El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat novament la raó a Porta Enrere en el seu dret d’accés a la informació pública. L’alt tribunal català ha desestimat un recurs interposat per l’empresa MIASA LOGÍSTICA en el qual es volia impedir l’accés d’aquest mitjà a la documentació sobre els accidents a empreses del sector petroquímic del Camp de Tarragona des de l’any 1975 i fins a l’actualitat.

Tal com consta en la sentència del TSJC (171/2024), MIASA LOGÍSTICA al·legava que l’accés de Porta Enrere a la informació sobre els accidents (i la seva divulgació) podria comportar un risc per a la seguretat pública pel fet que les instal·lacions d’aquesta mena d’empreses petroquímiques poden ser considerades infraestructures crítiques.

El TSJC, però, ha desestimat aquest argument. Segons el tribunal, «no s’ha acreditat l’existència d’un dany directe a la seguretat pública pel fet que el reclamant [el periodista que signa aquest article] pugui accedir a la informació sol·licitada».

MIASA LOGÍSTICA, una empresa que es dedica a emmagatzemar productes químics, també al·legava que la documentació sol·licitada podria interferir en un procediment sancionador en curs que contenia informació sobre l’accident que va patir el 7 de juliol de 2019. La matinada d’aquell dia, un incendi va calcinar els 8.000 metres quadrats d’una de les naus que aquesta empresa té al polígon Entrevies de la ciutat de Tarragona i que es troba a només 500 metres dels primers habitatges del barri de Campclar. Aquesta empresa va patir un altre incendi el juliol de 2023.

Sobre aquest argument del procediment sancionador, la sentència diu que «no s’acredita que l’accés a la informació pugui perjudicar la investigació o la potestat sancionadora de l’administració per al càstig d’una suposada infracció».

Mesos després d’aquell accident del 2019, diferents mitjans de comunicació van publicar que la Generalitat havia sancionat l’empresa amb 125.000 euros.

El TSJC remarca que «no es pot oblidar que la informació reclamada té la consideració d’informació mediambiental i, com s’ha dit a l’hora d’analitzar la qüestió relativa a la seguretat pública, les empreses del sector químic d’emmagatzematge de productes perillosos estan subjectes al deure de publicitat activa».

La sentència imposa a MIASA LOGÍSTICA el pagament de 2.000 euros en concepte de costos processals.

Un litigi que ve de lluny

La sentència del TSJC, de 25 de gener d’enguany, arriba després que aquest cas fes cap a l’alt tribunal català el 2022. Així, segons consta en la resolució judicial, MIASA LOGÍSTICA va interposar un recurs al jutjat contenciós administratiu número 9, que el va derivar al TSJC, que és el tribunal competent quan es recorren resolucions de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

La GAIP havia donat la raó a Porta Enrere en una resolució amb data de 30 de juliol de 2021 (711/2021). Aquest mitjà buscava una documentació mai consultada abans, com era la de tots els accidents de les empreses dels polígons Nord i Sud del Camp de Tarragona i que conformen el polígon petroquímic més gran del sud d’Europa des de l’any 1975 i fins aleshores (2021). La documentació sol·licitada serviria posteriorment per incloure-la en la publicació del llibre La gran explosió. Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran d’Europa (editorial Folch i Folch). MIASA LOGÍSTICA va presentar al·legacions a la GAIP per intentar impedir que es facilités la informació a Porta Enrere, però no va ser l’única empresa química a fer-ho. També ho van fer COVESTRO, BASF, CATOR, IQOXE, CARBUROS METÁLICOS i CLARIANT.

Val a dir que la informació sol·licitada es va demanar al departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, que es va oposar inicialment a facilitar-la. Només la resolució de la GAIP —de 38 pàgines— va permetre a aquest periodista accedir a la documentació.

Tal com va fer MIASA LOGÍSTICA en el seu recurs al TSJC, el departament d’Empresa va al·legar que l’accés a la informació demanada per Porta Enrere podria suposar un risc per a la seguretat pública. Aquest departament de la Generalitat va anar més enllà, fins i tot, al·legant que si la informació anava a parar a mans d’aquest periodista això podria fer vulnerables les instal·lacions de les indústries del sector petroquímic, exposant-les a hipotètics atacs terroristes. La GAIP, tal com va fer posteriorment el TSJC en la seva sentència, va desestimar aquest argument perquè considerava que la Generalitat «no justificava de manera suficient aquesta afectació concreta de la seguretat pública». En la seva resolució, la GAIP raonava que aquesta al·legació, la de possibles atemptats terroristes, podria tenir sentit si la informació demanada contingués els plans detallats d’un atac terrorista previ, un fet que podria comportar una reiteració en l’atac o mostrar punts febles en la defensa de la planta petroquímica de torn. Aquest no era el cas.

Per tal de no facilitar la documentació, el departament d’Empresa i Treball va arribar a al·legar que «la condició de periodista de la persona reclamant i el fet que demani la informació en exercici del periodisme d’investigació» era un argument més per restringir-ne l’accés. Aquest departament de la Generalitat posava el centre en la divulgació que es podia fer de la informació aconseguida i citava d’exemple l’article que Porta Enrere va publicar el 30 de gener de 2020 sobre l’accident d’IQOXE, on aquest mitjà «posava en dubte el mesurament de les emissions contaminants al medi ambient enregistrades per la Generalitat». De fet, aquell article, que va ser mereixedor d’un premi Ramon Barnils, demostrava que els mesuraments de compostos tòxics i perillosos a l’aire no s’havien fet correctament la nit de la catàstrofe d’IQOXE. La GAIP va respondre a Empresa que el dret d’accés a la informació pública quedava reforçat per la condició de periodista del reclamant, recordant que la Constitució espanyola considera un dret fonamental el fet que els ciutadans rebin informació veraç. «Per tant, resulta indubtable que la finalitat d’investigació periodística al·legada per la persona reclamant juga, en aquest cas, reforçant el dret d’accés a la informació i no pas restringint-lo», deia la GAIP, que afegia: «S’ha de tenir en compte la finalitat d’informar per a la qual es demana l’accés, l’interès públic en protegir el dret a la informació i la llibertat d’expressió i l’interès de la població en rebre informació veraç i formar-se la seva opinió lliure sobre l’actuació dels poders públics en el control i vigilància de la seguretat industrial al sector químic de Tarragona, la protecció de la població i la preservació de la qualitat de l’aire després d’un accident».