«Ha de prevaldre l’interès públic». Aquest és un dels principals arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una interlocutòria que permetrà a Porta Enrere accedir a la documentació que demanava a l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA): els llibres majors de comptes.

La resolució de l’alt tribunal català del 8 de febrer d’enguany denegava d’aquesta manera les mesures cautelars demanades per EMATSA, que havia recorregut al TSJC per tal de no complir amb la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme que vetlla pel compliment de la llei de Transparència a Catalunya.

La GAIP havia donat la raó a Porta Enrere en una resolució del 19 d’octubre de l’any passat (938/2023) després d’una reclamació d’aquest mitjà en la qual manifestava que EMATSA li havia denegat una sol·licitud d’informació pública.

Porta Enrere havia demanat a l’empresa d’aigües el grup 6 dels llibres majors de comptes (on consten les anotacions sobre despeses i compres) dels períodes 2003-2011 i 2016-2022. La petició (del 30 de juny de 2023) s’emmarcava en una investigació de Porta Enrere sobre la gestió dels diners públics d’EMATSA (el 51% de les accions es troben en mans de l’Ajuntament de Tarragona i el 49% en mans de SOREA, una societat d’Aigües de Barcelona, AGBAR).

Aquesta investigació va permetre demostrar com l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i el regidor d’Hisenda durant el seu mandat, Pau Pérez (PSC), aleshores president i vicepresident d’EMATSA respectivament, van cobrar més de 200.000 euros de l’empresa aigües en només quatre anys. En aquests diners estaven inclosos els pagaments que rebien per l’assistència a les reunions del consell d’administració, en les quals Ballesteros percebia més de 2.700 euros per reunió, mentre que Pérez cobrava més de 2.000 euros. A més, en la documentació a la qual va poder accedir aquest mitjà hi havia nombroses despeses en restaurants (25.000 euros l’any 2012), viatges, loteria o tabac, tal com es va explicar en un article del 27 de juliol de 2023.

Els documents que van permetre a Porta Enrere conèixer aquelles despeses van ser, precisament, els llibres majors de comptes, però del període 2012-2015. Aquells llibres majors de comptes es van aconseguir a través d’una sol·licitud d’informació pública a l’empresa d’aigües l’any 2021 o, millor dit, després d’una reclamació de Porta Enrere a la GAIP perquè EMATSA, tal com ha fet en el present cas, també es va oposar a facilitar la documentació a aquest mitjà. Amb tot, després de la resolució de la GAIP que també va ser favorable a Porta Enrere (360/2021), EMATSA va decidir facilitar els llibres majors i no va recórrer al TSJC, tal com ha fet ara (l’empresa d’aigües, però, té un precedent a l’hora de recórrer al TSJC per tal de no entregar documentació a Porta Enrere: pels pagaments fets al Nàstic. Aquell recurs no va arribar fins al final perquè, amb el canvi de govern municipal el 2019, el consistori va ordenar retirar-lo).

L’accés als llibres majors de comptes dels períodes 2003-2011 i 2016-2022 hauria de permetre ara comprovar el detall de les despeses durant uns anys en què EMATSA va comprar, fins i tot, rellotges per als membres del seu consell d’administració, tal com vam publicar a Porta Enrere el 18 de desembre de 2023. En aquella ocasió, la informació per fer l’article havia estat subministrada per EMATSA després que l’empresa d’aigües s’hagués oposat —una altra vegada— a la sol·licitud d’aquest mitjà. Va ser novament gràcies a una resolució de la GAIP (713/2023) que Porta Enrere va poder accedir a la informació —no sense dificultats perquè EMATSA es negava a identificar els consellers que rebien els pagaments, un fet que va comportar que aquest mitjà hagués de presentar nombroses al·legacions als impediments de l’empresa d’aigües—.

Atac al periodista

La negativa d’EMATSA a entregar la documentació dels llibres majors va dur l’empresa a intentar desacreditar el periodista que signa aquest article. «No hi ha dubte que la voluntat del peticionari és la de difondre la informació d’aquesta companyia (a més, de forma totalment i absolutament esbiaixada), tal com ho acrediten els enllaços a aquestes publicacions aparegudes dies anteriors en premsa i que fan referència a sol·licituds de dret d’accés a la informació pública anterior», al·legava EMATSA a la GAIP en un informe signat pel gerent Daniel Milan el 20 de setembre del 2023. Milan feia referència a l’article que havia publicat Porta Enrere el 27 de juliol sobre els pagaments fets a Ballesteros i Pérez.

Però la GAIP va rebatre aquest argument de l’empresa d’aigües destacant el paper que ha de tenir un periodista en la societat: «La finalitat de la sol·licitud d’accés, com és el control de la gestió econòmica i els recursos públics d’una empresa pública, encaixa i s’ajusta perfectament amb la funció professional de la part reclamant. […] El dret d’accés a la informació pública és una eina que ha demostrat ser molt eficient per garantir que els ciutadans puguin conèixer com es prenen les decisions que els afecta, com s’utilitzen els fons públics o sota quins criteris actuen les administracions».

La resolució del màxim organisme en qüestions de Transparència a Catalunya era prou contundent a l’hora d’evidenciar que Porta Enrere tenia dret a accedir a la documentació que demanava: «Pel que fa a la informació sol·licitada i reclamada, els llibres majors de comptes, és, sens dubte, informació pública d’acord amb l’article 2 de la Llei de Transparència Accés a la Informació Pública i Bon Govern».

Per tal de no entregar la documentació, EMATSA havia al·legat que els llibres majors de comptes són «documents de treball intern» de caràcter voluntari i, a més, que el fet de trobar la documentació demanada, requeria «una tasca d’elaboració o reelaboració».

La GAIP desmuntava els arguments d’EMATSA afirmant que «si, malgrat no ser obligat, el llibre major de comptes és un instrument comptable emprat per EMATSA, segurament deu ser perquè les persones responsables de la comptabilitat d’aquesta empresa el deuen considerar un instrument especialment idoni per reflectir i explicar el seu flux d’ingressos i despeses, fet que encara posa més en relleu l’interès públic en la seva divulgació».

La GAIP destacava, a més, l’interès públic de la informació sol·licitada per a refermar la seva resolució estimatòria arran de la reclamació de Porta Enrere: «Pel que fa a la rellevància o interès públic, ja va quedar acreditat en la referida Resolució 360/2021, de 23 d’abril el caràcter d’informació pública d’aquests llibres en tractar-se d’un instrument de comptabilitat elaborat per una empresa pública i en considerar que “ha de prevaldre el dret d’accés, atès l’interès públic inherent en la divulgació de la informació relativa a la comptabilitat interna d’una empresa pública, per garantir l’efectivitat del control de la disposició dels recursos públics, que és una de les finalitats més destacades de la transparència i el dret d’accés a la informació pública, i atesa també la condició de periodista de la persona reclamant, que suma al dret d’accés a la informació pública que li correspon a la ciutadania en general, l’exercici professional del dret a la informació garantit per l’article 20 de la Constitució”».

EMATSA retirarà el recurs

La interlocutòria del TSJC arran del recurs d’EMATSA posa el focus en l’interès públic de la informació demanada. L’empresa d’aigües al·legava que si el tribunal no imposava mesures cautelars, quan es produís la sentència (uns dos anys des de la presentació del recurs), la informació ja s’hauria entregat i hauria estat difosa (per Porta Enrere). Però el TSJC assegura que quan algú demana mesures cautelars (en aquest cas de suspensió de la resolució de la GAIP) ha d’acreditar el perjudici que li comportaria que aquestes mesures no s’apliquessin i, segons els magistrats, això no ha quedat prou fonamentat.

Els jutges de la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu també descarten un altre dels arguments d’EMATSA, el fet que l’entrega de la documentació suposaria una gran tasca de reelaboració, assegurant que «manca un suport provatori en els termes adduïts per la demandant».

En la resolució judicial, el TSJC remarca el paper de la GAIP com a «òrgan col·legiat especialitzat que actua amb les atribucions pròpies dels tribunals administratius» i destaca la importància del «factor temporal» en l’accés a la informació: «En el cas de les resolucions dictades per la GAIP, l’interès públic en la seva execució s’intensifica des del moment en què el factor temporal en l’accés a la informació té especial rellevància i l’obligació de l’entrega s’acorda per un òrgan col·legiat especialitzat que actua amb les atribucions pròpies dels tribunals administratius, és a dir, amb independència orgànica i funcional en l’exercici de les seves funcions. Per tant, no es pot acceptar que hi hagi una equivalència entre l’execució de l’acte i la pèrdua de la finalitat legítima del recurs, perquè això suposaria instaurar una regla general de suspensió de l’efectivitat de les resolucions de la Comissió [GAIP], cosa que contradiria la finalitat de la garantia que compleix l’esmentada Comissió en l’exercisi del dret ciutadà en l’accés a la informació pública».

El TSJC finalitzava dient que «tenint en compte la documentació que s’havia d’entregar [els llibres majors de comptes], els perjudicis adduïts [per EMATSA] no s’aprecien com a greus ni irreparables». Per tant, deien els magistrats, «ha de prevaldre l’interès públic».

Amb la denegació de la sol·licitud de les mesures cautelars demanades per EMATSA, la resolució de la GAIP que donava la raó a Porta Enrere continua vigent i, en conseqüència, és d’obligat compliment. I més quan la GAIP ha informat a aquest mitjà que EMATSA ha decidit no recórrer contra la decisió del TSJC.

En un cas així, la denegació de les mesures cautelars no posa fi a un recurs com aquest. No és fins que surt la sentència que tracta el fons de l’assumpte que el recurs es dona per finalitzat. Aquesta mena de procediments al TSJC acostumen a tardar més de dos anys, temps durant el qual el reclamant (en aquest cas, EMATSA) haurà d’haver complert la resolució de la GAIP —que continua vigent— perquè, en cas de no fer-ho, s’arriscaria a haver d’incoar un expedient sancionador al responsable de l’administració (en el cas que ens ocupa, l’empresa d’aigües) que no executés l’esmentada resolució —tot i que sempre pot passar com en el cas dels correus electrònics i missatges corporatius de l’Ajuntament de Tarragona en la venda d’entrades dels Jocs Mediterranis, en què el secretari general del consistori va oposar-se a incoar l’expedient i a identificar el responsable de la no execució de la resolució de la GAIP, un cas que, fins i tot, va sortir publicat en un reportatge de Mèdia.cat sobre la llei de Transparència—.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb EMATSA i ha demanat parlar amb el seu president, Rubén Viñuales (alcalde de Tarragona), per tal de conèixer si l’empresa d’aigües facilitaria la documentació a aquest mitjà després de la resolució del TSJC. EMATSA ha respost a Porta Enrere que el senyor Viñuales «no ens podia atendre» però ha comunicat a aquest mitjà que l’empresa d’aigües retirarà el recurs al TSJC i que en els pròxims dies facilitaria la documentació (els llibres majors de comptes) a Porta Enrere.