Hi ha uns instants de silenci a la sala. A l’escenari, decorat com si fos un tribunal, apareix un home vestit amb un abric marró que camina de genolls. El públic esclata a riure. El personatge, que mostra una gran seguretat en ell mateix quan parla, es presenta: es diu Eloi Infern i és, segons explica, director de Tornavís Teatre, membre actiu del Ball de Dames i Vells, director del grup escolar Vis de Vanadi, director dels Pastorets de Nadal de la companyia La Golfa, coordinador del cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona i director d’espectacles de PortAventura.

— Aquí tinc una carta que diu que ja no sou director de la companyia La Golfa — diu qui fa el personatge de jutge.

— Com?

— Miri, textualment: «Per evitar les seves constants actituds masclistes contra les actrius de la companyia preferim que no dirigeixi els Pastorets de Nadal de la Golfa» — li replica el magistrat.

— Jo? Actituds masclistes?

Rere la sorpresa inicial, Eloi Infern torna a recitar el seu currículum, aquest cop sense incloure la companyia La Golfa, però aleshores, qui interpreta el personatge d’agent de la Guàrdia Civil, diu:

— Tinc una carta de Vis de Vanadi on posa que us conviden amablement a abandonar el càrrec de director de teatre a causa de les vostres constants actituds masclistes i per incomodar les actrius de l’institut.

La situació es repeteix per cada entitat de les quals Infern ha presumit de ser-ne el director. Acaba somicant en veure que ho ha perdut tot per, tot seguit, treure pit perquè encara és director d’espectacles de PortAventura i deixant clar que, en tot cas, ha estat ell qui ha marxat de cadascun d’aquests llocs i no que l’hagin fet fora.

Aquesta representació teatral va formar part del Judici al rei Carnestoltes —que organitza la Colla la Bóta— celebrada el 12 de febrer d’enguany. El seu responsable artístic i qui interpretava el personatge d’Eloi Infern és Jorge Pérez, que admet a Porta Enrere que es va «limitar a explicar els fets que ell coneixia sense fer cap judici de valor».

La peça teatral, però, no va agradar a tothom. Pérez assegura que va rebre felicitacions, però també «incomoditats i males cares» i que, fins i tot, la presidència de la Colla la Bóta li va transmetre que «persones de l’Ajuntament li havien dit que la representació havia estat de mal gust». Amb tot, el vídeo de l’actuació de Pérez fent d’Eloi Infern va córrer com la pólvora escampant un secret a veus entre la comunitat teatral i cultural de la ciutat de Tarragona.

El personatge que interpretava Jorge Pérez està inspirat, com ell reconeix, en Eloi Isern, una persona molt coneguda en l’àmbit de la interpretació a la ciutat i que, com s’explica en la peça teatral, formava part d’un munt d’entitats de Tarragona vinculades al món del teatre. També en un institut de secundària, el Martí i Franquès, un dels més grans i antics de tota Catalunya, i on Isern era el director i un dels professors d’un cicle formatiu de grau superior (CFGS) amb titulació pròpia de la Generalitat de Catalunya creat recentment (curs 2021-2022).

Isern, però, no ha format part de la plantilla del cicle aquest curs. Segons el director del centre, Jordi Satorra, l’aleshores cap de departament del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral va marxar adduint «temes personals». «Em va dir que no donava l’abast en tot el que feia i que volia plegar», diu.

Quan Isern va comunicar al director del Martí i Franquès que no continuava —a finals del mes d’agost de l’any passat—, el centre era conscient d’una problemàtica relacionada amb aquest professor de teatre. N’era tan conscient que, fins i tot, havia estat la seu d’una reunió amb la resta de professors del cicle i entitats teatrals externes on es van explicar fets que, posteriorment, Satorra qualificaria de «greus, execrables i delictius».

El detonant

La reunió es va celebrar el 7 d’agost de 2023. A la mateixa hi van assistir professors del cicle formatiu de grau superior, el director de l’institut, un membre de la Sala Trono —de la qual Isern n’havia estat el gerent durant uns vuit anys— i membres de Tornavís Teatre.

Tornavís és una companyia que va sorgir ara fa uns quinze anys com a evolució de Vis de Vanadi, el grup de teatre de l’Institut Martí i Franquès. Alguns d’aquells alumnes que formaven part de Vis de Vanadi van decidir crear, un cop van acabar la seva etapa d’estudiants d’institut, una companyia de la qual Eloi Isern en va ser un dels primers integrants.

Quan es va celebrar aquella reunió al Martí i Franquès, Tornavís Teatre ja havia fet fora Eloi Isern. Va ser el 27 de juliol d’aquell any. Segons explica aquesta companyia teatral a Porta Enrere, els problemes amb Isern van començar la temporada 2020-2021 amb l’estrena d’una obra anomenada La grada, que tractava temes de gènere. Isern interpretava un personatge molt masclista, els comportaments del qual, expliquen des de Tornavís, els va dur fora de l’escenari, com ara vexacions en forma de comentaris contra el físic d’actrius que ell justificava com a «bromes» i, fins i tot, un intent d’agressió sexual en un context d’una nit de festa. Una altra de les membres de la companyia va explicar als seus companys que s’havia sentit assetjada per Isern quan ambdós formaven part de Vis de Vanadi, tenint ella 13 o 14 anys i sent ell el seu monitor.

Un cop van fer fora Isern, la companyia va decidir avisar les altres entitats on aquest formava part, entre elles, l’Institut Martí i Franquès.

Els professors activen l’alarma

«Quan expliquem tot allò a la reunió, ningú se sorprèn», diuen des de Tornavís Teatre. Segons aquesta companyia teatral, en aquella reunió, el director del centre, Jordi Satorra, va explicar que el març d’aquell any havia convocat l’Eloi Isern al seu despatx perquè aquest havia parlat de forma inadequada a una alumna —amb comentaris de caràcter sexual—.

«El director ens va dir que consultaria els serveis jurídics per veure si podia fer-lo fora o demanar la seva dimissió», expliquen des de Tornavís. Però quan Porta Enrere va parlar per primera vegada amb el director Jordi Satorra el 5 de febrer d’enguany (sis mesos després d’aquella reunió de l’agost de 2023), aquest va voler deixar clar que ell «no havia acomiadat» Eloi Isern i tampoc «l’havia convidat a marxar de l’institut». Malgrat les afirmacions del director, la resta de professors del cicle de teatre no ho tenen tan clar: «Mai ens ha acabat de quedar clar si l’havien fet fora, estava de baixa o s’havia agafat una excedència. El fet és que aquest curs ja no hi és».

En tot cas, el director del Martí i Franquès va assegurar repetidament a Porta Enrere que només havia sentit «rumors» i «comentaris» de coses que potser haurien passat fora del centre, sense esmentar aquella reunió. «La gent comenta i comenta, però jo, amb això no puc fer res, perquè no tinc una denúncia sobre la taula i no he rebut cap queixa formal de cap alumne, pare o docent», va dir aleshores a aquest mitjà en una trobada al seu despatx.

Però sí que hi havia queixes formals. El mes de desembre de 2022, un dels membres de l’equip docent del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral va escriure un correu electrònic a Eloi Isern (el director d’aquell cicle) per dir-li que havia rebut queixes dels alumnes, que asseguraven que hi havia massa «amiguisme» d’Isern amb ells i que s’havien de marcar més els límits entre professor i alumne. Isern va respondre aquell correu electrònic dues setmanes més tard dient que així ho faria, que marcaria distàncies amb els estudiants.

Però els problemes van continuar. Mesos després, els alumnes van tornar a queixar-se en el marc d’una tutoria. Es tractava de comentaris i insinuacions de caràcter sexual. Un dels professors també explica que Isern «s’extralimitava en algun exercici, situant-se massa a prop dels alumnes, fregant el seu cos amb el dels estudiants quan l’exercici no ho requeria en absolut». L’equip docent, que tenia ben present el cas de l’Institut del Teatre de Barcelona i altres similars, va voler tallar de soca-rel aquell comportament que considerava del tot inadequat entre un professor i els seus alumnes. Els docents es van reunir amb Isern, que va treure ferro a tot allò que li van comentar els seus companys. «Aquella actitud ens va fer por», diu un dels professors a Porta Enrere.

L’equip docent va parlar amb el director Jordi Satorra, fent-li saber la situació i demanant la seva intervenció tot «activant el protocol pertinent». El responsable del centre va dir que parlaria amb Isern i que li exigiria que demanés disculpes als alumnes. «Quan vam preguntar als estudiants si havien rebut les disculpes de l’Eloi, aquests ens van dir que sí, però que havia estat “d’aquella manera”», diu un dels professors a aquest mitjà.

La situació va mantenir-se en un estat de calma tensa durant els mesos següents que precipitaven el final de curs, amb els professors «atents» a qualsevol incident. Aquest va ser l’ambient fins a la reunió del 7 d’agost. «Vist el que explicaven des de les altres entitats, ens vam adonar que aquella manera de fer de l’Eloi era habitual, el seu modus operandi, no només al cicle, sinó a altres llocs», afirma un dels professors a Porta Enrere.

L’equip docent va decidir plantar-se i demanar a la direcció del centre l’acomiadament d’Isern. «El director ens va dir que no podia fer-lo fora, que necessitava una denúncia», explica un dels professors. Va ser aleshores quan van presentar un ultimàtum per escrit.

L’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, un dels centres de secundària més grans de tota Catalunya.

El director intenta amagar l’escàndol

El 10 d’agost, l’equip docent del cicle formatiu de grau superior (CFGS) en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Martí i Franquès va enviar una carta signada per tots els professors al director del centre on demanaven que s’apartés l’Eloi Isern de totes les seves tasques i que es vetés la seva presència en qualsevol activitat de l’Institut Martí i Franquès. «Volem que Tarragona sigui un referent en la bona praxi a l’hora de combatre aquestes males pràctiques», deia la carta, que també feia constar que sovint la «mala praxi» de l’Eloi es feia en presència de menors d’edat —en referència a aquest comportament en altres entitats, com Vis de Vanadi—. L’equip docent assegurava que si no s’apartava a l’Eloi Isern, la resta de professors del cicle no començaria el nou curs (2023-2024), previst pel 12 de setembre.

En el correu on s’adjuntava la carta, els docents li deien al director del Martí i Franquès que enviaven aquell escrit perquè Satorra «pogués fer pressió a Ensenyament». De fet, en la carta, els professors demanaven que «la direcció del centre i el departament d’Ensenyament tinguin una posició clara respecte a l’Eloi».

«Jo no sabia res d’aquest cas. A nosaltres no se’ns va comunicar res», diu el delegat territorial del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Joan Manel Audí, a Porta Enrere. Audí admet que minuts abans de parlar amb Porta Enrere (el 7 de juny d’enguany, és a dir, deu mesos després de la marxa d’Isern) va trucar a Jordi Satorra per saber què passava arran de la petició d’entrevista d’aquest mitjà. «El director em diu que no li ha arribat mai cap denúncia ni ha tingut mai cap queixa formal», diu Audí.

— Una carta on tot el professorat del cicle amenaça amb no començar el curs si no es fa fora el cap de departament es pot considerar una queixa formal? — pregunta aquest periodista.

— Home, una queixa de tot el claustre… però jo no tinc constància d’això — respon Audí.

El director del Martí i Franquès, per tant, no va comunicar a la delegació del departament d’Educació aquest fet, tot i que els professors li van dir que feien aquella carta perquè ell, Satorra, pogués pressionar el departament a l’hora d’apartar Isern.

— Vostè va informar Educació sobre aquest cas? — Pregunta aquest periodista.

— No — respon Satorra.

— Va fer un informe de tot el que va passar amb Isern el curs passat per deixar-ne constància?

— No, però tinc apunts per si algun dia algú em demana alguna cosa.

A banda de la carta, les reunions i els correus amb l’equip docent del cicle de teatre, hi va haver una altra professora de l’institut que es va reunir amb Satorra per fer-li saber el cas de l’Eloi Isern. Es tracta de la professora que fa d’enllaç entre Vis de Vanadi i el centre. Vis de Vanadi és el grup de teatre del Martí i Franquès i aviat farà quaranta anys de la seva creació. Els integrants d’aquest grup teatral són els alumnes que estudien a l’institut. «A finals de juliol [de 2023], una professora de teatre de Vis de Vanadi, que també forma part de Tornavís, em va venir a veure i em va explicar el cas de l’Eloi Isern. Allò em va sorprendre perquè l’Eloi havia estat alumne del centre i feia molts anys que estava al capdavant de Vis de Vanadi i mai havia rebut cap queixa d’aquesta mena. Amb tot, el que em va explicar aquella professora em va semblar prou important per a posar-ho en coneixement del meu superior, el director del centre, i més si tenim en compte que a Vis de Vanadi tots són menors», diu aquesta mestra d’enllaç a Porta Enrere.

Quan aquest mitjà va preguntar per primera vegada al director del Martí i Franquès pel cas de l’Eloi Isern el 5 de febrer d’enguany, aquest no va esmentar ni una sola vegada les queixes dels docents del cicle —ni molt menys la carta en forma d’ultimàtum—, dels alumnes i tampoc la comunicació que va rebre de la professora d’enllaç, ans al contrari, va negar que hagués rebut cap mena de queixa «d’alumnes, pares o docents». Preguntat ara (6 de juny, el dia que Porta Enrere hi va parlar per segona vegada) per si allò que vol fer és amagar aquest cas a l’opinió pública, el director ho nega, argumentant que ell només disposava de rumors i de comentaris que afectaven entitats i gent de fora del centre i que quan va tenir nova informació —la reunió del 7 d’agost que no vol esmentar, tot fent servir l’eufemisme «em van arribar altres comentaris de fonts no concretades»— va voler actuar, però la dimissió d’Isern —«per motius personals»— li ho va impedir.

— I quan, segons vostè, Eloi Isern li va presentar la dimissió, vostè no li va preguntar per tot allò que li van dir els altres docents del cicle i les entitats teatrals en la reunió del 7 d’agost? — pregunta Porta Enrere.

— Sí, i ell em va dir que allò no era així — diu Satorra.

— I si no hagués dimitit, aleshores, què hauria fet vostè?

— No ho sé. Suposo que ho hauria investigat perquè hi havia una sèrie d’informacions múltiples i inconnexes que s’haurien d’haver aclarit, perquè eren greus. Jo, com a director, no vull que ningú pateixi, tampoc el mateix Eloi si al final tot allò que es va dir no és cert.

— No s’hauria d’haver investigat igualment encara que ell decidís plegar?

— Ell va marxar i ningú m’ha preguntat mai més sobre aquest tema. Hi ha gent que em va dir que es posarien denúncies, però això, que jo sàpiga, no s’ha fet. Aquelles persones que van parlar amb mi al seu moment no m’han dit mai més res… En un cas així, hi ha una sèrie de drets laborals i de presumpció d’innocència.

En la resposta al correu enviat per l’equip docent del cicle de teatre que tenia com a document adjunt la carta signada per tots els professors, Jordi Satorra assegurava «compartir» la preocupació dels mestres i admetia que si es demostraven els fets que s’havien explicat en la reunió del 7 d’agost, aquests serien «execrables» i, fins i tot, «delictius». El director del Martí i Franquès nega a Porta Enrere que l’equip docent del cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral fes cap ultimàtum —malgrat que la carta, a la qual ha pogut accedir aquest mitjà, és molt clara en aquest punt—, assegurant que els mestres van mostrar només la seva incomoditat amb la situació. «Si ningú se’m planta i em diu que hi ha això i això i que cal actuar, doncs jo al final no puc fer res», diu Satorra, que, però, torna a qualificar les informacions que va rebre aleshores de «greus», admetent que tot el que es va explicar en aquella reunió el va posar en «màxima alerta».

Com s’ha vist, el director del Martí i Franquès no va fer cap investigació per conèixer la veritat de tot allò, per demostrar aquells fets, perquè, segons ell, el cap de departament del cicle, Eloi Isern, havia decidit plegar: «Com que el docent va marxar i ningú m’ha dit mai més res, a efectes nostres [l’institut] no hi ha res més».

El delegat d’Educació a Tarragona, Joan Manel Audí, que, tal com admet a Porta Enrere, s’ha assabentat del cas el 7 de juny arran de la petició d’entrevista d’aquest mitjà, treu ferro a les informacions sobre el cas Eloi Isern: «Diuen, diuen. Diuen què? Algú ha presentat una denúncia sobre aquest docent? Tu no pots acusar a ningú sense cap mena de prova».

— Vostè pensa fer un seguiment de tot això que ha passat? — Pregunta aquest mitjà.

— «Mira el seguiment que estic fent que, fins i tot, he trucat al director. Entre tots els problemes que he tingut avui he fet un forat per trucar-lo perquè em pensava que no fos un problema d’abusos sexuals» — diu Audí.

El representat territorial d’Educació remarca la pressió que tenen tots els centres educatius a Tarragona i a la resta de Catalunya, però troba molt aclaridora l’actitud d’Eloi Isern al final d’aquest cas: «He trobat significatiu que en el moment que el director va decidir anar a parlar amb ell, l’home [Eloi Isern] va marxar».

Fora de totes les entitats

A banda de Tornavís Teatre, que el va fer fora, i de l’Institut Martí i Franquès d’on era, com s’ha vist, el cap de departament del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral i director de Vis de Vanadi, Eloi Isern formava part d’un grapat de les principals entitats teatrals de la ciutat de Tarragona. Una d’elles era la companyia La Golfa.

«El vam fer fora per un acte de companyonia amb Tornavís Teatre», diu una membre de la junta directiva de La Golfa, que explica que des d’aquesta companyia «no vam dubtar» a l’hora de prendre aquella decisió perquè alguns membres de Tornavís també formen part de La Golfa. Segons la directiva d’aquesta última companyia teatral, el fet que a La Golfa hi hagi menors que també formen part de Vis de Vanadi, els va ajudar a prendre una decisió per tal de protegir-los de possibles comportaments inadequats d’Eloi Isern.

«A Vis de Vanadi, que és una extraescolar del Martí i Franquès i on hi ha una relació més pròxima entre professor i alumne, l’Eloi feia comentaris sobre els cossos de les actrius adolescents, sobre si tenien els pits grossos o els hi havien crescut, per exemple. D’entrada, podria semblar que, en aquest context de col·legues entre tots els membres de Vis de Vanadi, aquests eren comentaris innocents, però no era així. Aquells comentaris eren línies vermelles que no es podien creuar perquè ja estàvem detectant un risc potencial», diu una professora de Vis de Vanadi, que matisa: «Era allò de “no està passant res, però t’estàs passant”».

Segons aquesta professora, quan la mestra d’enllaç entre el Martí i Franquès i Vis de Vanadi va parlar amb el director Jordi Satorra, ambdós van decidir apartar Eloi Isern d’aquest grup de teatre d’estudiants de l’institut de seguida.

La Golfa va prendre la decisió de fer fora Eloi Isern, «gairebé al mateix temps que Dames i Vells». Aquest Ball parlat és, segurament, el més popular de la ciutat gràcies als seus versots farcits d’enginy, sàtira, crítica i paraules grolleres de tota mena durant les festes de Santa Tecla. Eloi Isern feia molts anys que en formava part.

«L’Eloi va marxar del Ball de forma voluntària», diuen des de Dames i Vells a Porta Enrere. Segons aquesta entitat, Isern va accedir a plegar perquè els va dir que no volia perjudicar-los amb tot el que s’estava «coent». Des de Dames i Vells afirmen que mai van tenir cap problema amb Isern de l’estil dels que expliquen altres entitats, tot i que la informació que havien rebut sobre ell els havia preocupat: «Nosaltres vam parlar amb l’Eloi dient-li que ens havien arribat certs comentaris i que si tot allò era veritat, ell no podia participar en el Ball perquè allò que els havien dit era greu». A Dames i Vells remarquen, però, que cal respectar la presumpció d’innocència i que ells «no són jutges».

Amb tot, els responsables de Dames i Vells van parlar amb Eloi Isern perquè es replantegés la continuïtat a l’entitat: «Un cop ens vam assabentar de la informació el vam convidar a replantejar-se el fet de pertànyer a Dames i Vells. Ho vam fer per precaució i li agraïm a l’Eloi que ens ho posés tan fàcil en una situació tan complicada».

Abans de tot això, Isern havia abandonat una altra entitat teatral i cultural important de la ciutat, la Sala Trono, de la qual n’era el gerent des de feia anys. Des de la Trono expliquen a Porta Enrere que Eloi Isern va plegar el 2 de gener del 2023 i que no va ser fins a mesos després que es van assabentar de les presumptes actituds del seu exgerent que van provocar que se’l fes fora de Tornavís Teatre, entre altres entitats. La Sala Trono va formar part de la reunió del 7 d’agost de 2023 a l’Institut Martí i Franquès amb docents del cicle de teatre, el director del centre i membres de Tornavís. La Trono, però, ha declinat comentar res sobre aquella reunió.

Isern admet els comentaris de caràcter sexual

«Sí, és possible que hagi fet comentaris de caràcter sexual a classe, però mai han estat insinuacions», diu Eloi Isern a Porta Enrere. Aquest excap de departament del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Martí i Franquès assegura que ell mai «veta» com s’ha de parlar a l’aula: «Si estem a classe i el comentari [sexual] surt dels alumnes, m’hi sumaré. Hem de pensar que els estudiants del cicle són postadolescents o adults. Si, per exemple, en aquest context, un alumne a l’aula s’autodefineix com a mariquita jo no canviaré la forma de parlar i continuaré fent-ho en aquest argot».

— Vostè ha fet comentaris de l’estil «quins pits que tens» a alguna alumna? — pregunta Porta Enrere.

— Sí. Has de pensar que són comentaris habituals entre ells. Jo m’integrava en tot el que era natural entre els alumnes. Intento trencar aquesta distància entre docent i alumne perquè, de vegades, has d’explicar alguna cosa que és molt feixuga i intentes fer-ho de la forma més dinàmica possible — respon Isern.

— Creu que això es podria haver malinterpretat?

— Podria ser.

Eloi Isern assegura que no sap res de l’ultimàtum que els seus companys de claustre al cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral van presentar a la direcció de l’Institut Martí i Franquès. «Em sobta això que m’expliques perquè pensava que hi havia una bona i sincera relació amb els companys. L’únic que vam parlar va ser en una reunió que vam fer durant el curs, quan alguns alumnes es van queixar d’un presumpte favoritisme meu cap a alguns dels seus companys de classe. Creia que aquest tema s’havia resolt», diu Isern.

Sobre «extralimitació a l’hora de fer algun exercici», Isern diu que li estranya, perquè la majoria de les seves classes eren teòriques i, en les pràctiques, no hi havia exercicis, sinó que eren més aviat posades en escena.

Aquest excap de departament del cicle de teatre assegura que havia decidit deixar el Martí i Franquès feia mesos, però no ho va fer fins a l’agost de l’any passat perquè l’unia un vincle emocional molt fort amb l’institut, del qual n’era exalumne. «Jo ja tenia decidida la meva marxa, amb tot, el director em va dir això dels comentaris que li havien arribat. Li vaig dir que jo també els coneixia, però que no eren veritat, perquè si ho fossin, tots n’hauríem estat conscients de seguida», explica.

Isern afirma que tot prové de Tornavís Teatre, que va ser qui el va fer fora en primer lloc. «Va ser tot molt fred, molt antinatural. Em van convocar un dia per entregar-me una carta on em feien fora. No podia al·legar res perquè ja havien pres la decisió. Tornavís és una companyia de teatre amateur o, millor dit, un grup d’amics que un dia ens vam unir per fer teatre, per això va ser tan dolorosa aquella situació. Jo els vaig dir que volia tenir la possibilitat de demanar perdó a qui s’havia sentit ofès pels meus comentaris o actituds, però no van voler», diu.

Segons Eloi Isern, els comentaris de caràcter sexual i criticant els cossos d’uns i altres eren habituals a Tornavís Teatre: «No ho dic per justificar-me, sinó perquè entenguis el context. A mi, amics de tota la vida, m’han dit sempre que soc baixet [en el judici del rei Carnestoltes, qui interpreta Eloi Infern surt caminant de genolls]. En aquell context allò no m’ofèn. Pensava que els meus comentaris, tampoc. Veig que no era així, però no em vaig poder disculpar. No perquè volgués seguir a Tornavís, sinó per a canviar el meu comportament de cara al futur».

Des de Tornavís Teatre van explicar a Porta Enrere que Eloi Isern havia mantingut relacions sexuals consentides amb alumnes del cicle de teatre del Martí i Franquès —que són majors d’edat—. Isern ho matisa: «Durant el període que jo vaig ser director del cicle això no va passar».

— Aleshores, això vol dir que sí que va passar quan vostè ja no era el director i l’alumne o alumna ja no estudiava al cicle?

— Correcte. Però això és un tema molt personal i no hi vull entrar.

«L’any passat, algunes de les alumnes ens van dir que l’Eloi feia comentaris de l’estil “quan arribi l’estiu ja no serem professor i alumna”», diu un dels mestres del cicle de teatre a Porta Enrere. Per aquest professor, allò que els docents van poder constatar durant el curs 2022-2023, més el que van explicar des de Tornavís i altres entitats, retrata el modus operandi d’Isern: «Al final, arribes a la conclusió que ell utilitza la seva posició per estar a prop de gent jove i tenir la possibilitat de tenir relacions en una situació que no és d’igualtat, perquè és jeràrquica, on el mestre té ascendència sobre l’alumne. I això no pot ser de cap manera».

D’altra banda, Isern assegura que va marxar de Dames i Vells per un problema personal amb un dels seus components, però no esmenta que aquesta entitat li obrís la porta de sortida, dient-li que s’havia de replantejar el seu futur a la companyia arran del cas a Tornavís Teatre tal com el Ball ha explicat a Porta Enrere.

Sobre Vis de Vanadi, Isern diu que quan va decidir deixar el Martí i Franquès això incloïa el cicle i també aquest grup teatral extraescolar. A més, assegura que mai ningú li va dir res sobre possibles comportaments inadequats amb els alumnes.

— Ha vist el vídeo que corre amb la seva paròdia en el judici del rei Carnestoltes?

— No, però tenint en compte qui l’ha fet segur que és una caricatura exagerada de mi.