Aquest divendres 1 de novembre, el Diari de Tarragona publicava que el cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchon, haurà d’anar a judici pel cas Minerva. Segons el rotatiu tarragoní, l’Audiència Provincial ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació de Menchon que, d’aquesta manera s’haurà d’asseure al banc dels acusats arran d’un dels atemptats patrimonials més greus que ha patit el conjunt monumental romà de la ciutat, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000.

El cas va ser destapat per Porta Enrere en una sèrie d’articles que es van començar a publicar l’estiu 2021. En aquells reportatges, aquest mitjà explicava que durant unes obres d’instal·lació d’una bastida a la torre de Minerva de la muralla de Tarragona —el monument romà més gran que es conserva a tota la península Ibèrica, la primera fase de construcció del qual, torre inclosa, és del segle II aC—, els operaris van fixar l’estructura metàl·lica al monument, fent-hi tretze forats, un d’ells al bell mig del relleu escultòric de la deessa Minerva, considerat el més antic d’època romana fora de la península Itàlica.

El motiu de la instal·lació de la bastida era permetre l’accés a la torre a diferents tècnics per tal d’avaluar l’estat del monument i l’escultura per, posteriorment, redactar un projecte de conservació i restauració d’aquests elements. El fet és que durant el muntatge de l’estructura metàl·lica no hi havia cap tècnic municipal supervisant les obres, cosa que hauria impedit la destrossa. L’encarregat d’haver estat present en aquells treballs era el cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric, que no va fer acte d’aparició durant la instal·lació de la bastida. De fet, va ser Menchon qui es va adonar del desastre quan va anar al lloc dels fets un cop l’estructura ja s’havia muntat, just un dia abans que es presentessin els tècnics que havien de fer l’estudi de la torre i del relleu. Dos d’aquests especialistes van assegurar, un cop vist l’estat del monument, que els danys eren «irreversibles».

Malgrat la gravetat dels fets, Joan Menchon va intentar treure ferro a tot allò fent un informe que va indignar encara més la comunitat científica. Menchon va redactar un document en el qual calculava la quantitat de material de la torre i del relleu que s’havien malmès per culpa dels forats pels operaris, arribant a la conclusió que el volum total de la destrossa podia cabre en «una ampolla d’aigua» de 0,25 litres.

Aquell informe va provocar la reacció d’algunes de les figures més destacades de l’arqueologia de la ciutat, com ara el professor de la URV Ricardo Mar, que va ser un dels artífexs perquè el conjunt monumental de Tarraco aconseguís la distinció de Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000 —aleshores ell era el responsable tècnic de la gestió del patrimoni de la ciutat—. Mar va escriure un article al Diari de Tarragona dies després que Porta Enrere treiés a la llum la destrossa a la torre i, posteriorment, es mostraria encara més contundent contra l’actuació de Menchon en un episodi del pòdcast Nyaps Patrimonials que va ser recollit en un article de Porta Enrere l’agost de 2022 en el qual demanava el cessament de Menchon.

🧵1. En el tercer episodi de @nyapspatrimoni dedicat a la destrossa del relleu i de la Torre de Minerva, el professor de la @universitatURV Ricardo Mar demana la dimissió del cap tècnic de Patrimoni Històric, Joan Menchon, i fa una crida a @pauricoma perquè el destitueixi pic.twitter.com/B5wxJdt8Mj

— NyapsPatrimonials (@nyapspatrimoni) August 11, 2022

«No es pot minimitzar un fet així de greu. Això és com si jo ara digués que puc trencar cinc centímetres de l’estàtua del David de Miquel Àngel perquè, com que és molt poc volum en comparació a la resta de l’obra, doncs no és greu. Això és una bestiesa», deia a Porta Enrere l’aleshores regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo.

En els articles de Porta Enrere sobre el cas de la torre de Minerva s’explicava que Menchon havia adjudicat el contracte de la instal·lació de la bastida a una empresa, Foreseny, que ja havia treballat sovint amb el departament de Patrimoni Històric. Foreseny, però, no va presentar un projecte on especifiqués quina mena de bastida havia d’instal·lar —per tal de no malmetre un monument mil·lenari com la torre de Minerva s’havia d’haver muntat una estructura «autoestable», és a dir, que no necessités ser fixada a la paret—, un fet que sí que havia fet una de les altres empreses candidates, tot i que no va aconseguir el contracte.

Porta Enrere va publicar un article el juny de 2022 on s’explicava que Foreseny s’enduia pràcticament tots els contractes d’instal·lació de bastides que licitava el consistori (especialment de Patrimoni Històric), entre ells, el de l’amfiteatre romà. En aquell cas, el consistori va decidir pagar un lloguer per la instal·lació i manteniment d’una estructura per aguantar una part de les graderies de l’amfiteatre construïdes a mitjan segle passat. Aquelles graderies tenien problemes estructurals per culpa de les filtracions d’aigua i la falta de fonamentació i l’Ajuntament estava valorant si enderrocava aquella part del monument (de construcció contemporània) o no. Aquell contracte de lloguer es va anar prorrogant periòdicament fins que va arribar a costar a les arques públiques uns 200.000 euros. Foreseny havia guanyat el contracte per davant d’unes altres empreses que també havien presentat la seva oferta. Però quan Porta Enrere va contactar amb aquelles candidates, els seus responsables asseguraven no saber res d’aquell concurs per fer-se amb el contracte de l’amfiteatre tarragoní. De fet, alguna de les empreses ja no estava operativa en el moment que havia presentat l’oferta.

Finalment, la Fiscalia va decidir investigar el cas de Minerva, que va acabar al jutjat —el fiscal va demanar només una multa de 8.000 euros per a Menchon i el gerent de Foreseny tot i afirmar que els danys eren «incalculables»—, on finalment es va decidir obrir judici oral per a Menchon i els responsables de l’empresa.

L’Ajuntament exculpa Menchon a partir d’un informe fet per ell mateix

Segons el Diari de Tarragona, l’Audiència Provincial enviava Menchon a judici perquè desestimava el seu recurs d’apel·lació. En l’esmentat recurs, el cap tècnic de Patrimoni Històric al·legava que el jutge instructor no havia valorat un informe jurídic fet per l’oficiala major del consistori tarragoní en el qual se l’exculpava de qualsevol responsabilitat en la destrossa del monument romà. Però, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 25 de novembre de 2022, aquell informe de l’oficiala major estava fonamentat en un informe tècnic que havia estat redactat per, precisament, Joan Menchon. És a dir, no es tractava d’un informe tècnic independent que analitzés com s’havien produït els fets i intentés esbrinar si existia alguna responsabilitat, sinó que havia estat fet per la persona a la qual s’acusava d’haver comès, presumptament, la negligència de no haver supervisat les obres d’instal·lació de la bastida.

El regidor hi confia

Un cop s’ha sabut que Joan Menchon haurà d’anar a judici pel cas de la torre de Minerva, Porta Enrere s’ha posat en contacte amb el regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García Latorre (PSC), per conèixer el seu parer sobre la situació del cap tècnic de la regidoria que encapçala. Preguntat per aquest mitjà, García Latorre nega que s’hagi plantejat apartar Menchon del seu càrrec i assegura que confia plenament en ell: «El senyor Menchon ocupa una plaça de comissió de serveis i no se’l pot apartar encara que volguéssim, que no és el cas. Confio plenament en ell, al cent per cent, de la mateixa manera que amb la resta de tècnics del departament de Patrimoni Històric».

—Diu que no es pot rellevar el senyor Menchon de les seves funcions perquè ocupa una plaça de comissió de serveis que ha guanyat, però, si arribat el cas, en el judici se’l considera culpable, aleshores, què faria? — pregunta aquest periodista.

—Depèn de com sigui la sentència. Si la sentència l’inhabilita [per a la funció pública]…— respon García Latorre.

El regidor admet a Porta Enrere que no sap si l’Ajuntament està personat en la causa de Minerva i no ha volgut confirmar a aquest mitjà si ha parlat sobre tot aquest tema amb Joan Menchon.

El seu predecessor en el càrrec, Hermán Pinedo (ERC), també va ratificar a Menchon després que se sabés que el jutjat havia decidit declarar el cap tècnic de Patrimoni Històric com a investigat (imputat) en la causa ara fa dos anys i mig. «Existeix la presumpció d’innocència. No puc determinar si aquesta persona és responsable o no fins que no ho digui el jutge», va dir aleshores Pinedo, que va afirmar que estava «encantat» amb Menchon, però a qui va decidir apartar del cas de la torre de Minerva després de tots aquells fets.

La comissió de serveis

Com s’ha vist, García Latorre argumenta a aquest mitjà que no pot apartar Joan Menchon com a cap tècnic de Patrimoni Històric —en el cas que volgués fer-ho— perquè ocupa una plaça en comissió de serveis que s’ha guanyat per mèrits i que certifica «el departament de Recursos Humans». «Els polítics no podem fer fora un treballador públic, almenys ara, abans no sé com seria», diu.

Una comissió de serveis és, tal com la defineix el Decàleg d’aspectes clau en les comissions de serveis escrit per Isidre Estivill, subdirector general d’Ordenació Jurídica i d’Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Funció Pública, «una forma de provisió provisional dels llocs de treball, vacants o reservats, per un funcionari o funcionària que reuneix els requisits establerts a la relació de llocs de treball per a la seva ocupació, sempre que existeixin raons justificades d’urgència i inajornable necessitat».

Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 15 de febrer de 2017, Joan Menchon va començar a treballar a l’Ajuntament de Tarragona com a arqueòleg l’any 2006. Aquell any va aconseguir una plaça com a interí sense haver de passar cap procés de selecció, sinó que va ser triat directament mitjançant un decret municipal, tal com va informar el departament de Recursos Humans a Porta Enrere. Tres anys després, Menchon va aconseguir guanyar la plaça fixa d’arqueòleg en una convocatòria d’oferta pública en la qual César Pociña —fins fa poc assessor de Patrimoni Històric (ha dimitit)— va quedar en tercera posició. Aquell procés va ser decisiu perquè, anys més tard, Pociña presentés una demanda contra l’Ajuntament de Tarragona reclamant ocupar la plaça de l’arqueòloga municipal que havia quedat segona rere Menchon el 2009.

El 27 de juny de 2017, Joan Menchon va ser nomenat cap tècnic de Patrimoni Històric en comissió de serveis amb «caràcter extraordinari» mitjançant un decret de «la consellera delegada de Recursos Humans». Aquell nomenament es va fer «mentre no es tramita i resol el concurs per a la provisió d’aquest lloc de treball». La condició de cap tècnic de Patrimoni Històric de Joan Menchon es va renovar any rere any fins que el juny de 2019 es va ampliar aquesta comissió de serveis dos anys més, fins al juliol de 2021, «per tal de no interrompre el normal funcionament del servei». Aleshores es tornava a qualificar l’ampliació de l’esmentada comissió de serveis com a «extraordinària».

En la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública no consta que hi hagués cap convocatòria pública per a cobrir aquesta comissió de serveis, sinó que des del 2017 i fins al 2021 es va adjudicar directament a Joan Menchon. Segons el Decàleg escrit per Isidre Estivill, «la comissió de serveis ha de ser objecte de convocatòria pública perquè hi puguin participar tots els funcionaris que compleixin els requisits d’ocupació establerts». En el text d’Estivill se cita una sentència del Tribunal Suprem (juny de 2019) en què es reforça aquesta condició. De fet, quan la comissió de serveis de Menchon havia de finalitzar el 2021, l’Ajuntament sí que va fer un concurs públic en el qual es demanaven, com a requisits, que els candidats a la plaça fossin treballadors de l’Ajuntament dels subgrups A2 o A1 i tenir el títol de llicenciat en Història o grau en Arqueologia. Només s’hi va presentar Joan Menchon.

Aquella convocatòria de 2021 establia que la durada màxima de la comissió de serveis havia de ser dos anys. De fet, el Decàleg d’Estivill també ho estipula, dient que passat aquest termini sense que s’hagi proveït el lloc pel procediment ordinari, la comissió de serveis ha de restar sense efecte. En els informes d’adscripció de la comissió de serveis a Joan Menchon entre els anys 2017 i 2019 hi ha un apartat anomenat «Legislació» on el consistori feia constar l’article 185.1 del Reglament de personal al servei de les entitats locals, que diu: «La comissió de serveis té caràcter temporal i no pot durar més de dos anys». Aquesta referència legislativa no apareix en la convocatòria del consistori tarragoní de 2021.

En el Decàleg, Estivill afirma que «aquests terminis màxims de durada de les comissions de servei s’incompleixen en moltes ocasions amb l’objectiu que el funcionari o funcionària que l’ocupa provisionalment acumuli prou experiència per obtenir definitivament el lloc quan finalment es convoqui» i cita una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella la Manxa de gener de 2016.

Com s’ha vist, Menchon ha ocupat el càrrec de cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona en comissió de serveis des de l’any 2017.