El 6 de febrer de 2024, Juan Antonio Heredia va entrar en una sala de vistes per assistir a un judici relacionat amb l’Empresa de Serveis i Promocions Municipals SA (ESPIMSA). No es tractava d’un judici que derivava de les nombroses causes de corrupció que Heredia, un simple ciutadà tarragoní, havia denunciat a la Fiscalia i els jutjats sobre les irregularitats d’aquesta empresa pública que des del 2021 va canviar el seu nom a Mercats de Tarragona, sinó per defensar-se de les acusacions per un possible delicte d’injúries a l’anterior gerent de l’entitat, Isidre Prunor.

Prunor, que va ser el principal gestor d’ESPIMSA durant dècades, va perdre la seva feina després que Porta Enrere destapés públicament que havia gastat més de 20.000 euros de diners públics en restaurants a través d’una targeta bancària en només tres anys. L’aleshores líder a l’oposició, Pau Ricomà (ERC), va anunciar que demanarien explicacions i responsabilitats per aquest cas i, quan el republicà va guanyar les eleccions del 2019, va acomiadar el fins aleshores gerent que, això sí, es va endur una liquidació (indemnització inclosa) de 230.000 euros.

Aquella no va ser l’única targeta que Prunor hauria fet servir. Tal com es va descobrir gràcies a una altra investigació d’aquest mitjà, el gerent, la cap d’administració i el cap de comptabilitat van gaudir de targetes de l’empresa durant anys que feien servir per omplir de combustible els seus vehicles particulars. El cas es troba ara al jutjat, que ho investiga. A més, recentment, Mercats de Tarragona ha descobert que falten 36.000 euros en metàl·lic de l’empresa de quan Prunor era el gerent. En els seus últims anys, Prunor i els altres dos responsables de l’administració d’aquesta empresa pública van apujar-se el sou quan no podien fer-ho.

El desfalc comès a l’empresa de mercats podria ser encara més gran perquè Intervenció de l’Ajuntament de Tarragona ja advertia l’any 2007 que els ingressos de l’aparcament del mercat ambulant del barri tarragoní de Bonavista no es controlaven de manera adequada, un fet que s’ha perllongat fins fa quatre dies. Aquest ha estat un dels cavalls de batalla d’Heredia, que ha dedicat anys de la seva vida a explicar del dret i de l’inrevés als polítics del consistori de Tarragona allò que no es feia bé en aquell aparcament i, per extensió, en el mercat ambulant, un dels més grans de tota Catalunya. Per no tenir, el mercat no disposava ni de pla d’autoprotecció fins que ell ho va denunciar.

Però els polítics que al començament escoltaven Heredia, després el van evitar sense que tot allò que ell els hi havia explicat se solucionés. Aleshores, aquest ciutadà va decidir investigar pel seu compte aquelles irregularitats. Heredia va començar a demanar molta documentació, fent multitud de sol·licituds d’accés a la informació pública a l’empresa per conèixer com es feia la gestió dels recursos públics. ESPIMSA va mostrar molta opacitat a l’hora d’entregar la documentació a aquest ciutadà, tal com ho demostren les nombroses resolucions de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) —Porta Enrere també s’ha trobat amb aquesta opacitat, com ho demostra el recurs que Mercats de Tarragona va dur al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya—. Heredia, a més va presentar moltes denúncies a la Fiscalia de Tarragona i algunes d’aquestes van provocar investigacions com la de les targetes (que Heredia també va denunciar) o la dels pagaments a la Casa de Andalucía.

Aquesta guerra d’Heredia contra ESPIMSA es va iniciar arran de l’obertura d’un bar, Los Pilares, limítrof amb l’esplanada del mercat ambulant de Bonavista. Heredia va agafar aquest negoci per a la seva filla, però, ben aviat, va topar amb els responsables de l’empresa de mercats. Els paradistes ocupaven la façana del seu local, tapant les finestres i aparcant les furgonetes a tocar del mur, fent invisible la presència del bar i, per tant, suposant-li un greuge econòmic. Heredia va fer veure aquesta situació als responsables d’ESPIMSA i, davant el seu silenci, va recórrer al Síndic de Greuges, que li va donar la raó i feia constar la falta de col·laboració del consistori tarragoní.

El bar no rutllava perquè el dia de més facturació, el diumenge (quan es fa el mercat ambulant), el local quedava enterrat rere les parades dels venedors i això va provocar el tancament del negoci, provocant, segons assegura, la pèrdua de deu llocs de treball. Desesperat i veient que ningú l’escoltava, a Heredia i la seva dona només els hi va quedar el recurs de la protesta pública. Anava als plens de l’Ajuntament amb pancartes acusant de corrupció els responsables d’ESPIMSA i també l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros.

I de les pancartes als plens, a repartir uns volants o fulletons al mercat ambulant on apareixien les caricatures de Ballesteros, la presidenta d’ESPIMSA d’aleshores, Elvira Ferrando, i el gerent Isidre Prunor (caracteritzat com un goril·la) on se’ls acusava de corrupció. Això va dur Heredia als tribunals.

L’absolució

Isidre Prunor, que ja no era el gerent d’ESPIMSA, va demandar penalment Heredia per un delicte d’injúries i va reclamar una pena de multa de sis mesos a raó d’uns 30 euros diaris (5.400 euros) i, a més, una indemnització en concepte de responsabilitat civil.

La jutgessa feia constar com a fets provats que Heredia havia fet ell mateix o a través d’algú aquells fulletons —ell sempre ha negat ser-ne l’autor— on apareixia Isidre Prunor «caracteritzat com un goril·la» (la jutgessa admet que no ha quedat clar el perquè d’aquest «símil») i on se’l titllava de «pocavergonya, inútil i “capo”» entre altres qualificatius i insults. En alguns dels fulletons s’explicava el cas dels ingressos de l’aparcament del mercat de Bonavista, on es deia que el calaix on es guardaven els diners dels conductors que aparcaven el cotxe (es pagava sempre en efectiu) era un «calaix màgic» perquè canviava el color dels diners: «Vostè paga un euro blanc i aquest pot canvia a color negre». També feia referència als àpats que Isidre Prunor havia fet amb diners de l’empresa i que finalment li costarien el càrrec. «Ens veiem al Barquet», es podia llegir en aquells volants, fent referència al fet que Prunor acostumava a dinar, a càrrec d’ESPIMSA, en aquest conegut restaurant tarragoní.

Segons la jutgessa, no havia quedat provat que les expressions i representacions en aquells volants fossin greus «ni que l’acusat actués amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu per la veritat, ni que tingués la intenció d’atemptar contra la dignitat del senyor Prunor».

Davant la querella, el Ministeri Fiscal no va fer cap acusació, deixant sola a l’acusació particular de Prunor.

La jutgessa admetia que tot allò que constava en els fulletons «podia lesionar la dignitat de la persona», però alhora matisava que «aquest supòsit és molt relatiu si es té en compte el context del càrrec públic que ostentava el senyor Prunor, que implica un sometiment natural a la crítica en el desenvolupament de les seves funcions, pròpia d’un estat social i democràtic de dret». La sentència cita el Tribunal Suprem dient que «no totes les crítiques sobre l’activitat professional constitueixen un afront a l’honor personal que mereixi un retret penal».

La magistrada analitza els insults i arriba a la conclusió que «les expressions sobre la seva [de Prunor] falta de vergonya, “pocavergonya”, la seva cara dura, “jeta”, la seva falta de funcionalitat, “inútil”, i la seva ambició o el supòsit del fet d’encapçalar una organització que es mou per interessos propis i no públics, “capo”, no poden considerar-se, gramaticalment parlant, greus».

Sobre els pagaments en l’aparcament del mercat ambulant de Bonavista, la jutgessa assegura que «l’acusat» (Heredia) estava convençut que la gestió del mercat d’aquest barri tarragoní no s’estava fent de forma correcta i que prova d’això són les denúncies i escrits que Heredia va enviar a les diferents institucions. A més, també fa constar que els mitjans de comunicació havien publicat articles sobre les suposades irregularitats d’ESPIMSA, un fet que «determina la raonabilitat dels dubtes i les crítiques de l’acusat sobre la recaptació i la gestió dels fons públics d’ESPIMSA».

La jutgessa fa esment també a la incoació d’un expedient sancionador d’ESPIMSA instat per la GAIP després que l’empresa de mercats no complís amb més de 20 resolucions d’aquesta institució que vetlla per l’accés a la informació pública a Catalunya. Aquest cas va ser explicat per Porta Enrere en un article el 12 de desembre de 2020. «Lamentablement, en el nostre país són nombrosos els casos d’investigació i, fins i tot, de condemnes per l’actuació irregular dels funcionaris públics, que continuen incrementant-se malgrat els mecanismes de fiscalització i que provoquen la desconfiança i el descontentament dels ciutadans», diu la sentència. Per tot això, la jutgessa resolia absoldre Juan Antonio Heredia: «L’acusat, amb la seva actuació, pretenia efectuar una crítica de la gestió d’un aspecte públic que l’afectava i aconseguir la regularització de totes les actuacions que considerava incorrectes».

Desgast personal

Cansat després d’anys de lluita contra ESPIMSA i, per extensió, contra l’Ajuntament de Tarragona, Juan Antonio Heredia assegura que, un cop va rebre la sentència, va tenir una sensació agredolça: «Estic satisfet per l’absolució, però trist perquè les coses de fons, les irregularitats que vaig denunciar durant tants anys, no s’han solucionat ni tampoc s’han depurat responsabilitats com calia. La querella que em van posar va ser un intent de xantatge, de fer-me callar».

Heredia es continua preguntant com és possible que a ESPIMSA hagi passat tot el que ha passat i que ara, al cap dels anys, es vagi destapant. «No entenc que, havent-hi els controls que se suposa que hi ha a l’administració pública, passi tot això. No entenc que, tot i enviar moltíssims escrits a l’OMAC [Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana] explicant i denunciant tot el que passava al mercat de Bonavista, ningú s’hagi assabentat de res. No sé si és per ineptitud o per desconeixement voluntari», diu.

Aquest ciutadà no comprèn per què el consell d’administració no va actuar abans contra aquestes pràctiques irregulars i assegura que tampoc entén el paper del secretari d’ESPIMSA, que és el mateix que el secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font Monclús: «M’he passat anys parlant amb els membres del consell d’administració de l’empresa i, fins i tot, amb el secretari, explicant-los el que veia i sabia. No van fer mai res».

Heredia no es penedeix de tot el que ha fet malgrat que la seva lluita li hagi comportat un munt de maldecaps (com ara la querella que li va posar Isidre Prunor) i considera que tot el que ha viscut ha estat una injustícia (malgrat haver guanyat el judici). «No m’han deixat treballar. Jo només volia obrir un bar per la meva filla i al final, mira on hem acabat. M’han fet la vida impossible per haver intentat treure a la llum les coses que no es feien bé. Vaig parlar amb tots els responsables moltíssimes vegades, no em van fer cas i, davant d’aquella indefensió, per desesperació, vaig recórrer a la protesta, que és l’únic que em quedava. Ara, després de tants anys de lluita, ja es comença a veure que allò que vaig denunciar era cert, però per a mi m’ha suposat un gran desgast personal i emocional. He pagat un preu molt alt per fer allò que considerava que era correcte i ho he hagut de fer sol perquè l’associació de veïns del barri, per exemple, sempre va mirar cap a una altra banda».