El documental Insostenible, rere la brossa, dirigit per Christophe Sion i produït per Hokusai Films, ha guanyat el premi a millor documental estatal de la dissetena edició de l’Ecozine Film Festival de Saragossa. La cinta, que va ser emesa al programa Sense Ficció de TV3 el 20 de juny de l’any passat, mostra la investigació de Porta Enrere sobre la importació de residus italians a Catalunya i l’absència de control per part de les autoritats italianes, catalanes, espanyoles i europees d’un tràfic de brossa intraeuropeu que, segons els principals comandaments policials, va en augment.

El jurat ha decidit premiar Insostenible per «haver tret a la llum les pràctiques del tràfic de residus i el seu greu impacte per a la salut i el medi ambient a través d’un exhaustiu treball d’investigació que, tot i que se centra en països com Itàlia i Espanya, en realitat té un impacte global que afecta la nostra vida diària sense que en siguem conscients, sent un problema desconegut per a la majoria de les persones».

El premi va ser recollit pel director del documental, Christophe Sion, i pel fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé, en la gala que es va fer a l’auditori de Saragossa el passat divendres a la nit.

En la categoria de millor documental internacional, el guanyador va ser “Nuked”, del director Andrew Nisker (Canadà), una pel·lícula que mostra les conseqüències que va tenir per a la població de l’atol de Bikini, a les Illes Marshall, les proves d’armament nuclear fetes durant la Guerra Freda.

En l’edició d’enguany, el festival ha rebut 386 documentals de 50 països per tal de competir en les cinc categories de la secció oficial —a banda de les dues esmentades anteriorment, les de curtmetratge documental, ficció i animació—.

El director d’Insostenible, Christophe Sion (al centre), sosté el premi (un camaleó de fusta) al millor documental estatal de la present edició de l’Ecozine. A la dreta de la imatge, el fundador de Porta Enrere Rafa Marrasé. FOTO: Ecozine Film Festival.

Una investigació llarga

Insostenible, rere la brossa, és el resultat d’un treball de tres anys. El director, Christophe Sion, va decidir seguir la investigació que estava fent Porta Enrere per destapar la falta de control sobre el tràfic intraeuropeu de residus. La cinta mostra com vaixells procedents de Nàpols arriben periòdicament al Port de Tarragona carregats de residus. Aquests es traslladen en camions a la planta que el gegant de la brossa, Griñó Ecològic, té a Constantí per, després, enviar-los amb camions a una empresa que es troba a prop de Saragossa, a la Puebla de Alfindén, anomenada Chazar que, per cert, pertany a Griñó. Els camions de Chazar acabaven llençant els residus a un abocador públic de gestió privada, Residuos Industriales de Zaragoza S.A. (RINZA).

En el documental, les principals autoritats policials en la vigilància del medi ambient, el comandant del Seprona (Guàrdia Civil), Carlos Astrain, i dels Carabinieri, Sergio Costa (exministre de Medi Ambient del govern italià i principal figura de la lluita policial al país transalpí contra l’anomenada ecomàfia), admetien que rere aquest transport de residus entre Itàlia i Espanya hi podria haver el crim organitzat. De fet, el desembre del 2023 (sis mesos després de l’emissió d’Insostenible a TV3), la Guàrdia Civil va detenir 22 persones de nacionalitat francesa i espanyola en una trama de tràfic il·legal de residus des de França i que abocaven la brossa a RINZA. L’operació, anomenada Poubelle, recorda molt a allò que s’explica a Insostenible.

La diferència en el preu a l’hora de gestionar els residus (i enviar-los a abocadors) entre els diferents països europeus estaria provocant aquest tràfic de brossa dins de la Unió Europea i que uns estats fossin importadors o receptors mentre que altres se’ls traguessin de sobre. A Insostenible, el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius, assegurava que la Comissió Europea no unificaria els preus d’aquesta gestió entre els membres de la UE, però.

En el documental, l’administrador de la duana de Barcelona, Josep Carles Llagostera, admetia que en aquest port només es revisen uns 12.000 contenidors dels tres milions i mig que rep cada any. Llagostera assegurava que si la càrrega procedia d’un país comunitari com Itàlia, les capacitats de control són inferiors perquè allò que fa la duana és controlar les mercaderies que provenen dels territoris exteriors de la Unió Europea no dels seus països membres.

Periodistes italians especialitzats en l’ecomàfia com Antonio Musella o Amalia de Simone asseguraven que Espanya s’havia convertit en un país receptor de residus italians després que al país transalpí la vigilància s’hagués extremat rere de dècades d’impunitat i importació de residus perillosos d’arreu d’Europa i d’Austràlia, fins i tot. Una de les zones més afectades és Brescia, a la Llombardia, on les pedreres abandonades han estat receptacle de residus internacionals durant anys i panys. Activistes en la defensa del medi ambient d’aquesta zona d’Itàlia fa molt de temps que denuncien l’afectació per a les persones de l’exposició als residus perillosos. De fet, tal com mostra el documental, una investigació feta per la Fiscalia de Nàpols i l’Institut Superior de Sanitat italià va concloure que a la zona de la Campània, anomenada per la terra dels focs pels incendis en abocadors incontrolats durant dècades, l’exposició als residus per part de la població provocava un augment de càncer de pit, leucèmia, asma i malformacions congènites, així com un excés de mortalitat i la incidència en la salut dels nens.

Especialistes en el crim organitzat italià com el professor Antonio Nicaso afirmaven que la connexió de la Camorra amb Tarragona és coneguda de fa temps i que ara el negoci d’aquesta màfia, que tradicionalment se centrava en el narcotràfic, s’hauria traslladat als residus.

Insostenible, rere la brossa, es pot veure actualment a la plataforma 3Cat.