El passat 27 d’octubre, el Diari de Tarragona publicava que César Pociña, assessor de Patrimoni Històric de l’equip de govern de l’alcalde Rubén Viñuales, havia decidit dimitir i tornar a la seva feina de subaltern en els recintes del museu d’història de la ciutat (MHT). Pociña, arqueòleg amb molts anys d’experiència i un dels descobridors de la Font dels Lleons, havia accedit al càrrec quan Viñuales —exlíder de Ciutadans a Tarragona— va recuperar l’alcaldia per al PSC en les eleccions de maig del 2023 després del parèntesi de la legislatura del republicà Pau Ricomà, que havia acabat amb els dotze anys de mandat del socialista Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del govern de la plaça de la Font.

El buit deixat per Pociña, però, ja ha estat cobert. Segons ha pogut confirmar Porta Enrere, el substitut de Pociña és Mario Burzuri, que no serà assessor de Patrimoni Històric, sinó que donarà suport al grup municipal socialista «en general». De fet, ja se l’ha vist en alguna comissió a l’Ajuntament amb la regidora de Serveis Socials. Es dona la circumstància que Burzuri està implicat en el cas de corrupció més mediàtic del consistori tarragoní, INIPRO. El jutge instructor de la causa, Joaquín Elías Gadea, actualment a l’Audiència Nacional, va imputar a Burzuri els delictes de malversació i suborn. Posteriorment, l’Audiència Provincial de Tarragona va resoldre el sobreseïment de les accions contra Burzuri que, però, haurà de declarar en el judici com a partícip a títol lucratiu de la trama (algú que es beneficia del delicte comès per una altra persona). És la mateixa situació en la qual es troba la regidora a qui va acompanyar en una de les comissions municipals, Cecilia Mangini.

Diners de Serveis Socials per fer propaganda de partit en plena crisi econòmica

No és la primera vegada que Cecilia Mangini i Mario Burzuri treballen junts. Ho van fer a partir de l’estiu de l’any 2011 contractats per una empresa que es diu Iniciatives i Programes S.L. (INIPRO), amb seu a Viladecans. Aquesta empresa que, segons la posterior investigació judicial, treballava principalment per administracions públiques —Crític va publicar que, entre el 2007 i el 2016, el grup empresarial d’INIPRO havia facturat més de 50 milions d’euros, bàsicament a Ajuntaments de l’àrea de Barcelona governats pel PSC (i el 1999 el diari El País ja va publicar que INIPRO podria estar finançant il·legalment el partit socialista)—, va ser contractada per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) l’agost de 2010 per, en principi, fer un programa de «potenciació de l’associacionisme de la població nouvinguda».

Segons la investigació de la Guàrdia Civil, l’any 2010 van arribar a Tarragona 71 persones estrangeres, una dada molt inferior a les dels anys precedents i que, al parer d’aquest cos de seguretat de l’Estat, no justificava la creació del contracte que va acabar guanyant INIPRO. De fet, l’informe policial assenyalava que l’IMSST ja disposava d’una unitat pròpia per tractar la població immigrant, la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC), al capdavant de la qual hi havia Enriqueta Aznar, que també està processada per aquest cas i que va ser l’encarregada de redactar l’informe que va justificar la necessitat de licitar el contracte. La investigació policial també va analitzar situació de les associacions d’immigrants a Tarragona, un dels principals motius, segons la versió oficial del moment, a l’hora d’impulsar aquell concurs. Així, la investigació demostrava que abans de la contractació d’INIPRO hi havia 12 associacions d’immigrants a la ciutat i, un cop acabada la feina d’aquesta empresa de Viladecans, 15. En la seva declaració davant del jutge instructor i a preguntes de l’advocat de l’acusació particular, l’aleshores alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va dir que haver aconseguit, amb aquella contractació, tres noves associacions d’immigrants era «una gran fita».

Aquella «fita», però, va costar cara. El contracte d’INIPRO ascendia inicialment a uns 61.000 euros i s’havia de dur a terme des de setembre a desembre del 2010. Finalment, el cost total va superar els 275.000 euros en uns serveis que es van desenvolupar durant tres anys tot i que el contracte no preveia cap mena de pròrroga. Ballesteros va aprovar fins a set factures que estaven fora del marc contractual —va rebre avisos per part de la cap de Comptabilitat de l’IMSST i d’Intervenció que allò era il·legal—, un fet que li va comportar ser investigat en la causa i, un cop acabada la instrucció, ser acusat per la Fiscalia de cinc delictes.

El cost de les tres noves associacions va ser encara més car si es té en compte que la investigació policial i judicial va destapar que aquells diners no s’havien dedicat a fomentar l’associacionisme entre els immigrants tal com s’havia justificat per licitar el servei, sinó que, en realitat, s’havien destinat a pagar un grup anomenat PSC Ciberactivistes Ballesteros que es dedicava, segons la Fiscalia, a «captar votants per al partit socialista» i fer campanya per a l’aleshores alcalde de la ciutat. És a dir, s’havien destinat diners públics per afavorir els interessos particulars del partit polític en el govern municipal, el PSC, i del seu líder, Josep Fèlix Ballesteros.

«En un dels períodes de més austeritat econòmica de la història recent, les persones investigades en aquest procediment van ordir, col·laborar o participar en una trama en la qual es va fer servir l’IMSST, un institut públic, la finalitat del qual és l’assistència social, per a desviar fons públics en benefici dels interessos personals de l’alcalde de Tarragona, el seu equip de govern i el partit que el sostenia, qui, amb la voluntat d’aferrar-se al poder costés el que costés, van utilitzar els diners públics per a contractar persones que treballessin per a la promoció de la seva imatge i a captar votants per al PSC», deia com a conclusió la interlocutòria del jutge instructor.

La selecció de personal de la trama

Els integrants del grup Ciberactivistes Ballesteros eren, segons la investigació policial i judicial, els treballadors contractats per INIPRO per fer aquelles feines de potenciació de l’associacionisme entre la població immigrant, però que, a l’hora de la veritat, treballaven fent campanya per al PSC i l’alcalde.

El màxim responsable d’INIPRO era un empresari molt vinculat al partit socialista, Ricard Campàs, que va morir durant la instrucció del cas, l’any 2016. En el relat oficial, l’arribada d’INIPRO a l’Ajuntament de Tarragona s’havia produït per la voluntat de Campàs d’estendre l’activitat de la seva empresa fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La investigació demostraria que això no era, ni de bon tros, així.

Campàs va contractar Alejandro Caballero, aleshores secretari d’Organització i Acció Electoral de les Joventuts Socialistes de Catalunya a les comarques tarragonines i secretari d’Expansió Territorial i Associacionisme del PSC de Tarragona, com a delegat de l’empresa a la zona. Caballero havia de ser l’encarregat de trobar els integrants del grup que estarien en nòmina d’INIPRO una vegada aquesta empresa guanyés el contracte de l’IMSST.

En un correu electrònic del 16 de març de 2010, Antonio Muñoz, gerent de l’IMSST, li demanava a Gustavo Cuadrado, aleshores cap de gabinet de Ballesteros, una trobada juntament amb Alejandro Caballero per a decidir a qui s’havia de contractar i definir els objectius concrets del contracte.

Finalment, els empleats —a banda de Caballero— van ser Judith Cepero, militant del PSC (havia anat a les llistes d’aquest partit al municipi de Duesaigües), Juan Carlos Lozano, president de l’Associació de residents llatinoamericans a Tarragona (ARLET) i Vasile Baltaretu, un capellà romanès de l’Església ortodoxa que havia demanat feina a l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros mesos abans i a qui el batlle considerava «una persona molt influent a la seva comunitat». Aquests tres van començar a treballar el setembre de 2010 i van finalitzar la seva vinculació amb INIPRO el maig de 2011. Uns mesos després, l’estiu d’aquell any, es va contractar Mario Burzuri, llavors primer secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) a Tarragona. Burzuri va coincidir amb Cecilia Mangini, militant del PSC i aleshores tresorera de la Casa Argentina de Tarragona, que havia començat a treballar en el contracte d’INIPRO a l’IMSST des del primer dia. Mangini és l’actual regidora de Serveis Socials del consistori tarragoní des de l’arribada de Rubén Viñuales a l’alcaldia (estiu 2023). D’aquesta manera, Cecilia Mangini ara és la màxima responsable d’una regidoria que va ser l’epicentre de la trama corrupta i en la qual ella hi va participar com a treballadora, va ser imputada pel jutge, eximida de responsabilitat penal de la causa per l’Audiència Provincial dos anys després però en la qual haurà de declarar en el judici com a partícip a títol lucratiu. Com Burzuri.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia indicava que Alejandro Caballero, Cecilia Mangini i Mario Burzuri van desenvolupar «un paper rellevant» en el grup PSC Ciberactivistes Ballesteros.

«Com es porten Alejandro i Mario?», preguntava Gustavo Cuadrado a Cecilia Mangini en un dels correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil en plena investigació. Cuadrado es referia a Alejandro Caballero i Mario Burzuri. L’actual regidora de Serveis Socials del consistori era l’encarregada d’informar puntualment Gustavo Cuadrado de com anava la feina de ciberactivisme i campanya a favor de Ballesteros. Com deien els informes policials, Mangini, que estava contractada per INIPRO, no passava comptes de la seva feina amb Caballero, que era, a priori, el coordinador d’aquell grup de treball, ni tampoc amb el gerent de l’IMSST, entitat pública que havia contractat l’empresa, sinó que ho feia amb Cuadrado que, en principi, no tenia res a veure amb aquella contractació. De fet, Mangini li demanava els dies de vacances a l’aleshores cap de gabinet de Ballesteros —Burzuri també li va demanar més hores de feina per cobrar més—. Tot això va ajudar a la Guàrdia Civil i al jutge a entendre que Cuadrado era qui dirigia tot allò per afavorir l’alcalde. «La decisió de les persones que calia contractar va ser una qüestió de partit, i es pot apreciar l’ombra de l’alcalde a través de la persona del senyor Cuadrado», deia la interlocutòria final del jutge que obria les portes al judici oral. El magistrat titllava a Cuadrado de «corretja de transmissió» de l’alcalde Ballesteros en tot el cas INIPRO, i aquest últim, deia la interlocutòria, «s’emparava en la figura del seu cap de gabinet per a procurar la seva impunitat».

La trama es va destapar del tot amb l’anàlisi del disc dur del gerent de l’IMSST, Antonio Muñoz Olivares. Després de la seva detenció, la Guàrdia Civil no trobava el seu l’ordinador, que presumiblement contenia informació valuosa dels fets. Va ser un tècnic de l’IMSST qui va acabar trobant una còpia dels arxius de Muñoz en un dels servidors informàtics de l’entitat dos anys i mig després d’iniciar-se la investigació, el febrer de 2016. Els correus electrònics trobats en aquell disc dur van permetre encausar Gustavo Cuadrado, que ja havia dimitit com a cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros el mateix dia que havien detingut el gerent de l’IMSST, el 26 d’octubre de 2015.

Oficialment, Cuadrado va justificar aquella dimissió inesperada amb l’argument que volia fer un canvi de rumb en la seva vida professional, centrant-se en l’empresa privada. A l’hora de la veritat, el ja excap de gabinet de Ballesteros va continuar treballant a l’administració pública, en aquest cas com a gerent d’una fundació vinculada a l’Ajuntament de Tarragona, la Fundació Smart Mediterranean City, la qual destinava el 44% del seu pressupost a pagar el sou de Cuadrado i d’una altra treballadora, tal com va publicar Porta Enrere el 14 de setembre de 2018. Actualment, és el cap de gabinet de Rubén Viñuales a la Diputació de Tarragona (l’alcalde n’és el vicepresident primer).

Mesos després d’aquella dimissió fulgurant, Cuadrado va ser detingut per la Guàrdia Civil, que va registrar el seu domicili i els despatxos al consistori i a la URV (feia de professor a la facultat d’Economia i Empresa). Era el 4 de maig de 2016.

Un modus operandi precursor del cas del Coaching

La investigació demostraria que l’origen del contracte no es trobava en els desitjos de Ricard Campàs d’expandir les activitats de la seva empresa al Camp de Tarragona, sinó que es va fer servir INIPRO com a instrument per fer campanya a favor de l’alcalde Ballesteros i aconseguir vots. L’objectiu de tot plegat era contractar una sèrie de persones que treballessin per promocionar la imatge del batlle i perpetuar, d’aquesta manera, el seu mandat a l’Ajuntament de Tarragona. I tot això s’havia de pagar amb diners públics.

Els correus electrònics van mostrar com Gustavo Cuadrado, Antonio Muñoz i Ricard Campàs ja estaven en contacte per dur a terme la confecció del concurs gairebé un any abans de l’adjudicació del contracte. La interlocutòria del jutge instructor assenyala que en la primera reunió que va iniciar la trama, a banda de Cuadrado i Campàs, podrien haver-hi assistit Muñoz i Begoña Floria, aleshores tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona, portaveu del grup municipal i encarregada de l’àrea de Comunicació del PSC.

Segons el jutge instructor, «la trama sorgeix, en realitat, del senyor Ballesteros i la senyora Floria». El magistrat assegurava en la interlocutòria que obria les portes a un judici oral, que el grup PSC Ciberactivistes Ballesteros era dirigit per Begoña Floria i sota el control de Gustavo Cuadrado.

Els plecs tècnics del concurs es van fer a mida —de fet, va ser INIPRO qui els va redactar i, posteriorment, els va enviar al gerent de l’IMSST— i en la licitació es van convidar dues empreses més —era un procés negociat sense publicitat—. Una d’elles, Itinere, tenia com a únic accionista a INIPRO —quan el jutge li va preguntar a Ballesteros per aquesta empresa, el batlle va respondre que pensava que es tractava de l’empresa turística amb el mateix nom que hi ha a Tarragona— i l’altra, Gallet Consultors i Associats, havia tingut vincles empresarials amb la companyia de Ricard Campàs.

Gallet no es va acabar presentant, al·legant que tenia molta feina —tot i que la investigació assenyalava que alguns registres a l’IMSST revelaven que potser sí que hauria presentat oferta, però s’havia esborrat el seu rastre—. De fet, el jutge instructor va fer constar que aquesta empresa, en el moment dels fets, «no tenia cap activitat social». El magistrat assenyalava que la invitació de Gallet Consultors i Associats en el procés de contractació s’hauria fet per «indicació de Campàs», tenint en compte els vincles entre els responsables d’aquestes dues empreses. Segons el jutge, només la presència d’aquesta empresa en el concurs ja suposava que tot havia estat «un frau».

Els investigadors es van adonar que INIPRO i Itinere van presentar ofertes pràcticament idèntiques pel que fa al contingut dels documents. De fet, un correu electrònic del gener de 2010 demostrava que INIPRO havia enviat dos pressupostos a Itinere perquè aquesta última empresa «li donés el seu format» per tal de presentar-lo com si fossin dues propostes diferenciades mesos abans, fins i tot, que l’IMSST fes l’informe de necessitat del contracte i, per tant, de la licitació. «En estudiar els projectes i pressupostos presentats per part de les empreses INIPRO i Itinere he pogut concloure fàcilment que ambdós van ser redactats per les mateixes persones», va dir el jutge instructor.

Tot estava arreglat perquè guanyés una empresa en concret, INIPRO, mentre que les altres dues només servien per aparentar que el procés de selecció havia estat net.

Aquest modus operandi recorda molt un altre cas que es va produir pocs anys després i que va ser destapat per Porta Enrere: el Coaching. En aquella ocasió, Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), havia decidit contractar els serveis d’una empresa de coaching, Isora Solutions, per «formar als treballadors de l’AMT en resolucions de conflictes, treball en grup o habilitats directives pels caps d’àrea», tal com va explicar l’aleshores gerent d’aquesta empresa municipal, Sergi Arts, a Porta Enrere. Isora havia guanyat la licitació d’un procediment negociat sense publicitat en el qual es van convidar dues empreses més: Moviliza.net i Idees i innovació S.L. Els correus electrònics convidant aquestes empreses a participar en la licitació els va enviar Cecilia Mangini, que aleshores treballava a l’AMT (2015), una empresa pública que estava presidida per Begoña Floria.

Moviliza.net va declinar participar en la licitació perquè va al·legar que no tenia capacitat per afrontar aquell contracte. Pel que fa a les altres dues, Isora i Idees i innovació S.L., van presentar dos projectes que eren pràcticament idèntics. De fet, la responsable d’aquesta última empresa, Rosó Marcellés, va admetre a Porta Enrere que havia estat Isora qui l’havia trucat perquè es presentés a la licitació d’AMT. «Isora ens va dir que es volia presentar a aquell contracte i que necessitava més opcions. Jo sabia que no havia de guanyar i ens vam presentar per fer-los un favor», va dir Marcellés en aquell article que es va publicar el 18 d’octubre de 2017. El responsable de Moviliza.net, Felipe Rodríguez, també va admetre a Porta Enrere que havia estat Isora qui li havia demanat que es presentés.

Isora, tal com havia fet INIPRO anys abans, es va presentar a un contracte amb la seguretat de guanyar-lo perquè n’havia eliminat la competència. Amb tot, com que no era un concurs obert, sinó un procediment negociat sense publicitat, les empreses no s’havien de presentar, sinó ser convidades per l’entitat contractant, en aquest cas, AMT. Com sabia Aparcaments a quines empreses havia de convidar? «No ho sé», va admetre el gerent d’AMT a Porta Enrere en aquell article del mes d’octubre de 2017.

La presidenta d’AMT, Begoña Floria, havia treballat per Isora anys abans. En la documentació que va consultar Porta Enrere en aquella investigació, Aparcaments no va poder acreditar les sessions de formació als treballadors i els que van voler parlar amb aquest mitjà van dir que no sabien res d’aquella empresa i d’aquella formació.

La Candidatura d’Unió Popular (CUP) va dur el cas a la Fiscalia. La investigació policial va acabar al jutjat, que va acabar declarant com a investigada Floria i el gerent d’AMT. A diferència d’INIPRO, no hi va haver acusacions particulars i el cas es va acabar arxivant.

La batalla política

Com en el cas del Coaching, l’única formació política que va decidir emprendre accions legals en el cas INIPRO va ser la CUP, que va presentar una denúncia a la Fiscalia tres mesos després que l’escàndol es fes públic.

El març de 2013, un membre del comitè d’empresa va posar sobre la taula les irregularitats del contracte d’INIPRO durant una sessió del Consell Rector de l’IMSST. Tres setmanes més tard, el Diari de Tarragona publicava el cas en portada i aleshores tot es va precipitar. En els correus electrònics que apareixen en la investigació, Cuadrado avisava la resta de ciberactivistes que el Diari publicaria alguna cosa sobre aquest contracte, i titllava el periodista que després signaria la notícia «del típic “capullo” que pensa que tots som uns corruptes».

El juliol, la CUP presentava la denúncia a la Fiscalia.

Hi va haver uns altres dos partits que estaven l’oposició —la CUP no va aconseguir representació al consistori en les eleccions de 2011— que van ser molt bel·ligerants a l’inici del cas però, de cop i volta, van desaparèixer d’aquesta batalla política. Eren Convergència i Unió (CiU), liderada per Victòria Forns, i el Partit Popular (PP), el líder del qual al consistori tarragoní era Alejandro Fernández, actual màxim dirigent d’aquesta formació a Catalunya i diputat al Parlament.

Dies després de la publicació del Diari, la presidenta del patronat de l’IMSST, Victòria Pelegrín, preguntava a la resta de membres del partit què havia de fer davant les peticions d’informació sobre INIPRO per part de l’oposició. La resposta de qui aleshores era primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda (i actual assessor d’Alcaldia de Rubén Viñuales), Pau Pérez, va ser prou significativa per entendre quin rol van jugar els partits en l’escàndol:

«Victòria, Antonio [Muñoz] no ha de fer res fins que l’alcalde parli amb Alejandro i garanteixi que atura la guerra. Si parlen dilluns pot ser dimarts [sic], però si no parlen, esperem. S’ha parlat amb vf  i va bé, però cal tancar aquest front».

El jutge interpreta aquest correu com la implicació de Josep Fèlix Ballesteros a l’hora d’amortir l’escàndol. El magistrat creu que l’Alejandro citat en el correu de Pau Pérez és Caballero, però aquest no havia iniciat cap «guerra», al contrari, formava part de la trama. Si es té en compte que Pelegrín diu en el seu correu electrònic que l’oposició ha demanat informació i que, si es fa hemeroteca, es pot comprovar com el PP i CiU van prendre la iniciativa a l’hora de demanar explicacions a l’equip de govern a l’inici del cas, l’Alejandro del correu de Pérez hauria de ser el líder del PP, Alejandro Fernández, mentre que «vf» podria correspondre a les inicials de Victòria Forns.

De fet, el president del comitè d’empresa de l’IMSST va declarar davant del jutge que, un cop es van posar en coneixement del Consell Rector les irregularitats de la contractació d’INIPRO, CiU i PP es van començar a interessar en el cas, «fent diferents actuacions» al respecte, però que l’estiu de 2013 «inexplicablement, “la cosa es va adormir”». Malgrat això, a finals de setembre, un regidor de CiU, Òscar Busquets, tornava a demanar informació sobre l’expedient d’INIPRO a l’IMSST.

En el correu de Pau Pérez, aquest feia una sèrie d’indicacions sobre com actuar de portes enfora, encarregant a Floria, Cuadrado i «A Mtz» [podria tractar-se d’Antonio Martínez, responsable de l’empresa Gestión 4 i que durant els mandats de Ballesteros va treballar sovint per a l’Ajuntament de Tarragona] la tasca de preparar l’estratègia i el calendari de com havia de respondre el partit. «La millor base de la línia argumental són les paraules de la Begoña […] No ens sortirem del guió», deia Pérez.

Durant la investigació, la Guàrdia Civil va indicar en els seus informes que els implicats es van dedicar, un cop les irregularitats van transcendir públicament, a crear un relat per tal d’ocultar els fets. Això va ser particularment evident en els treballadors d’INIPRO que, en les primeres declaracions davant la policia i el jutge no van explicar la veritat que després revelarien els correus electrònics arxivats en el disc dur del gerent de l’IMSST i en el compte d’email de Gustavo Cuadrado.

El PSC, responsable civil a títol lucratiu

La Fiscalia va decidir demanar penes de presó per a nou persones: Antonio Muñoz (exgerent de l’IMSST), Gustavo Cuadrado (excap de gabinet de Ballesteros), Josep Fèlix Ballesteros (exalcalde de Tarragona), Victòria Pelegrín (exregidora de l’Ajuntament i expresidenta del patronat de l’IMSST), Begoña Floria (extinent d’alcalde i portaveu del grup municipal socialista), Enriqueta Aznar (alehores responsable de la UTIC de l’IMSST), Alejandro Caballero (exsecretari d’Organització i Acció Electoral de les Joventuts Socialistes de Catalunya a les comarques tarragonines i secretari d’Expansió Territorial i Associacionisme del PSC de Tarragona), Enric Manel Miró (Itinere) i Josep Gallet (Gallet Consultors i Associats).

A més, la Fiscalia indicava que eren responsables civils a títol lucratiu els treballadors d’INIPRO en aquell contracte a l’IMSST: Cecilia Mangini, Juan Carlos Lozano, Vasile Baltaretu, Judith Cepero i Mario Burzuri. En la mateixa categoria que aquests exempleats, la Fiscalia també incloïa el PSC.

El ministeri fiscal fixava una indemnització provisional de 276.121,33 euros que s’havia de pagar a l’IMSST. Aquests diners els havien d’aportar tots els acusats i també els responsables a títol lucratiu de forma conjunta. Si finalment el tribunal considera després del judici —que encara no té data— els acusats innocents, els calés es tornaran. A l’hora de la veritat, va ser el PSC qui va pagar la indemnització, estalviant a la resta (com va demostrar en la investigació judicial, molts d’ells estaven vinculats al partit socialista) haver de posar un euro, amb una excepció: en casos així, la llei diu que s’ha d’aportar un 30% més del que fixa la indemnització com a garantia de pagament, és dir, en aquesta causa això serien uns 90.000 euros. Durant mesos, cap dels acusats ni dels reponsables a títol lucratiu va aportar aquesta quantitat extra, fins que l’advocat de l’Ajuntament de Tarragona —amb l’arribada d’ERC al govern municipal el consistori es va personar com acusació en la causa— va reclamar els diners que feien falta. Begoña Floria va decidir aportar com a garantia un pis a la ciutat de Tarragona.

Una de les primeres decisions de Rubén Viñuales com alcalde de Tarragona va ser retirar l’Ajuntament de Tarragona de la causa.