«Des del Port de Barcelona estem absolutament compromesos a treballar de forma molt intensa per reduir les externalitats [sic] negatives que tenen els creuers: l’impacte ambiental i la concentració de visitants en algun espai [de la ciutat]». Així es manifestava el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, en una entrevista a betevé el 15 de març de l’any passat.

En aquella entrevista, Salvadó assegurava que des del Port havien de ser molt transparents per «assumir aquells problemes que generen els creuers, sense amagar les dades». Aquesta voluntat de transparència del president del Port barceloní va ser qüestionada, però, per la plataforma Stop Creuers després d’una reunió entre ambdues parts celebrada gairebé un any més tard d’aquelles declaracions. «L’entitat critica que el Port sigui opac amb les dades de despesa d’aigua, la qual cosa titlla de situació “especialment escandalosa”», publicava el mitjà Tot Barcelona el 15 de febrer d’enguany en relació amb aquella reunió.

El president del Port de Barcelona assegurava en l’entrevista a betevé de març de 2023 que des de la institució que ell comandava «s’estava treballant per incorporar plantes de potabilització dins dels mateixos creuers per reduir de forma molt important els consums d’aigua». Salvadó no va concretar de quina manera el Port podia «incorporar» aquestes potabilitzadores dins dels vaixells, però afirmava que els creuers més moderns ja disposaven d’aquesta tecnologia, tot i que no va precisar quants vaixells de passatgers de tots els que arriben al Port de Barcelona en tenen. De fet, quan la periodista de la televisió barcelonina li va preguntar si el Port podia restringir l’accés dels creuers que no disposessin de potabilitzadores, Salvadó no va respondre de forma clara, sinó que va dir que la flota de creuers és, en general, molt moderna i que el Port volia exercir el seu lideratge per atreure, precisament, els vaixells de passatgers més moderns.

Però la presència de potabilitzadores o dessalinitzadores en els creuers podria no ser suficient per evitar que aquests vaixells s’abastissin d’aigua a ports com el de Barcelona. Tal com s’explica en un reportatge publicat per Cruises News —l’editora s’autodenomina «l’empresa líder en la informació de creuers»— i Infopuertos el setembre de 2023, la producció d’aigua dolça per part dels creuers a partir de l’aigua de mar és molt complicada quan el vaixell ha de fer moltes escales (com passa en les travessies pel Mediterrani). Els grans vaixells de passatgers, diu l’article, no poden produir aigua potable al port i a prop de la costa (per la falta de calat i les impureses de l’aigua) i, d’aquesta manera, ho han de fer a partir de quatre milles nàutiques mar endins (uns set quilòmetres). Això, juntament amb el poc temps que el creuer passa navegant entre escala i escala, dificulta la producció d’aigua potable a partir de l’aigua de mar.

Un parell de setmanes després de l’entrevista a betevé, l’aleshores tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, demanava una reunió urgent amb la Generalitat i el Port de Barcelona per tal d’evitar una arribada massiva de creueristes en vista a un estiu, el de l’any passat, que es trobava enmig d’una sequera molt important a tot el país. «Seria del tot incomprensible que patim l’any menys plujós dels últims cent anys però arribin més creueristes que mai», va dir Sanz.

El Port de Barcelona va respondre immediatament a les declaracions de Sanz recuperant l’argumentari de Salvadó a betevé quinze dies abans, en el sentit de destacar la presència de potabilitzadores i dessalinitzadores en els creuers. Segons recollia la televisió barcelonina el 28 de març de 2023, el Port assegurava que l’any 2022 el 80% dels vaixells de passatgers que havien fet escala a la capital catalana no havien carregat aigua perquè disposaven d’aquestes tecnologies. L’Autoritat Portuària destacava que aquest percentatge de creuers que no necessitaven abastir-se d’aigua s’havia anat incrementant des dels anys 2017 i 2018, quan aleshores només la meitat dels vaixells s’havien abstingut d’omplir els dipòsits.

L’any 2023, però, aquest percentatge es va reduir. Segons les dades a les quals ha tingut accés Porta Enrere arran d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, de les 804 escales que els creuers van fer al Port de Barcelona l’any passat —129 vaixells diferents—, 571 no van abastir-se d’aigua, és a dir, un 71% del total (un 11,25% menys que el 2022). Aquest percentatge és molt més elevat, però, que un altre port català que rep creuers, el de Tarragona. Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 23 de febrer d’enguany, només 17 dels 57 creuers que van fer escala al port tarragoní l’any 2023 (29,8%) no van necessitar cap subministrament d’aigua.

Per mesos, va ser octubre qui va registrar la quantitat més elevada de creuers que van rebre aigua de les instal·lacions del Port de Barcelona, amb 42. En segona posició, el mes de maig (36) i rere seu, setembre (28). Els mesos d’estiu (juny, juliol i agost) van registrar 17, 16 i 19 escales de creuers que van necessitar subministrament d’aigua respectivament, encara per darrere d’abril, amb 25.

Gairebé 90 milions de litres

Els 233 creuers que, en la seva escala a Barcelona l’any passat, van necessitar aigua, van carregar un total de 88.049 metres cúbics (m³), és a dir, més de 88 milions de litres.

1 m³ = 1.000 litres

El creuer que més vegades en va carregar va ser el Norwegian Epic, que ho va fer en 15 de les seves 16 visites al port barceloní (amb un total de més de 8 milions de litres). Aquest vaixell, que va entrar en servei l’any 2010, també va ser el creuer que més aigua va necessitar en una sola escala. Així, entre la seva arribada a Barcelona el 6 de setembre a dos quarts de nou del matí i la seva sortida l’endemà a dos quarts de sis de la tarda, el Norwegian Epic va carregar 1.516 m³ (més d’un milió i mig de litres). Aquest consum d’aigua triplicaria el de la mitjana dels creuers que atraquen al port de Palma que, segons va publicar el diari Ara, estaria entre 500.000 i 600.000 litres per vaixell.

Les poc més de 5.500 persones que hi havia a bord del Norwegian Epic (entre passatgers i tripulació) en les 33 hores que el creuer va ser al Port, van fer un consum mitjà equivalent de 275 litres d’aigua per persona.

El març de l’any passat, alguns mitjans de comunicació es van fer ressò d’un estudi publicat al número 62 de la revista Papers de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) el 2019. L’estudi, Els reptes ambientals del turisme a la ciutat Barcelona, indicava que, segons dades de l’any 2016, mentre un ciutadà de Barcelona gastava poc més de 100 litres d’aigua al dia, un turista allotjat en un hotel de cinc estrelles podia gastar-ne 545. En canvi, si el turista s’allotjava en un hotel modest, el seu consum era de 130 litres per persona i pernoctació.

Les dades d’aquest estudi es van popularitzar mediàticament perquè va ser el Port qui les va recuperar per tal de demostrar que el consum d’aigua en els creuers era molt inferior al d’un turista que s’allotjava en un establiment hoteler —o un apartament (207 litres per persona i pernoctació)— a la ciutat.

Segons el Port, el consum mitjà d’aigua d’un creuerista era de 27 litres per persona i dia —una quantitat deu vegades més petita que el consum del Norwegian Epic—. Aquesta xifra, però, era el resultat de comptabilitzar tots els passatgers i tripulants de tots els creuers que van fer escala a Barcelona independentment si el vaixell en el qual viatjaven havia carregat aigua al Port o no. Si es comptabilitzen només les persones a bord dels creuers que sí que es van abastir d’aigua el 2023, la xifra seria d’uns 130 litres per persona i dia —a Tarragona, el consum va ser de 87,6 litres—.

Un mes i mig després que el Port recuperés l’estudi publicat a l’IERMB el 2019, el Gremi d’Hotels de Barcelona va sortir al pas d’aquelles dades i va fer públic un estudi propi que assegurava que el consum d’aigua dels turistes a la capital catalana s’havia reduït un 40% els últims set anys (les dades de l’IERMB eren del 2016). Així, la patronal hotelera assegurava que el consum d’aigua d’un turista en un hotel de cinc estrelles era de 242 litres (pels 545 del 2016).

Els vaixells més moderns també carreguen aigua

Un dels creuers que més vegades va necessitar abastiment d’aigua al Port de Barcelona va ser l’MSC Seaview, que ho va fer un total de nou vegades (3 milions de litres, el dia que més en va carregar, el 16 de setembre, amb 625.000 litres). Aquest vaixell, que va entrar en servei l’any 2018, va fer un total de 31 escales a la ciutat comtal l’any passat. Malgrat ser un creuer força modern —en relació amb l’argument del president del Port de Barcelona, en què els vaixells més moderns no necessiten abastiment d’aigua—, va necessitar subministrament gairebé una de cada tres vegades que va visitar Barcelona. Un altre creuer modern, l’MSC Grandiosa (en servei des de finals de 2019), va fer 45 escales, però només en set d’elles va necessitar abastiment d’aigua (la més gran, el 19 de setembre amb 617.000 litres).

Pel que fa als creuers que més aigua van carregar en una sola escala, rere el Norwegian Epic, el segon va ser el Carnival Freedom. Aquest vaixell del 2007 va omplir els dipòsits amb 1.239.000 de litres d’aigua en les poc més de dotze hores que va ser al Port de Barcelona el 4 d’octubre de l’any passat. Rere seu, l’MSC Fantasia, un creuer que el 2023 va fer 12 escales al port barceloní, la meitat de les quals sí que va requerir abstiment d’aigua. En una d’aquestes, entre el 3 i el 4 de novembre, va carregar 1,2 milions de litres, la mateixa quantitat que l’Iona, un vaixell molt modern (va entrar en servei l’any 2020).

Entre els 131 creuers que van fer les més de 800 escales al Port de Barcelona l’any passat, n’hi ha que no van carregar mai aigua. Aquest és el cas de l’MSC World Europa, un vaixell de finals del 2022 que va fer 38 parades a la capital catalana.

La factura de l’aigua

El Port de Barcelona precisa a Porta Enrere que, pel que fa al subministrament d’aigua en les escales que ho han requerit (233), aquest no prové necessàriament de l’Autoritat Portuària, sinó que també hi pot haver abastiment per part de l’empresa Creuers del Port de Barcelona S.A. —propietat al 100% de Global Ports Holding, després que la companyia turca comprés la part que tenia Royal Caribbean Group—, concessionària de les terminals de creuers. En tot cas, la tarifa aplicada als vaixells per cada metre cúbic d’aigua, sigui gestionada per l’Autoritat Portuària com per Creuers del Port de Barcelona S.A., és la mateixa: 3,2628 €/m³.

Això vol dir que els creuers van pagar 287.286 euros per 88 milions de litres d’aigua.

«Tots sabem que hi ha un creuerista que aporta molt valor afegit, com és el del creuer base, i un que n’aporta menys, que és el creuerista de tràfic. El creuerista de port base és aquell que arriba en avió dels Estats Units, dorm a Barcelona, fa el creuer i quan l’acaba torna a Barcelona on s’allotja novament. Es tracta d’un turista de nivell econòmic mitjà-alt. Hi ha un ampli consens entre totes les administracions en què és en aquesta mena de creuerista on cal créixer», va dir Lluís Salvadó a l’entrevista de betevé.

Però l’aposta per creueristes d’aquest tipus podria comportar una despesa d’aigua encara més gran: «La càrrega d’aigua s’acostuma a fer en el port base del creuer. Connectant el vaixell a la xarxa de distribució de l’aigua del port o bé amb un vaixell tanc», s’explica en el reportatge publicat a Cruise News i Infopuertos.

FOTO: Rut Queralt.