«Quan un conseller o un president deixava el càrrec se li regalava un quadre d’un artista local, com a foment de la cultura i de l’art també». Així explica Josep-Xavier Pujol, director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona, perquè en el llistat de despeses dels membres del consell d’administració del CAT apareix el concepte «quadre conseller». Segons Pujol, aquesta pràctica, la de regalar una obra pictòrica als membres del consell, es va deixar de fer a partir de l’any 2021 «per decisió del president». Aquell any, el president era Xavier Royo, alcalde de l’Aldea des del 2019, però el novembre va ser substituït per Joan Alginet, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Deltebre. El gerent del CAT no especifica quin dels dos va prendre la decisió. [Un cop publicat l’article, el CAT s’ha posat en contacte amb Porta Enrere i ha puntualitzat que el president que va decidir finalitzar amb el tema dels quadres va ser el senyor Joan Alginet].

En total, el Consorci d’Aigües de Tarragona va gastar 11.000 euros en quadres des de l’any 2015 i fins al 2021. Els últims consellers a rebre’n un van ser Manel Masià (històric president de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre) i Josep Font (expresident de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, AEQT, i exdirector del complex Repsol), així com Meritxell Roigé, presidenta del CAT del 2018 al 2020 (i alcaldessa de Tortosa des del 2018). Cada quadre estava valorat en 1.263,15 euros. També van rebre quadres Kilian Franch (extinent d’alcalde de Deltebre, tot i que era conseller del CAT en representació de la Generalitat), Marc Fargas (director industrial d’Ercros), Antoni Huber (president del CAT el període 2015-2016 en representació de la Generalitat), Cèsar Puig (secretari general d’Interior 2015-2017), Quim Nin (delegat del Govern a Tarragona 2011-2016), Jesús Loma-Ossorio (exdirector general de Covestro i expresident de l’AEQT), Salvador Plana (exgerent del CAT), Lluís Soler (alcalde de Deltebre des del 2015, tot i que figura al CAT en representació de la Generalitat) i Manuel Castells. En aquests casos, les pintures tenien un preu que oscil·lava entre els 630 i els 890 euros (excepte el quadre de Franch, que costava 1.263,15 euros).

En l’apartat de despeses on figuren els quadres també apareixen dinars, fonamentalment al restaurant La Boella, al terme municipal de la Canonja. Els àpats en aquest establiment superaven, segons la documentació facilitada pel CAT a Porta Enrere —després d’una sol·licitud d’informació pública—, els 700 euros. N’hi ha un, de l’any 2015, amb motiu del «comiat de S.P. (Director Gerent) La Boella», per un import de 709 euros. Les inicials S.P. correspondrien a l’exgerent Salvador Plana. Aquell any, el CAT va gastar en àpats 3.643 euros. Gairebé la meitat d’aquesta quantitat correspon al dinar de Nadal (1.750 euros). Aquesta xifra només és superada l’any 2016 (3.679 euros) i el 2022 —3.655 euros, dinar al restaurant Les Salines inclòs (1.055 euros, per sobre del que va costar el de Nadal, 692 euros)—. En total, 21.000 euros en àpats entre els anys 2015 i 2023.

Però els consellers també reben lots de Nadal. El 2015 la despesa per aquest motiu va ser de 710 euros, però el 2016 es va doblar (1.601 euros), sent aquesta la xifra més alta de tota la sèrie històrica. En total, el CAT ha gastat en aquests lots de Nadal 10.166 euros.

500 euros per reunió

Però les despeses en quadres, àpats i lots de Nadal (42.182 euros des de l’any 2015) no són les més significatives. El gruix de la despesa es troba en les retribucions econòmiques, és a dir, en allò que el CAT paga a cada membre del consell d’administració per assistència a les reunions o per ser-ne president, per exemple (o per ambdues coses, fins i tot).

La quantitat que es paga actualment per assistir a les reunions del consell d’administració del Consorci d’Aigües de Tarragona i les seves assemblees generals, comissions permanents i comissions de seguiment es va fixar l’any 2011 i és de 509,93 euros per sessió. Els presidents cobren, a més, en concepte de «despeses de representació» 1.981,30 euros mensuals. Segons explica el director gerent Josep-Xavier Pujol a Porta Enrere aquests pagaments «són les assignacions mensuals amb caràcter fix del president que serveixen per cobrir tant la responsabilitat derivada de les seves funcions com el temps de dedicació».

Els presidents, però, poden cobrar assistències també. Això explica que el màxim dirigent actual, Joan Alginet, cobrés 50.058 euros l’any passat (21.000 euros en concepte d’assistència a reunions). El primer president de la sèrie històrica analitzada en aquest reportatge (any 2015) va ser Antoni Huber, que aquell any va percebre 23.775,6 euros en concepte de despeses de representació (aquells 1.981,30 euros mensuals) més 17.337,62 euros per l’assistència a 34 sessions del consell d’administració i comissions (a raó de 509,93 euros per reunió).

Hi ha, fins i tot, un altre concepte pel qual els consellers poden cobrar del CAT o, millor dit, ser compensats pel Consorci d’Aigües de Tarragona. Es tracta del quilometratge o els viatges fets amb motiu de reunions de treball en representació del CAT (despeses associades incloses).

Segons el document enviat pel director gerent a Porta Enrere, els pagaments per quilometratge per l’ús del vehicle propi dels presidents del CAT es van establir el 2019 durant la presidència de la tortosina Meritxell Roigé (3.300 euros per aquest concepte durant aquell any). El seu substitut, Xavier Royo, no va percebre cap compensació perquè va ser president durant la pandèmia (restricció de desplaçaments i reunions presencials), mentre que l’actual màxim dirigent del consell d’administració, Joan Alginet, també rep aquest pagament pels quilòmetres fets (3.200 euros l’any passat).

A més, també s’han d’incloure una altra mena de despeses, com són els viatges amb avió o amb tren i les estades en hotels. Segons el CAT, es tracta «bàsicament, de reunions amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (Saragossa), l’Agència Catalana de l’Aigua (Barcelona) i el Ministeri de Transició Ecològica (Madrid)». En la documentació també consten, però, viatges a Bilbao, Còrdova o Màlaga. Alginet va gastar en concepte de viatges d’aquesta mena i les seves despeses associades (àpats) 2.100 euros el 2023.

Per tots aquests conceptes (quilòmetres de vehicle propi, viatges i hotels), el Consorci d’Aigües de Tarragona ha pagat 12.357,51 euros en el període 2018-2023. Això, sumat a les retribucions dels consellers en concepte d’assistències a les reunions i pagaments mensuals als presidents dona un resultat de 883.365 euros des de l’any 2015 i fins al gener de 2024.

Qui més ha cobrat és l’actual president, Joan Alginet, seguit de Domingo Alcalà (membre del CAT en representació de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre) i de l’anterior president, Xavier Royo. Els segueixen Antoni Huber (president durant els anys 2015 i 2016), l’exalcalde de Reus Xavier Pellicer, l’exbatlle de Tarragona Pau Ricomà i el ja desaparegut Albert Abelló (expresident de la Cambra de Comerç de Tarragona i exlíder de Convergència a la ciutat). En la novena posició un altre tarragoní, l’excalcalde Josep Fèlix Ballesteros i tanca la llista dels deu que més han cobrat en el període 2015-gener 2024 l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé.

*En el cas de Marc Fargas, el CAT explica que «la dieta es factura a Ercros», per això surt zero en el seu compte.

Documentació destruïda

Com s’ha vist, el període analitzat es remunta a l’any 2015, tot i que el Consorci d’Aigües de Tarragona es va constituir el 1985. Porta Enrere va fer una sol·licitud d’informació pública al CAT en la qual demanava les retribucions dels membres del consell d’administració des de l’any 2000. El CAT va respondre que només disposava de documentació des de l’any 2015 d’acord amb el «procediment de guarda, custòdia i destrucció de la documentació» en relació amb el protocol de les Taules d’Accés i Avaluació Documental del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El CAT assegurava que disposava de les actes de destrucció de la documentació, que es poden consultar en el seu web.

No es pot saber, doncs, quants diners va cobrar cada membre del consell d’administració del CAT i per quin concepte abans de l’any 2014. El director gerent, Josep-Xavier Pujol, diu a Porta Enrere que es pot trobar la configuració d’aquest consell, és a dir, qui el formava, en les memòries que hi ha publicades en l’apartat Publicacions del web des de l’any 2000. Amb tot, allí no hi figuren els pagaments que van rebre cadascun dels consellers. Pujol va remetre una taula dels imports que es pagaven des del CAT als consellers per les assistències a les reunions des de l’any 2003, així com la quantitat que percebien els presidents com a despeses de representació des de l’any 2012. Les assistències es van començar pagant a 403,12 euros per sessió el 2003, quantitat que va anar augmentant any rere any fins que el 2011 es va fixar el preu actual (509,93 euros). Pel que fa a l’import mensual que cobra el president, la quantitat no ha variat des del 2012 fins ara: 1.981,30 euros.

No hi ha possibilitat, però, de saber a quantes reunions van assistir els consellers en el període 2003-2014 (fet que permetria conèixer una part important dels ingressos que van rebre del CAT, creuant les assistències per l’import que es pagava cada any). Això també impediria conèixer una part important dels ingressos dels presidents que, com s’ha vist, a banda de l’assignació mensual, també cobren per assistència als òrgans col·legiats del CAT. Amb tot, sí que es pot saber, com a mínim, que van percebre per la seva condició de president perquè el CAT sí que ha facilitat l’import mensual des de l’any 2012 (1.981,30 euros).

Entre el 2012 i el 2014 el president era Antoni Huber, que hauria percebut en concepte de «despeses de representació» 23.775,6 euros anuals (71.326,8 euros en aquest període).

Més enllà del 2015 es desconeix, a banda de les quantitats cobrades per assistència a les reunions de tota mena, el que es va pagar per àpats, lots de Nadal o els quadres.