—Fins i tot si guanya la CUP, es farà Hard Rock.

—Per què està tan segur? — pregunta l’entrevistador.

—Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…

—Prevaricació — sentencia el periodista.

Aquest és un fragment de l’entrevista que el mitjà Tots21 va fer a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), el passat 15 d’abril. El batlle tarragoní, advocat de professió, assenyalava les possibles conseqüències legals per aquells responsables de la Generalitat de Catalunya que decidissin, arribat el moment, tombar el projecte Hard Rock. Segons els experts consultats per Porta Enrere, aquestes conseqüències legals també es podrien aplicar a un cas que es troba a l’administració que comanda Viñuales, l’Ajuntament de Tarragona, i que també té «tots els requisits aprovats». Es tracta de l’estudi de la qualitat de l’aire de la ciutat.

En la legislatura anterior, amb el republicà Pau Ricomà com a alcalde, el consistori va decidir impulsar un concurs per tal de triar una empresa que fes una sèrie de mesuraments de contaminants a la ciutat, un fet inèdit tot i la presència de la indústria petroquímica en terrenys municipals durant més de mig segle —cal recordar que l’annexió del municipi de la Canonja es produeix amb l’arribada de les indústries petroquímiques (dècada dels seixanta del segle passat) perquè, tal com explica Josep Llop en el seu llibre La industrialització de Tarragona (1957-1971) i les seves circumstàncies, Tarragona necessitava sòl on es poguessin instal·lar aquestes empreses (i així cobrar els impostos i taxes derivades de la seva activitat); no va ser fins a l’any 2011 que es va certificar la segregació de la població canongina (i amb ella, la pèrdua gradual dels ingressos de les químiques)—.

«L’estudi ha de ser independent, i no pot quedar-se en un de sol, sinó que necessitem un històric que ens faci conèixer què respirem a la nostra ciutat, tenint en compte mitjanes i pics. És imprescindible per fiscalitzar la indústria i el Port. Per nosaltres és prioritari. És una partida que es va produir als pressupostos per demanda de la CUP», deia l’aleshores regidora de Medi Ambient, la cupaire Eva Miguel, en una entrevista a Tarragona Ràdio el 7 de juliol de 2021. L’estudi de la qualitat de l’aire era una de les condicions que havia imposat la CUP a ERC per entrar al govern municipal.

Finalment, es va iniciar el tràmit de licitació de l’empresa que hauria de fer-se càrrec del projecte. El departament de Medi Ambient va redactar el preceptiu informe justificatiu del contracte, assenyalant que la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, diu que els municipis tenen competència en matèria de medi ambient en «la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes».

L’informe també citava la llei 22/1983, de 21 de novembre, que diu que «els municipis poden integrar llurs equipaments de vigilància de la qualitat de l’aire a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica i establir equipaments de mesura complementària per al control de la qualitat de l’aire en llur terme municipal». De fet, existeixen precedents al Camp de Tarragona sobre ajuntaments que han decidit impulsar estudis propis davant la passivitat de la Generalitat. És el cas del Morell, que en fa periòdicament. Aquest municipi va ser el primer que va acollir un estudi d’aquestes característiques el 2010 en un projecte impulsat per Cel Net i el GEPEC i finançat per aquesta entitat ecologista.

Aquell estudi de principis de la dècada del 2010 semblava que obria les portes perquè més poblacions del Camp de Tarragona al voltant dels dos polígons petroquímics (Nord i Sud) s’adherissin a la iniciativa morellenca. L’any següent, Constantí, Perafort i Vilallonga del Camp van afegir-se. La Pobla de Mafumet, tot i assistir a la primera reunió amb els altres consistoris, va desdir-se de seguida i va abandonar el projecte. Després de fer-se públics els resultats d’aquell estudi conjunt l’any 2014, el Morell es va tornar a quedar sol.

Tarragona, que aquells anys estava governada pel partit socialista (amb Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde, 2007-2019), no en va fer mai cap. De fet, des de l’aleshores govern municipal sempre es va argumentar que un estudi d’aquesta mena l’hauria de fer (i finançar) la Generalitat de Catalunya. El PSC també va fer servir aquest argument quan estava a l’oposició (2019-2023), tot i que aleshores va introduir una variant: «Les empreses i indústries de l’AEQT [Associació Empresarial Química de Tarragona] paguen milions d’euros l’any en impostos. Cap d’aquests diners pot tornar a la ciutat de Tarragona per fer aquest estudi?», preguntava la portaveu del PSC en l’anterior legislatura, Sandra Ramos, en un ple del 28 de març de 2022 [1:02:35 – 1:02:50].

Ramos semblava oblidar que la Canonja havia pertanyut a Tarragona des de l’any 1965 i fins al 2011 i que el seu partit, el PSC, havia governat la ciutat en els períodes 1979-1989 i 2007-2019. Però els ingressos de la petroquímica en forma de taxes i impostos —els dels patrocinis (festes majors, castells, clubs esportius, etc.) continuen vigents en l’actualitat— no van desaparèixer de Tarragona l’any 2011 amb la segregació, sinó que aleshores es va decidir que el 60% d’aquells ingressos (que es quantificaven en 5,6 milions d’euros anuals, uns 7,2 milions actuals un cop aplicada la inflació acumulada) fossin per a Tarragona, que aniria perdent el 5% anual fins que el 2023 tots els diners es quedessin a la Canonja. Per tant, la proposta de Ramos, és a dir, que fossin els diners de les petroquímiques qui sufraguessin l’estudi de la qualitat de l’aire, s’hauria pogut fer en les èpoques de mandat socialista. No es va fer. Quan anteriorment va haver-hi una iniciativa semblant, tampoc.

Corria l’any 1985 quan els doctors Josep Lluís Domingo i Joan Maria Llobet volien fer un estudi per esbrinar l’impacte de la contaminació industrial en la salut de les persones. La recerca, de dos anys i mig de durada, s’havia de fer en una mostra de 1.500 individus del Camp de Tarragona. El cost, que havia de sufragar l’AEQT, era de 35 milions de pessetes (uns 740.000 euros d’avui en dia calculant la inflació acumulada en el període 1985-2024). La patronal química, però, es va fer enrere. L’estudi no es va fer mai i això va provocar que Domingo i Llobet fessin declaracions molt contundents a la premsa. «Avui és un dia d’alegria per a l’AEQT perquè podrà continuar actuant amb absoluta impunitat. […] L’AEQT parteix del convenciment absolut que les seves indústries no provoquen cap trastorn sobre la salut pública, la qual cosa és una simple presumpció, ja que no té el suport de cap base científica», van dir. Els dos científics també van carregar contra l’Ajuntament de Tarragona (el batlle del qual era el socialista Josep Maria Recasens) i el Govern Civil (la subdelegació del Govern espanyol), que es van negar a rebre’ls en el seu intent de buscar finançament per a l’estudi. «Sembla que les dues institucions no vulguin conèixer uns resultats que, en el seu moment, potser les hauria obligat a prendre algunes decisions», van afirmar.

De tornada al segle XXI, la portaveu del PSC al consistori, Sandra Ramos, deia dies abans del ple municipal del 28 de març de 2022: «Tenim poques esperances que desaparegui la partida d’inversió de l’estudi de la qualitat de l’aire perquè, com sabeu, això és una prebenda de cara a la CUP, un dels socis de govern». Ramos, tal com va reafirmar posteriorment en el ple, esmentava que hi havia altres entitats que podien fer l’esmentat estudi, o d’altres que ja en feien, com la Taula de la Qualitat de l’Aire. Aquest estudi està pagat per la petroliera Repsol, que inverteix uns 150.000 euros en cada edició d’un informe fet, en l’apartat científic, per la Universitat Rovira i Virgili.

El paper de la URV

En la iniciativa del govern municipal de la passada legislatura, el departament d’Intervenció del consistori tarragoní va emetre un informe favorable a l’expedient de contractació de l’estudi de la qualitat de l’aire a la ciutat el març de 2023. El cost total previst era de 556.527,40 euros (IVA inclòs) d’un projecte de tres anys de durada. Intervenció havia certificat un mes abans que la despesa per a l’estudi de la qualitat de l’aire estava consignada per al 2022, però que segons la Llei 1/2004 reguladora de les Hisendes Locals, aquesta despesa s’havia d’incorporar a l’exercici 2023, que és quan s’hauria de fer efectiva.

«Ja m’agradaria saber amb qui tenen tant d’interès que es faci aquest estudi de la qualitat de l’aire», deia Ramos en el ple del 28 de març de 2022 a les regidores de la CUP insinuant un possible tracte de favor cap a alguna entitat mentre criticava la formació cupaire per haver dubtat dels resultats dels estudis realitzats per la URV pel fet que els hagués pagat Repsol, un extrem que considerava «un insult a la universitat de la ciutat». Ramos tornava a oblidar la història de Tarragona. Quan es va produir la renúncia de l’AEQT a finançar l’estudi dels doctors Domingo i Llobet els anys 80 del segle passat, l’aleshores president de la patronal química tarragonina, José Luís Sevillano, va justificar la cancel·lació del projecte d’aquesta manera: «L’estudi l’haurien de finançar altres institucions també perquè això li conferirà més credibilitat davant l’opinió pública. Si no ho fem així, pot provocar suspicàcies i falta de credibilitat». La mateixa AEQT admetia, doncs, suspicàcies si es feia un estudi pagat per les empreses.

Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la facultat de Medicina de la URV, i Llobet, professor de bioquímica amb més de 250 treballs científics publicats, no van ser tan subtils a l’hora de criticar la universitat de la ciutat, dient que la facultat de Química rebia de la indústria «28 milions de pessetes cada any [gairebé mig milió d’euros actuals] perquè els faci bona propaganda a les escoles». Una quantitat molt elevada i que, al llarg dels anys, hauria superat amb escreix els pagaments que Porta Enrere va poder documentar en un article publicat el 9 de febrer de 2023.

El fet és que al concurs pel contracte de l’estudi de la qualitat de l’aire licitat per l’Ajuntament de Tarragona es van presentar dues entitats: la Universitat Rovira i Virgili i el Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El 5 de maig de 2023, la Mesa de Contractació obria els sobres on constaven les ofertes de les dues candidates. Poc més d’un mes després, el 12 de juny, els caps tècnics de Medi Ambient del consistori tarragoní signaven l’informe d’avaluació tècnica de les ofertes. Sobre un màxim de 35 punts, la UPC aconseguia 30,60 punts per 18,24 de la URV.

La universitat tarragonina anava 12 punts per sota quan encara en quedaven 65 per valorar. Però això no va provocar la seva derrota en el concurs, sinó un error impropi d’una institució d’aquesta envergadura.

L’acta de la Mesa de Contractació del 16 de juny de 2023, diu: «A la vista de les ofertes presentades, s’observa que la Universitat Rovira i Virgili ofereix preus unitaris per sobre del límit establert al plec de clàusules administratives, raó per la qual la Mesa de Contractació proposa a l’òrgan de contractació l’exclusió de la seva oferta».

La URV havia fixat un preu sobre algunes recollides de mostres (de contaminants a l’aire) per sobre del que constava en el plec. Per exemple, si les bases estipulaven un preu màxim per recollida de 300 euros, la URV havia fet una oferta per 400 euros. L’error es va repetir quatre vegades.

«Vam tenir la gran sort de cometre un error així», diu amb ironia Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV i el científic encarregat de fer l’estudi en el supòsit que la universitat tarragonina hagués guanyat el concurs. Borrull es refereix al fet que al plec hi havia una clàusula que indicava que no es podien presentar entitats o institucions que anteriorment haguessin treballat, segons diu, amb «Repsol o altres empreses contaminants». Es tracta del punt 25, Requisits especials d’incompatibilitat. En aquell apartat, però, no s’esmenta Repsol, sinó que hi diu: «No podran participar en la licitació les empreses que formin part d’un grup empresarial o similar depenent d’aquestes entitats, ni aquelles persones físiques i persones jurídiques incloent el seu personal directiu, que hagin mantingut relacions comercials o professionals amb alguna d’aquelles entitats contaminants en els dos últims anys, a excepció de les prestades amb caràcter puntual i que es demostri que no afecten la imparcialitat o independència professional». Les entitats contaminants eren, segons el plec, la indústria petroquímica de Tarragona, el Port i la incineradora de residus.

Pel catedràtic, l’errada que els va deixar fora va estalviar l’equip de govern haver d’eliminar a la URV —en el cas que hagués guanyat— per l’esmentada clàusula. «Els vam facilitar la feina», assegura.

En total, la URV havia presentat un pressupost de 493.135,50 euros, mentre que el de la UPC era de 533.234,90 euros (ambdós amb l’IVA inclòs).

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, durant el ple municipal del 19 d’abril de 2024. FOTO: Rafa Marrasé.

Els intents d’aturar la tramitació

Malgrat que l’obertura del sobre amb les ofertes econòmiques es va fer el 16 de juny de 2023, la resolució pel qual se certificava com a guanyadora a la UPC no es va emetre fins al 30 d’octubre del mateix any. El document, signat per la regidora d’Hisenda del consistori tarragoní, Isabel Mascaró, mostrava com la UPC havia aconseguit un total de 56,11 punts d’un màxim de 100 —amb la URV ja desqualificada—. El document estipulava que, per a certificar l’adjudicació del contracte, la UPC havia de facilitar certa documentació al consistori i que, en cas de no fer-ho, la seva oferta es consideraria retirada.

La UPC va enviar la documentació requerida, tot i que posteriorment l’Ajuntament li va fer notar que la pòlissa de l’assegurança havia caducat, demanant-li una pòlissa nova. La UPC ho va fer el 12 de desembre de 2023. Només restava adjudicar oficialment el contracte i formalitzar-lo.

Però abans de la resolució de la regidora d’Hisenda (30 d’octubre de 2023), existeix un document signat per la cap de Gestió de Contractació que assegura que el seu departament va rebre una trucada de Medi Ambient de l’Ajuntament —no es precisa qui va ser— en la qual es demanava que «s’aturés la tramitació de la present licitació». La cap de Gestió de Contractació demanava en el seu escrit (signat el 4 d’octubre de 2023) que Medi Ambient l’informés —per escrit, s’entén— si havia de prosseguir amb la tramitació de l’expedient «amb la consegüent aprovació de la classificació i requeriment de la documentació» o que, en canvi, s’enviés al departament de Contractació «l’informe justificatiu del desistiment de la licitació». La cap de Gestió de Contractació justificava aquesta petició (en un sentit o altre) «per tal de no lesionar els drets de les empreses licitadores, i per finalitzar l’expedient d’acord amb la legislació contractual».

—Va ser vostè qui va trucar a Contractació per dir que s’havia d’aturar la tramitació? — pregunta el periodista que signa aquest article.

—Sí clar, són ordres de la… Jo no vaig fer aquella trucada, per descomptat. No recordo en quin moment ens vam posar en contacte amb Contractació. Són aspectes tècnics — respon el regidor de Medi Ambient Guillermo García de Castro.

—Va ser un tècnic a instància de vostè? — insisteix aquest periodista.

—No ho recordo exactament, però podria ser.

En la documentació que l’Ajuntament de Tarragona ha fet arribar a Porta Enrere en resposta a una sol·licitud d’informació pública no consta cap escrit de Medi Ambient justificant el desistiment de la tramitació. De fet, la resolució de la regidora d’Hisenda 26 dies més tard d’aquell escrit de la cap de Gestió de Contractació demostra que el consistori va decidir tirar endavant amb el procediment d’adjudicació.

Davant aquell text de Contractació, Porta Enrere va demanar a l’Ajuntament de Tarragona els documents de qualsevol departament sobre la paralització del procediment de contractació de l’empresa que havia de fer l’estudi de la qualitat de l’aire (en aquest cas, la UPC). Només es va rebre un informe signat pel cap de Secció Tècnic de Medi Ambient en el qual assegurava que el seu departament no havia elaborat cap informe sobre aquest assumpte. L’escrit de Medi Ambient estava signat el 19 de gener de 2024.

Tres dies més tard, Contractació va requerir novament a Medi Ambient si havia de prosseguir amb la tramitació o no. L’1 de febrer, tres mesos després que la regidora d’Hisenda resolgués que la UPC havia guanyat el concurs, el regidor de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, enviava un escrit a Contractació demanant «una moratòria» en la tramitació en el procediment de licitació. García de Castro ho justificava dient que, com l’estudi estava molt limitat en extensió i que, per tant, la contaminació al Camp de Tarragona «va més enllà del terme municipal de Tarragona», s’havien iniciat converses amb altres administracions públiques per fer un estudi conjunt. El regidor demanava l’esmentada «moratòria» fins a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Els pressupostos de la Generalitat no es van aprovar mai i això va provocar la convocatòria d’eleccions pel pròxim 12 de maig d’enguany.

—Un cop vist que no hi haurà pressupostos a la Generalitat perquè, de fet, s’han convocat eleccions per aquest motiu, hi ha una data en què l’Ajuntament decidirà si adjudica el contracte de l’estudi de la qualitat de l’aire o el tomba? —pregunta el periodista de Porta Enrere.

—No hi ha una data fixada —respon García de Castro.

—Es mantindrà aquesta situació sine die?

—No, sine die no. Ha estat molt mala sort l’avançament de les eleccions catalanes perquè això ho retarda tot. En tot cas, continuem pendents d’aquest tema, tot i que no ens preocupa.

Per tant, la paralització, pel que diu el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, continuarà mentre no hi hagi pressupostos a la Generalitat de Catalunya.

Com s’ha vist, el regidor de Medi Ambient no va demanar per escrit al departament de Contractació la paralització del procediment («la moratòria») fins a l’1 de febrer de 2024. Però resulta que Guillermo García de Castro ja havia dit públicament que el procediment havia quedat suspès molt abans, concretament l’11 de desembre de 2023 en declaracions al Diari de Tarragona. Aleshores, García de Castro assegurava que l’equip de govern municipal «no volia assumir en solitari tota la responsabilitat que suposa aquest estudi ni tampoc el seu cost econòmic».

Malgrat la «limitació en extensió» que adduïa el regidor de Medi Ambient, cal recordar que a Tarragona hi ha una instal·lació que genera, per la seva activitat, una quantitat molt elevada de contaminació. Es tracta del Port. Tal com vam explicar a Porta Enrere, les concentracions de contaminants cancerígens han estat molt grans el passat 2023 en una zona del Port que es troba a menys de quilòmetre i mig del barri del Serrallo, per exemple.

«Volem que l’estudi el faci la Generalitat perquè creiem que és l’òrgan competent. A més, la Generalitat és qui té la capacitat de sancionar. Si féssim l’estudi nosaltres, no podríem anar a cap empresa a dir-li que ha estat ella qui ha provocat la contaminació, totes elles emeten gasos semblants. Tampoc podríem anar al Port, que és un dels principals contaminadors de la ciutat», explica García de Castro en referència a la limitació de Tarragona a l’hora d’instal·lar sensors, en el sentit que la contaminació que es podria registrar per aquests aparells a la ciutat podria provenir d’indústries de fora del municipi.

Incompliments legals

Davant la manca de notícies procedents de l’Ajuntament de Tarragona, la UPC es va posar en contacte amb el departament de Contractació a qui va escriure un parell de correus electrònics per saber en quin punt estava la tramitació de l’adjudicació. La UPC no va rebre resposta, així que va entrar per registre una instància amb el mateix objectiu. La Universitat Politècnica de Catalunya ha confirmat a Porta Enrere que, en el moment de la publicació d’aquest article, no havia rebut cap resposta del consistori tarragoní. Els responsables del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC no han volgut fer valoracions d’aquesta situació a aquest mitjà i s’han limitat a dir que, a partir d’ara, el cas queda en mans dels serveis jurídics de la universitat.

—Vostès s’han posat en contacte amb la guanyadora del concurs, la UPC, per explicar-los la situació de l’estudi de la qualitat de l’aire?— pregunta aquest periodista.

—No, no ho hem fet— admet el regidor de Medi Ambient.

«S’ha incomplert totalment amb el que requereix la Llei de Contractes del Servei Públic (LCSP) perquè, un cop rebuda la documentació de la UPC per part de l’Ajuntament, la llei és clara en exigir que l’òrgan de contractació ha d’adjudicar el contracte abans dels cinc dies hàbils següents a la recepció de la documentació. Per tant, a tot estirar, l’Ajuntament ho hauria d’haver fet el 18 de desembre de 2023», diu Aitana de la Varga, doctora en dret i professora de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, que assegura que l’oferta de la UPC «compleix amb els requisits que figuren als plecs».

De la Varga afirma que, en cap cas, la LCSP preveu la possibilitat de demorar el procediment d’adjudicació d’un contracte i més quan ja s’ha valorat i decidit l’adjudicatari. En relació amb els arguments del regidor de Medi Ambient sobre la limitació de l’estudi, De la Varga, diu: «Efectivament, la contaminació atmosfèrica no té fronteres. Però la decisió de dur a terme una licitació del municipi de Tarragona fou vàlida en el seu moment i jurídicament vinculant».

La professora de la URV es mostra sorpresa per la «paràlisi» del procediment un cop es va comunicar a la UPC que seria l’adjudicatària, demanant-li la documentació corresponent i rebent-la correctament.

Segons De la Varga, es podria produir la no adjudicació del contracte però «sempre que això estigui motivat en raons d’interès públic degudament justificades a l’expedient». Un fet que, per ara, no s’ha produït. Aquest hipotètic desistiment extemporani comportaria indemnitzar la UPC per danys i perjudicis «pel fet de no adjudicar i formalitzar el contracte d’acord amb la LCSP i no permetre la seva execució».

De la Varga, a més, apunta a unes conseqüències legals encara més greus, com les d’incórrer en el delicte de prevaricació perquè la decisió de no completar l’adjudicació en els termes que s’han vist en aquest article «no és una decisió tècnica ni de contractació pública, sinó que sembla més una decisió oportunista i política que pretén frenar decisions que s’havien pres prèviament de forma legal i adequada».

Altres juristes consultats per Porta Enrere, i que han preferit quedar en l’anonimat, també apunten al fet que l’actuació del consistori en aquest cas podria arribar a constituir un delicte de prevaricació, tot citant l’article 404 del codi penal: «A l’autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu, se’l castigarà amb la pena d’inhabilitació especial per a la feina o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per un període de nou a quinze anys».

Algun d’aquests professionals del dret apunta a la «prevaricació per omissió», fins i tot. Un acord de la Sala Penal del Tribunal Suprem i que recullen un parell de sentències de l’alt tribunal estatal (2009 i 2013), diu sobre aquest supòsit: «S’incorre en responsabilitat per prevaricació en la seva modalitat de comissió per omissió quan és imperatiu fer una determinada actuació administrativa i la seva omissió té efectes equivalents a la denegació». En el cas de l’estudi de la qualitat de l’aire, s’hauria d’haver adjudicat i formalitzat el contracte i no s’ha fet, i tampoc s’ha desistit del procediment d’adjudicació. Aquesta paralització administrativa té efectes equivalents a la denegació perquè la UPC, tot i haver guanyat el concurs, és com si no ho hagués fet i, mentrestant, el servei previst en el concurs no s’està prestant.

—Quines conseqüències pot tenir per a l’Ajuntament aquesta paralització del procediment d’adjudicació?

—Ho desconec— admet Guillermo García de Castro.

—Tenen previst una indemnització en cas que el contracte no es faci?— pregunta Porta Enrere.

—Sí, però encara no estem en aquest escenari.

—Creu que l’empresa [UPC] esperarà indefinidament que l’Ajuntament de Tarragona decideixi si adjudica el contracte o no?

—No ho sé, desconec fins quan tenim de termini, crec que la llei no ho estipula. En tot cas, l’Ajuntament es faria responsable [d’una hipotètica indemnització].

—Els serveis jurídics o algú de l’Ajuntament li ha comentat que es podria estar incorrent en un delicte de prevaricació?

—Doncs… no, en cap cas estem parlant d’aquesta possibilitat.

La reunió amb l’AEQT

Coincidint amb la paralització del procediment d’adjudicació del contracte de l’estudi de la qualitat de l’aire a la UPC, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, es va reunir amb els màxims responsables de l’AEQT a l’Ajuntament. Tal com ell mateix va publicar a les xarxes socials, la reunió es va celebrar el 28 de febrer d’enguany i a la reunió hi havia el batlle, el regidor de Medi Ambient, la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, i el president de la patronal química, Ignasi Cañagueral. La trobada tenia l’objectiu de, segons el mateix alcalde, «tractar temes de ciutat que ens ocupen i preocupen i sumar sinergies».

En les fotografies de la reunió es veu a Viñuales llegint una sèrie de documents. Porta Enrere va demanar a l’Ajuntament de Tarragona (via llei de Transparència) aquests documents i d’altres que haguessin pogut existir durant la reunió o amb posterioritat per tal de conèixer aquests temes de ciutat que «preocupen» al batlle de la ciutat —d’un evident interès informatiu—, però el consistori va negar que existís qualsevol mena de document.

Captura de pantalla de la publicació de l’alcalde Viñuales sobre la reunió amb l’AEQT. A les fotos es pot veure l’alcalde llegint uns documents, el regidor de Medi Ambient Guillermo García de Castro, la gerent de l’AEQT, Maria Mas, i el president de la patronal química, Ignasi Cañagueral (amb camisa blanca i ulleres).

Porta Enrere ha demanat parlar amb l’alcalde de Tarragona, autor d’aquella publicació per xarxes socials per conèixer el contingut de la reunió amb l’AEQT. L’Ajuntament ha disposat que sigui el regidor de Medi Ambient, també assistent en aquella reunió, qui atengui aquest mitjà.

—De què es va parlar en aquella reunió amb l’AEQT?

—De coses genèriques de la ciutat, de temes econòmics, polítics i específics del sector, però tot de forma general—diu García de Castro.

—I de l’estudi de la qualitat de l’aire?—pregunta aquest periodista.

—No, en cap moment—respon.

—En la reunió hi havia documents que l’alcalde llegia. De què tractaven?

—No recordo cap mena de documentació en aquella reunió. De fet, em vaig assabentar de la reunió poc abans de celebrar-se.