«No volíem copiar els límits que existien en els pocs països que tenen normativa sobre l’òxid d’etilè, sinó que volem saber com ho han fet per determinar quin és el nivell màxim considerat segur per a les persones. És per això que hem contactat amb l’EPA.» Aquestes paraules corresponen a l’exdirectora general d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, en unes declaracions que van ser recollides per Porta Enrere en un article publicat el 17 d’abril de 2023.

Boya, que va ostentar el càrrec durant el mandat de Pere Aragonès com a president de la Generalitat en l’anterior legislatura, responia les preguntes d’aquest mitjà sobre la històrica absència de mesuraments i normativa a Catalunya d’un compost, l’òxid d’etilè, que és considerat el més perillós a l’hora d’incrementar el risc de patir càncer per contaminació industrial. Actualment, només hi ha una fàbrica a tota la península Ibèrica que produeixi aquesta substància, IQOXE, que és l’empresa que va ser la protagonista del pitjor accident de la història del complex petroquímic de Tarragona fa cinc anys.

Segons va explicar aleshores Boya a Porta Enrere, «el seu equip» estava treballant perquè Catalunya tingués una normativa pròpia d’òxid d’etilè i d’1,3-butadiè (un altre compost molt cancerigen, del qual s’han detectat pics de contaminació molt alts procedents de la planta que Repsol té al polígon Nord). Per a fer-ho, Boya va dir que ja havien contactat amb l’EPA (sigles en anglès de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units, una agència federal que és la referència mundial en contaminació ambiental).

Una divisió d’aquesta agència estatunidenca, l’Integrated Risk Information System (IRIS) va concloure l’any 2016 que l’òxid d’etilè era 30 vegades més cancerigen del que s’havia cregut fins aleshores. Als Estats Units, l’exposició màxima de les persones a aquest compost està limitat a 0,02 micrograms per metre cúbic (µg/m³) —un microgram és un milió de vegades més petit que un gram—. En un document sobre la producció d’IQOXE l’any 2018 al qual va tenir accés Porta Enrere, es mostrava com aquesta empresa situada a la Canonja estaria emetent al medi ambient 100 vegades més òxid d’etilè que la planta més gran de tots els Estats Units. Aquella fàbrica, situada a Port Neches (Texas), ja estava posant en perill els ciutadans que vivien al seu voltant. Així, el risc de patir càncer a l’àrea de l’escola d’aquella localitat texana era deu vegades superior a algú que hagués estat exposat al límit marcat per la llei federal (0,02 µg/m³).

Però sembla que Boya o el seu equip no van contactar mai amb l’EPA. Així ho diu la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya a Porta Enrere: «La Generalitat de Catalunya no té constància de cap registre, expedient, correu ni cap classe de documentació semblant entre l’exdirectora Mireia Boya o la Generalitat de Catalunya amb l’EPA per motiu de la gestió de l’òxid d’etilè». Aquesta resposta, rebuda l’11 de febrer d’enguany, es va produir arran d’una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) d’aquest mitjà en virtut de la Llei de Transparència.

En la mateixa resposta, la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental deia que només s’havia trobat «un document públic de l’EPA sobre la gestió de l’òxid d’etilè». El document es pot descarregar des de la pàgina web d’aquesta agència federal estatunidenca i té data de l’any 2020.

En aquella SAIP, Porta Enrere volia saber quines havien estat aquelles gestions que havia anunciat l’aleshores directora general d’Acció Climàtica amb l’EPA sobre l’òxid d’etilè i que, segons havia dit Boya, havien de servir per configurar la futura normativa sobre aquest compost a Catalunya. Ara, la Generalitat nega haver fet aquelles gestions. «No sé dir-te per què (Acció Climàtica) no ha fet abans el que impulsem ara», deia aleshores Mireia Boya sobre el fet que Catalunya no hagi tingut mai una llei que fixi un màxim d’exposició de les persones a aquest compost que es fabrica a la Canonja de fa mig segle. Boya també assegurava que el procés cap a una normativa catalana de l’òxid d’etilè i l’1,3-butadiè «ha d’estar liderat per l’administració i no pel món empresarial», en relació amb les declaracions d’alguns dels màxims responsables de les empreses petroquímiques tarragonines que s’havien manifestat partidaris de «treballar amb l’administració» a l’hora de regular els contaminants i establir els valors de referència. «Les indústries utilitzen la Taula de la Qualitat de l’Aire per presentar els seus estudis, com el que fan amb la Universitat Rovira i Virgili. Nosaltres entenem que ha de ser el Govern qui lideri els estudis i qui piloti la Taula de la Qualitat de l’Aire per retornar-li el prestigi. Estem posant les mesures necessàries per aportar seguretat a la població», deia la directora general d’Acció Climàtica a Porta Enrere l’abril de 2023.

De fet, el 31 de març d’aquell any, Acció Climàtica va fer pública una nota de premsa on anunciava un pla de vigilància de la qualitat de l’aire per a les empreses de la petroquímica de Tarragona que tenia un pressupost de tres milions d’euros. El pla incloïa la compra i instal·lació d’aparells de mesurament de contaminants, entre els quals hi havia el benzè, l’1,3-butadiè i l’òxid d’etilè.

Els aparells de mesurament

Finalment, Acció Climàtica va licitar la contractació per un import de 3.761.890 euros corresponents a un total d’onze lots. Alguns d’aquells contractes ja s’han signat, fins i tot. És el cas del lot 7, sobre cinc estacions de mesurament portables equipades amb «cromatògraf de gasos per al benzè, l’òxid d’etilè o 1,3-butadiè». El contracte se l’ha endut l’empresa Envira Sostenible per un import de 486.171,95 euros. Segons la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, aquests cromatògrafs s’han d’instal·lar en cinc nous punts de mesurament als municipis de la Canonja, el Morell, la Pobla de Mafumet, Vila-seca (la Pineda) i Vilallonga del Camp. Envira també ha estat la guanyadora del lot 6, que determina la instal·lació de sis cromatògrafs de gasos d’òxid d’etilè i 1,3-butadiè. El preu ofert per Envira és de 200.850 euros (IVA exclòs). Aquest contracte no ha estat adjudicat encara. Els aparells s’instal·laran a les estacions de Constantí, Perafort (Puigdelfí), al barri de Bonavista de Tarragona, a l’antiga Universitat Laboral de Tarragona, al barri de Sant Salvador de Tarragona i a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Vila-seca.

També s’ha adjudicat el contracte pel subministrament de quatre cromatògrafs de gasos per a la determinació del benzè (un compost molt cancerigen també) que ha guanyat l’empresa Sequopro, per un import de 118.011,24 euros. Aquests aparells s’instal·laran al barri de Sant Salvador, al de Bonavista, a l’antiga Universitat Laboral i a l’IES Vila-seca.

Segons la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, «la posada a punt d’aquesta instrumentació està previst que es dugui a terme durant el primer semestre de 2025». A més, aquesta direcció general informa a Porta Enrere que «en paral·lel» s’està gestionant la disposició dels recursos humans especialitzats a gestionar aquest equipament.

Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb Mireia Boya, però en el moment de publicar-se aquest article no ha rebut resposta de l’exdirectora general d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.