«Diversos estudis epidemiològics han demostrat l’associació entre l’exposició laboral a l’1,3-butadiè i l’excés de mortalitat per càncer dels sistemes limfàtic i hematopoètic […] Entre ells, un que mostra treballadors de vuit plantes dels Estats Units i Canadà que presenten un risc més gran de patir leucèmia». Així descriu el Programa Nacional de Toxicologia (NTP per les seves sigles en anglès) del departament de Salut dels Estats Units la perillositat de l’1,3-butadiè en un informe de l’any 2021.

En el document de l’NTP es concreta que els treballadors més exposats als perills d’aquesta substància química són els que treballen en la producció d’aquest compost (a partir de la destil·lació del petroli) i en la fabricació de cautxú sintètic —l’aplicació majoritària d’aquesta substància química— que es fa servir en la producció de neumàtics, gespa artificial, recobriment de paper, catifes, vestits tèrmics (neoprè), peces per a l’automòbil o joguines per a nens, entre d’altres. De fet, l’estudi diu que operaris que van treballar durant dècades en plantes de fabricació de cautxú sintètic presentaven un índex de mortalitat per leucèmia que gairebé doblava la mitjana de la població dels Estats Units.

L’informe de l’NTP explica que existeix evidència suficient dels efectes carcinògens de l’1,3-butadiè en animals de laboratori (ratolins), als quals l’exposició a aquest compost va provocar tumors al sistema hematopoètic, al cor, al pulmó, a l’estómac, a la glàndula de Harder, a la glàndula prepucial, al fetge, a la glàndula mamària, a l’ovari i al ronyó. Aquesta substància actua sobre l’ADN de ratolins i humans, provocant alteracions genètiques que desemboquen en tumors. L’NTP va incloure l’1,3-butadiè com a cancerigen per a l’ésser humà en la novena edició de l’Informe anual sobre carcinògens l’any 2000.

Però, a banda dels treballadors del sector petroquímic i dels ratolins de laboratori, la població en general també està exposada als perills de l’1,3-butadiè. L’NTP, així com altres organismes com l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès), asseguren que la principal via d’intoxicació per exposició a aquest compost és l’aire, tot i que també es pot produir pel contacte amb la pell o per la ingesta d’aigua i menjar contaminats per culpa d’envasos que contenen quantitats residuals d’1,3-butadiè. Segons l’NTP, alguns olis de cuina com el de colza poden alliberar 1,3-butadiè quan s’escalfen.

A banda de les refineries de petroli, les emissions d’1,3-butadiè poden procedir de la crema de matèria orgànica, el fum de les cigarretes o el dels tubs d’escapament dels vehicles, també.

Als Estats Units s’han trobat concentracions d’1,3-butadiè en àrees urbanes. Així, segons l’informe del Programa Nacional de Toxicologia del país nord-americà, l’any 2004 es van registrar mitjanes diàries de fins a 1 microgram per metre cúbic (1 µg/m³) a ciutats com Chicago o Los Ángeles. En canvi, a Houston (Texas), un estat que compta amb una forta presència de la indústria petroquímica, la mitjana diària més alta va ser de 80 µg/m³. Però encara hi ha valors més alts. L’NTP destaca que les concentracions d’1,3-butadiè que es van trobar en àrees compreses en un radi de poc més d’un quilòmetre i mig de distància dels complexos petroquímics superaven els 220 µg/m³, arribant-se a màxims horaris de 1.990 µg/m³.

1 gram (g) = 1.000 mil·ligrams (mg)

1 mg = 1.000 micrograms (µg)

Els primers habitatges de les poblacions del Morell i de la Pobla de Mafumet es troben a poc més de 800 metres de la planta de butadiè que la petroliera Repsol té al Camp de Tarragona.

Ubicació de la planta de butadiè dins de les instal·lacions de Repsol Química. Repsol Petróleo es troba al sud de la carretera T-750.

Més d’un centenar d’episodis contaminants en un any 

«El 99% dels mesuraments episòdics que hem fet durant el 2023 estan per sota del valor màxim que hem fixat», deia Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona en la presentació de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona el passat 19 de març. Aquest informe, fet pel catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Francesc Borrull, és finançat per Repsol, que destina, segons va confirmar la petroliera a aquest periodista l’any 2022 —i tal com consta en el llibre La gran explosió (editorial Folch i Folch, 2023)—, 150.000 euros a cada edició de l’estudi.

En la seva intervenció, Sancho feia referència a l’aspecte principal d’un estudi que ja suma sis edicions. Es tracta de la instal·lació d’un aparell que mesura contínuament l’1,3-butadiè al Morell. En aquest cas, el dispositiu registra un mesurament cada mitja hora. Segons consta en l’informe, durant l’any 2023 es van obtenir 12.936 dades, és a dir, mesuraments. Si es té en compte que l’aparell mesura cada mitja hora (48 mesuraments al dia), aquesta xifra correspon a 270 dies.

«Durant dos mesos l’equip va estar en manteniment i una vegada cada dos mesos es fa el seu calibratge, fet que provoca que no hi hagi mesuraments cada dia de l’any», explica Francesc Borrull a Porta Enrere.

El director de Repsol a Tarragona assegurava en la presentació de l’estudi que aquestes dades en línia, és a dir, gairebé al moment, els poden ajudar a millorar els seus processos productius. «Nosaltres tenim aquestes dades dins del nostre sistema de control operatiu. Aquestes dades són una variable més en el nostre procés de producció i això ens permet, de forma immediata, associar-les a unes determinades operatives. Si detectem un episodi alt, que superi els 20 µg/m³, activem un protocol intern per saber què ha produït aquell pic. Això ens ajuda a millorar», va dir. D’aquesta manera, Sancho admetia implícitament que la contaminació per 1,3-butadiè que es registrava al Morell era causada per Repsol.

De fet, el director del complex que la petroliera té al Camp de Tarragona reconeixia que des de la seva empresa no sempre podien determinar internament les causes de l’augment de la contaminació d’1,3-butadiè detectats per l’aparell del Morell. Les declaracions de Sancho van provocar que un membre de l’Institut Cerdà, que coordina l’estudi, sortís al pas per matisar que els pics de contaminació per 1,3-butadiè eren immissions, és a dir, allò que la gent respira, i no emissions (l’origen de la contaminació) i que, per tant, no sempre es podia determinar el causant dels episodis contaminants, desvinculant, d’aquesta manera la possible responsabilitat de Repsol. Més tard, Sancho reforçaria aquest missatge dient que «no sempre era possible identificar una causa directa entre una punta i l’activitat industrial», assenyalant altres causes com el trànsit.

«La singularitat del Camp de Tarragona és que l’1,3-butadiè no surt dels cotxes, sinó de les plantes de producció, dels vaixells que el carreguen per exportar o de les empreses del polígon Sud que l’utilitzen per fer polímers», diu l’autor de l’estudi, Francesc Borrull, a Porta Enrere en relació amb el principal origen de la contaminació per aquest compost.

Ubicació de l’aparell que mesura contínuament l’1,3-butadiè instal·lat per la URV a les dependències de la brigada municipal al Morell, tal com ha confirmat l’Ajuntament d’aquesta població a Porta Enrere. La distància envers la planta de butadiè és d’uns 800 metres.

La «singularitat» tarragonina 

A la pregunta de quantes vegades s’havia activat l’esmentat protocol intern per contaminació d’1,3-butadiè durant el 2023, Sancho es va remetre a l’1% dels gairebé 13.000 mesuraments fets. Això, que d’entrada pot semblar poca cosa és, en realitat, molt. La petroliera admetia que s’havien sobrepassat els límits establerts per ella mateixa (20 µg/m³) 130 vegades en un any. Una vegada cada tres dies de mitjana. Segons Sancho, d’aquests pics, «menys de la meitat» havien obligat a activar el protocol intern de l’empresa. El director de Repsol a Tarragona admetia, però, que només tenien les dades de contaminació en temps real al seu sistema des de la segona meitat de l’any passat.

«Amb els compostos que tenen una toxicitat més elevada (benzè, 1,3-butadiè, etc.) s’ha de fer un seguiment més acurat. Els sistemes en línia ens permeten saber en cada moment quina és la concentració d’aquella substància i dir-li a l’empresa “escolta, aquí s’ha produït un determinat episodi que ha incidit sobre aquesta població perquè els vents venien per aquí, mireu a veure quin tipus d’actuació esteu fent vosaltres que genera aquesta emissió”», explica Francesc Borrull. El catedràtic de la URV assegura que amb aquest sistema de mesurament es persegueix l’objectiu de minimitzar les puntes de contaminació que apareixen arran dels processos industrials.

Els 20 µg/m³ de nivell màxim a partir del qual s’activen els protocols interns de Repsol són un valor fixat a discreció de l’empresa que ho argumenta per l’absència de normativa catalana o estatal sobre aquest compost. De fet, en l’estudi se cita el cas del ministeri de Medi Ambient d’Ontario (Canadà), que fixa un màxim de mitjana anual de 2 µg/m³. Aquest màxim canadenc, però, és una recomanació, no es tracta d’un límit legal. De fet, Javier Sancho va assegurar repetidament que no existia un límit legal a tot el món per aquest compost, però al continent europeu sí que n’hi ha un, al Regne Unit. La normativa britànica estableix un màxim d’exposició a l’1,3-butadiè de 2,25 µg/m³ de mitjana anual des de l’any 2003.

Quan els periodistes van preguntar al director de Repsol quina administració hauria de ser l’encarregada de fixar uns nivells màxims de concentració d’1,3-butadiè a l’aire, Javier Sancho va assenyalar la catalana, és a dir, la Generalitat. «Fa alguns anys, quan Cel Net va fer aquella campanya de l’1,3-butadiè [Saps què respires?], jo vaig parlar amb gent de Barcelona [de la Generalitat] sobre la possibilitat que es fes una legislació d’aquest compost. Els tubs d’escapament dels cotxes emeten 1,3-butadiè, però la concentració d’aquesta substància química a les ciutats és residual perquè aquest compost es degrada ràpidament a causa de la radiació solar. Per això no es vol fer una normativa per a tota Catalunya o Espanya pel fet que només hi hagi aquesta problemàtica aquí. No es té en compte la singularitat de Tarragona», diu Francesc Borrull referint-se a la presència del polígon petroquímic més gran del sud d’Europa, el tarragoní.

Tot i les declaracions del catedràtic de la URV, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, va dir a Porta Enrere ara fa un any que el seu departament volia impulsar una llei de l’1,3-butadiè (i de l’òxid d’etilè) i que havia pressupostat tres milions d’euros per comprar 11 aparells per mesurar aquests dos compostos (i 9 més per mesurar el benzè). De fet, en la presentació de l’estudi pagat per Repsol que es va presentar l’any passat, Javier Sancho i Ignasi Cañagueral, president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), es van mostrar disposats a treballar amb l’administració per establir uns valors de referència per aquests contaminants. Cañagueral va dir aleshores que aquestes mesures legislatives s’haurien de fer a escala europea, però. El president de l’AEQT repetia d’aquesta manera un vell mantra en el sector, el fet que la regulació en determinats països pogués restar competitivitat a les empreses —uns límits legals fins ara inexistents a Catalunya deixarien la indústria petroquímica de Tarragona en inferioritat de condicions respecte a la dels seus competidors europeus i mundials, s’entén—.

L’estudi fet per la URV i finançat per Repsol diu que amb el sistema de mostreig emprat durant el 2023, en línia, la mitjana anual de concentració d’1,3-butadiè al Morell ha estat d’1,43 µg/m³. A Ontario també hi ha un límit màxim en mitjana diària (24 hores): 10 µg/m³. No hi ha dades de mitjanes diàries en l’estudi fet per la URV. «No ens ho vam plantejar», admet el professor Borrull.

En el gràfic que consta en l’estudi es poden observar valors molt alts. Així de l’1% dels mesuraments que superen el límit de 20 µg/m³, n’hi ha un que gairebé arriba als 190 µg/m³. Va ser el març de l’any passat, un mes, per cert, que també va mostrar registres superiors als 160 µg/m³ i altres pròxims als 120 µg/m³. A principis de febrer de 2023 també apareix un mesurament de gairebé 170 µg/m³. Si es veu el gràfic de l’estudi del professor Borrull, la densitat de mesuraments que superen els 20 µg/m³ en aquest període sembla més alta que la resta de l’any.

Porta Enrere ha demanat a Repsol el detall dels mesuraments en full de càlcul per comprovar el dia i la quantitat de cada mesurament (amb el gràfic de l’estudi és difícil precisar aquestes dades), però en el moment de publicar aquest article la informació no havia estat facilitada.

Captura d’imatge de la pàgina 97 de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona de l’any 2023. Gràfic dels mesuraments d’1,3-butadiè al Morell.

Els gairebé 190 µg/m³ de pic màxim mesurat l’any 2023 suposen una xifra deu vegades més petita que el valor màxim que consta a l’informe de l’NTP dels Estats Units com a rècord de l’any 2004. Cal recordar que aquell valor màxim (1.990 µg/m³) es va registrar en un radi d’un quilòmetre i mig al voltant d’un complex petroquímic.

Però aquests 190 µg/m³ no suposen el valor màxim de contaminació per 1,3-butadiè que es va detectar al Morell l’any passat. El professor Borrull assegura que hi va haver alguns episodis, «pocs», que van superar els 200 µg/m³, però dels quals no s’ha pogut verificar el seu valor exacte perquè l’aparell està calibrat per mesurar entre els 0,1 µg/m³ i els 200 µg/m³. «Vist això, s’ampliarà el calibratge de l’aparell?», pregunta aquest periodista. «Fer-ho val diners. S’han de comprar els patrons de mesurament i calibrar l’aparell cada dos mesos. Amb el rang de mesura que hem establert creiem que donem dades que són fiables», diu Borrull.

En l’informe fet pel catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili es reforçen els resultats del sistema de mesuració contínua de l’1,3-butadiè del Morell (1,43 µg/m³) amb les dades obtingudes pels captadors passius (un altre sistema de mesurament, que segons l’autor aporta «una informació molt valuosa») durant tot el 2023 (1,67 µg/m³).

L’estudi fet per la URV i finançat per Repsol indica que un 73% dels gairebé 13.000 mesuraments fets durant el 2023 al Morell estan per sota dels límits de detecció del mètode (0,1 µg/m³). «És sorprenent que el 73% de les mesures estiguin per sota del límit de detecció de 0,1 µg/m³. En lloc de ser una zona molt industrialitzada i propera a una planta de producció d’1,3-butadiè, sembla que estiguin en una zona sense fonts emissores on solament es desenvolupen activitats rurals», diu Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un dels màxims experts en mesuraments de contaminació ambiental de Catalunya.

Com s’ha vist, l’informe del Programa Nacional de Toxicologia dels Estats Units indicava que la concentració d’1,3-butadiè a prop dels complexos petroquímics podia arribar a mitjanes diàries superiors als 200 µg/m³.

Els precedents

Les dades fetes públiques el passat 19 de març van sorprendre molts, que no esperaven uns pics de contaminació tan alts (fins a 190 µg/m³) i tan persistents (130 vegades en un any), però el fet és que els resultats obtinguts per l’estudi del professor Borrull no fan sinó constatar els treballs previs del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la UPC.

El 2017, l’equip de la Politècnica format per Eva Gallego, José F. Perales, Enrique Gadea i el professor Roca va presentar un estudi que mostrava els mesuraments fets en el període 2013-2016. Així, el 2013, en un punt del Morell es van arribar a documentar concentracions 1,3-butadiè que arribaven als 121 µg/m³ de mitjana diària, és a dir, 12 vegades més que el límit diari que estableix Ontario. A Puigdelfí, a una distància de Repsol similar que el Morell (tot i que a l’altra banda), el valor màxim de mitjana diària va arribar als 125 µg/m³. L’estudi demostrava, però, que, amb el pas dels anys, la contaminació per 1,3-butadiè havia anat reduint-se (el 2016, 7,55 µg/m³ al punt del Morell on el 2013 s’havia arribat als 121 µg/m³, per exemple).

L’equip del LCMA havia comparat també la concentració d’1,3-butadiè a l’aire de diferents localitats catalanes. De totes, la Llagosta (Vallès Oriental) era qui més contaminació presentava per aquesta substància, 2,29 µg/m³ l’any 2015, tres vegades menys que el Morell aquell mateix any. A Barcelona, la concentració d’1,3-butadiè era d’1,33 µg/m³ el 2017.

La fuita del 30 de desembre

Com s’ha vist, el pic màxim de contaminació de l’any 2023 es va produir el mes de març i va ser de gairebé 190 µg/m³. Cal recordar que l’1,3-butadiè és un compost perillós per a la salut humana, carcinogen, però d’aquell episodi d’alta contaminació —i dels altres 129 que van superar el límit màxim fixat per Repsol (20 µg/m³)— ningú va dir res. Ningú va avisar la població. I això que el mesurador que ha permès fer l’estudi de la qualitat de l’aire que finança la petroliera es troba al municipi del Morell, no dins de les instal·lacions de la fàbrica.

Però hi va haver un episodi que sí que va sortir a la llum pública i del qual, però, aleshores ningú va donar dades.

Va ser la matinada del 30 de desembre de l’any passat. Protecció Civil va informar que havia rebut un avís de Repsol a les 5.35 h per una fuita de butadiè. En el comunicat s’afirmava que no hi havia ferits ni afectació exterior. Això últim, però, no era del tot cert.

A preguntes d’aquest periodista el matí d’aquell 30 de desembre, Protecció Civil assegurava que, en un primer moment, els mesuraments al voltant de les instal·lacions havien mostrat 4 ppm d’1,3-butadiè, però que això era, en realitat, «anecdòtic» perquè aquest compost «resulta perillós a partir de 670 ppm».

Aquesta última xifra (670 ppm) és el que s’anomena l’AEGL, és a dir, Acute Exposure Guideline Levels for Airbone, uns valors establerts per l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units que indiquen els límits de l’exposició aguda de les persones a determinats compostos en períodes d’accidents químics.

4 parts per milió (ppm) d’1,3-butadiè són 8.830 µg/m³. 670 ppm equivalen a 1.478.000 µg/m³.

La informació aportada per Protecció Civil i per Repsol parlava de butadiè, sense concretar de quin tipus era (existeix un 1,2-butadiè, per exemple). A preguntes de Porta Enrere, la petroliera va afirmar que la fuita, de la qual es desconeix encara la quantitat, era en un 50% 1,3-butadiè i la resta, «altres butans i butens».

Els bombers de la Generalitat van ser avisats a les 5.47 h i van arribar a «les portes de la indústria» a les 6.25 h. En l’informe de Bombers demanat per Porta Enrere en virtut de la llei de Transparència, aquests asseguren que no van fer cap mena de mesuraments de contaminants fora de l’empresa i que les dades de concentració de butadiè van ser facilitades pels tècnics de Repsol al CECAT: 4 ppm al Parc Químic (els bombers de la indústria petroquímica), tot just a l’altra banda de la carretera que va cap al Morell (T-750).

A les instal·lacions del Parc Químic es van registrar mesuraments de 4 ppm d’1,3-butadiè la matinada del 30 de desembre de 2023. La distància d’aquest parc de bombers amb la planta de butadiè de Repsol és d’uns 250 metres.

Segons va explicar Bombers a Porta Enrere el dia de l’accident, els tècnics de Repsol no van localitzar la fuita fins a les 7.10 h, moment en el qual van començar a disminuir la pressió de les canonades i minimitzar l’emissió del contaminant. Així, la fuita d’1,3-butadiè va estar activa durant, com a mínim, més d’una hora i mitja.

Acció Climàtica ha informat a Porta Enrere que els seus tècnics van fer mesuraments el matí de la fuita (no indiquen a quines hores) amb dos aparells, un dels quals no estava calibrat per a detectar 1,3-butadiè (només Compostos Orgànics Volàtils). El dispositiu que sí que podia detectar aquesta substància però, no era capaç de registrar cap valor fins que la concentració d’aquest compost a l’aire no arribés a les 0,7 ppm (1.550 µg/m³, és a dir, vuit vegades més que el valor màxim detectat per l’aparell del Morell en l’estudi de les puntes de contaminació). Qualsevol valor per sota d’aquesta xifra passaria inadvertit per l’aparell. En el cas dels COV, els dispositius no començaven a mesurar fins que la concentració d’aquests compostos a l’aire arribés a les 0,2 ppm.

Els tècnics d’Acció Climàtica van mesurar la presència d’1,3-butadiè i COV en cinc punts. En només dos d’ells van aparèixer resultats positius. Un d’aquests va ser la rotonda que hi ha just al davant del parc químic de bombers. Els mesuraments d’Acció Climàtica van registrar 0,5 ppm de COV (l’aparell no detecta 1,3-butadiè fins que arriba a 0,7 ppm). Cal recordar que Repsol havia detectat 4 ppm d’1,3-butadiè en aquest lloc.

L’altre punt que va donar positiu amb un resultat idèntic —només COV— va ser la rotonda que es troba en la mateixa carretera uns 600 metres més a l’est que la primera.

Acció Climàtica no va fer mesuraments al Morell o la Pobla de Mafumet perquè, segons explica, aquella matinada el vent era del nord, un fet que impedia que aquests municipis fossin afectats per aquesta fuita. Els tècnics de la Generalitat van decidir, doncs, a banda de mesurar a la carretera (en l’informe apunten que, pel fet de mesurar en aquest lloc s’ha de tenir en compte que el trànsit és una font d’emissió de l’1,3-butadiè), fer mesuraments a Constantí, que van resultar negatius.

Un fet que cal tenir en compte també és l’afectació als treballadors. Si fora de les instal·lacions de Repsol Química la concentració de contaminants era, segons van informar els tècnics de Repsol al CECAT, de 4 ppm (8.830 µg/m³), a l’interior del recinte de l’empresa aquesta concentració hauria estat molt més gran. El Valor Límit Ambiental (VLA) d’aquesta substància fixat per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) en una jornada laboral, és a dir, l’exposició màxima en un període de vuit hores en un entorn de treball, és d’1 ppm (2.210 µg/m³). Quatre vegades menys que el mesurament fet per Repsol fora de la planta.

«La nostra preocupació és que els nostres treballadors estiguin en un entorn segur», va dir el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, en la presentació de l’Informe-Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. «Nosaltres volem ser transparents amb les dades a través d’experts independents [el professor Borrull]. Nosaltres no generem les dades de l’estudi perquè nosaltres ja tenim les nostres dades», va afegir.

La matinada del 30 de desembre de 2023 les úniques dades disponibles sobre la concentració d’1,3-butadiè les tenien els tècnics de Repsol.