Escrit per:El vespre del 9 d’abril d’enguany, l’empresa Mercats de Tarragona (abans anomenada ESPIMSA) va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació anunciant que havia detectat un desquadrament en els seus comptes que s’hauria produït entre els anys 2014 i 2018. La quantitat d’aquest desquadrament sumaria, com a mínim, 36.000 euros, que serien diners en metàl·lic que tenia l’empresa a la caixa i que haurien desaparegut.
L’endemà, el diari Més publicava unes declaracions del cap de comptabilitat de Mercats, Carles Delgado [el seu nom no apareixia en l’article del Més, però així és com es diu], en les quals afirmava que havia estat ell qui s’havia adonat de l’absència de part dels diners l’any 2014. El Més detallava que d’aquests diners, uns 20.000 correspondrien al pagament del Gremi de firaires per la Feria d’Abril de Bonavista. Els altres 15.000 euros correspondrien a «caixers de pagament de la part inferior del Mercat Central». Delgado negava haver-se quedat amb els diners i assegurava que havia comunicat aquesta circumstància a l’aleshores gerent d’ESPIMSA, Isidre Prunor, i que aquest li havia dit que no fes cas i que continués fent la seva feina.
Aquell mateix 10 d’abril, i en compareixença davant dels periodistes, la presidenta de Mercats de Tarragona i regidora de l’Ajuntament, Montse Adan (PSC), i el gerent, Daniel Milà, asseguraven que el desfalc es va detectar un cop l’empresa auditora va fer a començaments d’enguany un arqueig de caixa [comprovar que la quantitat de diners en metàl·lic coincideixi amb el saldo del llibre de caixa] del període afectat (2014-2018). Resulta, però, que aquesta mateixa empresa auditora ja havia fet l’esmentat arqueig en aquells anys sense detectar res. Es veu, segons van explicar Adan i Milà, que els responsables del desfalc cobrien els diners que faltaven —i que ells mateixos haurien sostret— amb calés de la seva butxaca i, un cop l’auditora comprovava que els diners en metàl·lic hi eren, els tornaven a retirar. El desquadrament detectat ara, més la confessió del cap de comptabilitat, ha permès confirmar el furt.
Es dona la circumstància, però, que el cap de comptabilitat que ara ha confessat l’existència d’aquest frau ja havia estat un dels responsables d’unes altres irregularitats en els comptes de l’empresa en aquella mateixa època. Tot i això, se’l va permetre continuar treballant a ESPIMSA a canvi d’una rebaixa de sou. Així, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 30 de novembre de 2021, aquest cap de comptabilitat, Carles Delgado, la cap d’administració, Anna Alins, i el gerent, Isidre Prunor, van apujar-se el sou quan no es permetia l’augment de salaris al sector públic (anys 2011-2015) i, posteriorment, quan el ple de l’Ajuntament de Tarragona havia acordat la congelació dels sous al consistori i les seves empreses públiques a partir del 2016.
Prunor es va apujar el sou 20.000 euros entre 2012 i 2015 i 10.000 euros més entre 2016 i 2019, arribant als més de 162.000 euros de sou anual. Pel que fa a Anna Alins, va passar de cobrar 70.000 euros el 2008 a gairebé 106.000 el 2019. I Delgado, de 67.600 euros a 97.600. Segons l’empresa que havia fet la investigació d’aquests augments indeguts de salari dels directius d’ESPIMSA, Judilex, el sou d’Alins i Delgado estaven «absolutament fora de conveni».
Un cop vist això, i per tal de valorar quines accions legals es podrien emprendre contra els tres directius, Judilex va establir una escala de probabilitats d’èxit, d’1 a 6, sent 1 com a probabilitat remota de reeixir i 6 les possibilitats màximes. Així, pel que fa al sou cobrat indegudament per Isidre Prunor, Judilex establia en 5 les possibilitats d’èxit d’una reclamació comptable contra l’exgerent. El bufet jurídic apuntava que Prunor seria autor d’un delicte especial propi i concloïa que els fets analitzats complien uns requisits «indiciaris de criminalitat». «En cap cas es va aplicar la congelació que havia establert l’administració accionista [Ajuntament de Tarragona] el 2016, amb una clara situació que cal qualificar d’expressa i dolosa», deia l’informe, que afegia: «La viabilitat de les accions són altes pel que fa al filtre de criminalitat i d’instrucció i arribada a judici oral».
Finalment, ESPIMSA va decidir acomiadar el fins aleshores gerent, Isidre Prunor, que va cobrar 230.000 euros de liquidació, indemnització inclosa. El president de l’empresa de mercats en el moment de l’acomiadament de Prunor, Dídac Nadal (Junts), justificava la mesura perquè «no podíem esperar a tenir una sentència penal que demostrés que havia comès un delicte per acomiadar-lo, calia fer-lo fora de seguida i començar de nou». Amb tot, Prunor va recórrer als tribunals per reclamar una quantitat més gran. Va guanyar, embutxacant-se 12.600 euros més.
Aquesta era la segona sentència en què un exgerent d’alguna de les empreses municipals de Tarragona aconseguia als tribunals una indemnització més gran de la que havia rebut quan va ser acomiadat. El cas més significatiu va ser el de Josep Maria Bonet, excap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMCT), que havia gestionat aquesta empresa durant 12 anys. Bonet va aconseguir als jutjats una indemnització total de 100.000 euros, tot i que va perdre l’últim judici en el qual demanava 35.000 euros més.
Com en el cas de Prunor, la gestió de Bonet registrava moltes irregularitats. Aquestes anomalies a l’EMMCT, que van ser avançades per Porta Enrere en un article el 29 de gener de 2021, van acabar finalment a la Fiscalia després que el consell d’administració de l’EMMCT aprovés la denúncia arran de l’informe intern fet per un advocat contractat per l’empresa. La iniciativa de contractar aquell advocat per fer aquella investigació va sorgir del nou gerent que va substituir Bonet en el càrrec, Xavier de Gispert [va ser nomenat durant el govern d’ERC a l’Ajuntament, 2019-2023]. De Gispert va haver de demanar protecció a l’Oficina Antifrau en condició d’alertador de corrupció un cop va saber que el nou equip de govern municipal (PSC) volia acomiadar-lo. Malgrat la petició d’empara a Antifrau, la presidenta de l’EMMCT, la regidora Sandra Ramos (PSC), va anunciar a la plantilla de l’emissora que acomiadaria igualment De Gispert, tal com va publicar el diari Ara. Amb tot, De Gispert, finalment protegit per Antifrau, continua com a gerent de l’EMMCT.
En el cas d’ESPIMSA, Prunor va ser acomiadat, però Alins i Delgado van mantenir, inicialment, el seu lloc de treball. Judilex havia fet una estimació dels costos d’un possible acomiadament d’ambdós. Així, pel que fa a Alins, l’acomiadament improcedent estava calculat en 270.000 euros (duia des de 1988 a l’empresa), l’acomiadament objectiu en 89.552 euros i la «indemnització per rescissió de contracte en cas de modificació substancial del lloc de treball» en 70.000 euros. En el cas de Delgado, l’acomiadament improcedent estava quantificat en 167.000 euros, l’acomiadament objectiu en 82.000 euros i la «indemnització per rescissió de contracte en cas de modificació substancial del lloc de treball» en 62.700 euros.
El nou gerent d’ESPIMSA, Daniel Milà, es va reunir amb els dos en una trobada que els informes de l’empresa Judilex van titllar de «tensa». Es volia reconduir la situació i, de fet, els dos treballadors van proposar a la direcció de l’empresa ajustar els seus salaris a partir d’aleshores. Així, Delgado acceptaria cobrar 65.000 euros bruts anuals, uns 32.000 euros menys del que havia cobrat el 2019, mentre que Alins cobraria 75.000 euros, gairebé 31.000 menys que el 2019.
El consell d’administració d’ESPIMSA va aprovar negociar amb Alins i Delgado per reajustar la seva categoria professional i, per tant, no acomiadar-los. Però finalment, l’empresa de mercats va decidir fer fora Alins, mentre que Delgado va continuar treballant-hi amb el compromís de tornar tots els imports cobrats indegudament.
Les targetes de crèdit
Els augments de sou indeguts no van ser, però, els únics diners de l’empresa que Prunor, Alins i Delgado es van endur —més enllà del que pugui determinar-se amb els 36.000 euros que ara s’ha descobert que van desaparèixer—. Hi ha un altre cas que es va descobrir gràcies a una investigació de Porta Enrere. Es tracta de les targetes bancàries d’ESPIMSA que Prunor, Alins i Delgado feien servir per omplir els dipòsits dels seus vehicles particulars. En total, més de 50.000 euros en una pràctica que els informes d’investigació interna de l’empresa van dictaminar que s’havia produït durant, almenys, deu anys.
La descoberta d’aquest desfalc es va produir arran d’una iniciativa d’aquest mitjà. Porta Enrere va demanar a ESPIMSA els pagaments que s’havien fet amb targetes de crèdit (o dèbit) de l’empresa. La petició, emparada en la Llei de Transparència, tenia l’objectiu de continuar investigant un possible ús fraudulent d’aquest sistema de pagament un cop Porta Enrere ja havia descobert i publicat que l’aleshores gerent, Isidre Prunor, s’havia gastat més de 20.000 euros dels diners de l’empresa en restaurants en només tres anys. Els pagaments es feien amb targetes bancàries i van ser publicats en un article l’11 d’octubre de 2018, és a dir, ara fa més de sis anys i mig. Aquella publicació va provocar que l’aleshores líder de l’oposició al govern del socialista Josep Fèlix Ballesteros, el republicà Pau Ricomà, anunciés que demanaria la depuració de responsabilitats per aquelles «despeses injustificables» de Prunor. Ricomà, que accediria a l’alcaldia el juny de 2019, va fer fora Prunor al cap d’uns mesos.
«Les targetes fetes servir per la gerència del senyor Prunor pel seu ús a restaurants ja van ser notícia a Tarragona en diferents mitjans», afirmava un informe de Judilex fent referència a l’article de Porta Enrere que va tenir ressò en altres mitjans de comunicació de la ciutat.
FIL. 1. El
president d’ESPIMSA, Dídac Nadal, ha anunciat accions legals
contra uns treballadors per l’ús inadequat de targetes de
crèdit. ESPIMSA ha trobat aquestes irregularitats arran d’una
petició d’informació pública feta per Porta Enrere a través de
la llei de Transparència— Porta Enrere
(@PortaEnrere) December
9, 2020
La troballa de noves targetes, en aquest cas per a omplir els dipòsits dels vehicles particulars, va sorprendre a aquest bufet jurídic encarregat de vigilar les bones pràctiques en l’empresa de mercats: «El descobriment de noves targetes sobta i indigna si es té en compte que el mes de setembre de 2019 el gerent afirmava que a Espimsa no existien més targetes de crèdit». Però, tal com es va comprovar, sí que n’existien. Prunor va gastar més de 20.000 euros en carburant, Alins, més de 17.000, i Delgado, 15.000 euros.
«Cal afirmar que aquestes targetes, especialment la del senyor Prunor per abonar àpats i representació no era coneguda ni pels auditors ni per la vigilància d’ESPIMSA, i segurament les més inexplicables i que tenen una repercussió més immediata són les targetes per combustible dels tres directius d’Espimsa perquè aquestes persones, a més d’uns sous que cal considerar-los fora de racionalitat, a més repercutien a Espimsa els seus àpats i el seu combustible», deia l’informe de Judilex.
Un cop descobert el frau, la cap d’administració, Anna Alins, i el cap de comptabilitat, Carles Delgado, van proposar tornar els diners que havien sostret per omplir de benzina els seus vehicles, però només els que feien referència als cinc últims anys previs a la reunió que havien mantingut amb els nous responsables d’ESPIMSA, que va ser el desembre de 2020. La investigació de Judilex demostrava que la pràctica de pagar el combustible amb targetes de l’empresa es remuntava, com a mínim, des de l’any 2010.
Alins i Delgado van assegurar que havien fet tot allò per indicacions de l’aleshores gerent, Isidre Prunor. Ambdós van dir en aquella «tensa» reunió que no mereixien l’acomiadament ni cap acció penal en contra seva perquè, al cap i a la fi, tot allò que havien fet havia estat aprovat pel gerent.
Iphones i càpsules de cafè
Com s’ha dit, finalment, ESPIMSA va decidir acomiadar Anna Alins, que va decidir seguir els passos d’Isidre Prunor i demandar l’empresa per haver-la acomiadat. Alins demanava 40.000 euros en concepte de danys i perjudicis. A diferència de l’exgerent, Alins va perdre en primera instància. Va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però l’alt tribunal català va refermar la sentència inicial.
En la sentència d’aquell cas, consta com ESPIMSA va aportar documentació en la qual no només constaven els pagaments amb targetes de l’empresa per omplir els dipòsits de combustible, sinó com el cap de comptabilitat, Carles Delgado, afirmava que ocultava aquests pagaments com a «despeses de representació». Delgado assegurava que ho feia seguint indicacions d’Alins. A més, també va aparèixer la compra de tres telèfons mòbils Iphone amb un preu de gairebé 1.400 euros cadascun. La factura dels Iphone, segons consta a la sentència judicial, tenia data del 9 d’octubre del 2019, just «el mateix dia que el consell d’administració de l’empresa li va dir a Isidre Prunor que l’acomiadaven». 2.400 euros del cost total dels tres telèfons mòbils es van pagar en efectiu de «la caixa de l’empresa» i la resta, amb una targeta VISA d’ESPIMSA.
Quan l’actual gerent, Daniel Milà, li va demanar a Alins que fes un grup de whatsapp amb treballadors d’ESPIMSA per temes de feina, Alins li va dir que l’Iphone 11 que tenia era seu i que no el volia fer servir per assumptes de treball. Així, ESPIMSA li va comprar un altre terminal, en aquest cas, de la marca Huawei. «D’aquesta manera, l’actora [Alins] tenia dos mòbils d’empresa», assenyala la sentència.
Els Iphone s’havien pagat amb diners d’ESPIMSA, com també una sèrie de càpsules de Nespresso i una màquina de cafè que «no es troba a les oficines d’ESPISMA». El cafè que es comprava per als treballadors era d’unes altres marques. Aquesta pràctica es va desenvolupar des de l’any 2016 al 2019.
La Fiscalia, del costat d’Alins
ESPIMSA va decidir emprendre accions legals contra Alins per la via penal. Amb tot, el jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona va decidir arxivar el cas. ESPIMSA va decidir recórrer a l’Audiència Provincial aquest arxivament, però la Fiscalia es va oposar al recurs de l’empresa de mercats perquè considerava que el sobreseïment de les actuacions decretat pel jutjat d’instrucció tarragoní estava «ajustat a dret». Finalment, l’Audiència Provincial va donar la raó a ESPIMSA i va determinar que calia seguir amb la investigació del cas perquè «els fets denunciats han de ser aclarits amb més intensitat» i considerava que el tancament de la investigació «havia estat precipitat».
L’actual gerent de Mercats de Tarragona, Daniel Milà, va dir el 10 d’abril d’enguany (en aquella compareixença davant els mitjans on es va explicar el nou desfalc trobat en l’arqueig de caixa) que Mercats tenia als jutjats un sol cas en relació amb totes les irregularitats que s’havien produït a ESPIMSA. Segons Milà, aquest procediment judicial obert feia referència, precisament, a les targetes bancàries. Milà, però, va assegurar que hi havia un altre procediment judicial obert, però que havia estat iniciat per un particular.
El paper de les presidentes
Amb la descoberta de les targetes bancàries que Prunor, Alins i Delgado van fer servir per omplir els seus dipòsits també va aparèixer una altra targeta que estava en possessió de l’aleshores presidenta d’ESPIMSA, Patricia Anton, que era aleshores també regidora de l’Ajuntament de Tarragona en l’equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros. Segons els informes de Judilex, Anton no havia fet servir la targeta per a omplir el dipòsit del seu cotxe, sinó que havia gastat més de 4.500 euros de diners públics en restaurants entre 2013 i 2015.
Tal com havia fet amb Prunor, Alins i Delgado, el bufet jurídic Judilex va analitzar si s’havien d’emprendre accions legals contra l’expresidenta i concloïa que, si existís algun fet delictiu en l’actuació d’Anton, aquest ja hauria prescrit. Judilex calculava que les possibilitats d’èxit, en cas d’anar als tribunals contra l’expresidenta, serien «baixes o molt baixes».
«No hi ha cap acció legal contra mi perquè la targeta era de representació com a presidenta de l’empresa i regidora de l’Ajuntament. Tampoc hi ha cap mena d’acció comptable, com retornar els diners perquè la despesa que es va fer des d’aquella targeta estava plenament justificada pel meu càrrec», va dir Patricia Anton a Porta Enrere en l’article que aquest mitjà va publicar el 3 de desembre de 2021.
ESPIMSA no va denunciar Anton, però sí que ho va fer aquell «particular» que havia esmentat Milà: Juan Antonio Heredia.
Heredia és un ciutadà tarragoní que ha viscut una llarga croada amb ESPIMSA de fa anys, tal com va explicar Porta Enrere en un article el 8 d’abril de 2019. Tot va arrencar quan aquest home va decidir obrir un bar en un edifici que dona a l’esplanada on es fa el mercat ambulant de Bonavista els diumenges. Els paradistes ocupaven la façana del seu local, tapant les finestres i aparcant les furgonetes a tocar del mur, fent invisible la presència del bar i, per tant, suposant-li un greuge econòmic. Heredia va fer veure aquesta situació als responsables d’ESPIMSA i, davant el seu silenci, va recórrer al Síndic de Greuges, que li va donar la raó i feia constar la falta de col·laboració del consistori tarragoní.
Els problemes no es van resoldre i Heredia, que per culpa del seu litigi amb ESPIMSA havia començat a esbrinar coses que el feien sospitar d’algunes irregularitats, va decidir denunciar l’empresa de mercats a la Fiscalia i al jutjat més d’un cop. El cas de les targetes van ser una d’aquelles vegades.
Va ser aquesta denúncia a la Fiscalia la que va provocar la imputació de Patricia Anton, que durant més d’un any ha tingut la condició d’investigada en un cas que, però, s’estava instruint en dos jutjats diferents perquè hi havia la denúncia d’ESPIMSA i la del senyor Heredia. Així, en un d’ells, Anton va anar a declarar simplement com a testimoni, mentre que en l’altre la van imputar. Finalment, el cas de les targetes s’ha agrupat en un sol jutjat i, la causa contra Anton ha quedat arxivada, és a dir, se l’ha exculpat de qualsevol responsabilitat.
«Demanaran la compareixença de les dues presidentes en aquells anys en què s’ha detectat el desquadrament dels comptes i les altres irregularitats?», va preguntar una periodista a l’actual presidenta de Mercats, Montse Adan, el matí del 10 d’abril d’enguany. Adan va dir que els fets que s’investigaven no implicaven l’àmbit polític, sinó que s’havien circumscrit en l’entorn tècnic i comptable de l’empresa i que, per tant, considerava que les presidentes d’aleshores, Patricia Anton i Elvira Ferrando, no tenien coneixement de tot això. Adan va admetre que no havia parlat amb cap de les dues expresidentes per aquest nou cas de desfalc a Mercats de Tarragona.
En tot cas, Adan i Milà van assegurar que durien el cas de la desaparició dels 36.000 euros en metàl·lic a la Fiscalia. Preguntats per què no havien decidit denunciar directament al jutjat els possibles implicats, com podien ser l’exgerent o el cap de comptabilitat (Delgado), el qual havia admès que l’any 2014 ja havia trobat a faltar els diners, Milà va respondre que havia de ser el jutjat qui decidís què calia fer amb tot allò.
Més enllà de les targetes
Però el cas de la suposada mala gestió o les irregularitats d’ESPIMSA van encara més enllà. El mateix Heredia va denunciar que els pagaments que es feien a l’aparcament del mercat ambulant de Bonavista es feien en metàl·lic, sense cap control, denunciant que això suposava uns «ingressos de diner negre» mentre les despeses que se’n deriven són «en blanc». Segons la denúncia d’aquest ciutadà, l’aparcament no tenia aleshores llicència d’activitat ni autorització administrativa. La denúncia d’Heredia arribava fins a l’aleshores alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i qui era la presidenta d’ESPIMSA aleshores, Elvira Ferrando (2015-2019). Heredia va demanar, fins i tot, el tancament del mercat ambulant d’aquest barri tarragoní, un dels més grans que es fan a tota Catalunya. Segons el denunciant, l’aleshores Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat no permetia aquest mercat ambulant perquè es troba en una zona definida com a ILE, és a dir, zona d’Intensitat Límit a l’Exterior per risc d’accident greu. Aquestes zones tenen una consideració especial de riscos químics segons una avaluació de Protecció Civil. Les parcel·les dins de les ILE no tenen autorització per a activitats de pública concurrència, però sí que es permet que siguin «zones verdes o jardins de baixa densitat amb capacitat d’afluència màxima de 500 persones». El mercat de Bonavista té un aforament reconegut de 15.000 persones segons consta en el seu pla d’autoprotecció.
La denúncia d’Heredia, que incorporava dos informes pericials, es va presentar un mes abans de l’accident d’IQOXE i que va provocar la mort de tres persones, dos treballadors de la fàbrica i un ciutadà, veí del barri a Torreforta que estava a casa seva, i que va rebre l’impacte d’una peça de 500 quilos procedent de la fàbrica accidentada que es troba a gairebé tres quilòmetres del seu domicili. El mercat ambulant de Bonavista està a poc més d’un quilòmetre d’IQOXE.
Però la denúncia d’Heredia va quedar en paper mullat perquè el Tribunal Suprem va ratificar a finals d’aquell any 2020 la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’any 2018 pel qual s’anul·lava el POUM (en vigor des del 2013) arran d’una denúncia de l’empresa CLH (Compañía Logística de Hidrocarburos). El POUM de Tarragona passava a ser el de l’any 1995. A més, una sentència del jutjat contenciós administratiu número 1, que va ser refermada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va desestimar la petició de tancament del mercat ambulant de Bonavista que havia fet Heredia.
La xarxa clientelar
L’activitat d’Heredia a l’hora de destapar la possible corrupció a Mercats de Tarragona en forma de denúncies a la Fiscalia va provocar l’entrada dels Mossos d’Esquadra a les oficines d’aquesta empresa municipal el 19 d’abril del 2025. Els agents de la policia catalana buscaven factures i informes sobre els pagaments que havia fet ESPIMSA a la Casa de Andalucía i també al Ball de Diables de Tarragona.
En el període 20002-2020, ESPIMSA va fer pagaments a la Casa de Andalucía per valor de 45.600 euros. I, si es compta l’Ajuntament i la resta d’empreses municipals, la xifra suma gairebé 130.000 euros, tal com vam publicar a Porta Enrere el 27 d’abril del 2023.
La Casa de Andalucía, la presidenta de la qual era Charo García, muller de l’excap de Gabinet de Ballesteros a l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Bonet, és l’entitat que va organitzar la Feria de Abril en els anys previs a la pandèmia de Covid-19. García va anar a les llistes de Sumem per Salou – PSC – Candidatura de Progrés que encapçalava l’alcalde de Salou en les passades eleccions municipals.
«Que l’Ajuntament assumeixi les despeses de la Feria de Abril és un exemple de la mala gestió dels recursos [públics]. Ballesteros intenta comprar vots i només vol donar diners als seus [simpatitzants del PSC]», deia l’any 2012 la regidora de Convergència i Unió (CiU) Maribel Rubio, que apuntava al fet que el govern municipal d’aleshores, amb l’alcalde socialista Ballesteros al capdavant, utilitzava la Feria de Abril com un instrument polític.
Així, en un article de Porta Enrere del 30 de juny de 2023, aquest mitjà descobria que ESPIMSA havia gastat més de 700.000 euros en l’organització de la Feria de Abril entre els anys 2002 i 2019. A més, en totes les edicions de les quals es disposa de dades, la Feria de Abril era deficitària, acumulant gairebé 340.000 euros de pèrdues entre els anys 2000 i 2016.
En l’article de Porta Enrere es demostrava que els màxims dirigents polítics d’ESPIMSA i de l’Ajuntament de Tarragona havien mentit a la ciutadania al seu moment quan explicaven el cost que suposava per a les arques públiques l’organització d’aquell esdeveniment. Així, l’aleshores presidenta Patricia Anton deia que l’aportació del consistori l’any 2011 havia estat de 27.000 euros i el 2012, de 15.000 euros. Aquesta última xifra, de l’any 2012, també va ser refermada en el seu moment per Javier Villamayor, aleshores tinent d’alcalde i regidor responsable del barri de Bonavista. Villamayor és, actualment, el secretari de govern de Salvador Illa (PSC) a la Generalitat de Catalunya. Les dades aconseguides per aquest mitjà i que es van publicar en aquell article del 30 de juny de 2023 mostren que el 2011 es van aportar 52.000 euros i el 2012, 46.000 euros.
Però ESPIMSA no només es va limitar a finançar la Feria de Abril i una entitat vinculada com la Casa de Andalucía, sinó que també va gastar desenes de milers d’euros en altres entitats. Així, associacions de veïns com la del barri de Bonavista, colles castelleres (viatges a l’estranger inclosos), els Portants de l’Aigua de Sant Magí, germandats de Setmana Santa, clubs esportius i d’altres van rebre diners d’ESPIMSA durant anys. En total, més de 70.000 euros en una pràctica que recorda la d’una altra empresa municipal, l’Empresa de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT) que havia teixit una xarxa clientelar amb diners públics, tal com havia publicat Porta Enrere el 29 de gener de 2021.
La falta control de la gestió de les empreses públiques
«Tot el que hem detectat ara i les irregularitats que hi havia antigament s’han portat totes al jutjat. Els controls que s’han de fer a l’empresa venen marcats pel mateix ajuntament. Ens demanen molts més controls i els estem passant tots. Ara, què passava abans? No seré jo qui t’ho hagi de dir, jo no hi era», va dir el gerent de Mercats de Tarragona, Daniel Milà, quan els periodistes li van preguntar sobre com era possible que no s’haguessin detectat fins ara les nombroses irregularitats en la gestió d’ESPIMSA, que es remuntaven a molts anys enrere.
Es dona la circumstància que el secretari de Mercats de Tarragona és, de fa molts anys, el secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font Monclús, que ja ostentava el càrrec en l’època que Prunor, Alins i Delgado s’havien apujat el sou o feien servir targetes de l’empresa per pagar àpats i omplir els dipòsits dels seus cotxes. Preguntat per si s’havia parlat amb Font sobre tots aquests desfalcs a l’empresa, Daniel Milà va fer una defensa de la tasca del secretari i també de la Intervenció General de l’Ajuntament de Tarragona (IGAT): «Entenc que la feina del secretari i de l’interventor al seu moment era la correcta. Prova d’això és que es feien moltes coses bé. Ara, quan des de la mateixa gerència o direcció s’amagaven coses hi ha elements que són difícils de trobar. I fins que no hi ha una nova gerència i una manera de treballar diferent és difícil descobrir aquestes coses. És el que estem fent ara, treballant de noves formes, com ara la digitalització, que abans no existia. Pel que fa als controls de l’Ajuntament, el secretari general i Intervenció van estar impecables abans i ara. L’únic que ara tenim més eines [per fer controls exhaustius i evitar casos com els que s’han descrit en aquest article]».
Sobre el paper de la IGAT, el president d’ESPIMSA en la legislatura passada, Dídac Nadal (Junts), afirmava que existien informes on es posava sobre la taula diverses irregularitats en la gestió de l’empresa, tot i que aquestes anomalies no es van traslladar als serveis jurídics del consistori: «Existeixen informes d’Intervenció durant anys que alertaven d’altres fets, com la falta de transparència a l’hora de fer contractacions o aportacions econòmiques a entitats, però, curiosament, Intervenció no va dur aquests informes als serveis jurídics de l’Ajuntament perquè valorés la necessitat d’emprendre alguna mena d’accions legals». Nadal va fer aquestes declaracions a Porta Enrere en un article que es va publicar el 30 de novembre de 2021.
Contractacions milionàries a dit i diners en efectiu a les oficines
Així, en l’auditoria de compliment de l’any 2007 feta per l’empresa Faura-Casas i en poder de la IGAT, destaca que ESPIMSA no controlava els pagaments a l’aparcament de Bonavista, que, tal com també havia denunciat el ciutadà Juan Antonio Heredia, es cobraven en efectiu. «No es pot garantir que l’ingrés comptabilitzat i recaptat es correspongui amb els ingressos reals del pàrquing», deia aquell informe. Aquest advertiment es va repetir durant anys en les posteriors auditories sense que ESPIMSA modifiqués el sistema de pagament per l’aparcament del mercat ambulant de Bonavista. Anys després, l’aleshores gerent, Isidre Prunor, va presentar al·legacions a aquests advertiments recurrents de l’auditor. Segons Prunor, a l’aparcament hi havia hagut, anys ençà màquines de control per a l’accés dels vehicles i el cobrament de l’estada de l’aparcament, però com que el mercat ambulant només es fa els diumenges, les màquines havien patit actes vandàlics i robatoris i per això les havien retirat. En les al·legacions, Prunor deia que les persones que cobraven l’aparcament eren treballadors de l’empresa de confiança.
En l’auditoria de compliment de 2008 es destaca la Unió Temporal d’Empreses que ESPIMSA va fer amb l’empresa Luis Batalla S.A. (LUBASA) per la construcció de l’aparcament subterrani al davant de l’hospital Joan XXIII (4 milions d’euros de pressupost). Segons l’auditor, en el cas de l’aparcament de Joan XXIII «no ens consta que l’entitat [ESPIMSA] hagi convocat un concurs públic específic per aquesta concertació, i per això el sistema de selecció seguit no donaria prou compliment dels criteris d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit que requereix la normativa vigent». L’informe diu que el consell d’administració va decidir triar LUBASA perquè va ser qui va construir l’aparcament de la plaça Corsini. LUBASA, en format d’UTE amb ESPIMSA, també va construir el de l’Avinguda Catalunya (pressupost de 6 milions d’euros) i el de la Rambla President Lluís Companys (pressupost de 2,8 milions d’euros).
En les auditories que s’enviaven a Intervenció també es fa referència a la gran quantitat de diners en efectiu que hi havia a les oficines d’ESPIMSA. Així, s’assenyala que els ingressos procedents dels aparcaments del Mercat Central (Corsini) i de Battestini s’ingressaven als comptes bancaris cada tres mesos, d’aquesta forma, «durant aquest període de custòdia la recaptació en les seves dependències provoca que s’acumulin volums d’efectiu significatius». Cal recordar que el nou desfalc detectat aquest mes d’abril de 2025 per la gerència de Mercats de Tarragona feia referència a diners en metàl·lic que haurien desaparegut, la quantitat dels quals s’estima en uns 36.000 euros corresponents al període 2014-2018, d’aquests, 20.000 euros eren pagaments en efectiu del Gremi de Firaires i els altres 15.000 dels caixers de la part inferior del Mercat, tal com informava el diari Més. Pel que demostren les auditories de compliment, els volums d’efectiu a les oficines de l’empresa eren considerables de feia molts anys.
En l’auditoria de 2013, es fa constar que l’any 2009 es va adjudicar la segona fase dels treballs arqueològics que es feien al carrer Cristòfor Colom, rere el Mercat Central. L’empresa adjudicatària va ser CODEX per un import d’un milió d’euros. L’any 2012, però, l’import executat ja era el doble, superant els dos milions d’euros. Segons l’auditor «no hem constatat les causes i els motius d’aquest increment, els quals podrien haver donat lloc a la modificació del contracte o bé a la licitació dels treballs que motiven l’excés de cost».
En l’auditoria del 2016 (corresponent a l’exercici del 2015) ja es fa constar que Isidre Prunor s’havia incrementat el sou quan no podia fer-ho. L’auditor assenyala un augment del 7,3% i recordava que l’any 2015 ja es feia constar que «es podrien haver produït increments salarials no previstos en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LGPE)». L’informe també feia constar que en les nòmines que s’havien revisat (apareixien conceptes com disponibilitat, voluntari, productivitat i complement que «no es tan previstos en el conveni i que són fruit d’un acord entre l’empresa i el treballador». Prunor també va respondre, mitjançant al·legacions als informes recurrents de l’auditor en aquest sentit, dient que els plusos assenyalats, si bé no formaven part del conveni, eren «presents des de l’inici de l’empresa» i, per tant, ja estaven «consolidats». Més tard, en les auditories de compliment sobre les empreses municipals que va fer la IGAT juntament amb l’empresa Auren Auditores, van detectar novament l’augment de sou indegut de Prunor, però no els d’Alins i Delgado. Però l’informe es limitava a dir que «la retribució del salari base i el plus del conveni [de Prunor] és superior a l’import establert en el conveni». Res més.
En l’apartat de «fets provats» de la sentència que va desestimar la demanda de l’ex cap d’administració d’ESPIMSA (28 de juliol de 2021), Anna Alins, en la qual demanava 40.000 euros per danys i perjudicis en haver estat acomiadada, es fa constar que els comptes anuals de l’empresa «s’enviaven anualment a l’Interventor de l’Ajuntament» i que aquests comptes s’havien estat auditant els últims 18 anys.
En el moment de l’acomiadament d’Alins, Delgado tenia un Iphone 11 també, diu la resolució judicial. A Delgado se’l va sancionar amb 30 dies de feina i sou, però això no es va dur mai a terme perquè la sanció «ha prescrit». Segons la sentència, el salari de Delgado «no s’ha reduït ni modificat».
En les declaracions al diari Més, Delgado assegurava que, amb l’entrada de Daniel Milà com a gerent a ESPIMSA, volia comunicar el desfalc de 36.000 euros que ara ha sortit a la llum però que, en aquell moment, va aparèixer el cas de «les targetes de l’exgerent» (Alins i Delgado també van omplir de combustible els seus cotxes particulars amb diners de l’empresa) i va creure «que no era convenient fer-ho». Delgado afirmava que havia decidit comunicar ara aquest desfalc perquè enguany es jubilava i «no volia passar-li el mort al nou de comptabilitat».
«Treballem molt per recuperar la imatge de l’empresa de mercats i el fet de veure’ns als mitjans de comunicació per aquestes irregularitats ens dol molt. La nostra responsabilitat és posar en mans de la justícia qualsevol fet com els que hem descobert ara», va dir la presidenta de Mercats de Tarragona Montse Adan.
