«Sembla evident que, en els estudis de qualitat de l’aire, un dels sistemes més efectius pel mostreig de la mostra és el passiu. Aquest sistema ens dona una informació molt valuosa […] i fa que sigui emprat en mètodes oficials de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA)». Aquest text correspon a un fragment de la passada edició de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona que es va presentar el 19 de març del 2024 i que, com cada any, és finançat per Repsol.

La majoria de les dades d’aquell estudi, corresponent a mesuraments fets l’any 2023, s’havien aconseguit amb aquesta mena d’aparells «passius», per contraposició amb els «equips en línia», que permeten veure pràcticament a temps real la concentració de compostos contaminants a l’aire i registrar els pics de contaminació en un determinat moment, cosa que els captadors passius no poden fer.

En l’edició de l’any passat, els equips passius d’aquest estudi fet pel catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Francesc Borrull van registrar una contaminació per 1,3-butadiè al Morell d’1,67 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual, mentre que a Constantí s’arribava als 1,62 µg/m³ i a l’antiga Universitat Laboral era, fins i tot superior, 1,74 µg/m³.

En l’edició que s’ha presentat avui, 7 d’abril de 2025, i corresponent a mesuraments fets l’any 2024, la contaminació per 1,3-butadiè al Morell s’ha disparat, arribant als 2,70 µg/m³ de mitjana anual (més d’un 60% d’increment). A Constantí, tot i que el registre també és més elevat que l’any passat, aquest no arriba als nivells del Morell i frega els 2 µg/m³ (1,96, un 21% més). A la Universitat Laboral s’ha produït un descens molt marcat, amb 1,09 µg/m³.

La xifra registrada al Morell supera el valor de referència que consta a l’estudi finançat per Repsol, el del Ministeri del Medi Ambient de la província canadenca d’Ontario, que fixa en 2 µg/m³ de mitjana anual la concentració màxima d’1,3-butadiè al qual pot estar exposada una persona. L’1,3-butadiè no té normativa pròpia a Catalunya i Espanya i és per això que en l’informe del catedràtic Borrull s’esmenta el llindar d’aquest ministeri canadenc per aportar un cert context a les dades. Amb tot, aquest límit fixat a Ontario és una recomanació i no té rang de llei. Però a Europa hi ha un estat que sí que té una llei específica per a l’1,3-butadiè, el Regne Unit. La legislació britànica estableix un topall d’exposició a l’1,3-butadiè de 2,25 µg/m³ de mitjana anual. Així, les dades de concentració d’aquest compost que s’han registrat al Morell durant l’any 2024 superen clarament aquest únic referent legislatiu a Europa, un fet que evidencia la perillositat de la situació actual.

Però a banda dels captadors passius, l’estudi de Borrull compta des de l’edició de l’any passat amb un equip en línia al Morell. Aquest aparell fa un mesurament cada mitja hora i mostra els pics de contaminació. Aquests pics o «episodis» contaminants poden ser tant o més perillosos que una exposició més petita i perllongada en el temps. El potencial nociu dels episodis contaminants ha estat defensat de fa anys per l’exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Xavier Roca, que sovint, per explicar aquest fet, posa l’exemple dels efectes d’una descàrrega elèctrica en una persona. Aquesta persona podria suportar un corrent petit en el temps, però si de cop i volta i, encara que fos per un instant, aquest corrent augmentés molt, això podria tenir greus conseqüències per a la seva salut. Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 27 de març de 2024, el mesurador en continu o «en línia» del Morell va registrar puntes de contaminació d’1,3-butadiè de fins a 190 µg/m³, però n’hi havia d’altres que superaven els 180 µg/m³ i els 160 µg/m³. Borrull va admetre aleshores a Porta Enrere que l’aparell en línia només estava calibrat per a mesurar fins a 200 µg/m³ i que hi havia hagut alguns episodis («pocs») que haurien superat aquesta xifra. La mitjana anual de concentració d’1,3-butadiè registrada per aquell aparell va ser d’1,43 µg/m³, és a dir, més petita que amb els captadors passius.

En l’estudi de la present edició i sobre els mesuraments fets el 2024, l’aparell en continu del Morell ha registrat un valor de mitjana anual  d’1,81 µg/mᶟ, superant el que es va registrar l’any passat, d’1,64 µg/mᶟ. En l’estudi del professor Borrull, aquest aparell ha detectat pics de contaminació més alts que en l’edició de l’any passat. Així, si en l’edició de 2024 (mesuraments de 2023), es va registrar un pic màxim de 190 µg/mᶟ —el professor Borrull admetia aleshores a Porta Enrere que alguns mesuraments (que no apareixien en l’estudi) havien superat els 200 µg/mᶟ (xifra màxima que l’aparell podia mesurar)— en l’edició d’enguany (mesuraments de 2024), hi ha una desena de pics al llindar de la capacitat màxima de l’aparell (200 µg/mᶟ). De fet, en les gràfica que mostra els mesuraments d’aquell equip en línia al Morell, els pics es troben just a la línia dels 200 µg/mᶟ.  Hi ha molts d’altres que voregen aquesta xifra, i es poden comptar al voltant d’una trentena els que es troben per sobre dels 100 µg/mᶟ. Segons l’estudi, només uun 1% de tots els mesuraments en continu fet per aquest aparell han superat els 20 µg/mᶟ.

Pics de contaminació per 1,3-butadiè al Morell en l’edició d’enguany de l’estudi (mesuraments fets el 2024). Cal parar atenció a la gran quantitat de pics a la línia dels 200 micrograms per metre cúbic.

Contaminació per 1,3-butadiè al Morell amb els mesuraments de l’equip en línia. Edició de l’estudi de l’any passat (mesuraments any 2023). Com es pot veure, en l’edició de l’any anterior no hi havia tants pics a la zona alta del mesurament màxim de l’aparell.

En la presentació de l’any passat, el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va admetre implícitament que els pics de contaminació per 1,3-butadiè haurien estat provocats per les operacions industrials de la companyia. Així, Sancho admetia que quan el mesurador en continu del Morell registrava concentracions d’1,3-butadiè a l’aire superiors als 20 µg/m³ «activem un protocol intern per saber què ha produït aquell pic; això ens ajuda a millorar». Sancho, que enguany no ha pogut ser present en la presentació de l’estudi per problemes mèdics, ja apuntava allò que avui el professor Borrull ha ratificat: «El Morell supera lleugerament els límits recomanats [referint-se al llindar del Ministeri de Medi Ambient d’Ontario] perquè es troba a prop de les plantes de producció de butadiè». Segons Borrull, Repsol rep la informació de l’aparell en línia del Morell i així ells saben quina és la incidència al municipi, quins vents hi ha en aquell moment a la zona i quina activitat estan fent a les seves instal·lacions per tal de fer accions de millora».

L’absència d’una llei catalana

Catalunya no disposa de normativa sobre aquest compost malgrat que Repsol té una planta de fabricació d’aquesta substància de fa dècades.

Tal com va explicar Porta Enrere en un article el 6 de març d’enguany, la Generalitat ha adjudicat una sèrie de contractes per instal·lar mesuradors d’algunes de les substàncies més perilloses que produeix la indústria petroquímica tarragonina. Són aparells que poden mesurar la concentració de benzè, òxid d’etilè i 1,3-butadiè a l’aire. Fins ara, aquests dos últims compostos no s’han mesurat mai per part de l’administració catalana —hi ha dos aparells que mesuren el benzè en continu (en línia) a Constantí i Puigdelfí (aparells cedits per Repsol a la Generalitat)—. Els tres compostos són extremadament perillosos per a la salut de les persones perquè poden provocar càncer —l’òxid d’etilè és considerat el més cancerigen de tots per contaminació industrial i Catalunya té l’única fàbrica de tota la península que el produeix, IQOXE—.

La compra i la instal·lació dels aparells havia de ser el pas previ per una futura legislació de l’òxid d’etilè i l’1,3-butadiè (ja existeix una legislació estatal del benzè, que fixa en 5 µg/m³ el límit màxim de mitjana anual d’exposició de les persones a aquest compost). Així ho va dir al seu moment l’aleshores directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, a Porta Enrere el 17 d’abril de 2023. Segons Boya, «el seu equip» estava treballant perquè Catalunya tingués una normativa pròpia d’òxid d’etilè i d’1,3-butadiè. Per a fer-ho, Boya va dir que ja havien contactat amb l’EPA (sigles en anglès de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units, una agència federal que és la referència mundial en contaminació ambiental). Però resulta que Boya i el seu equip no van contactar mai amb l’EPA tal com havien assegurat. Porta Enrere demana de fa mesos al departament de Territori una entrevista amb la substituta de Boya en el càrrec, Sónsoles Letang, però des de la Generalitat encara no s’ha concedit aquesta entrevista.

Una substància molt perillosa

L’1,3-butadiè és un compost que s’obté de la destil·lació del petroli i que es fa servir per a la producció de cautxú sintètic que s’utilitza en la fabricació de neumàtics, gespa artificial, catifes, vestits tèrmics com el neoprè, peces per a l’automòbil o joguines per a nens, entre d’altres. A banda de les refineries de petroli, les emissions d’1,3-butadiè també poden procedir de la crema de matèria orgànica, el fum de les cigarretes o dels tubs d’escapament dels vehicles.

L’1,3-butadiè és cancerigen. Tal com va publicar Porta Enrere en l’article del 27 de març de l’any passat, el Programa Nacional de Toxicologia (NTP per les seves sigles en anglès) del departament de Salut dels Estats Units advertia de l’associació entre l’exposició laboral a aquesta substància i l’excés de mortalitat per càncer dels sistemes limfàtic i hematopoètic. A més, l’Agència de Protecció de Medi Ambient dels Estats Units (EPA) assegura que la principal via d’intoxicació per exposició a l’1,3-butadiè és l’aire.

L’NTP explica que existeix evidència suficient dels efectes carcinògens de l’1,3-butadiè en animals de laboratori (ratolins), als quals l’exposició a aquest compost va provocar tumors al sistema hematopoètic, al cor, al pulmó, a l’estómac, a la glàndula de Harder, a la glàndula prepucial, al fetge, a la glàndula mamària, a l’ovari i al ronyó. Aquesta substància actua sobre l’ADN de ratolins i humans, provocant alteracions genètiques que desemboquen en tumors. L’NTP va incloure l’1,3-butadiè com a cancerigen per a l’ésser humà en la novena edició de l’Informe anual sobre carcinògens l’any 2000.

Segons un informe de l’NTP, els operaris que van treballar durant dècades en plantes de fabricació de cautxú sintètic presentaven un índex de mortalitat per leucèmia que gairebé doblava la mitjana de la població dels Estats Units.

En aquest país nord-americà, les concentracions més grans d’1,3-butadiè en àrees urbanes s’han trobat en poblacions en un radi d’un quilòmetre i mig de distància dels complexos petroquímics. Les instal·lacions de la planta de butadiè de Repsol es troben a només 800 metres de les primeres cases de les poblacions del Morell i de la Pobla de Mafumet.