«El PSC sosté que l’estudi de la qualitat de l’aire l’hauria de pagar qui té les competències, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, i no “regalar” més de mig milió d’euros». Així explicava el diari Més, en la seva edició del 28 de març de 2022, el posicionament de l’aleshores partit a l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona. La portaveu socialista, Sandra Ramos, considerava que la inversió de l’estudi de la qualitat de l’aire a la ciutat —que, en els més de cinquanta anys de presència de les indústries petroquímiques al territori, mai s’havia fet— era llençar els diners. Uns calés que, deia la regidora del PSC, haurien pogut servir per «ampliar comissaries mòbils, destinar-los a les escoles o millorar els locals de les entitats» —uns locals propietat de l’Ajuntament que el PSC va atorgar a dit durant dècades i sense cap mena de fiscalització, tal com vam publicar Porta Enrere el 29 de novembre de 2019—.
Ramos acusava el partit de govern de la passada legislatura, ERC (amb Pau Ricomà com a alcalde), de voler «acontentar les conselleres de la CUP» —impulsores del projecte des de la regidoria de Medi Ambient—, assegurant que «aquesta ciutat no es mereix tenir un alcalde que se supediti a les demandes d’un partit antisistema».
L’aleshores portaveu socialista carregava contra els republicans i les cupaires per haver posat en dubte la professionalitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en relació amb el seu paper en el futur estudi —es qüestionava el seu possible conflicte d’interessos en haver fet projectes encarregats per algunes empreses petroquímiques—. Ramos considerava una «irresponsabilitat» aquelles paraules i exigia que l’equip de govern municipal demanés perdó a l’equip docent i investigador de la URV.
Malgrat les protestes de Ramos, l’Ajuntament de Tarragona va licitar el projecte, amb un cost total previst d’uns 550.000 euros i una durada de tres anys. El maig de l’any passat, a les portes de les eleccions municipals que certificarien el canvi de govern a la plaça de la Font —la tornada del PSC, amb Rubén Viñuales com a alcalde, després dels quatre anys d’ERC, Junts i la CUP—, es van obrir les ofertes de les dues entitats candidates al contracte, la URV i el Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La URV va quedar descartada, però. No per aquells presumptes conflictes d’interessos esgrimits per la CUP anys enrere i que van provocar la reacció irada de Sandra Ramos, sinó perquè va cometre un error a l’hora de presentar el seu projecte. «Vam tenir la gran sort de cometre un error així», va admetre a Porta Enrere Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili i el científic que hauria fet l’estudi a Tarragona si la URV hagués guanyat el concurs. Borrull feia referència al plec de clàusules, on s’estipulava que no es podien presentar entitats que haguessin mantingut relacions comercials o professionals amb empreses contaminants els últims dos anys. Francesc Borrull és l’autor de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona que finança Repsol cada any (i que en l’edició d’enguany ha detectat episodis elevats d‘1,3-butadiè, un compost cancerigen). El que va provocar que la URV quedés fora de la cursa per l’adjudicació del contracte és haver fixat un preu per a la recollida de mostres dels mesuraments per sobre del màxim estipulat en el plec de clàusules.
El catedràtic de Química Analítica de la URV es mostrava irònic, doncs, veient el resultat del concurs perquè considerava que aquell error —difícil d’entendre en una institució com la URV que es presenta a nombrosos contractes anualment— «va facilitar la feina» a l’Ajuntament perquè aleshores, segons el seu raonament, no feia falta que fessin servir la clàusula que impedia que la URV guanyés per haver fet estudis per a la petroquímica.
En la cursa per fer-se amb el contracte de l’Ajuntament de Tarragona, la URV havia presentat un pressupost de poc més de 490.000 euros mentre que la UPC, guanyadora del concurs, un de 530.000 euros.
Però la UPC encara no ha començat a treballar en l’estudi de la qualitat de l’aire. Aquest està suspès de forma no oficial. Tal com va explicar Porta Enrere en un article del 19 d’abril d’enguany, el consistori s’ha dedicat a passar el temps, saltant-se tots els terminis i procediments administratius sense fer res. Ni l’ha adjudicat —quan la UPC ja havia presentat tota la documentació requerida i el procediment així ho estipulava— ni tampoc ha desistit. Ha deixat el concurs suspès a l’aire, en stand by.
— Es mantindrà la situació sine die? – va preguntar aquest periodista al regidor de Medi Ambient Guillermo García de Castro.
— No, sine die no. Ha estat molt mala sort l’avançament de les eleccions catalanes perquè això ho retarda tot [el govern municipal del PSC insistia en el fet que qui havia de pagar l’estudi era la Generalitat]. En tot cas, continuem pendents d’aquest tema, tot i que no ens preocupa.
Això, segons els experts jurídics consultats per Porta Enrere, aquest modus operandi del consistori tarragoní podria comportar un delicte de prevaricació, tal com estipula l’article 404 del Codi Penal. «A l’autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu, se’l castigarà amb la pena d’inhabilitació especial per a la feina o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per un període de nou a quinze anys». Els mateixos experts citen un parell de sentències del Tribunal Suprem, que diuen: «S’incorre en responsabilitat per prevaricació en la seva modalitat de comissió per omissió quan és imperatiu fer una determinada actuació administrativa i la seva omissió té efectes equivalents a la denegació».
En l’oposició ferotge del PSC al projecte de l’estudi de la qualitat de l’aire, la regidora Sandra Ramos va deixar caure, fins i tot, un possible tracte de favor de la CUP envers la UPC. I ho va fer durant el ple municipal del 28 de març de 2022: «Ja m’agradaria saber amb qui tenen tant d’interès que es faci aquest estudi de la qualitat de l’aire».
Municipis socialistes del Vallès que sí impulsen un estudi
L’oposició del PSC de Tarragona a l’hora de fer l’estudi de la qualitat de l’aire a la ciutat contrasta amb tres municipis del Vallès que avui han oficialitzat un conveni amb la UPC perquè el Laboratori del Centre del Medi Ambient d’aquesta universitat en faci un a les seves poblacions. Dos dels alcaldes d’aquests municipis, la Llagosta i Mollet del Vallès, tenen batlles socialistes, Óscar Sierra i Mireia Dionisio respectivament. El tercer municipi, Santa Perpètua de Mogoda, té en la militant de Santa Perpètua en Comú – En Comú Guanyem, Isabel Garcia, la seva alcaldessa.
El cost de l’estudi en aquestes tres poblacions serà de 298.950 euros, que sufragaran a parts iguals les tres corporacions. Aquest cost és un 44% inferior al de l’estudi de Tarragona. S’ha de dir, però, que la suma de la població de la Llagosta, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda és d’uns 90.000 habitants, per gairebé 140.000 de Tarragona.
El projecte dels municipis vallesans tindrà una durada de quatre anys (es començarà a l’octubre d’enguany i fins al 2028) i disposarà un total de 15 estacions de sensors, cinc a cada municipi. Aquestes estacions de sensors seran capaces de mesurar entre 70 i 100 contaminants diferents.
Els sensors de cada estació faran un seguiment de la presència de compostos orgànics volàtils (COV) a l’aire i quan detectin un increment d’aquests COV (un episodi de contaminació), aleshores s’activarà la presa de mostres. Les dades s’enviaran automàticament al laboratori de l’equip de la UPC, que podrà identificar cada substància química i determinar-ne la concentració a l’aire i el seu possible impacte en la salut de les persones.
«Com que sabrem quan hem agafat aquella mostra, amb les dades meteorològiques que disposarem (direcció del vent, etc.), podrem identificar el possible origen de l’episodi gràcies a una modelització matemàtica», diu Eva Gallego, científica del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC. Gallego també apunta a una altra possibilitat per conèixer l’origen de la contaminació: saber quina és l’activitat de les diferents indústries dels municipis afectats i els compostos que fan servir. Això, més la tasca de mesurament i identificació de les substàncies implicades en els diferents episodis contaminants, podrà determinar-ne l’origen. «No es tracta de buscar la indústria responsable per anar a tancar-la o sancionar-la, sinó que sigui capaç de fer la seva activitat amb menys impacte pel medi ambient», diu Gallego.
El treball no inclourà els contaminants que ja es mesuren a les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya (diòxid de sofre, partícules, ozó, etc.) o les unitats mòbils de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. «Aquests són els anomenats contaminants primaris, que són derivats de combustions majoritàriament, i que estan legislats, però hi ha tot un cúmul de compostos que no tenen valors límit (com l’1,3-butadiè) i que són perillosos. En el cas de les administracions locals són els ciutadans el que demanen respostes en relació amb aquesta contaminació ambiental. Aquestes administracions no tenen les eines per a fer-hi front, per això estem nosaltres a la universitat, per aprofitar la tecnologia i el coneixement que tenim per posar-lo a disposició d’un objectiu comú», diu Gallego.
La responsabilitat dels alcaldes
El conveni que s’ha presentat avui, de l’estudi de la qualitat de l’aire en els tres municipis vallesans, arriba després que aquestes poblacions hagin patit, durant anys, episodis de pudors.
«Hem decidit anar a buscar la ciència perquè ens permeti trobar els orígens d’aquests maldecaps [el problema de la pudor] que pateixen els veïns i perquè sàpiguen què és allò que estan olorant», ha dit l’alcalde de la Llagosta Óscar Sierra. El batlle ha explicat que al seu municipi fa anys que pateixen episodis de pudors. Sierra n’ha recordat un de l’agost de 2022, quan l’ambient al poble, especialment de nit, va ser «insuportable»: «Aleshores vam dir: “aquesta és l’última vegada que ens passa un episodi tan greu”». Sierra ha assegurat que, en els últims anys, agents de la policia local, regidors i tècnics han hagut de recórrer el municipi de nit [quan es produeixen els episodis d’olors] buscant l’origen de la pudor. «Vam adonar-nos que no ho podíem fer sols, que la ciència ens havia d’ajudar», ha admès.
Sobre la tria de la UPC com a entitat que ha de fer l’estudi, l’alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel Garcia, ha dit que la seva primera opció va ser sempre aquesta universitat barcelonina: «A l’hora de fer un estudi, mires quina és la millor entitat que ho pot fer i, evidentment, la UPC ens dona moltíssimes garanties per la seva expertesa. La seva professionalitat ens dona molta la confiança perquè són pioners i líders en el que fan».
Per la seva banda, l’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, ha dit que la iniciativa s’ha dut a terme després de constatar que els tres municipis tenien el mateix problema en comú i no descarta que en un futur se n’afegeixin més: «Havíem de posar fil a l’agulla. Crec que és molt important aquesta imatge que donem a la ciutadania, que els ajuntaments treballem junts. El que estem fent és posar a disposició dels ciutadans els beneficis de la ciència a través d’una de les millors universitats del món. A més, jo crec que hi haurà altres municipis que s’aniran unint a aquesta iniciativa. L’aire no té fronteres i és important treballar plegats».
Sobre la possibilitat de contractar alguna altra universitat per fer l’estudi, com ara la Universitat Rovira i Virgili, l’alcalde socialista de la Llagosta ha dit: «Ja coneixíem algun estudi que havíem fet amb la UPC i, com que són diners dels contribuents, volíem assegurar-nos. Només teníem una oportunitat i la volíem encertar».
Per la seva banda, el rector de la UPC, Daniel Crespo, ha destacat la feina de les universitats per donar resposta a les necessitats de la societat i, concretament, el paper d’aquestes institucions educatives i d’investigació en el seu territori: «Quan una administració ens ve a buscar per demanar-nos un servei, el primer que fem és mirar a casa nostra per saber si li podem resoldre. Si no, com que la relació que hi ha entre les universitats catalanes és excel·lent els adrecem a una altra universitat». A la pregunta de Porta Enrere als alcaldes sobre si havien valorat la possibilitat de contractar la URV per fer l’estudi, el rector de la UPC també ha volgut dir la seva: «Parlant de la URV, sé que hi ha un departament de química excel·lent allà, però ara no sé si tenen algun grup que pugui fer un estudi similar. Si és així, el més lògic seria que, si s’ha de fer algun estudi allà [comarques tarragonines], el faci la URV. És molt important la proximitat de les universitats al territori. La recerca és global, però la innovació és local».
