La tècnica encarregada del contracte més important que ha adjudicat la ciutat de Tarragona els últims 22 anys ha estat espiada. La treballadora de l’Ajuntament, cap de l’àrea de Neteja Pública que enguany ha adjudicat el servei del transport i recollida de residus i neteja viària pels pròxims deu anys i un import total de gairebé 234 milions d’euros, ha patit seguiments, escoltes i l’espionatge del seu telèfon mòbil els últims mesos, tal com han confirmat a Porta Enrere diferents fonts, entre elles l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. El cas, que el batlle qualifica de «molt greu», és investigat per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, una divisió d’aquest cos armat que està especialitzada en els delictes més greus.

El seguiment i l’espionatge a la tècnica municipal van sortir a la llum en una reunió a l’Ajuntament de Tarragona el 25 de març d’enguany. En aquella reunió, presidida per Rubén Viñuales i a la qual van assistir el seu cap de gabinet, José Luís Calderón, la regidora de Neteja, Sonia Orts, l’assessor de l’alcalde, Pau Pérez —exregidor d’Hisenda i mà dreta de l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros en el mandat d’aquest últim (2007-2019)—, el cap de Recursos Humans del consistori, Néstor Cañete, la vicesecretària general, Núria Pallarés, i quatre treballadors municipals més, es va convocar arran de la publicació d’un article al Diari de Tarragona el dia abans. En aquell article —Una empresa sin experiencia fiscalizará el mayor contrato del Ayuntamiento de TGN— s’apuntava que en el plec de clàusules tècniques de la licitació del contracte de la brossa s’obligava a les empreses que es volien presentar al concurs a proposar una companyia que subministrés un programari informàtic que controlés el servei que duria a terme la guanyadora. Segons aquell article, «la sorpresa» va ser que les quatre empreses que es van presentar (GBI Paprec, Urbaser, Fomento de Construcciones y Contratas i Valoriza) van triar la mateixa empresa subministradora del software, Aporta Cooperativa, una companyia que es va crear, segons el Diari, «només set anys abans». El rotatiu tarragoní explicava en aquell article que el responsable tècnic d’Aporta i la tècnica municipal encarregada del contracte de la brossa a Tarragona, Lídia Bartra, havien treballat plegats. Segons el Diari, l’Ajuntament negava cap vincle amb Aporta i el fet que les condicions dels plecs del concurs conduïssin les candidates a contractar aquella empresa en concret.

El motiu de la reunió a l’Ajuntament l’endemà d’aquell article era estudiar si s’havien d’emprendre accions legals contra el Diari perquè es considerava que s’havien publicat una sèrie de «falsedats» i «difamacions» contra la tècnica responsable del departament de Neteja Pública que només pretenien «erosionar l’adjudicació del contracte» —que en aquell moment ja havia guanyat la francesa Paprec, però que posteriorment va ser recorregut al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per dues de les altres candidates (FCC i Urbaser)—.

En un moment de la reunió, el cap de Recursos Humans es va dirigir a una de les treballadores municipals, preguntant-li si no havia de dir res. Després d’uns segons de silenci, aquella treballadora va prendre la paraula i, davant de tots els assistents, va explicar que el periodista, autor de l’article que havia provocat la reunió d’urgència d’aquell dilluns, s’havia reunit amb ella uns dies abans i li havia mostrat un sobre on hi havia fotografies de la tècnica municipal encarregada del contracte de la brossa. La cap del departament de Neteja Pública apareixia acompanyada d’una persona diferent en cada una de les instantànies en el que semblaven trobades en bars o cafeteries. En una de les fotografies, la tècnica estava amb el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona, Néstor Cañete, en una altra, amb un dels responsables de FCC, i en la tercera amb Rafel Sans (pare de la dirigent d’ERC Raquel Sans), una persona amb una llarga trajectòria en el sector dels residus i ara ja jubilat. A banda de les fotografies, la treballadora va dir que el periodista li va mostrar uns fulls escrits que configuraven un relat de com havia anat tota la licitació del contracte de la brossa i també les transcripcions de les converses de les trobades que havia mantingut la tècnica del departament de Neteja Pública amb aquelles tres persones. Segons la treballadora, el periodista li va dir que aquella documentació havia arribat al Diari de Tarragona de forma anònima.

Gustavo Cuadrado ho sabia

Després de l’explicació de la treballadora, l’alcalde Rubén Viñuales va admetre davant de tots els assistents que ell ja coneixia aquella informació perquè li havia dit el seu assessor a la Diputació, Gustavo Cuadrado —excap de gabinet d’alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros i, com l’exbatlle tarragoní, pendent de judici pel cas INIPRO—.

«El que em va dir Gustavo és que ell sabia que el Diari de Tarragona tenia informació sobre la funcionària en qüestió, però no em va explicar que hi havia un sobre amb fotografies, converses… Jo no coneixia aquells detalls ni la gravetat de la informació fins que me’n vaig assabentar en aquella reunió a l’Ajuntament», diu Viñuales a Porta Enrere.

L’alcalde assegura que desconeix com va arribar la informació a Cuadrado, a qui va demanar que intentés esbrinar més sobre aquell assumpte. «Una persona del Diari em va dir que havien rebut un sobre anònim amb un expedient sobre el contracte de la brossa. Des del Diari em deien que semblava una pràctica poc ètica. No em van precisar de què es tractava, ni tampoc vaig poder veure mai quina documentació hi havia», diu Gustavo Cuadrado a Porta Enrere. Aquest cap de gabinet de Viñuales a la Diputació de Tarragona assegura que quan es va assabentar d’aquella informació li va dir a l’alcalde de seguida, uns dies abans d’aquella reunió del 25 de març. «L’alcalde em va demanar si podia saber alguna cosa més d’aquest cas, però des del Diari no em van voler dir res més», diu Cuadrado.

Viñuales, advocat de professió, admet que aquests fets podrien ser constitutius «d’un delicte» però no vol assenyalar cap sospitós. «Jo no faré suposicions. Els culpables els ha de buscar el possible procediment judicial que hi hagi», diu el batlle tarragoní.

— L’Ajuntament té previst fer alguna acció legal un cop s’ha assabentat d’aquest espionatge a una tècnica municipal? — pregunta Porta Enrere.

— Nosaltres li hem ofert a la treballadora el nostre suport en tots els sentits. Si s’ha de denunciar, es denunciarà i si s’han de fer pericials, es faran — diu l’alcalde Viñuales.

El batlle admet que la tècnica sí que va presentar una denúncia a la Guàrdia Civil, però el consistori encara no ha fet aquest pas.

L’espionatge a la responsable del departament de Neteja Pública no s’ha limitat únicament a fer seguiments en persona —com demostren les fotografies que li van fer— sinó que el seu telèfon mòbil també va patir un atac informàtic amb un programa espia. No es tracta del Pegasus, sinó d’un altre, MSpy, que permet extreure dades i fer captures de so sense que el propietari del terminal se n’adoni, tal com consta en la investigació de la Guàrdia Civil.

Segons l’alcalde de Tarragona, quan la tècnica municipal va saber que l’estaven seguint —arran d’allò es va explicar en aquella reunió a l’Ajuntament el 25 de març d’enguany— va buscar un pèrit informàtic per esbrinar si el seu mòbil tenia un programa espia. El peritatge va confirmar la presència d’aquesta mena de software.

Viñuales diu a Porta Enrere que també va fer analitzar el seu telèfon i que, «en una primera valoració», tot apunta que també va ser víctima d’un espionatge. Amb tot, el batlle diu que cal una segona anàlisi del seu mòbil per a certificar-ho. «Si finalment es demostra que a mi també em van espiar, aleshores denunciarem el cas perquè hem de protegir no només la figura de l’alcalde, sinó la institució», diu.

El batlle assegura que també va avisar l’exregidor de Neteja de l’anterior legislatura (2019-2023), Jordi Fortuny (ERC), per tal que comprovés si el seu telèfon també havia estat espiat. Fortuny diu a Porta Enrere que va dur el mòbil a un dels millors especialistes en la matèria, que va concloure que el terminal no havia estat infectat amb cap programa espia.

Viñuales posa en alerta la seva escorta

«Durant el procés de licitació del contracte vaig demanar als meus escortes que estiguessin una mica més atents», reconeix l’alcalde a Porta Enrere. Segons Viñuales, l’espionatge a la tècnica li va fer pensar que «al final, no saps fins a on pot arribar aquesta gent» i que era necessari ser «previngut». L’alcalde no explica, però, si la cap de Neteja Pública ha rebut alguna mena de protecció per part de l’Ajuntament. El batlle assegura que no ha parlat amb la Guàrdia Urbana d’aquest tema, ni tampoc amb les empreses que es van presentar al concurs.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb la tècnica municipal però aquesta no ha volgut fer cap declaració sobre aquest cas ni sobre el contracte de la brossa.

«Això sembla una pel·lícula d’espies dolenta. Hi ha gravacions originals en àudio [l’alcalde després rectifica i diu que no n’hi ha] i transcripcions. Ens assabentem per tercers que això existeix. Ens sembla d’una gravetat extrema perquè és un espionatge a una funcionària, que és una de les responsables del plec del contracte més gran de l’Ajuntament», diu l’alcalde, que assegura que va parlar amb el Diari de Tarragona sobre aquest tema: «Al Diari són conscients que tot això és molt greu. Pel que sé, no han fet cap mena d’ús d’aquella informació».

Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb el Diari de Tarragona per conèixer la seva versió dels fets però en el moment de publicar aquest article encara no havia obtingut resposta.

FCC carrega contra la tècnica en un recurs

El 29 de gener d’enguany, l’Ajuntament de Tarragona anunciava oficialment l’empresa guanyadora del contracte del servei del transport i recollida de residus, neteja viària, platges i solars. Es tractava de l’empresa francesa Paprec, que seria l’encarregada de fer el servei els pròxims 10 anys per un import total de gairebé 234 milions d’euros. Paprec trencava així amb el monopoli de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que ha estat fent aquest servei a la ciutat de Tarragona durant més de 60 anys de forma ininterrompuda. De fet, l’última adjudicació que va guanyar FCC va ser l’any 2002, amb Joan Miquel Nadal (CiU) a l’alcaldia. L’actual contracte es remunta al 2010, quan l’equip de govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros va decidir aleshores prorrogar una dècada més aquella adjudicació feta a principis del segle XXI.

Pel que fa a l’adjudicació actual, el Consell Plenari del consistori tarragoní la va aprovar el passat 15 de març (18 vots a favor, 3 en contra i 6 abstencions), oficialitzant a Paprec com a pròxima empresa que havia de prestar el servei de recollida de residus i neteja viària. Aquest procés no ha estat, però, un camí de roses.

Quan es va saber que l’Ajuntament —aleshores amb el republicà Pau Ricomà al capdavant— havia decidit licitar un nou contracte es van produir tota mena d’incidents, com la irrupció del comitè d’empresa dels treballadors de la brossa en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona el 28 d’abril de 2023. Aleshores, el president del comitè, Ángel Martín de Sande, va amenaçar l’alcalde Pau Ricomà en aquell ple pel fet de tirar endavant amb la licitació del contracte. «Això no quedarà així. Tranquil, que ja ens veurem», va dir mentre abandonava la sala. L’aleshores regidor en el govern, Jordi Fortuny, va dir després de les amenaces de De Sande que «fa fàstic que un sindicat no defensi els seus treballadors». Fortuny feia referència, segons recollia el Diari de Tarragona, al fet que des de 2013, l’Ajuntament havia incrementat un 25% l’import que pagava a l’empresa que feia el servei, FCC, però aquesta companyia només havia repercutit un 14% als treballadors, dels quals, un 7% els últims anys. «A qui defensa [De Sande]? És vergonyós», deia Fortuny en relació amb el paper de De Sande com a president del comitè.

Aquell incident durant el plenari va arribar després d’una convocatòria de vaga per parts dels treballadors del servei de recollida de residus i de la neteja viària (que posteriorment van desconvocar) i que estava programada pels dies de Setmana Santa de l’any passat.

Cal recordar que mesos abans de l’inici de la campanya electoral, va sortir a la llum un àudio de Martín de Sande en el qual demanava el vot per Rubén Viñuales, a qui considerava «un dels nostres». Aquella petició de vot de l’aleshores president del comitè d’empresa —ho va deixar de ser el passat mes de gener, després dècades de ser-ne el màxim responsable— es va fer en el context d’una reunió entre gran part dels treballadors i Viñuales després que el primer intent de licitació del contracte quedés deserta. En aquell àudio, De Sande titllava l’aleshores alcalde Ricomà i el regidor Fortuny d’incompetents, assegurant que «desemmascararia la seva farsa».

Recentment, després de l’adjudicació del contracte a l’empresa Paprec, dues de les altres candidates a fer-se amb el contracte, Urbaser i FCC, han decidit recórrer al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. La primera que ho va fer va ser Fomento. En el seu escrit, FCC carregava contra la responsable del departament de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona. Segons consta a la resolució 213/2024 de 30 de maig de Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, FCC assegurava que la seva oferta no s’havia valorat correctament per «l’enemistat manifesta» de la treballadora municipal, que havia tingut «la clara finalitat de perjudicar i penalitzar l’oferta de FCC per tal que no resultés adjudicatària». Fomento demanava la nul·litat de l’adjudicació i de tot el procediment de licitació per «concurrència de múltiples errors i arbitrarietats que han sobrepassat la discrecionalitat tècnica en la valoració de les ofertes mitjançant judici de valor». A més, aquesta empresa sol·licitava que «s’ordenés a l’Ajuntament» que en la nova licitació «la tècnica municipal no intervingui ni en l’elaboració dels plecs ni en la valoració de les ofertes».

Segons Fomento, algunes decisions de la funcionària «posaven en dubte la falta d’imparcialitat i objectivitat de la tècnica» i deia, tal com recull la resolució del tribunal, que «la falta de neutralitat en la seva actuació ha tingut una influència cabdal i decisiva en aquest procediment de licitació».

Malgrat els arguments de FCC contra la tècnica de l’Ajuntament de Tarragona, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va concloure que aquesta empresa «no havia acreditat degudament l’arbitrarietat i discriminació que retreu en la valoració de la seva oferta». Segons el tribunal, correspon a qui al·lega la causa «d’enemistat manifesta» acreditar la seva existència, un fet que la resolució conclou que no s’ha fet prou. Finalment, va desestimar el recurs de Fomento.

L’altra empresa que va recórrer, Urbaser, va tenir més sort. En el seu escrit, aquesta empresa assegurava que Paprec havia «introduït variants no permeses al plec de clàusules», tal com va publicar el Diari de Tarragona el passat 7 de juny. Urbaser demanava l’exclusió de Paprec del concurs, un fet que el tribunal li va concedir. D’aquesta manera, Urbaser passava a guanyar el contracte perquè havia quedat en segona posició, per davant de FCC.

Els últims mesos, la premsa especialitzada en el sector dels negocis ha publicat que Urbaser està en venda. El propietari d’aquesta empresa de gestió de residus, Platinum (un fons de capital d’inversió), vol desfer-se d’Urbaser per uns 6.000 milions d’euros.

Fa només una setmana, FCC va comprar la divisió d’Urbaser al Regne Unit per 464 milions d’euros.