de contractes menors de l’AMT.

L’any 2015 la despesa en restauració es va tornar a disparar i mitjançant la targeta de crèdit es van gastar més de 2.200 euros. La factura més elevada, de 183,80, al restaurant Milonga de Tarragona.

Finalment, l’any 2016, es van gastar més de 1.200 euros amb la targeta però, en els contractes menors hi ha la despesa de 657,25 euros al restaurant Degusta i de 690,77 euros al restaurant Entrecopes.

La utilització de les targetes de crèdit per a pagar grans quantitats d’àpats i altres despeses de tipus personal no és exclusiva de les empreses municipals citades anteriorment. Un dels casos més coneguts va ser el de l’Empresa Municipal de Transports, EMT, que va registrar pagaments de més de 7.000 euros en restaurants  en pocs mesos, tal com va explicar el mitjà La República Checa el mes de maig de l’any 2017. En aquella informació es parlava de restaurants però també de viatges a l’estranger, un fet que amb la targeta d’AMT també apareix, amb desplaçaments a Holanda, Alemanya i Portugal, així com visites a la capital d’Espanya.