«A l’única reunió d’aquesta plataforma que ha assistit l’Autoritat Portuària de Tarragona ha estat la de la seva constitució el dia 27 de setembre de 2023. […] Després d’aquell acte, no es va reunir més aquest grup de treball o membres de la plataforma». Aquesta és la resposta del Port de Tarragona a un requeriment d’informació per part del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) —un organisme estatal independent que vetlla pel dret d’accés a la informació pública— arran d’una reclamació de Porta Enrere, que havia demanat al Port tota la documentació en relació amb la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets. La resposta del Port, que inicialment no volia entregar la documentació que tenia, està signada pel seu president, Santiago Castellà (PSC), el 22 de novembre de 2024 i mostra com aquella entitat, que alguns mitjans van titllar d’«aliança estratègica per acabar amb els pèl·lets», podria haver quedat en no res.

Tal com indicava el Port en la seva resposta al CTBG, la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets es va constituir el 27 de setembre de 2023. Aquell dia i davant la presència de nombrosos mitjans de comunicació, la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona va ser la seu d’un acte que va comptar amb la representació dels diferents integrants de la nova entitat entre els quals hi havia l’administració amfitriona, la Diputació de Tarragona, el Port, l’Asociación Española de Industriales de Plásticos (ANAIP), Plastics Europe, les empreses Dow Chemical, Elix Polymers, Ercros, Basell Poliolefinas, Repsol Química, SK Primacor, Transformadora de Etileno i Katoen Natie, així com la patronal del sector, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), que era la impulsora del projecte. «El que estem fent ara no és un inici, sinó un impuls de les polítiques que s’estan duent a terme per a minimitzar aquestes pèrdues [de pèl·lets] involuntàries», deia aleshores Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona i vicepresident de l’AEQT. Sancho assegurava que les empreses feia molts anys que treballaven en una problemàtica, la de les pèrdues de pèl·lets, que els «preocupava i ocupava».

Però l’impuls al qual feia referència el vicepresident de l’AEQT no va ser prou fort perquè durant el primer any de vida de la plataforma els seus integrants no es van reunir ni una sola vegada. «Suposo que entre canvis polítics i moviments municipals hi ha hagut altres prioritats i la plataforma no s’ha tornat a convocar; tot s’ha quedat en aquell acte que es va fer a la delegació [de la Generalitat]», diu Carme Ferrer (ERC), delegada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona. Ferrer explica que es va convidar la Diputació com a «paraigües dels ajuntaments», que són els que pateixen els abocaments de pèl·lets i qui, de fet, són «els que tenen les competències en la neteja de lleres i platges»: «Nosaltres no tenim competències en contaminació ambiental. La delegació del Govern devia pensar que, en lloc de cridar tots els municipis, era millor cridar a la Diputació perquè es pogués fer un primer contacte amb els consistoris i després ja veurem com endrecem tot això. Però el pas d’endreçar no ha arribat. Només hi ha hagut una declaració d’intencions i la plataforma no ha tingut la continuïtat que havia de tenir».

Ferrer, però, recorda de sobte que es va fer una altra convocatòria el 6 de setembre de l’any passat, és a dir, gairebé un any després de la constitució de la plataforma a la delegació de la Generalitat a Tarragona. «Vaig rebre la convocatòria, però jo no hi vaig poder anar perquè tenia l’agenda plena. Em van enviar l’acta de la reunió, però des d’aquell 6 de setembre no n’hem sabut res més de la plataforma», diu.

Aquesta diputada no és capaç de dir quins projectes s’estan duent a terme a la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets i si s’estan complint els objectius que s’haurien fixat en la seva creació, admetent que «no et puc donar més informació perquè no en tinc més». I afegeix: «Hauries de preguntar a la delegació [del Govern de la Generalitat] què volen fer amb la plataforma, perquè són ells qui lideren el projecte. La pilota és a la seva teulada».

L’administració, a remolc de les empreses químiques

Qui va fer d’amfitrió de l’acte de constitució de la plataforma el 27 de setembre de 2023 era l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, el republicà Àngel Xifré. «La idea va sorgir de l’AEQT. Allò que es pretenia era crear una plataforma per conscienciar la gent i les empreses del problema dels pèl·lets perquè no hi ha pràcticament normativa o regulació sobre aquest producte», diu Xifré a Porta Enrere.

L’exdelegat de la Generalitat a Tarragona assegura que, davant d’aquesta falta de regulació, i prèviament a la constitució de la plataforma, el sector empresarial va impulsar una certificació privada a càrrec de l’Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR) sobre quines havien de ser les pràctiques que havien de dur a terme les empreses per «reduir a la mínima expressió la pèrdua de pèl·lets». Una pèrdua que Xifré admet que és inevitable, tot contradient el nom de l’entitat que ell va ajudar a crear, la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets: «La pèrdua zero no existeix».

Aquesta certificació té el nom d’Operation Cleen Sweep (OCS), que és un «programa mundial i voluntari de la cadena de valor dels plàstics per a prevenir i evitar l’emissió al medi ambient de partícules de plàstic». L’OCS va néixer el 1991 i és propietat de la Plastics Industry Association i de l’American Chemical Council. A Espanya, qui té la llicència OCS és l’Asociación Española de Industriales de Plásticos (ANAIP), que també és membre de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets. En el seu web, ANAIP es defineix com «el fòrum de trobada de la indústria espanyola de la transformació de plàstics que fa d’interlocutor del sector amb les administracions públiques i representa el sector dels plàstics a Espanya amb veu i influència en els fòrums d’interès». ANAIP i AENOR van desenvolupar conjuntament l’esquema de certificació OCS a Espanya l’any 2019. Segons AENOR, aquest programa «compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic [MITECO]».

«Totes les certificacions són privades. Amb aquesta [OCS], tu demostres que estàs fent una gestió correcta dels pèl·lets», diu Xifré, que admet que la plataforma havia de servir per engrescar més empreses perquè aconseguissin l’esmentada certificació.

Des de l’AEQT expliquen a Porta Enrere que el 2018 van crear un grup de treball intern anomenat Projecte Zero Pellets Loss que implicava, «entre altres coses», assumir el compromís d’obtenir la certificació del programa OCS. L’AEQT assegura que l’objectiu és que totes les empreses que treballen amb polímers plàstics estiguin certificades els primers mesos d’enguany i que s’està fent una feina des de les companyies, «en el marc de les seves relacions amb proveïdors i clients», per conscienciar i compartir amb altres empreses les millors tècniques per minimitzar les pèrdues involuntàries de pèl·lets. Aquestes tasques i objectius semblen idèntics als que ha assenyalat Xifré sobre la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, una entitat publicoprivada que està formada, bàsicament, per un sector privat que ja feia aquesta feina per iniciativa pròpia però que ara compta amb la presència de l’administració al seu costat.

Al web d’AENOR, un dels avantatges que es destaquen perquè una empresa faci el pas per aconseguir la certificació OCS és «protegir i incrementar la reputació de l’empresa i de la indústria dels plàstics».

— Creu que la iniciativa de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets per part de la patronal i el sector petroquímic és un intent de netejar la seva imatge de cara l’opinió pública? — Pregunta Porta Enrere a Àngel Xifré.

— Jo crec que no. Les empreses no volen causar problemes i, si n’hi ha algun, resoldre’l. Com que no hi ha res normativitzat sobre aquest tema, allò que fan és buscar un mecanisme perquè les empreses se sentin pressionades per fer les coses ben fetes. D’aquí aquesta certificació que et comentava, que és de les primeres de tot el món.

Xifré va deixar de ser el delegat del Govern a Tarragona els primers dies del mes de setembre de l’any passat, després que el partit socialista aconseguís guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya el juny del mateix any. La seva successora és Lucía López Cerdán (PSC), de 34 anys, que va accedir al càrrec després d’haver estat els últims 11 com a regidora a l’Ajuntament de la Canonja, al costat de l’alcalde Roc Muñoz, un batlle que ha manifestat obertament que és un «defensor de la indústria química», tot i que en el seu municipi es va produir l’accident d’IQOXE, el més greu en la història del polígon petroquímic del Camp de Tarragona. La cap de gabinet de López Cerdán a la delegació és Eva Canals, que fins al seu nomenament el setembre de l’any passat havia estat treballant a l’AEQT durant més de dues dècades.

Els vincles de l’AEQT amb la delegació de la Generalitat a Tarragona no són d’ara. Cal recordar que la predecessora de Xifré va ser Teresa Pallarés (Junts), que haviat estat directora general de la patronal química tarragonina entre els anys 2012 i 2017. Pallarés va ser qui, arran de la fuita d’ASESA el setembre de 2022, va dir que no havia activat el PLASEQTA perquè volia evitar un «alarmisme innecessari» entre la població. Aquella fuita va provocar que 90 persones de Tarragona haguessin de rebre atenció mèdica als CAP de la ciutat. Un «alarmisme innecessari» que també va voler evitar un anterior delegat de la Generalitat, Xavier Sabaté (PSC), que, juntament amb l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), van pressionar l’aleshores màxim responsable de Protecció Civil a la demarcació, Manel Pardo, perquè no activés les sirenes després d’un accident d’ERCROS el 2009. «Només s’han d’activar les alarmes si hi ha morts», va haver d’escoltar Pardo en aquella reunió amb el delegat i el batlle.

Porta Enrere va demanar parlar amb Lucía López Cerdán sobre la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets tal com havia fet amb Àngel Xifré. Des de la delegació, però, es van esgrimir «problemes d’agenda» de la delegada per no atendre aquest mitjà. A preguntes de Porta Enrere, la delegació de la Generalitat a Tarragona no aclareix els motius de per què s’han fet tan poques reunions des de la constitució de la plataforma, i s’ha limitat a assenyalar que la delegada va participar en «la primera» de les trobades, el 6 de setembre de 2024, una reunió que havia estat convocada anteriorment per Àngel Xifré. La delegació tampoc ha concretat si s’ha complert algun dels objectius marcats des de la creació de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, dient que «el Govern té com a objectiu la reducció dràstica dels pèl·lets a les platges i que per això considera molt necessari el diàleg amb les parts afectades, cosa que fem».

Sobre el finançament de la plataforma, la delegació del Govern de la Generalitat diu que és un tema que s’està treballant «en les reunions», esmentant-ne una altra que s’hauria fet el passat 26 de febrer de 2025. Cal recordar que Carme Ferrer, de la Diputació de Tarragona, assegurava que no sabia res de la plataforma des de la reunió del setembre de 2024. No és l’única institució pública que no esmenta aquesta trobada del febrer del 2025, el Port de Tarragona tampoc ho fa.

El Port menteix el CTBG

Com s’ha vist a l’inici d’aquest article, el Port de Tarragona havia comunicat oficialment al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) que només havia assistit a una reunió de la plataforma, que hauria estat l’acte de constitució d’aquesta, el 27 de setembre de 2023. El Port deia, a més, que els membres d’aquesta entitat no s’havien reunit més i això li servia per justificar l’escassa documentació que finalment havia entregat a Porta Enrere després de la reclamació d’aquest mitjà davant el CTBG. Però, com s’ha pogut comprovar, la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona i la representant de la Diputació esmenten una reunió el 6 de setembre de 2024.

Porta Enrere va demanar parlar amb el president del Port, Santiago Castellà, sobre la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets perquè va ser ell qui va signar el document on s’afirmava que no s’havien produït més reunions i perquè va ser aquesta figura institucional (aleshores Saül Garreta) qui va representar el Port en la constitució de la plataforma. Garreta, que va signar l’adhesió a la plataforma, va dir el dia de la posada de llarg de l’entitat que «el Port no era part del problema dels pèl·lets». Des de l’Autoritat Portuària de Tarragona es va declinar l’accés a Castellà per problemes d’agenda del president, però a preguntes de Porta Enrere, fonts autoritzades del Port asseguren que el director d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària de Tarragona (Rafael López-Monné) va assistir a la reunió del 6 de setembre de 2024. Això es va ometre completament en la resposta del Port al requeriment d’informació del CTBG, les resolucions del qual són d’obligat compliment.

En aquella resolució (2025-0234), el CTBG deia: «El reclamant [Porta Enrere] ha manifestat les seves objeccions en el tràmit d’audiència concedit […] remarcant que demanava “tota la documentació que existís” i qüestionant la inexistència de més documentació a banda de la que s’ha entregat. Malgrat tot, en vista de les al·legacions de l’entitat [el Port de Tarragona], en les que subratlla que únicament va assistir a la reunió de constitució i que després d’aquell acte “no es va reunir més aquell grup de treball o els membres de la plataforma” s’ha de concloure que s’ha facilitat tota la informació de la qual es disposa de forma completa».

El Port va amagar al CTBG la reunió del 6 de setembre de 2024 i, amb ella, la documentació associada que hi pogués haver.

Extrem nordoest de la platja de la Pineda després de la DANA de l’octubre de 2024. En primer terme es poden veure molts pèl·lets sobre la sorra mullada. FOTO: CEDIDA GOOD KARMA PROJECTS.

Les empreses volen incidir en la futura llei

L’única documentació que va entregar el Port quan el CTBG li va traslladar la reclamació de Porta Enrere és el document de constitució de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets el 27 de setembre de 2023. En aquell document s’assenyalaven nou objectius principals. La majoria tenen a veure amb la prevenció de pèrdues de pèl·lets als polígons industrials de Tarragona, les rieres i les platges, així com promoure la certificació de les empreses en el programa OCS —tal com assenyalava Àngel Xifré i ja està fent l’AEQT— i fer tasques de comunicació sobre les activitats dels membres de la plataforma. L’últim objectiu, el novè, diu: «Col·laborar en la implementació de la normativa que reguli la fuita de pèl·lets a l’exterior de les instal·lacions [de les empreses]». Aquest objectiu d’una entitat impulsada per la patronal petroquímica (AEQT) i formada bàsicament per empreses i organitzacions del sector (ANAIP, Plastics Europe) i en què les administracions i institucions públiques semblen tenir un paper secundari (la Diputació només va assistir a l’acte de constitució fa un any i mig i el Port a una altra reunió fa mig any; no s’ha convidat cap ajuntament, tot i que algun, com el de Vila-seca, és un dels més afectats per la contaminació de pèl·lets i ja va manifestar al seu moment el seu desacord per quedar fora d’aquesta entitat, acusant la Generalitat de «deslleialtat institucional»), recorda unes altres manifestacions fetes fa un parell d’anys des del món petroquímic. Aleshores, el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va mostrar la seva voluntat de «treballar amb l’administració a l’hora de regular els contaminants i establir valors de referència».

Les declaracions de Sancho es van fer en el marc de la presentació de l’estudi de la qualitat de l’aire que finança la petroliera i que fa la Universitat Rovira i Virgili. En aquell estudi es van detectar puntes de contaminació d’1,3-butadiè, un compost cancerigen que, com els pèl·lets, no està regulat (no hi ha una llei que fixi l’exposició màxima de les persones a aquesta substància a Catalunya o Espanya). Tal com va demostrar Porta Enrere un any més tard, Repsol admetria implícitament la seva responsabilitat en la contaminació per aquella substància detectada a la població del Morell.

En aquella roda de premsa de Sancho del 2023, a qui acompanyava el president de l’AEQT i director de Dow Chemical a Tarragona, Ignasi Cañagueral, ambdós van insistir en el fet que les «millores legislatives» s’havien de fer «conjuntament en l’àmbit europeu» perquè les empreses implicades «juguem a una lliga on competim entre tots». És a dir, si Catalunya o Espanya tenen una regulació pròpia de certes substàncies això pot dificultar la competitivitat de les indústries establertes en aquests territoris en relació amb d’altres que es troben en altres països europeus.

Aquesta hipotètica pèrdua de competitivitat de les indústries petroquímiques tarragonines davant d’una futura normativa que pugui fiscalitzar la seva activitat en relació amb el medi ambient també es va esmentar en una reunió de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets. Va ser en la del 6 de setembre de 2024, tal com consta en l’acta d’aquella trobada: «És conegut que les empreses de Tarragona són capdavanteres a Europa en bones pràctiques, mesures i certificacions, superant àmpliament a altres “sites” [complexos industrials o fàbriques]. És a dir, són, sens dubte, referents europees i això cal posar-ho en valor, alhora que s’ha de tenir en compte que la sobreregulació o regulació diferencial va en contra de la competitivitat de les empreses productores del CI [complex industrial?] i de la resta de cadena de valor a Tarragona».

En aquella primera reunió de la plataforma del setembre de l’any passat, d’una hora i mitja de durada, van assistir un total de 16 persones, només dues de les quals formaven part de l’administració o d’institucions públiques: la delegada de la Generalitat i el director d’Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona. La resta, 14 assistents, eren alts càrrecs de les empreses químiques, la patronal (AEQT), o entitats com ANAIP i Plastics Europe.

Sobre el paper de la indústria a l’hora d’influir en la legislació mediambiental, cal recordar les declaracions que el professor de la URV i doctor en dret ambiental, Jordi Jaria, va fer en el documental És a l’aire emès per TV3: «Quan la UE pren decisions en relació amb la qualitat de l’aire, pren en compte el que diu l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però també el que diu el lobby químic: “Si vostè fixa uns estàndards tan baixos (en el sentit d’estrictes) d’emissions perjudicarà la nostra activitat econòmica i la UE deixarà de ser competitiva” […]. Tota la normativa administrativa adreçada a disciplinar l’activitat industrial està feta per a protegir la indústria perquè serveix per a limitar la seva responsabilitat […]. El que fa la legislació quan fixa estàndards és dir “vostè, sota aquests estàndards (límits d’emissions), no és responsable, està actuant correctament i, per tant, les conseqüències que hi pugui haver, vostè no té per què assumir-les”».

Davant aquesta voluntat de les indústries de voler ficar cullerada en futures regulacions i normatives, l’anterior directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, deixava molt clar que havia de ser l’administració qui havia d’imposar el seu criteri: «Quan es proposa un canvi normatiu sempre es demana opinió a totes les parts interessades, com el departament d’Indústria o els ajuntaments. També a les empreses, però això no vol dir que s’hagi de fer cas a les empreses. La base seran els nostres estudis tècnics i les nostres dades, amb els quals es faran els canvis normatius necessaris».

Boya va fer aquelles declaracions a Porta Enrere en un article que aquest mitjà va publicar el 17 d’abril de 2023. Aleshores, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic assegurava que el departament d’Acció Climàtica es posaria en contacte amb l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA) per consultar-los-hi com ho feien ells per determinar l’exposició màxima de les persones a substàncies com l’òxid d’etilè, per exemple. Però la Generalitat no es va posar mai en contacte amb l’EPA, tal com va admetre l’administració catalana a Porta Enrere gairebé dos anys més tard d’aquelles declaracions de Boya.

Incompliment en el calendari de reunions

En les respostes que la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona va donar a Porta Enrere en relació amb les reunions que s’havien dut a terme per part dels membres de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, s’assegurava que la reunió del 26 de febrer de 2025, que corresponia al «Grup de Treball», s’havia celebrat «en el mes corresponent». La delegació de la Generalitat també avançava que en les pròximes setmanes sortiria una nova convocatòria, en aquest cas del Grup Directiu, «que s’ha de convocar cada sis mesos».

En el document de constitució de la plataforma s’especifica que el «Grup Directiu», que ha d’estar format per la Generalitat, el Port, la Diputació, l’AEQT, ANAIP i Plastics Europe, s’ha de reunir «trimestralment». S’ha de recordar que la primera i única reunió d’aquest Grup Directiu es va fer el 6 de setembre de 2024.

Pel que fa al Grup de Treball, el document fundacional diu que aquest ha d’estar format per «un representant de cadascuna de les empreses» incorporades en el moment de la constitució de la plataforma o de les que ho fessin «amb posterioritat» i també per un representant de cadascun dels membres del Grup Directiu —ni la Diputació ni el Port van anar a l’única reunió del Grup de Treball fins ara, la del 26 de febrer d’enguany, tal com han admès a Porta Enrere—. Segons el document, «aquest Grup de Treball es reunirà, com a mínim, amb una freqüència trimestral».

Aquesta periodicitat fixada el 27 de setembre de 2023 va ser modificada en la reunió del 6 de setembre de 2024. Així, es va establir que el Grup Directiu s’havia de reunir cada sis mesos, sent les pròximes trobades el març i setembre de 2025. La de març, de moment, no s’ha celebrat. Pel que fa al Grup de Treball, es va determinar que es reuniria cada tres mesos: l’octubre de 2024 i el febrer, maig i setembre de 2025. La reunió d’octubre no es va fer.

«No es van fer més reunions per qüestions d’agenda, m’imagino. A més, has de pensar que a la delegació del Govern de la Generalitat hi ha deu mil coses cada dia. Mira, què ens preocupava més fa un any? La sequera», diu Àngel Xifré a Porta Enrere intentant justificar la inactivitat de la plataforma. L’exdelegat del govern català a Tarragona apunta a un altre fet: l’expedient que va obrir el departament d’Acció Climàtica a diferents empreses per determinar la seva responsabilitat en la contaminació del medi ambient amb pèl·lets de plàstic. «Volíem conèixer com es resolia finalment aquell expedient abans de fer res», diu Xifré.

Detall de la presència de pèl·lets a la platja de la Pineda després de la DANA de l’octubre de 2024. FOTO: CEDIDA GOOD KARMA PROJECTS.

Acció Climàtica culpabilitza les empreses

L’obertura d’aquell expedient a les empreses del sector dels pèl·lets que esmentava Àngel Xifré va ser publicat per Porta Enrere en un article el 19 de desembre de 2023, és a dir, tres mesos després de la constitució de la plataforma. Inicialment, el departament d’Acció Climàtica va implicar vuit empreses, però posteriorment s’ampliria a un total de 13.

Aquell expedient va ser la conseqüència d’un procediment de responsabilitat ambiental presentat per les entitats ecologistes Good Karma Projects i Surfrider Foundation davant la Generalitat de Catalunya l’octubre de 2023. «Ens veiem obligats a fer aquest pas per culpa de la falta de mesures contundents per part de l’administració», deia aleshores Jordi Oliva, un dels fundadors de Good Karma Projects. Aquestes dues organitzacions feia cinc anys que treballaven per investigar i difondre la contaminació de les rieres i la costa tarragonina per pèl·lets de plàstic. La seva recerca els va permetre documentar com els pèl·lets vessats a Tarragona arribaven, fins i tot, a l’illa de Menorca.

Les campanyes de Good Karma Projects i Surfrider Foundation es van publicar a mitjans de comunicació d’abast nacional i estatal, com quan es van batre «dos rècords mundials» en la recollida d’aquestes petites boles de plàstic a la platja de la Pineda, la més contaminada per aquest producte de tot l’estat espanyol: 700.000 l’any 2021 i gairebé 2 milions el 2022.

Amb l’obertura de l’expedient també es va iniciar una investigació de la Fiscalia, coincidint amb un cas molt mediàtic, el del vessament de pèl·lets a la costa gallega, un fet que va provocar una tempesta política de grans dimensions entre els dos principals partits d’Espanya, el PSOE (que governa a l’Estat) i el PP (a la Xunta). La Fiscalia, però, va acabar arxivant el cas uns mesos després perquè no podia determinar quines empreses eren les responsables dels pèl·lets que hi havia a les platges de la costa tarragonina.

«És pràcticament impossible saber quin pèl·let fa cada empresa. No hi ha un ADN de cada pèl·let i així és molt difícil identificar quin és l’origen dels que apareixen a la platja de la Pineda, per exemple», diu Àngel Xifré.

Tal com publicava el Diari de Tarragona, el Centro de Estudios de Experimentación y Obras Públicas (CEDEX) —un organisme autònom adscrit al Ministeri de Transports i al MITECO— havia calculat que a Espanya es perden unes 5.700 tones de pèl·lets cada any, el que equivaldria a uns 285.000 milions de pèl·lets. El CEDEX apuntava que les empreses situades a Tarragona produïen entre el 60% i el 70% de tots els pèl·lets de l’estat espanyol.

A diferència de la Fiscalia, l’aleshores departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural —amb l’arribada del govern de Salvador Illa (PSC), aquest departament ja no existeix i les seves funcions les fa Territori, Habitatge i Canvi Climàtic— va establir un «vincle causal» entre la contaminació per pèl·lets al Camp de Tarragona i l’activitat d’una desena d’empreses. En la seva resolució final amb data 2 d’agost del 2024 arran del procediment de responsabilitat ambiental presentat per Good Karma Projects i Surfrider Foundation, el departament d’Acció Climàtica assenyalava les empreses Basell Poliolefinas Ibérica, Dow Chemical Ibérica, SK Primacor Europe, Transformadora de Etileno, Ravago Plásticos, Repsol Química, Katoen Natie Ibérica, Schmidt Ibérica, PGI Spain i Chemieuro com a responsables d’aquesta contaminació després de constatar «una deficient praxi en les diferents etapes de la cadena i mancances en les instal·lacions de transformació, emmagatzematge i distribució han comportat que els residus s’hagin anat escampant i acumulant en el medi». L’administració catalana va instar aquestes empreses perquè apliquessin mesures de prevenció per evitar l’abocament dels pèl·lets al medi ambient en un termini màxim de sis mesos.

Però les empreses afectades no es van quedar amb els braços plegats i, un mes després d’aquella resolució de la Generalitat, van anunciar que recorrerien, tal com va publicar el Diari de Tarragona el 5 de setembre de 2024. Segons recollia el rotatiu tarragoní, l’AEQT assegurava que l’expedient de la Generalitat no acreditava el «suposat dany ambiental o l’amenaça d’aquest dany tal com estableix la llei». L’AEQT argumentava que la resolució de l’administració catalana no identificava cap empresa com a causant de les fugues de pèl·lets —la resolució afirmava que la responsabilitat era col·lectiva— i, per tant, no es podien exigir responsabilitats a unes empreses determinades.

«És difícil arribar a conèixer quin és l’origen d’unes determinades pèrdues quan hi ha implicada tota una cadena de valor que no està treballant amb els mateixos estàndards, motiu que ens va dur a la creació de la Plataforma Zero Pèl·lets», deia la gerent de l’AEQT, Maria Mas, en aquell article que es va publicar al Diari el 5 de setembre de 2024. Mas assegurava que el sector químic de Tarragona s’havia mostrat «proactiu i decidit» a l’hora de buscar solucions per a la problemàtica dels pèl·lets i, prova d’això, deia, «va ser l’impuls i creació d’aquesta plataforma». En el moment en què es van publicar aquestes paraules, la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets no s’havia reunit des de la seva constitució, el 27 de setembre de 2023. L’endemà de les declaracions de Mas, la plataforma feia la primera i, fins ara, única reunió del Grup Directiu.

En l’acta d’aquella reunió del 6 de setembre de 2024 es dedica un apartat a la resolució d’Acció Climàtica. Així, es fa constar que «els termes de la resolució van en contra de l’esperit de la Plataforma» i que això «va obligar» les empreses a actuar tot presentant un recurs d’alçada. El document especifica que la resolució de l’administració catalana «obligava les empreses» a fer unes actuacions que «no disposen de suport tècnic». Aquestes actuacions haurien format part d’uns requeriments inicials que estaven presents en la normativa que s’està desenvolupant, però que van ser «eliminats de l’esborrany» perquè, segons consta a l’acta, «eren contraproduents cap a l’objectiu requerit». El document també fa constar el malestar de les empreses per haver de complir allò que marca la resolució en un termini de sis mesos «quan en l’àmbit europeu s’està parlant de 24 mesos». Aquesta diferència de terminis és considerada un «greuge comparatiu».

Tot i que la reunió es va celebrar a la seu de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i que la representació del Govern català al territori és qui també convoca les trobades de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, no consta a l’acta cap pronunciament de la delegada, Lucía López, en defensa de la resolució feta per un departament de l’administració a qui representa —la Generalitat de Catalunya—, Acció Climàtica.

«Fa més de 30 anys que veiem com la indústria ha sigut promotora d’iniciatives voluntàries per evitar una regulació real. En aquest cas, creant una plataforma per a no fer més que una foto i difusió als mitjans», diuen des de Good Karma Project, Surfrider Foundation i la consultora ambiental Insta sobre la situació de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets. Fonts d’aquestes entitats es mostren sorpreses perquè «l’administració, els serveis territorials [de la Generalitat], entri en aquest joc i doni suport al sector industrial», referint-se a la inactivitat de la plataforma.

Des de les tres organitzacions asseguren que no veuen cap mena de predisposició del sector petroquímic per solucionar el problema, tal com demostraria el recurs presentat contra la resolució de l’aleshores departament d’Acció Climàtica: «La recent victòria legal a Tarragona ha demostrat l’impacte greu dels pèl·lets de plàstic, però en lloc de reconèixer la seva responsabilitat, continuem veient un sector que allarga el problema. Això reflecteix la seva manca de compromís amb el territori i la falta de transparència».

FOTO DE CAPÇALERA: Signatura de la constitució de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets signada a la seu de la delegació del Govern de la Generalitat  a Tarragona el 27 de setembre de 2023. D’esquerra a dreta: Carme Ferrer (Diputació), Àngel Xifré (delegat del Govern), Saül Garreta (president del Port) i Javier Sancho (vicepresident de l’AEQT). Autor: Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.