No se sap qui va ser la primera persona que va decidir titllar de «mamotreto» (paraula castellana que serveix per a designar un objecte gran, la traducció de la qual al català seria baluerna) la mola de ciment que presideix de fa 24 anys la platja del Miracle, però el nom va fer fortuna en el primer mandat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El regidor d’Urbanisme d’aquella legislatura, Xavier Tarrés, ja anomenava públicament així aquesta estructura el maig del 2009, tal com recollien alguns mitjans de comunicació. Tarrés no va ser l’únic membre de l’equip de govern socialista que va utilitzar la paraula «mamotreto» per referir-se despectivament a aquella construcció de formigó, sinó que l’alcalde Ballesteros també ho va fer en més d’una ocasió, en un intent d’assenyalar públicament el que havia estat una obra malreeixida del seu predecessor en el càrrec, el convergent Joan Miquel Nadal.

La plataforma del Miracle va ser inaugurada l’estiu del 2001 i es va construir per «crear un mirador elevat sobre la platja, amb terrasses i serveis per a la ciutadania i, a la seva planta baixa, una zona d’aparcament coberta». Aquella estructura de 150 metres de longitud i 12.000 tones de pes va costar a les arques públiques 1.183 milions de les antigues pessetes, tal com consta en l’acta de recepció de les obres que té data del 7 de setembre d’aquell any.

El preu pagat finalment (més de 12 milions d’euros actuals un cop aplicat l’augment de l’IPC des del 2001) va ser inferior al que s’havia pressupostat en l’acord de finançament que el mes d’octubre de 1995 van signar el director general del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), Fernando Osorio Páramo, i l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal i Malé (Convergència i Unió). En aquell document, el cost previst del projecte era de gairebé 1.400 milions de pessetes (16,6 milions d’euros actuals), dels quals, més de 465 milions havien de ser abonats pel consistori tarragoní que, tot i que al final les obres van costar menys del que s’esperava, va acabar abonant la quantitat prevista (més de 4,7 milions d’euros de l’actualitat).

L’Ajuntament tarragoní va finançar la seva aportació al projecte amb una operació de crèdit que cobria el 88% de la seva part, un fet que hauria provocat que la factura final fos superior als 465 milions de pessetes previstos a causa de l’amortització del préstec. En la documentació consultada per Porta Enrere, però, no apareix allò que realment va costar a l’Ajuntament aquest projecte (interessos inclosos). Només 56,7 milions de pessetes (577.000 euros de l’actualitat) van ser sufragats amb «sobrant de romanent» de les arques municipals. L’operació va ser avalada per les entitats financeres Caixa Tarragona i La Caixa.

El «mamotreto» que esmentava l’equip de govern de Ballesteros i que havia rebut —es queixava també aleshores l’alcalde— en «herència» ha estat durant un quart de segle un dels fiascos més grans d’una ciutat, Tarragona, que en té una col·lecció única (el Jardí Vertical de la Tabacalera, la intervenció al teatre romà, les restes del circ romà de la plaça Sedassos, la Font dels Lleons, el Teatre Tarragona, el pàrquing de Jaume I…).

Malgrat els laments de Ballesteros, aquell no havia estat un llegat enverinat exclusiu del convergent Joan Miquel Nadal i en el qual el partit socialista no hi havia tingut res a veure. De fet, en el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona que havia d’aprovar la realització del projecte (i la despesa assumida pel consistori) de l’11 de desembre de 1995, el grup socialista, format per sis regidors (un d’ells, Josep Fèlix Ballesteros), va votar a favor. Cap grup municipal o regidor de qualsevol partit va votar en contra, i només va haver-hi dues abstencions: Dolors Comas i Jordi Navarro (Iniciativa per Catalunya – Els Verds).

Vista aèria de la plataforma del Miracle en l’actualitat. FONT: Ajuntament de Tarragona.

En el moment que es va aprovar el projecte, el consistori era governat per CiU i el PSC i, a més, el regidor d’Urbanisme d’aquella legislatura 1995-1999 era el socialista Josep Anton Burgasé, tal com recordava un article del Diari de Tarragona del 7 de juliol del 2013 titulat Del consens al fracàs. «Que el consistori intenti desentendre’s del fracàs quan li corresponia la responsabilitat de conservar i mantenir [la plataforma] i mai va complir; quan va tenir l’oportunitat de dinamitzar i no s’ho va plantejar; i quan, a més, va ser part del jurat [que va triar el projecte] i cofinançar l’obra, frega l’insult», deia el periodista que signava aquell article, Francisco Montoya.

La contundència de l’article periodístic es produïa perquè l’Ajuntament acabava d’anunciar el tancament de la plataforma del Miracle. Mai més s’ha tornat a obrir. Des d’aleshores, la mola de formigó ha estat una pedra a la sabata per la majoria dels equips de govern, que no han sabut què fer-ne. La degradació de l’espai ha anat en concordança amb el de la ciutat fins que enguany, previsiblement, arribi la seva fi.

FOTOGRAFIES: Les imatges formen part de la presentació del projecte d’Ecoparc del Miracle feta per l’Oficina de Projectes de l’Ajuntament de Tarragona l’any 2017.

L’anterior govern municipal amb el republicà Pau Ricomà al capdavant va aprovar-ne la demolició gràcies a la iniciativa ciutadana de SOS Costa Daurada i l’impuls de la regidoria de Medi Ambient que en la legislatura passada es trobava en mans de la CUP.

Els problemes de la plataforma del Miracle, però, es remunten molt abans de l’any 2013 i els maldecaps que va provocar van ser font de mentides i projectes irrealitzables.

El detonant

Només tres dies després que se sabés que l’Ajuntament decidia tancar la plataforma del Miracle «sine die», el Diari de Tarragona va publicar un dels primers projectes de remodelació de l’espai que mai s’arribaria a complir: un «ecoparc d’energies renovables». Segons aquell reportatge, la proposta base del projecte ja estava enllestida per part dels tècnics de l’Ajuntament, que «només» necessitaven «l’ok» del Servei Provincial de Costes de l’Estat per a confeccionar el projecte constructiu. Costes, però, no en sabia res d’aquell projecte que, a més, requeria una despesa de 5 milions d’euros de l’any 2013 (6,2 milions de l’actualitat) i que no tenia assegurat el finançament, sinó que, segons explicava el Diari, l’Ajuntament els volia aconseguir d’una subvenció europea la qual encara no s’havia ni convocat. «Aquell era un projecte de voluntats, no estava decidit», va admetre dos anys després la regidora i portaveu del govern municipal Begoña Floria. «La filosofia del projecte es basa en la reutilització dels materials existents i ser, d’aquesta manera, més sostenibles», deia el màxim responsable del projecte Smart City del consistori tarragoní, Javier Villamayor, actual secretari del govern de Salvador Illa a la Generalitat de Catalunya. Segons l’article del Diari, l’Ajuntament volia que aquesta remodelació «fos una realitat» l’any 2017, coincidint amb els Jocs Mediterranis. A l’hora de la veritat, els projectes no van coincidir mai perquè la plataforma no va ser remodelada d’aquesta manera ni de cap altra i, a més, els Jocs Mediterranis no es van fer l’any 2017, com estava previst, sinó el 2018, convertint-se en el primer campionat internacional de qualsevol esport que s’havia hagut d’ajornar per motius que no fossin algun desastre natural o conflicte bèl·lic. El regidor responsable dels Jocs Mediterranis també era Javier Villamayor.

FOTOGRAFIES: extretes del projecte Ecoparc del Miracle fet per l’Oficina de Projectes de l’Ajuntament de Tarragona. Es pretenia treure una part de la plataforma i deixant-ne una altra, col·locant plaques solars i petits aerogeneradors per generar energia elèctrica, a banda d’intervenir en la resta de la zona.

El tancament de la plataforma es va produir per la caiguda d’un ciutadà que hi passejava. Costes va demanar a l’Ajuntament que la tanqués tot coincidint amb el primer dia del Concurs de focs artificials de la ciutat de l’estiu de 2013. La plataforma era un lloc on s’aplegava molta gent per veure les exhibicions pirotècniques i no es volia córrer cap risc. El ciutadà, que havia caigut, segons van publicar alguns mitjans, «uns mesos abans» del tancament, havia fet una reclamació patrimonial (pels danys que va patir en la caiguda) a l’Ajuntament, però aquest la va rebutjar, fent-li saber al reclamant que la propietat de la plataforma era del govern central. Després de la caiguda, el Servei de Vigilància del Servei Provincial de Costes del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern central va fer un petit informe de l’estat de la plataforma del Miracle. L’informe, amb data 17 d’abril de 2013, indicava que «el tram de passeig que fa de sostre a la zona de l’aparcament es troba en un estat de manteniment lamentable». Des d’aquell informe del Servei de Vigilància de Costes i fins al tancament de l’estructura van passar gairebé tres mesos.

En la documentació que ha pogut consultar Porta Enrere, l’Ajuntament assenyalava que la caiguda de l’home s’havia produït el 23 de setembre de 2012 (gairebé un any abans de decretar-se el tancament de la plataforma) i la reclamació per una indemnització per aquell accident es va presentar dos dies després. El consistori no va resoldre la reclamació fins sis mesos més tard, rebutjant la petició del ciutadà tot al·legant que l’equipament no era de titularitat municipal. L’Ajuntament va notificar la seva resolució al Servei Provincial de Costes el 8 d’abril de 2013. La resposta d’aquest organisme depenent del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va ser contundent tot recordant al consistori que l’acord signat el 1995 obligava l’Ajuntament a fer el manteniment de la plataforma. Costes va adjuntar l’informe del Servei de Vigilància que evidenciava el mal estat de conservació de l’estructura.

El 14 de juny de 2013, el servei de Patrimoni de l’àrea de Serveis Centrals, Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona va enviar un escrit al cap de la Brigada Municipal, Marc Antillach, perquè prengués «les mesures oportunes per tancar tots els accessos a la part elevada [de la plataforma], mitjançant tanques o altres elements» a causa de la «perillositat que pot representar per a les persones». La Brigada Municipal no va tancar la plataforma fins al dia 3 de juliol.

Aquell accident del 2012 que va precipitar el tancament de l’estructura de ciment del Miracle gairebé un any després no va ser, però, el primer que l’Ajuntament havia tingut constància. Hi ha un altre precedent, anys enrere, en el qual la persona que el va patir també va demanar una compensació al consistori. Va ser l’11 de desembre de 2006. Aleshores, una senyora de 65 anys va caure quan passejava per sobre de la plataforma després d’ensopegar amb «una reixa de desguàs» que estava aixecada. Aquell accident es va produir només cinc anys després de la inauguració de la plataforma i gairebé de sis anys abans de la caiguda de l’altre ciutadà que va provocar el tancament de l’estructura del Miracle. En l’ensopegada, la senyora, que va haver d’anar a l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla per contusions a la cara i el cap, també va fer malbé les ulleres. La dona va enviar la factura de la reparació de 298 euros (425 euros actuals) al consistori, però no consta cap document on es pugui comprovar si aquesta va rebre la compensació que demanava.

Tres anys més tard d’aquell accident que no va sortir a la llum pública, la presidenta de l’Associació de Veïns del Miracle, Maria Dolors Navas, deia que s’havia d’arreglar el terra de la plataforma perquè «és molt irregular i provoca que els nens i la gent gran caiguin». Era l’any 2009 i, pel que es veu, els accidents (per la falta de manteniment) eren constants, sense que es fes cap mena d’intervenció. Va ser aleshores quan Xavier Tarrés, regidor d’Urbanisme, ja va avançar que l’equip de govern estudiaria la remodelació de la plataforma per a «humanitzar-la», posant més vegetació a la part superior i aportant més llum a la part de l’aparcament. Era el primer dels molts projectes que no es van fer mai.

La guerra mediàtica entre administracions

Amb el tancament de la plataforma l’any 2013 començava una guerra entre les dues administracions en què el consistori tarragoní va amagar, sempre que va poder, que la responsabilitat del manteniment de la plataforma del Miracle li corresponia a ell, tal com constava en l’acord signat per Joan Miquel Nadal i Fernando Osorio (director general del MOPTMA) l’octubre de 1995. Així, en el punt 4 del citat acord, es diu: «L’Ajuntament es compromet a la conservació de les obres un cop les hagi rebut de l’administració contractant».

L’any 2013, la regidora i portaveu del govern municipal, Begoña Floria, ja deixava anar que la plataforma del Miracle «era una de les pitjors herències que havia rebut el govern de Ballesteros». El juliol de 2014, el regidor d’Urbanisme, Carles Castillo (aleshores al PSC, però actualment a ERC), es lamentava que l’Estat no hagués aportat una dotació pressupostària per a fer el manteniment de l’equipament (això no consta a l’acord de 1995 ni en cap altre document) i assegurava que l’estructura mai s’hauria d’haver construït. A finals d’aquell any 2014, la regidora de Medi Ambient, Carme Crespo, també es queixava que la plataforma «no havia rebut cap mena de manteniment per part de l’Estat» i recuperava l’argument de Floria del 2013 quan deia que «és una altra de les herències desgraciades del govern de Joan Miquel Nadal».

L’Ajuntament no sabia què fer amb la plataforma. Begoña Floria deia el juny de 2015 que, si no es feia aquell projecte de l’ecoparc anunciat dos anys abans, «la intenció era desmantellar l’estructura i reaprofitar l’espai», sense concretar com. «És un tema que no és per a demà passat, però tampoc a llarg termini. És quelcom que hem d’abordar en un termini raonable, tenint en compte que un dels objectius d’aquest mandat és l’obertura de la ciutat al mar», deia la regidora. La plataforma no es va desmantellar en aquella legislatura 2015-2019 i l’objectiu d’obrir la ciutat al mar tampoc es va complir.

Només dos mesos després de les declaracions de Floria, el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, assegurava que no tiraria a terra la plataforma perquè aquesta «està preparada per aguantar» i apostava per una reforma perquè fos «utilitzable». Milà assegurava que demolir l’estructura seria molt car i, el que és més sorprenent, admetia que un cop s’hagués fet l’enderroc «no sabríem què fer allí».

Mesos abans, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va decidir que s’havia de sol·licitar a l’Estat o la Generalitat que enderroquessin la plataforma. Els diferents grups municipals parlaven obertament de la desaparició de l’estructura, assegurant que mai s’hauria d’haver construït.

Però l’agost del 2017, el Diari publicava que l’Ajuntament planejava ficar bars, un jardí i mantenir el pàrquing a la plataforma del Miracle. El pressupost del projecte —que tampoc es va fer mai— era, segons el rotatiu tarragoní, de 600.000 euros. En declaracions a aquell mitjà, Josep Maria Milà assegurava que un cop s’haguessin acabat les obres de millora del passeig marítim que estava fent el Port, així com la passarel·la que unia l’esmentat passeig i la Baixada del Toro, «ha arribat el moment de fer la nostra aportació per a millorar la façana marítima».

Un any després, aquell projecte no s’havia fet, però Milà continuava insistint que veuria la llum i que la plataforma es tornaria a obrir al públic el 2019, després de sis anys tancada. Segons l’aleshores regidor d’Urbanisme, els tècnics municipals «pràcticament havien acabat el projecte». Però faltava una cosa important: el finançament. Els 600.000 euros necessaris per fer les millores a la plataforma i obrir-la al públic havien de sortir de la venda de patrimoni. No es van aconseguir.

L’actual alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, aleshores a l’oposició liderant el partit de Ciutadans, lamentava que el consistori no hagués tingut en compte una suposada proposta en la qual es volia intervenir en tota la zona, Fortí de Sant Jordi inclòs. Segons publicava el Diari de Tarragona el 29 de març de 2018, Viñuales es referia a un que projecte incloïa una «piscina, un balneari i un “spa”».

El temps va anar passant i la plataforma estava com sempre, abandonada. Però el febrer de 2019, coincidint amb la inauguració de la remodelació del passeig marítim, l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros assegurava que les obres de millora a l’estructura començarien passat l’estiu d’aquell any i que no ho havien fet abans perquè eren massa obres al mateix temps (amb les del passeig fetes pel Port) i perquè no podien deixar els banyistes sense aparcament durant l’estiu. El projecte, que el 2017 era de 600.000 euros, ja havia ascendit a 700.000 aquell febrer de 2019 (en l’informe de consignació pressupostària del departament d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona el cost era de 850.000 euros IVA inclòs), any electoral i en el qual Ballesteros perdria l’alcaldia després de 12 anys de mandat.

Problemes de seguretat estructural

El consistori va deixar anar més d’una vegada que la plataforma estava mal feta, que tenia problemes estructurals des de la seva construcció, però el 2015 va començar a matisar aquest discurs. Sobre els problemes estructurals, deia la regidora Begoña Floria, «hi ha dubtes perquè existeixen informes contradictoris». Com s’ha vist, aquell mateix any, Josep Maria Milà assegurava que la plataforma estava llesta per aguantar. Però els problemes estructurals sí que existien. Així consta en el Projecte d’adequació de la plataforma del Miracle del juliol de 2018 fet pels Serveis tècnics d’Enginyeria de camins de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Tarragona que havia de servir per tornar a obrir l’estructura. Era aquell projecte que havia anunciat el regidor Josep Maria Milà el 2017 i que s’havia de finançar amb venda de patrimoni i que finalment, tot i que es va dir que es començaria a executar passat l’estiu de 2019 no es va fer mai.

En aquell projecte, fet per tècnics del consistori, s’admetia la «falta de manteniment de la plataforma», que havia provocat la pèrdua de les reixes dels canals de recollida d’aigua de pluja, el deteriorament dels elements de fusta, la pèrdua de trams de baranes i elements urbans a causa del vandalisme.

Segons consta en el document, de 356 pàgines, «la secció de les bigues prefabricades de la plataforma no coincideixen amb les que apareixen en el projecte original ni en el seu projecte modificat». Així, tot i que els resultats dels estudis teòrics sobre la capacitat de resistència de la plataforma eren «correctes», en el document es fa constar que «amb el senzill gest de deixar caure els talons sobre les biguetes pretesades, aquestes comencen a vibrar ostensiblement i s’aprecia el moviment de descens». L’enginyer tècnic a qui l’Ajuntament va encarregar l’estudi de la capacitat de càrrega de l’estructura, Jordi Elvira, assegurava que «donada la incertesa sobre la informació del projecte original de la plataforma del Miracle, calia fer «dues proves de càrrega, una estàtica i una dinàmica, per tal de validar els estudis teòrics».

Segons el document, «no hi ha constància de la realització d’una prova de càrrega de l’estructura ni els plànols “As Built”». Els tècnics van voler fer aquesta prova de càrrega que no s’havia fet mai per confirmar que l’estructura era segura, però no ho van fer. Segons consta en el mateix document, «ha sigut inviable realitzar-ho mitjançant els recursos propis de l’Ajuntament». Així, els tècnics feien constar que havien estudiat diverses maneres de fer l’esmentada prova, però aquesta suposava una despesa que no podien assumir, fos llogant el material necessari o comprant-lo. La solució que es va adoptar va ser la de preveure una partida econòmica en el cas que al final s’aprovés el projecte. És a dir, es faria la prova de càrrega de l’estructura abans de fer les obres amb el material que s’hauria de comprar per fer la remodelació de la plataforma. Així, el projecte podria haver-se aprovat sense tenir la certesa de la seguretat de l’estructura.

L’enderrocament

Tot i que en l’última legislatura de Ballesteros es va assegurar que demolir la plataforma era molt car i s’apostava per una reutilització que significava mantenir l’estructura amb algunes millores que haurien costat a les arques públiques poc més de 800.000 euros, finalment, la plataforma anirà a terra.

Gràcies a la iniciativa de l’entitat SOS Costa Daurada i amb l’impuls de la conselleria de Medi Ambient al capdavant hi havia la regidora Eva Miguel de la CUP, el govern de Pau Ricomà (2019-2023) va fer el pas definitiu cap a l’enderrocament de l’estructura, que s’haurà d’executar, segons va anunciar el consistori, en el segon semestre d’enguany. Inicialment, la plataforma hauria d’haver anat a terra fa més d’un any, però problemes a l’hora de rebre el projecte de l’enderrocament, segons va anunciar l’equip de govern de l’alcalde Rubén Viñuales, van ajornar les obres.

El passat 12 de febrer, l’Ajuntament de Tarragona va resoldre l’adjudicació de les obres de demolició de la plataforma del Miracle. L’empresa encarregada de fer-ho serà Opera Catalonia SLU per un import total de 359.190,58 euros (el preu de licitació era de 608.991,06 euros) i el termini previst de les obres és de cinc mesos.