L’espionatge a la tècnica municipal encarregada del contracte més gran de l’Ajuntament de Tarragona, el de la recollida de la brossa i la neteja viària, per valor de gairebé 234 milions d’euros, podria haver començat arran d’una reunió amb l’alcalde, Rubén Viñuales, el 29 de gener d’enguany. Així consta en la denúncia que la cap de Neteja Pública del consistori va fer a la Guàrdia Civil el 18 d’abril i en l’ampliació posterior que es troba al jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona.

En la documentació, la denunciant «sospita» que va ser aquell dia quan li van instal·lar el programa MSpy, un software que permet extreure dades i fer captures de so sense que el propietari de l’aparell se n’adoni. Segons s’explica a la denúncia, la cap de Neteja Pública, que va assistir a la reunió juntament amb dos tècnics més del seu departament, va haver de deixar el seu telèfon mòbil fora de la sala, convertint-se aquell en «l’únic dia que el va perdre de vista». La tècnica afirma que, un cop es va acabar la reunió, el seu terminal i el dels seus companys no estaven allà on els havien deixat, sinó que els va dur «de fora» un agent de la Guàrdia Urbana, que no era la mateixa persona que els havia recollit abans de la trobada amb Viñuales.

La denúncia judicial recull també un segon informe del pèrit que va detectar el programa espia al mòbil de la cap de Neteja Pública. El text diu que el pèrit va informar a la tècnica que el dia de la reunió hi havia «absència d’emissió de dades del seu telèfon mòbil», un fet que indicava que «havien estat esborrades de forma remota». Aquest esborrament de dades o «registres», tal com consta més precisament en l’informe pericial, és titllat «d’irregularitat en el funcionament normal de qualsevol terminal telefònic del tipus smartphone».

L’alcalde no vol mòbils

La reunió havia estat convocada per l’alcalde uns dies abans, just quan s’acabaven d’obrir els sobres del concurs per l’adjudicació del contracte de la brossa de la ciutat i en els quals es certificaria la victòria de l’empresa francesa GBI Paprec. De fet, la nit abans de la reunió, el Diari de Tarragona va publicar un article en el qual avançava la guanyadora del concurs.

La trobada d’aquell 29 de gener es va fer al despatx de l’alcalde i allí es van aplegar, com a mínim, la cap de Neteja Pública, dos tècnics d’aquest departament, la regidora Sonia Orts, Rubén Viñuales i una altra treballadora municipal. Abans d’iniciar-se la reunió, Viñuales va dir que es trobava incòmode per la presència dels telèfons mòbils dels presents. L’alcalde va demanar que tothom, inclòs ell mateix, deixés els aparells fora del despatx durant la sessió. Així es va fer. Segons algunes fonts, qui hauria recollit els telèfons dels assistents per dur-los fora de la sala hauria estat Pau Pérez, actual assessor de l’alcalde Rubén Viñuales i exregidor d’Hisenda del consistori durant l’etapa de Josep Fèlix Ballesteros com a batlle de la ciutat (2007-2019). Preguntat per Porta Enrere, Pérez assegura que no recorda aquella reunió i molt menys haver tret els mòbils de ningú del despatx del batlle: «Si hagués fet una cosa així, ho recordaria, però no em sona de res tot això».

Quan es va acabar la reunió, que va durar al voltant d’una hora, els assistents van anar a recollir els aparells, però aquests no estaven enlloc fora del despatx de l’alcalde. No va ser fins passats uns minuts que un altre home, que les fonts indiquen que podria ser un dels escortes de l’alcalde —i agent de la Guàrdia Urbana—, els va tornar als seus propietaris.

Porta Enrere ha demanat parlar amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, però des de l’Ajuntament s’ha indicat que el batlle no atendria aquest mitjà.

Tres mesos abans de conèixer l’espionatge

Aquella reunió del 29 de gener, en què la cap de Neteja Pública, Lídia Bartra, sospita —segons la denúncia— que li podrien haver punxat el telèfon, es va produir tres mesos abans d’una altra trobada on va sortir a la llum l’espionatge que aquesta tècnica municipal estava patint. Tal com va destapar Porta Enrere en un article del passat 18 de juny, el 25 de març hi va haver una reunió a l’Ajuntament de Tarragona per valorar si des del consistori s’havien d’emprendre accions legals contra el Diari per haver publicat un article — Una empresa sin experiencia fiscalizará el mayor contrato del Ayuntamiento de Tarragona—  que contindria, en opinió dels responsables municipals, una sèrie de «falsedats» i «difamacions» contra, precisament, la cap de Neteja Pública.

En un moment de la sessió, a la qual van assistir alguns dels més alts funcionaris i càrrecs polítics del consistori (la vicesecretària general, el cap de gabinet de l’alcalde, l’assessor de l’alcalde, la regidora Sonia Orts, etc.), una treballadora municipal va explicar, a instàncies del cap de Recursos Humans, que uns dies abans un periodista del Diari de Tarragona, autor de l’article que havia provocat aquella reunió del 25 de març, li havia ensenyat un dossier on hi havia una sèrie de fotografies on es veia la cap de Neteja Pública parlant amb tres persones diferents vinculades a l’Ajuntament o al sector dels residus. La treballadora va explicar que en el dossier també hi havia la transcripció de les converses d’aquelles reunions. Segons el seu relat, el periodista del Diari li havia dit que aquell dossier havia arribat al rotatiu tarragoní de forma anònima.

Les tres trobades de la cap de Neteja Pública que constaven en el dossier que tenia el Diari de Tarragona (amb el director de Recursos Humans de l’Ajuntament, amb un dels responsables de Fomento de Construcciones y Contratas i amb un antic executiu del món dels residus) es van produir després de la reunió del 29 de gener, que és quan la tècnica sospita que li van infectar el telèfon amb un programa espia.

A diferència d’aquella reunió de finals del gener, l’alcalde Rubén Viñuales no va fer treure els mòbils de la sala de reunions el 25 de març, tot i que en aquella sessió amb els més alts funcionaris i càrrecs polítics del consistori es van tractar temes tan greus com una possible demanda contra un mitjà de comunicació i, sobretot, l’espionatge a la màxima responsable tècnica del contracte més important de l’Ajuntament, el de la brossa.

El telèfon de Viñuales

«Faig una crida a respectar el curs legal del procediment judicial, que ha de permetre esclarir un fet molt greu com és el seguiment i les escoltes que presumptament es van fer a una funcionària municipal». L’Ajuntament de Tarragona difonia aquest missatge del batlle Rubén Viñuales hores després que Porta Enrere publiqués aquest dilluns que els Mossos d’Esquadra no havien trobat cap programa espia en el mòbil de l’alcalde.

Quan Porta Enrere va parlar amb Rubén Viñuales durant la preparació de l’article que es va publicar el 18 de juny, l’alcalde de Tarragona va avançar a aquest mitjà que ell també havia fet analitzar el seu mòbil i que, en una primera valoració, tot apuntava que també havia estat víctima d’un espionatge. El batlle admetia que calia una segona anàlisi del seu terminal per a confirmar aquest extrem i que, si aquesta ho certificava, aleshores l’Ajuntament presentaria una denúncia perquè s’havia de protegir «no només la figura de l’alcalde, sinó la de la institució». Fins aquell moment, el consistori no havia presentat cap denúncia tot i saber des del 25 de març que la cap de Neteja Pública havia estat espiada.

En l’informe que van fer els Mossos d’Esquadra i en el qual descartaven que el telèfon de Viñuales hagués estat infectat per cap programa espia, també constava l’informe d’un pèrit que havia analitzat el mòbil de l’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona el 10 d’abril. Aquella anàlisi també donava un resultat «negatiu», tot i que matisava que existia una «activitat sospitosa».

L’informe del pèrit que consta en l’informe dels Mossos té data de 30 de maig, però Viñuales no va presentar la denúncia a la policia catalana fins al 28 de juny, que és quan la Unitat Central d’Informàtica Forense i Noves Tecnologies de l’Àrea Central de Criminalística va començar a analitzar el terminal del batlle.

En aquella denúncia també consta una declaració del batlle, el qual descriu fil per randa allò que la treballadora municipal va explicar el 25 de març sobre l’espionatge a la cap de Neteja Pública, però aportant molts detalls, com els noms de les cafeteries on es van fer les fotografies, el format del dossier o fins i tot que en les transcripcions d’aquelles reunions, al text, de vegades es feia constar la paraula «inaudible», amb la qual cosa sembla evident que les transcripcions procedien d’arxius d’àudio. A la declaració no hi consta, però, que el batlle sabés l’existència de l’espionatge abans que aquella treballadora ho expliqués a la reunió, tal com va admetre Viñuales a Porta Enrere en l’article del 18 de juny. L’alcalde va dir a aquest mitjà que coneixia aquests fets perquè li havia explicat Gustavo Cuadrado, antic cap de gabinet de l’exbatlle Josep Fèlix Ballesteros i actual cap de gabinet de Viñuales a la Diputació de Tarragona (n’és vicepresident). De fet, Cuadrado també ho va admetre a Porta Enrere, assegurant que «una persona del Diari» li havia dit que havien rebut un expedient de procedència anònima sobre el contracte de la brossa. Fins i tot, Cuadrado va assegurar a Porta Enrere que l’alcalde li havia demanat «si podia esbrinar alguna cosa més d’aquest tema». I tot això abans de la reunió del 25 de març.

Una adjudicació que es troba als tribunals

Tota aquesta trama d’espionatge gira al voltant del concurs de licitació del contracte de la recollida de residus i neteja viària de Tarragona, que té un cost de 234 milions d’euros pels pròxims 10 anys. Aquest contracte, que no es licita des de l’any 2002 —el 2010 es va fer una pròrroga del mateix—, el va guanyar GBI Paprec, però els recursos presentats al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per les altres dues empreses que aspiraven a fer-se amb el contracte, Urbaser i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) —una empresa que fa més de seixanta anys que exerceix aquest servei de la recollida de brossa i neteja viària a la ciutat—, va canviar el panorama. FCC va fer unes al·legacions que van carregar contra la cap de Neteja Pública dient que existia una «enemistat manifesta» cap a Fomento i que la tècnica només volia perjudicar aquesta empresa. El seu recurs va ser desestimat. En canvi, els arguments que va presentar Urbaser sí que van ser admesos pel Tribunal que, d’aquesta manera, deixava fora de combat Paprec i convertia Urbaser en la guanyadora del concurs.

Vist això, l’Ajuntament va decidir adjudicar el contracte a Urbaser —una empresa que es troba en venda i que la seva divisió al Regne Unit va ser comprada fa poc per FCC—. Amb tot, el consistori va decidir que presentaria recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè no estava d’acord amb la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

La guanyadora inicial del concurs, GBI Paprec, també ha decidit recórrer al TSJC, al qual ha demanat mesures cautelars perquè no es produeixi l’adjudicació a Urbaser. Així, fins que el TSJC no es pronunciï, el servei el continuarà prestant FCC.

FOTO: Elena Gavaldà.