«Els espectacles tradicionals amb bous configuren un element central en les celebracions populars d’un bon nombre de poblacions de Catalunya. Els primers indicis de la festa daten del segle XVII, i va ser durant els segles XVIII i XIX que es va anar estenent per diversos municipis de les Terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya». Així comença el preàmbul de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous. Aquesta llei, aprovada quinze anys enrere, és la regulació vigent de les festes amb bous — bous a la plaça o bous a la platja, bous al carrer, bou capllaçat, bou embolat, bou salvatge i les exhibicions d’habilitats — i estableix, entre altres especificitats, «els requisits i les condicions que han de complir les festes tradicionals amb bous sense mort de l’animal, en les dates i les localitats catalanes on tradicionalment se celebren, amb la finalitat de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic i, alhora, la protecció dels animals».

Aquestes festes amb toros o bous sense mort de l’animal també s’anomenen correbous i l’any 2024, a Catalunya, van haver-hi 30 municipis que en van organitzar: Alcanar, l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ampolla, Amposta, Arnes, Camarles, Campredó, Cardona, Corbera d’Ebre, Deltebre, la Galera, Godall, Horta de Sant Joan, Jesús, Mas de Barberans, Masdenverge, Mont-roig del Camp, el Morell, els Muntells, Paüls, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa, Ulldecona, Vidreres i Xerta. Així doncs, tots aquests ajuntaments que actualment organitzen actes taurins a Catalunya han invertit, en els últims deu anys, més de 4.251.149,74 € en aquest tipus d’espectacle.

Aquesta xifra podria ser molt més gran si es tingués en compte que alguns consistoris no han entregat la informació demanada per Porta Enrere en base a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Els ajuntaments que han incomplert la llei — perquè o bé no han entregat la informació sol·licitada o bé no l’han facilitada sencera — són el d’Alcanar, l’Ampolla, Campredó, Deltebre, Jesús, Mont-roig del Camp, el Morell, la Ràpita, Santa Bàrbara, Ulldecona i Vidreres. Aquest mitjà ha hagut de recórrer a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per aconseguir la documentació en una investigació que es remunta al mes de maig de l’any passat. En el moment de la publicació d’aquest article, la informació encara no havia arribat.

Els ajuntaments asseguren que no reben subvencions per organitzar festes amb bous, de manera que tot l’import destinat a aquests actes s’extrau del pressupost anual de cada consistori i, més concretament, de la partida pressupostària destinada a les festes populars.

De tots els ajuntaments que han facilitat la informació a Porta Enrere, el consistori que ha destinat més recursos econòmics a organitzar correbous és el d’Amposta. L’any 2013, el programa d’actes taurins de les Festes Majors de la ciutat oferia, durant deu dies, 29 correbous. Cal matisar que aquesta xifra del total de dies autoritzats no coincideix amb el recompte total del 2013 facilitat per la Generalitat de Catalunya, que només n’anota 9. Tot i això, les modalitats de les festes amb bous eren similars a les que es fan actualment — bous a la plaça, bou embolat, bou capllaçat, bou salvatge i bous al carrer —, tret que llavors també s’organitzaven exhibicions de bestiar boví; un acte que, avui en dia, ja no s’inclou en el programa de les Festes Majors d’Amposta. En aquests onze anys, entre el 2013 i el 2024, el nombre de dies autoritzats no ha variat pràcticament, però sí que ha crescut la quantitat d’actes taurins organitzats: aquest 2024, durant nou dies de festa, s’han dut a terme 36 correbous.

A banda de fer front a les despeses de les Festes Majors que se celebren a l’agost, l’Ajuntament d’Amposta també cobreix les Festes Majors de Poble Nou del Delta (finals de juliol i principis d’agost). És el mateix cas que Ulldecona, per exemple, que també abasta els costos dels actes taurins de altres barris: els Valentins i el Barri Castell.

L’últim matís que cal destacar de l’Ajuntament d’Amposta és que hi ha actes taurins de la programació de les festes en què la despesa no va únicament a càrrec de l’ajuntament, sinó que també hi col·laboren econòmicament altres entitats i associacions del municipi, com ara l’Associació Cultural El Cerril d’Amposta, la Penya Taurina Bous per la Festa o la Penya Taurina l’Afició, entre altres. Així consta a les pàgines 85 i 87 del programa de Festes Majors 2024. De fet, l’Ajuntament de Cardona també té un funcionament similar. «L’Ajuntament és qui organitza tota la Festa Major, però els correbous dels dilluns van a càrrec de les penyes taurines. Recapten diners i paguen els bous d’aquell dia», explica Helena Arnaste, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge i Rehabilitació, Esports i Joventut i Festes de l’Ajuntament de Cardona.

Pel que fa a Corbera d’Ebre, qui s’ocupa d’organitzar els bous a la plaça de la Festa de Sant Cristòfol és la Comissió de Festes Sant Cristòfol. «La Festa de Sant Cristòfol es remunta ara fa més de 40 anys, quan els veïns del poble van decidir començar-la. Abans tothom tenia bestiar i soltàvem vaquilles a la plaça», diu Quim González, president de la Comissió de Festes de Sant Cristòfol. Malgrat que l’Ajuntament assegura que «no disposa ni ha disposat de cap partida pressupostària en el període sol·licitat (2013-2024) per tal de realitzar festes taurines ni cap acte relacionat amb els correbous», sí que dona una ajuda econòmica a la comissió: «Rebem una petita subvenció per part de l’ajuntament, però també la rep qualsevol altra entitat del poble. En el nostre cas és per organitzar totes les activitats del cap de setmana», afirma González, que, però, no especifica de quina quantitat es tracta.

En aquest cas, a Corbera d’Ebre, els bous a la plaça no són l’acte principal de la Festa de Sant Cristòfol. «De les 72 hores que dura, els bous només ocupen 3 hores de la programació. De fet, no són ni bous, són vaquetes», diu González, que admet que el fet que no hi hagi bous durant la Festa Major del poble «no vol dir que no ens agraden; simplement hi ha dies per a tot. La veritat és que sempre és un èxit de participació. La plaça està plena».

A més, d’aquestes dades exposades a la taula «Despesa total dels ajuntaments catalans en correbous (2013-2024)», també cal tenir en compte el cas de Camarles. Els diners comptabilitzats com a despesa inclouen l’import del servei de l’ambulància i de l’assegurança de totes les festes. És a dir, l’Ajuntament de Camarles no té calculat el cost de l’ambulància i l’assegurança dels correbous de cada festa específicament, sinó que se suma al servei que aporten també a la resta d’actes de totes les festes. A banda, també cal matisar que la despesa del 2024 no és la total de tot l’any, sinó la que tenien documentada fins a la data d’entrega de les dades a Porta Enrere (3 d’octubre de 2024), que no inclou la despesa dels actes taurins de la Festa de la Segregació perquè se celebra al desembre.

La situació de l’Ajuntament de Vidreres és similar. La despesa del 2024 no està completa, sinó que fa referència als serveis contractats fins a la data d’entrega de les dades a Porta Enrere (27 de setembre de 2024). Per tant, la despesa del 2024 només inclou els serveis d’ambulància (2.902,50 €), el lloguer de vaquetes (5.082,00 €), l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil (2.439,50 €) i l’equip de senyalització viària (1.228,15 €). Vidreres és un dels consistoris que no ha lliurat la informació completa a aquest mitjà. A la sol·licitud demanàvem les despeses en correbous del 2013 al 2024, però l’Ajuntament només va enviar la informació dels anys 2022, 2023 i 2024, excusant-se que «en anys anteriors no existeix una diferenciació, havent de realitzar-se una tasca de reelaboració de la informació que, a entendre de qui subscriu, queda exclosa del dret a la informació pública».

Fora de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament que destina una part més elevada del pressupost als actes taurins és el de Cardona, que ha invertit 250.825,04 € del 2014 al 2023. «Fa més de 600 anys del pimer correbou a Cardona. S’emmarca dins de la nostra festa i la Festa Major de Cardona no s’entendria sense això», considera Arnaste. «Hi ha tota una part de cultura, d’una manera de viure el poble, que va lligada a l’acte del correbou. La meva mirada personal és aquesta: que tota la narració de la tradició i de la Festa Major de Cardona ve donada pels actes taurins, d’alguna manera, perquè comencem un divendres a la nit amb el que anomenem l’empalme i a partir d’aquí continuem les resta d’actes», comenta.

A nivell econòmic, l’Ajuntament de Cardona recupera una part dels diners dipositats en les festes amb bous perquè fa pagar entrada: «A banda del teatre, és l’únic acte de la festa major del qual tenim retorn econòmic, perquè la gent ha de pagar l’entrada i el mocador per accedir a la plaça. Això no queda reflectit en la partida del pressupost, però existeix i s’ha de tenir en compte». Arnaste calcula que cada entrada val entre 8 € i 10 €, «segons si és zona amb sol o amb ombra», i compta que, en total, «potser tenim un retorn de 30.000 euros d’entrades, mocadors… De retorn del que compra la gent». Arnaste assenyala que no tots els actes taurins són de pagament: «No hi ha un abonament per a tota la festa major, sinó que la gent paga per cada acte al qual vol assistir. Les vaquetes i l’encierro són gratuïts. Només es paguen els tres correbous de la tarda».

A banda de les dades exposades, durant la recerca d’informació, Porta Enrere també ha accedit a l’estudi Investigación fiestas crueles. Financiación pública de las fiestas populares con toros en España, dut a terme per les associacions antitaurines AnimaNaturalis i CAS International entre els anys 2020 i el 2023 i en el qual es recullen les despeses de l’any 2019 de cada municipi en festes amb bous. Doncs bé, les xifres que consten en aquest estudi no coincideixen amb les que ha aconseguit Porta Enrere. Aquest mitjà ha intentat saber l’origen de les dades d’aquestes dues entitats, però davant la impossibilitat de certificar-ne la seva traçabilitat ha decidit utilitzar les que ha aconseguit pel seu compte, ja que són dades oficials obtingudes — com s’ha comentat a l’inici d’aquest article — a través de peticions d’informació pública en virtut de la Llei de Transparència.

L’escletxa legal que permetria organitzar noves festes amb bous

Perquè un municipi pugui dur a terme festes amb bous ha de tenir l’autorització de la Delegació Territorial del Govern a què correspon. I perquè la Delegació Territorial pugui concedir aquesta autorització, l’ajuntament de cada poble o ciutat ha de complir alguns requisits: «Les festes tradicionals amb bous, d’acord amb el que disposa l’article 6.2.b del Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, només es poden autoritzar en les localitats i les dates en què tradicionalment s’han celebrat. A aquests efectes, s’entén per dates de celebració tradicional les coincidents amb festes majors, fires, celebracions populars o altres d’importància especial i rellevant». Així ho indica l’article 3, “Municipis amb tradició”, de la Llei 34/2010, que afegeix: «El nombre de dies de festa tradicional amb bous i el nombre d’espectacles taurins i llurs modalitats no resten condicionats pels que s’hagin celebrat en anys anteriors».

D’aquesta manera, doncs, una població que no té tradició d’organitzar correbous ara no podria començar a fer-ne perquè la Llei 34/2010 no ho permet. Ara bé, això podria canviar gràcies a l’article 44 de la Constitució espanyola, que diu: «Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret». L’article 46, per exemple, també apunta que «els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que la integren».

Aquesta és l’escletxa legal que les entitats taurines han trobat per poder seguir oferint festes amb bous a més llocs de Catalunya. «Fins que no es demostri el contrari, la festa dels bous forma part de la cultura i la Constitució espanyola preveu que la cultura s’ha de fomentar i s’ha de promoure», explica Santi Albiol, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. Albiol representa una entitat nascuda l’any 2009 que treballa per a la defensa i la difusió de la festa dels bous a les Terres de l’Ebre. Amb el temps, s’han transformat en l’entitat referent a Catalunya en la defensa de la festa dels bous des del vessant de la festa popular. «Els serveis jurídics de moltes entitats com la nostra aposten per aquest camí», comenta.

Tot i això, no tothom celebra que pugui haver-hi més municipis que organitzin correbous. És el cas de Tots Som Poble, una associació d’Amposta que vetlla per «promoure la cultura des d’una vessant ètica, ecològica i que fomenti els valors de convivència i de respecte a totes les persones i animals»; per això treballen per «aconseguir l’eliminació progressiva dels actes taurins que comporten un patiment físic o psicològic dels bous, com poden ser els bous capllaçats o embolats, i que tenen com a única finalitat el divertiment de les persones». «Aquest és el problema que tenim, que a nivell d’Espanya això [els correbous] és cultura», lamenta Josep Franch, tresorer d’aquesta entitat, en relació a l’article 44 de la Constitució.

2.285 dies d’actes taurins a Catalunya en els últims 10 anys

Per entendre bé les xifres presentades, cal revisar la quantitat de dies destinats a programació d’actes taurins. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, s’han celebrat 2.285 dies de festes amb bous del 2013 al 2024 a Catalunya: 2.101 a les Terres de l’Ebre, 89 a la Catalunya Central, 55 a la zona de Tarragona, 34 a les comarques de Girona i 6 a l’àrea de Barcelona. En aquest recompte s’hi inclouen totes les festes amb bous, indiferentment de la modalitat — bous a la plaça, bou capllaçat, bou embolat… — celebrada en cada ocasió.

Dies de festes amb bous per delegacions territorials.

En el cas del 2024, les Terres de l’Ebre és la zona de Catalunya on s’han dut a terme més actes taurins. Concretament, a la comarca del Montsià, on s’han autoritzat 101 dies en total entre els 12 municipis que organitzen correbous.

Llistat de comarques amb més festes amb bous l'any 2024.

Per evitar confusions, aquesta xifra no fa referència al total de correbous o actes taurins celebrats a Catalunya, sinó només als dies autoritzats per la Generalitat de Catalunya a celebrar alguna festa amb bous. Cada municipi pot celebrar més d’un acte en un mateix dia, si compleix les bases de la Llei 34/2010. Per posar dos exemples, Alcanar i Deltebre són els dos pobles que enguany han programat més dies de correbous per celebrar una festivitat. En total, aquest 2024, Alcanar ha ofert 9 dies de correbous durant les Festes de Maig (de l’11 al 19 de maig) i Deltebre, 9 dies durant les Festes Majors (del 9 al 18 d’agost).

A més, també cal parar atenció als canvis que hi ha hagut en els últims deu anys. L’any 2014, a Catalunya hi havia 37 localitats que organitzaven actes taurins i, en total, es van autoritzar 222 dies per fer festes amb bous. A les poblacions que actualment organitzen correbous s’hi sumaven Badalona, Santpedor, Olot, Roses, Torroella de Montgrí, Roquetes i Ascó.

Totes aquestes dades, facilitades per la Generalitat de Catalunya a Porta Enrere, queden recopilades a la següent taula, que recull, de cada municipi, el total de dies autoritzats (any per any des del 2013) i la modalitat de l’acte taurí organitzat.

Als municipis de les Terres de l’Ebre predomina la modalitat dels bous embolats i capllaçats. Tot i això, també se’n fan d’altres. És el cas de la Ràpita, on aquest 2024 van recuperar la modalitat dels bous a la platja, o de Camarles, on van fer dos bous salvatges durant les Festes Majors del 2024.

Sis modalitats de festes tradicionals amb bous

Tal com apunta Quim González, de la Comissió de Festes Sant Cristòfol de Corbera d’Ebre, «a nivell d’assegurança no és el mateix assegurar un bou embolat o un bou capllaçat que un bou a la plaça», de la mateixa manera que «tampoc no té el mateix preu fer tot el dia festes amb bous que només fer algun acte puntual». A Catalunya se celebren sis modalitats de festes tradicionals amb bous, que queden recollides i explicades a la mateixa Llei 34/2010:

• «Bous a la plaça: consisteix a deixar anar els animals en un recinte tancat, una plaça o un lloc similar, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin del recinte. Aquesta modalitat inclou la variant de bous a la platja.
• Bous al carrer: consisteix a deixar anar els animals pels carrers d’una població, tancats degudament amb tanques i barreres. Aquesta modalitat inclou els populars correbous.
• Bou capllaçat: consisteix a deixar anar un bou pels carrers d’una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l’objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.
• Bou embolat: consisteix a deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats. A aquest animal, li ha estat collocada una estructura metàl·lica a cada banya, amb dues boles d’estopa enceses a la part superior.
• Bou salvatge: consisteix a deixar anar un bou, per primer cop, en un recinte, bé en una plaça de bous o bé en un recorregut de carrers degudament tancats, des d’una caixa de transport o des dels corrals habilitats amb aquesta finalitat.
• Exhibicions d’habilitats: són exhibicions en què els participants mostren llur destresa i llurs habilitats amb els animals».

Una festa cada vegada més cara

Mantenir la tradició, però, cada cop costa més. Els ajuntaments s’han de gratar la butxaca per oferir unes festes que anys enrere eren més econòmiques per a les arques municipals. Així, l’Ajuntament de Cardona, la Comissió de Festes Sant Cristòfol i l’APCTTE coincideixen a dir que la festa amb bous s’ha encarit amb el pas dels anys. Per exemple, des del consistori cardoní, la regidora Helena Arnaste admet que, «com que tot s’ha encarit, la despesa dels correbous també. Si el preu del menjar per al bou puja, el preu del bou també puja». Així es demostra en les despeses de l’Ajuntament de Cardona en actes taurins de la Festa Major 2023.

Principals despeses dels actes taurins a Cardona l'any passat.

Les dades més antigues facilitades per l’Ajuntament de Cardona són del 2014. Aquell any, doncs, les despeses més cares van ser les següents:

Principals despeses dels actes taurins a Cardona el 2014.

En el cas de Cardona, l’any 2014 la despesa en el servei de veterinari — de 7 dies en total — va ser de 1.590 €. I en ambdós anys, tant en el 2023 com en el 2014, una part important de la despesa es destina a la cargolera, un cove gran de vímet dins del qual es posa una persona amb l’objectiu d’incitar l’envestida de l’animal. L’any 2014, l’import de confecció i folre de dues cargoleres per a la Festa Major va ser de 1.479,6 €. L’any 2023, el total de despeses vinculades a la cargolera va ser inferior, de 968,36 €. «Som un municipi petit. Volem ser més conscients de tota la despesa que implica la Festa Major de Cardona», argumenta Arnaste.

Tot i això, la festa amb bous a Cardona s’ha encarit un 40,45%, aproximadament, entre el 2014 i el 2023 — 9.780,03 € de diferència —. En aquest mateix període, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va créixer un 21,8% a Catalunya i un 21,3% a tot l’estat espanyol.

Santi Albiol, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE), està d’acord amb Arnaste que la festa dels bous s’està encarint, però assenyala la burocràcia com la principal causant d’aquesta pujada del preu: «Els correbous no s’estan encarint per la matèria primera — la ramaderia, els bous… —, sinó que s’encareix tot el que envolta la festa. La burocràcia imprescindible per a l’organització de la festa amb bous. Les assegurances, les taxes dels veterinaris, etc.». Des de la Comissió de Festes Sant Cristòfol de Corbera d’Ebre, Quim González exposa la seva situació, que exemplifica aquesta realitat: «Cada any les despeses augmenten. En el nostre cas, no és per la ramaderia, que sempre ens fa el mateix preu, sinó que el que ha pujat és el preu de l’assegurança. Devem haver gastat uns 1.700 € entre responsabilitat mèdica i civil, a banda del veterinari, que ens ha costat 250 €. L’altra part obligatòria és l’ambulància i hem pagat 500 € per tres hores». I afegeix: «Ens hem trobat que aquests últims anys se’ns han anat posant més traves i cada vegada hi ha menys companyies que volen assegurar aquest tipus d’actes».

Porta Enrere ha demanat insistentment una entrevista amb la regidora Inés Martí, de l’Ajuntament d’Amposta, per preguntar-li per l’augment de l’import en les festes amb bous a la capital del Montsià, però des de la regidoria de Cultura s’ha denegat aquesta petició. Ara bé, l’Ajuntament assegura que «el pressupost d’organització dels actes taurins que té l’Ajuntament és de 80.000 € anuals, més de la meitat dels quals corresponen a muntatge, logística i assegurances». Muntatge de la plaça de bous, logística, i assegurances, però també ramaderies, Protecció Civil, xaranga, responsable mèdic i veterinari, entre d’altres. Aquestes són les despeses més elevades que va haver de cobrir l’Ajuntament d’Amposta l’any 2023 en relació als actes taurins:

Principals despeses dels actes taurins a Amposta el 2023.

Deu anys enrere, l’any 2013, les despeses més cares que va haver de pagar el mateix Ajuntament d’Amposta van ser les que es mostren a la taula següent. En aquest cas, la festa amb bous a la ciutat s’ha encarit un 10,72%, aproximadament, entre el 2013 i el 2023 — 7.427,65 € de diferència —.

Principals despeses dels actes taurins a Amposta el 2013.

Seguides d’altres despeses relacionades amb el muntatge de la plaça de bous i els sorbets de llimona i maduixa per a l’arribada del bou capllaçat, entre altres.

«La qualitat de l’espectacle no depèn dels diners invertits»

«Catalunya no té res a envejar a qualsevol altra comunitat autònoma. Per quantitat i per qualitat. És més, les ramaderies que participen als actes de les Terres de l’Ebre sempre diuen que aquí se senten valorats. La qualitat de l’espectacle no depèn dels diners invertits, sinó de l’organització i dels detalls en el tracte», comenta Santi Albiol.

Ell mateix cita un estudi que va encarregar l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) a la Universitat Rovira i Virgili (URV) l’any 2018. Es tracta de l’Aproximació a l’impacte econòmic festes correbous a les Terres de l’Ebre, un estudi quantitatiu dut a terme pel catedràtic Juan Antonio Duro i pel doctor Francesc Xavier Farré en què «es fa una estimació de l’impacte econòmic d’aquesta demanda [dels correbous], i per tant, una aproximació a l’activitat econòmica generada “addicional”», la qual cosa «ha obligat a aproximar el total de visitants a les festes i a fer certs supòsits operatius sobre el seu impacte».

Aquest document, doncs, exposa diversos escenaris en relació a l’impacte econòmic dels correbous a les Terres de l’Ebre a partir del perfil dels assistents a la festa, diferenciant entre el comportament dels residents i el dels no residents a la localitat. Per això van dur a terme 377 enquestes l’any 2018 a vuit municipis — les Cases d’Alcanar, la Ràpita, Amposta, l’Aldea, Alfara de Carles, Aldover, Paüls i Horta de Sant Joan — dels vint-i-sis de les Terres de l’Ebre on se celebraven correbous aleshores.

L’estudi conclou que «l’impacte mitjà, quan es considera impacte total sense tenir en compte cap element d’addicionabilitat, estaria al voltant dels 6,9 milions d’euros. Si, alternativament, s’ajusten les estimacions per aquest concepte, l’impacte es rebaixaria, amb l’escenari “realista”, a quasi 4,5 milions d’euros». Per tant, segons aquests càlculs, si no hi hagués festes taurines a les Terres de l’Ebre el territori deixaria de rebre un impacte econòmic al voltant d’uns 4,5 milions d’euros.

Albiol reflexiona sobre aquestes conclusions de l’estudi: «També hem de fer l’exercici de pensar què aporta la festa dels bous als municipis. Sí, l’ajuntament s’ha gastat una gran quantitat de diners en bous, però s’ha valorat o s’ha preguntat a la gent que hi viu el que li aporta l’organització d’aquesta despesa? No tinguem en compte només aquesta part, perquè de retorn econòmic [a la localitat] potser li'n torna una quantitat molt gran».

Des de Tots Som Poble, però, no ho veuen igual. «Per a mi els estudis que fan per demostrar el retorn de diners que comporten els actes taurins no tenen cap pes. Si ve Sopa de Cabra, aquí vindrà una pila de gent i això també tindrà un retorn econòmic, no?». Fins i tot desvincula els correbous de l’impacte econòmic al territori: «Hi ha gent que ho diu així mateix: “Jo vaig allà per berenar, per estar amb els amics”. Si al mig de la plaça, en lloc d’haver-hi un bou, hi hagués una moto fent voltes a ells els seria igual», diu Josep Franch, tot qüestionant l’estudi de la URV.

La tradició de les festes amb bous es remunta al segle XVII. A Ulldecona, es va localitzar «un document que parla de la celebració i d’un corre de toros com un dels actes dins de les festes en honor a la Mare de Déu de la Pietat». Així ho explica l’antropòloga Íngrid Bertomeu, autora de l’estudi Les festes amb bous. Des de llavors, la manera de celebrar la festa ha anat canviant a cada municipi: «No ens hem tancat mai en banda a millorar-la, si això representa un avenç per a la festa», apunta Albiol.

Com a antropòloga, Bertomeu prefereix no valorar la despesa d’alguns ajuntaments de les Terres de l’Ebre, però hi aporta el seu punt de vista: «Jo no soc qui per dir si un pressupost està justificat de gastar-lo en un àmbit o en un altre; hauria de ser la població qui d’alguna manera decidís si són uns diners que val la pena gastar-los en això o no». I conclou: «Potser també és perquè la gent no tenim coneixement de quines quantitats s’estan gastant».

FOTO: Carme Calafat.