«El Panel Públic Assessor és un instrument per millorar la integració de la companyia amb l’entorn». Aquesta és la definició que la multinacional Dow Chemical fa en el seu lloc web d’aquest òrgan format per «un grup de ciutadans de professions, interessos i idees diverses que vivim a prop del polígon industrial químic de Tarragona i pensem que és possible conciliar el progrés econòmic de la ciutat amb una bona qualitat de vida». Segons aquest grup de ciutadans, «Dow Chemical ens ha donat l’oportunitat de conèixer millor la indústria química i expressar les nostres preocupacions i suggeriments a través d’una comunicació directa, bidireccional i sincera». Una d’aquestes preocupacions, però, va augmentar fa 14 anys.

El 30 de març del 2010, el Panel Públic Assessor (PPA) de Dow, que aleshores estava format pel cap de comunicació de l’empresa, Josep “Pitu” Boronat, la responsable de comunicació de La Caixa, Núria Velasco, la catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol, la col·laboradora del líder veïnal i impulsor de Mare Terra Fundació Mediterrània, Àngel Juárez, Tina Veiga, o qui actualment és el màxim responsable de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, entre d’altres, va celebrar una reunió. En aquella trobada, a més, es van convidar tres persones, una de les quals era el cap de servei de Protecció Civil a la demarcació de Tarragona, Manel Pardo, que posteriorment seria el director general de Protecció Civil a tota Catalunya i, encara més tard i fins fa tres anys, el màxim responsable de Bombers al país.

L’acta d’aquella reunió del PPA de Dow està dedicada gairebé íntegrament a les explicacions de Pardo sobre un accident en una altra empresa, ERCROS. El 22 de juliol de 2009, una fuita a la planta d’àcid nítric que aquesta indústria tenia al polígon Entrevies de Tarragona —la va vendre el 2013— va provocar un núvol de color ataronjat que va comportar l’activació del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) en fase d’emergència.

Protecció Civil va fer sonar les sirenes de la Canonja, l’antiga Universitat Laboral i el barri de Campclar, un fet que va provocar el confinament d’unes 25.000 persones. Aquell dia, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) va muntar en còlera per la decisió de Protecció Civil, tal com recollien diferents mitjans de comunicació. «S’ha creat una alarma innecessària a la població que s’hauria pogut estalviar si aquesta emergència s’hagués dirigit des de Tarragona, on tenim la sang més freda per l’experiència en aquesta mena d’incidents», deia el batlle tarragoní. Ballesteros, que dies després escriuria al conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Saura (ICV), per queixar-se d’aquesta circumstància, es referia al fet que Protecció Civil va activar les sirenes des de Barcelona. Allò que no va explicar l’alcalde tarragoní és que la seu central del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) a la capital catalana va haver d’intervenir perquè ell va fer tot el possible perquè les sirenes no sonessin. «Vaig trucar a Barcelona i vaig dir “aquí no ens deixen, activeu vosaltres”», va dir Manel Pardo aquell dia de l’accident d’ERCROS, tal com consta en l’acta del PPA de Dow.

El document mostra com l’aleshores cap de servei de Protecció Civil a Tarragona assegurava que s’havien rebut 13 trucades de diferents entitats minuts després de l’accident d’ERCROS i l’albirament del núvol ataronjat. Entre elles, empreses com Dow o Bic, o la subdelegació del Govern central a Tarragona, l’hospital Joan XXIII, la Guàrdia Urbana de Tarragona o l’antiga Universitat Laboral, entre altres. I més de 800 trucades de particulars. Però l’acta també deixa constància que Ballesteros, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté (PSC), o els Bombers, van trucar-li per tal que no activés les sirenes. «Vaig tenir una reunió amb Ballesteros i Sabaté aquell dia. No volien que sonessin les sirenes. De fet, en aquella trobada vaig haver de sentir molt la frase “les sirenes només s’han d’activar si hi ha morts”», diu Manel Pardo a Porta Enrere. «Qui ho deia això, Ballesteros o Sabaté?», pregunta aquest mitjà. «[Riu] Bé, diguem que ho vaig escoltar moltes vegades», respon telefònicament l’aleshores màxim responsable tècnic de Protecció Civil a Tarragona, evitant assenyalar l’autor d’aquella frase.

Finalment, Protecció Civil va fer sonar les alarmes 14 minuts després que Pardo prengués la decisió de fer-ho. «Vaig rebre crítiques per haver activat les sirenes massa tard, i era veritat, però no es va fer abans perquè l’oposició d’alguns càrrecs polítics m’ho va impedir», diu Pardo a Porta Enrere, que especifica que Xavier Sabaté era un dels que s’oposaven a fer-ho: «Els superiors de la meva superior, com ara el delegat del Govern de la Generalitat, no volien que s’activessin». L’altre era Ballesteros.

«Que jo recordi, aquella ha estat l’única vegada que van sonar les sirenes en un cas real», diu Pardo. De fet, en l’accident més greu en la història de la petroquímica de Tarragona —la més gran del sud d’Europa—, el d’IQOXE l’any 2020, les sirenes no van sonar. I aquell dia va haver-hi tres morts. Com en el cas d’ERCROS, alguns polítics, com l’alcalde de la Canonja —municipi on es troba IQOXE i que, per cert, es va retirar de la causa judicial— es van oposar a activar les sirenes, i això que en aquell moment, a diferència de l’any d’ERCROS, els ajuntaments podien activar-les directament.

Tal com s’explica en el llibre La gran explosió (Editorial Folch i Folch), Pardo, que aleshores era el director general de Bombers, va demanar l’activació de les sirenes quan l’accident d’IQOXE, però la cap de guàrdia d’Emergències li ho va impedir (pàgines 57 i 58).

El perill d’una fuita incontrolada

L’expedient de l’accident d’ERCROS de juliol de 2009, al qual ha tingut accés Porta Enrere, especifica que la fuita va ser de 150 kg de «vapors de procés», entre ells el diòxid de nitrogen (NO₂), un compost tòxic que inhalat en grans quantitats pot provocar edemes pulmonars i afectar el fetge, la melsa, el sistema circulatori o el sistema l’immunitari, tal com refereixen l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) o el Ministeri de la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Segons l’Agència per a les Substàncies Tòxiques i el Registre de Malalties dels Estats Units (ATSDR per les seves sigles en anglès), «respirar alts nivells d’òxids de nitrogen pot produir cremades, espasmes i dilatacions dels teixits a la gola i a les vies respiratòries superiors, reduint l’oxigenació dels teixits del cos i produint acumulació de líquid als pulmons i la mort». Minuts després de la fuita, ERCROS va notificar a Protecció Civil que havia emès «una mica de gas NO [monòxid de nitrogen]».

Segons la normativa estatal i europea, el llindar d’alerta per als òxids de nitrogen (entre els quals, el NO₂ i l’NO) és de 400 micrograms per metre cúbic (µg/mᶟ) en una hora. A més, el valor límit per a la protecció de la salut de les persones està fixat en 200 µg/mᶟ en una hora, una concentració d’aquest contaminant (NO₂) que no es pot superar més de 18 vegades en un any.

En un informe d’ERCROS que consta en l’expedient al qual ha tingut accés Porta Enrere a través d’una sol·licitud d’informació pública, la concentració de diòxid de nitrogen registrat al barri de Bonavista a través de la Xarxa de Prevenció i Vigilància de la Contaminació atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya (XVPVCA) va ser de 100 µg/mᶟ de mitjana en una hora i de fins a 180 µg/mᶟ en mitja hora. A Vila-seca, els valors van ser de 80 µg/mᶟ de mitjana en una hora i de 50 µg/mᶟ en mitja hora, mentre que a l’antiga Universitat Laboral es van assolir els 60 µg/mᶟ. En el document, l’empresa adjuntava uns càlculs on estimava que, si la fuga d’òxids de nitrogen que havia patit hagués estat «continua i constant» —va durar 10 minuts—, la concentració d’aquests gasos tòxics a Bonavista hauria arribat als 407 µg/mᶟ  (per sobre dels màxims legals en un període d’una hora). ERCROS assegurava que, amb aquestes dades, es podia afirmar que l’emissió de vapors nitrosos no havia suposat cap risc per a la salut de les persones ni per al medi ambient.

Però altres mesuraments demostrarien que la contaminació registrada en nuclis de població com el barri de Bonavista havien estat molt més grans que les dades que aportava ERCROS en el seu informe.

El jutjat demostra pics de contaminació molt elevats

Pocs mesos després de l’accident, l’aleshores departament d’Innovació, Universitat i Empresa (DIUE) i el de Medi Ambient van decidir arxivar els expedients que havien obert a ERCROS per aquella fuita. En canvi, el departament d’Interior no ho va fer i va imposar una sanció de 60.000 euros a l’empresa.

En la seva investigació, Interior havia demanat informació al DIUE sobre l’accident. Una de les qüestions plantejades era quin risc va suposar per a la població la fuita de NO₂. El departament d’Innovació, Universitat i Empresa va respondre a Interior que «no estava segur d’entendre ben bé el que ens demaneu», apuntant que «el concepte risc és una funció matemàtica que fa referència a una probabilitat que un determinat succés pugui ocórrer multiplicat per les seves conseqüències» i es limitava a dir que disposava d’un estudi facilitat per ERCROS on una empresa especialitzada feia una estimació del risc potencial. És a dir, l’avaluació del perill per a la població arran d’aquell accident del 22 de juliol estava feta per una empresa contractada per la indústria responsable del sinistre. El DIUE concloïa que, segons aquell estudi, la fuita que es va produir no havia de suposar cap afectació per al medi ambient o la salut de les persones.

Quatre dies més tard d’enviar les respostes a Interior, el DIUE decidia arxivar l’expedient obert a ERCROS. Interior, però, va imposar una sanció de 60.000 euros en una resolució el 8 de febrer de 2010 per la gestió que havia fet de l’accident. L’empresa va decidir anar als tribunals.

Tal com consta en la sentència 22/2013, del 16 de gener de 2013 del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona, ERCROS al·legava que la sanció del departament d’Interior només tenia l’objectiu de justificar la seva actuació durant l’accident (que l’empresa titllava sempre d’incident), en el sentit de l’activació de les sirenes i del confinament de la població. L’empresa assegurava que no havia donat cap informació inexacta a la Generalitat perquè els «vapors alliberats eren innocus» i, per reforçar el seu argumentari, feia constar que els departaments de Medi Ambient i d’Innovació, Universitat i Empresa havien arxivat els expedients que havien obert contra la companyia.

La jutgessa, però, va acabar desestimant la demanda d’ERCROS i donant la raó al departament d’Interior. En la sentència, la magistrada deia que «no hi ha dubte que els fets s’havien de qualificar d’accident» i que s’havien emès gasos tòxics com el monòxid de nitrogen (NO) i el diòxid de nitrogen (NO₂). Segons consta en la resolució judicial, entre les 12:11 h i les 12:24 h del 22 de juliol de 2009, el pic màxim de concentració de NO₂ a Bonavista va arribar als 1.075 µg/mᶟ. «Durant quatre minuts, els valors de NO₂ van ser superiors a 500 µg/mᶟ», diu la jutgessa, que remarca que es van sobrepassar en 135 µg/mᶟ els valors màxims que s’estableixen a l’Acute Exposure Guideline Levels (AEGL), que és l’índex que es fa servir per a valorar el dany immediat originat per l’alliberament de productes tòxics.

Segons l’Institut Nacional per la Seguretat i Salut Ocupacional dels Estats Units (NIOSH per les seves sigles en anglès), una agència federal que fa investigacions per a prevenir malalties i accidents dels treballadors, la concentració màxima de NO₂ a la qual pot estar exposat un treballador no ha de superar en cap moment els 1.800 µg/mᶟ. El punt de mesurament que la Xarxa de Prevenció i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica que la Generalitat de Catalunya té al barri de Bonavista i que va registrar pics de 1.075 µg/mᶟ es troba a més de 800 metres del que era la planta d’àcid nítric d’ERCROS. Tenint en compte la distància, és obvi que la concentració dins de les instal·lacions de l’empresa hauria estat molt més elevada del que es va registrar al barri tarragoní, tot i que en l’expedient consultat per aquest mitjà no consta cap dada de mesurament dins d’ERCROS.

Malgrat aquestes dades, l’Audiència Provincial de Tarragona va arxivar el procediment penal contra l’empresa perquè no va observar un delicte contra el medi ambient o contra la salut de les persones. La jutgessa del contenciós administratiu deia en la sentència que l’arxivament dels expedients dels departaments de Medi Ambient i d’Innovació, Universitat i Empresa, així com el procediment penal, «no serveixen per acreditar que no s’hagin comès infraccions per les quals s’ha sancionat a l’empresa en l’àmbit de la protecció civil», desestimant el recurs de l’empresa, que havia de pagar els 60.000 euros de multa.

Una «observació sorprenent»

A banda de les ingerències polítiques del dia de l’accident en relació amb l’activació de les sirenes, l’acta del PPA de Dow Chemical del 30 de març de 2010 destaca que Manel Pardo va fer «una observació encara més sorprenent» als assistents a la reunió. Aquesta «observació» estava relacionada amb l’emissió de contaminants per part de les indústries.

Així, segons consta en el document, l’autorització ambiental de la planta d’àcid nítric d’ERCROS que havia patit l’accident permetia l’empresa fer deu parades i deu arrencades de producció anuals. En aquelles aturades i arrencades, ERCROS tenia permís per fer emissions de fins a 300 kg de NO₂ cada vegada, és a dir, el doble de la fuita que es va produir el 22 de juliol de 2009 i que va provocar pics de contaminació de 1.075 µg/mᶟ al barri de Bonavista. L’acta esmentava quina era l’autorització ambiental que ho permetia (A20060038) i, fins i tot, assenyalava la pàgina on es podia trobar aquesta informació, la 35, en el punt 3.3.8.

Fragment de l’autorització ambiental A20060038 d’ERCROS on consta el permís per emetre els 300 kg en cada parada i arrencada de la planta.

«Si el 22 de juliol de 2009 es va produir una fuita de 150 kg de NO₂, és normal que l’empresa minimitzés la fuita donat que està autoritzada a emetre una quantitat molt més elevada d’aquest producte al llarg de l’any», diu l’acta del PPA de Dow.

En el document, Pardo assegurava que els detalls d’aquella autorització ambiental eren desconeguts pels responsables de Protecció Civil abans de l’accident i que, a més, els tècnics recomanaven fer les emissions autoritzades (300 kg en cada arrencada o parada de la planta) a la nit per «evitar alarmes entre la població». Sobre això últim, l’acta diu: «Recordem que aquest punt (emissions nocturnes de productes tòxics) és una de les acusacions que es reiteren amb més freqüència vers la indústria química, considerada “llegenda urbana”, esdevé a partir d’aquí una sospita fonamentada».

Contactat per Porta Enrere, Manel Pardo es ratifica en allò que va dir i que consta en l’acta del PPA de Dow. Qui va ser director general de Protecció Civil i de Bombers assegura que els tècnics que recomanaven fer les emissions de productes químics contaminants a les nits eren els de la Generalitat de Catalunya.

«En aquell moment vaig mirar moltes de les autoritzacions ambientals que tenien aquestes indústries químiques al Camp de Tarragona i, com en el cas d’ERCROS, Medi Ambient els permetia fer una sèrie d’emissions de contaminants l’any. Els tècnics de l’administració recomanaven fer-ho des de les vuit del vespre i fins a la matinada. Era un fet acceptat i permès», diu Pardo a aquest mitjà.

Un parell de mesos després d’aquella reunió del Panel Públic Assessor de Dow on Pardo va explicar les maniobres polítiques per no activar les sirenes i l’emissió de contaminants a les nits, el PPA es va tornar a reunir. Era el 3 de juny de 2010. L’acta d’aquella reunió comença dient que, com que alguns dels membres no havien pogut assistir en la trobada anterior, s’explicaria allò que va dir Manel Pardo. «Va reobrir la polèmica sobre la seguretat en la indústria química i sobre la gestió de les emergències», diu el document. La reacció dels assistents a la reunió del juny va ser «d’evident preocupació» en una trobada on hi havia el director de Dow Chemical a Tarragona, Anton Valero, que va dir que parlaria amb les autoritats responsables «per transmetre la percepció negativa» dels membres del PPA i la necessitat d’una millora en l’estratègia de la gestió de les emergències.

«El que ha de fer l’administració és controlar millor aquestes indústries. S’ha de trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i la protecció del medi ambient», diu Manel Pardo a Porta Enrere.

FOTO: Lloc on es trobava la planta d’àcid nítric d’ERCROS (Rafa Marrasé).