El passat 19 de març, Repsol presentava a la Cambra de Comerç de Tarragona la sisena edició de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. Aquest estudi, finançat per la petroliera, estava fet pel catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Francesc Borrull. Es tracta d’un document que recull els mesuraments realitzats a diferents punts del Camp de Tarragona per determinar la concentració de contaminants a l’aire. En l’edició d’enguany van destacar les dades d’un aparell situat al municipi del Morell, molt a prop de les instal·lacions de Repsol Química. Aquest dispositiu de mesurament continu va detectar puntes de contaminació d’1,3-butadiè molt elevades durant l’any passat. L’1,3-butadiè és un compost cancerigen i, tal com vam explicar a Porta Enrere en un article el passat 27 de març, la contaminació per aquesta substància al Morell tenia el seu origen en la planta de butadiè de Repsol, a poc més de 800 metres de l’aparell.

En l’estudi del professor Borrull destacava un altre punt calent de la contaminació per compostos industrials, però: l’antiga Universitat Laboral. Aquest centre educatiu, que acull uns 2.000 estudiants diàriament, està envoltat d’indústries del sector petroquímic i es troba molt a prop del Port de Tarragona.

Els mesuraments fets amb aparells de captació passiva (diferents del que es va instal·lar al Morell per registrar l’1,3-butadiè, en què els mesuraments es feien cada mitja hora) van mostrar que la Laboral era el lloc on hi havia més compostos orgànics volàtils (COV), benzè i 1,3-butadiè. Així, la mitjana anual dels COVs totals en aquest centre educatiu va ser de 82,4 micrograms per metre cúbic (µg/m³) —a molta distància del segon lloc amb més concentració d’aquests contaminants, la Pineda, amb 58 µg/m³—. Per la seva banda, la concentració de benzè va ser d’1,77 µg/m³ i la d’1,3-butadiè va arribar a 1,73 µg/m³ (el Morell, on s’havien registrat puntes de gairebé 200 µg/m³, va mostrar una mitjana anual inferior a la Laboral, amb 1,67 µg/m³).

A les portes de l’antiga Universitat Laboral —a 300 metres del recinte i a només 650 metres dels primers edificis— hi ha els dipòsits d’Asfaltos Españoles S.A. (ASESA), una empresa que fa un any i mig va ser notícia perquè la pudor d’una fuita de nafta dins de les seves instal·lacions va arribar fins al Maresme. Malgrat que les autoritats van negar-ho d’entrada, aquella fuita va tenir afectació exterior —més enllà de la pudor de benzina que es va sentir durant dies i a quilòmetres de distància— tal com va demostrar una sèrie d’articles de Porta Enrere publicats entre els mesos de novembre de 2022 i gener de 2023. La Fiscalia, que havia decidit obrir una investigació d’ofici, la va tancar mesos després perquè deia que no hi havia riscos per a la salut de les persones. Però aquest mitjà va demostrar que fins a 90 tarragonins van necessitar assistència mèdica per aquell accident. Allò que havien inhalat era benzè, un compost cancerigen que es troba a la nafta. Tot i que les autoritats no van facilitar mai cap mesurament de benzè, Porta Enrere va descobrir que un sensor del Port de Tarragona situat a 350 metres del tanc de nafta que va patir l’accident —es va ensorrar el sostre, deixant al descobert tres milions de litres d’aquest hidrocarbur, els vapors del qual es van emetre a l’aire durant una setmana— va registrar grans quantitats de benzè a l’aire (més de 120 µg/m³).

— Aquesta contaminació registrada l’any passat a la Universitat Laboral prové d’ASESA? — pregunta el periodista que signa aquest article vist el precedent del setembre de 2022.

— No. Creiem que l’origen es troba en el moviment de camions que transporten aquestes substàncies i en els vaixells que les carreguen — respon el catedràtic Francesc Borrull.

Ubicació de l’aparell de mesurament del Port de Tarragona al Moll de la Química en relació amb l’antiga Universitat Laboral i el barri del Serrallo.

Contaminació cancerígena pels núvols

A poc més de 1.800 metres dels primers edificis de la Universitat Laboral hi ha un aparell del Port de Tarragona que mesura els contaminants industrials més perillosos. No és el mateix dispositiu que va mesurar la fuita de nafta d’ASESA el 2022, sinó un altre instal·lat posteriorment. Aquest «nou» aparell està situat al Moll de la Química, just al costat d’on es troben dues empreses, Vopak Terquimsa i Tepsa.

L’aparell, que fa un mesurament cada deu minuts, es va instal·lar l’any passat perquè, segons ha pogut saber Porta Enrere, des del Port de Tarragona se sospitava que en aquest indret —el Moll de la Química— hi podrien haver concentracions de compostos químics a l’aire força elevats.

El Port no s’equivocava. Els mesuraments que ha fet l’aparell des del mes de juny de l’any passat mostren resultats de substàncies molt perilloses per a la salut humana en concentracions molt grans.

Així, hi ha pics de fins a 7.748 µg/m³ de benzè. Aquesta xifra es va registrar el 26 d’octubre de 2023 a les 12:20 h. Aquell dia, la mitjana diària va ser de 611 µg/m³. La normativa espanyola del benzè indica que el límit màxim al qual pot estar exposada una persona és de 5 µg/m³ de mitjana anual. Només el Ministeri de Medi Ambient d’Ontario (Canadà) té fixada una mitjana diària d’exposició a aquest compost —no es tracta d’una llei, sinó d’una recomanació per a la protecció de la salut—, que és de 2,3 µg/m³, és a dir, 300 vegades menys del que es va registrar aquell dia al Moll de la Química.

Les dades de l’aparell mostren 182 dies de mesuraments. D’aquests, el 63,2% van superar el límit fixat per Ontario en mitjanes diàries.

El benzè és cancerigen i provoca, especialment, leucèmia.

Mitjanes diàries de benzè. El límit marcat per Ontario (2,3 µg/m³) és tan baix que gairebé no s’aprecia (línia de punts). Un 63,2% dels dies mesurats (182) van superar el límit de la província canadenca. (Dades: Port de Tarragona. Gràfic: elaboració pròpia).

Mitjanes per períodes de vuit hores de contaminació per benzè. En el gràfic es pot apreciar com el 26 d’octubre, de 8h a 15:59 h hi va haver una mitjana de gairebé 1.800 µg/m³. (Dades: Port de Tarragona. Gràfic: elaboració pròpia).

El 30 d’agost de l’any passat, a les 6:50 h, l’aparell mesurador situat al Moll de la Química va registrar 124 µg/m³ de clorur de vinil. Aquest compost, que s’utilitza per fer PVC (del qual es fan productes plàstics de tota mena), és considerat cancerigen (afectant sobretot el fetge) i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) del govern d’Espanya assegura que «pot provocar lesions genètiques de caràcter hereditari». El clorur de vinil té un límit d’exposició per a les persones d’1 µg/m³ de mitjana diària segons el Ministeri de Medi Ambient d’Ontario. Aquell 30 d’agost, la mitjana va ser de 78,61 µg/m³. Dels 182 dies de mesuraments, el 78% van superar el límit diari establert pel ministeri d’aquella província canadenca.

Mitjanes diàries de clorur de vinil. El màxim, el 30 d’agost de l’any passat. Un 78% dels dies es va superar el límit fixat per Ontario. (Dades: Port de Tarragona. Gràfic: elaboració pròpia).

Però hi ha altres contaminants que encara superen les xifres dels citats fins ara. Són concentracions que sovint arriben al límit de mesura de l’aparell, 8.000 µg/m³.

Aquest és el cas de l’estirè, una substància que s’utilitza en la producció de plàstics i cautxú, dels quals es fan materials aïllants, fibra de vidre, canonades, peces d’automòbils, soles de sabates, envasos d’aliments, mànegues o joguines. L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC per les seves sigles en anglès) va determinar el 2019 que l’estirè és «possiblement cancerigen per als éssers humans», una conclusió semblant a la del Programa Nacional de Toxicologia (NTP per les seves sigles en anglès) del departament de Salut dels Estats Units. L’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA per les seves sigles en anglès), en canvi, considera que no hi ha evidència científica suficient sobre la carcinogènesi de l’estirè tot i admetre que hi ha estudis que demostren la relació entre l’exposició a aquest contaminant i l’increment del risc de patir leucèmia i limfomes.

Hi ha molts mesuraments d’estirè que arriben als 7.999 µg/m³, és a dir, al màxim que permet l’aparell del Moll de la Química —per tant, si el límit del dispositiu fos més alt, els mesuraments podrien indicar, fins i tot, concentracions de contaminants més elevades—. Segons el Ministeri del Medi Ambient d’Ontario (qui fixa el límit més estricte d’exposició a aquest contaminant), els humans no hauríem d’estar exposats a més de 400 µg/m³ d’estirè de mitjana diària. Dels 180 dies de mesuraments, el 76,7% va superar aquest límit canadenc. El 28 d’agost, la mitjana va ser de 6.201 µg/m³ i, entre els mesos de juny i desembre de 2023, de 1.622,61 µg/m³.

Mitjanes diàries d’estirè. Gairebé un 77% dels dies es van superar els límits fixats per Ontario. (Dades: Port de Tarragona. Gràfic: elaboració pròpia).

Un altre compost que és considerat com a possible cancerigen per als humans —en aquest cas l’EPA, l’NTP i l’IARC coincideixen— és l’acrilonitril. Aquest compost es fa servir per produir plàstics i fibres acríliques. En el passat, barrejat amb un altre químic, s’utilitzava com a pesticida, però es va prohibir. El límit de mitjana diària que Ontario fixa per l’exposició de les persones a l’acrilonitril és de 0,6 µg/m³. Aquesta xifra va ser superada el 98,4% dels dies que l’aparell del Port va registrar mesuraments. El 3 de novembre de l’any passat la mitjana va ser de 634 µg/m³. Aquell dia es va arribar a un pic màxim de 1.119 µg/m³ a les 13:50 h.

Mitjanes diàries de l’acrilonitril. Un 98,4% dels dies es va superar el límit màxim fixat per Ontario (0,6 µg/m³). El 3 de novembre es va arribar a una mitjana de 634 µg/m³. (Dades: Port de Tarragona. Gràfic: elaboració pròpia).

L’aparell del Moll de la Química també va registrar grans concentracions d’anilina. Aquesta substància s’utilitza per fabricar escuma de poliuretà (per a fer matalassos, sofàs, aïllants tèrmics o acústics), productes químics agrícoles, pesticides, vernissos o, fins i tot, explosius. Segons l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA), l’anilina és un «possible carcinogen humà» —l’IARC, però, no considera aquest compost cancerigen—. L’Agència per a les Substàncies Tòxiques i el Registre de Malalties (ATSDR per les seves sigles en anglès) assegura que l’anilina «malmet l’hemoglobina, una proteïna que transporta l’oxigen a la sang». El 8 de novembre es va registrar una mitjana de 1.412,43 µg/m³, amb puntes de 7.999 µg/m³ ininterrompudament des de les tres a les quatre de la matinada.

Un dels compostos més perillosos per a la salut humana és, com s’ha dit a l’inici d’aquest article, l’1,3-butadiè. Dels 182 dies mesurats, cap supera el límit de mitjana diària que fixen normatives com les del Regne Unit amb 10 µg/m³. El dia que més s’hi acosta és el 20 de novembre, amb 8,47 µg/m³. Però aquell dia hi va haver puntes de contaminació molt grans, de fins a 598 µg/m³, el triple que els pics més alts registrats per l’aparell de mesurament continu que la URV va instal·lar al Morell per controlar les emissions de la planta de butadiè de Repsol Química.

L’1,2-dicloroetà, considerat possible carcinogen per als éssers humans, tampoc va arribar a superar els límits de mitjana diària (700 µg/m³). El 3 de novembre es van assolir 656,34 µg/m³. Amb tot, alguns dies, com el 21 de setembre de l’any passat, hi va haver pics de 7.999 µg/m³ durant 20 minuts a partir de les 5 de la matinada. Aquests episodis extrems es van repetir, gairebé a les mateixes hores, el 2 i el 4 de novembre, per exemple.

Altres compostos com el xilè, que no són considerats com a cancerígens però que poden perjudicar la salut, com afectacions al sistema nerviós (mal de cap, falta de coordinació muscular, marejos…), també van mostrar concentracions elevades a l’aire durant l’any passat. Segons l’ATSDR, algunes persones exposades a quantitats de xilè molt altes en un curt període de temps van morir. Ontario situa el màxim de mitjana diària en 730 µg/m³. Aquesta xifra, segons els mesuraments de l’aparell del Moll de la Química, es va superar en un 22% dels casos dels 181 dies que es tenen dades. El 19 d’octubre es va registrar una mitjana de 2.682 µg/m³, per exemple.

L’aparell funciona perfectament

Aquesta situació de contaminació molt gran va provocar que el Port de Tarragona fes una reunió a finals de novembre de l’any passat amb representants de l’empresa encarregada de fer el manteniment de l’aparell, Prevenport, i les empreses que es troben al Moll de la Química, Vopak Terquimsa i Tepsa. Segons consta a l’acta de la reunió a la qual ha tingut accés Porta Enrere en virtut de la llei de Transparència (així com totes les dades de mesuraments), l’empresa de manteniment va assegurar que havien verificat el dispositiu i que aquest funcionava correctament.

Per la seva banda, els representants de Vopak Terquimsa van dir que havien observat alguns episodis d’olors «en principi no atribuïbles a la seva operativa habitual». Segons aquesta empresa, les olors podrien tenir el seu origen a «molts llocs diferents, com càrrega de camions i operacions de càrrega i descàrrega de vaixells».

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), diu l’acta, «ha intentat buscar una correlació entre els pics més significatius detectats i les operatives de vaixell i no ha trobat coincidències». Cal recordar que el professor Borrull havia dit a Porta Enrere, en relació amb l’acumulació de contaminants a l’aire a l’antiga Universitat Laboral, que l’origen es trobaria «en el moviment de camions que transporten aquestes substàncies i en els vaixells que les carreguen».

En un informe enviat a aquest mitjà arran de la seva petició d’informació pública, l’APT admet que «l’equip del Moll de la Química [l’aparell de mesura] emetia senyals d’alarma per concentracions elevades d’alguns COVs». Segons el Port, el dispositiu (un cromatògraf) és «molt sensible», i afegia que els pics detectats podien superposar-se entre ells i, per tant, «era impossible determinar quin compost estava donant el pic més alt». Amb tot, les dades enviades per l’APT a Porta Enrere mostren els mesuraments individuals de cada compost, així com el dia i l’hora.

El Port de Tarragona assegura que encara no ha trobat l’origen dels pics de contaminació i ha decidit esbrinar si la contaminació pot provenir «d’activitats externes del Moll de la Química». Per a fer-ho, l’APT ha decidit augmentar el número de captadors passius instal·lats per la URV a les seves instal·lacions —el mateix sistema que va permetre detectar la gran concentració de contaminats a la Laboral—.

En les conclusions de l’informe enviat a Porta Enrere, el Port de Tarragona assegura que les emissions de COVs registrades al Moll de la Química presenten «valors normals durant la major part del període juny-desembre de 2023», tot i que admet que investiga l’augment de la contaminació. L’APT diu que la normativa no fixa límits per a la majoria dels COVs excepte el benzè (mitjana anual de 5 µg/m³), però «aquesta no és d’aplicació en zones industrials, que és el cas del Port de Tarragona». Sobre això últim cal dir que existeix una diferència en els valors límit en zones industrials i en les àrees residencials. En el primer cas, el límit és menys estricte perquè se suposa que els treballadors, en el seu lloc de feina, a la indústria, disposen d’equips de protecció que no té la resta de la població. Amb tot, si el treballador no du aquest EPI (Equip de Protecció Individual), quan treballa té el mateix risc de patir afectacions per a la salut que qualsevol altra persona. De fet, la determinació de si un compost és cancerigen pels humans o no feta per l’EPA o el National Program of Toxicology (NTP) del departament de Salut dels Estats Units està fonamentada històricament en els estudis fets a treballadors dels sectors industrials que operen amb aquestes substàncies.

L’exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Francesc Xavier Roca, considera aquest episodi continuat d’elevada contaminació al Port de Tarragona «un cas més de la falta de control de les emissions a l’atmosfera provocades per les activitats [industrials]». Roca es mostra sorprès que el Port no sigui capaç de relacionar les elevades concentracions de determinats COVs amb les «activitats existents» (indústries) que es troben molt a prop al punt de detecció de contaminants, és a dir, l’aparell de mesura. En aquest sentit, l’exdirector del LCMA es pregunta per què el Port va decidir instal·lar un cromatògraf de gasos al Moll de la Química, un fet, diu, que no es fa a l’atzar, sinó després d’un procés que comporta un disseny previ de la situació. «Algú ha considerat important situar aquest punt de control amb una metodologia de mesurament dinàmica que permet tenir dades en períodes molt més curts i uns COVs molt específics», afirma.

L’aparell que ha mesurat aquestes enormes quantitats de concentracions de contaminants a l’aire (molts d’ells cancerígens) es troba a menys d’un quilòmetre i mig dels primers habitatges del barri mariner del Serrallo.

— La contaminació que s’ha trobat a la Laboral en el seu estudi podria tenir el seu origen en l’empresa Vopak Terquimsa? — pregunta aquest periodista al professor Borrull.

— [Silenci] Bé, aquest nom l’has dit tu. Tot i que els vents predominants no són de l’est, és cert que en aquella zona hi ha un munt de camions carregant i descarregant, així com vaixells i fins i tot trens. Tot això podria haver generat petites emissions que podrien haver arribat a la Laboral.