«Entenem que la funció del periodisme és garantir el dret universal a una informació rigorosa, veraç i plural. Per això, els periodistes, en tant que intermediaris entre els poders públics i la ciutadania, tenen l’obligació d’interpel·lar als representants de les administracions en tot allò que considerin de rellevància pública». Aquest és un fragment de la resolució que el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va emetre el 27 de novembre de 2023 arran d’una queixa d’un periodista tarragoní —Rafa Marrasé, qui escriu aquest article— que va ser vetat per part de l’Ajuntament de Salou quan va sol·licitar fer una entrevista a l’alcalde d’aquest municipi, Pere Granados.

La petició d’entrevista no va ser per al mitjà Porta Enrere, del qual Marrasé és (soc) fundador, sinó pel Punt Avui, a través d’un encàrrec pel qual aquest diari d’abast nacional havia dissenyat un seguit d’entrevistes a alcaldes i caps de l’oposició de municipis de tota Catalunya de cara a les eleccions locals del mes de maig de 2023. Quan el periodista es va adreçar al gabinet de premsa de l’Ajuntament de Salou per demanar l’entrevista a Granados el gener de l’any passat, la seva responsable d’aleshores, Teresa Clavé, va demanar-li prèviament les preguntes que havia de fer al batlle. El redactor d’El Punt Avui es va limitar a indicar a Clavé, de forma genèrica, alguns dels temes al voltant dels quals giraria l’entrevista, però Clavé va insistir a saber tots els temes per avançat —«nosaltres sempre treballem així», va especificar—, un requisit al qual el periodista es va negar. «Em quedo una mica preocupat amb el “nosaltres sempre treballem així” perquè aleshores em pregunto si totes les entrevistes que he llegit de l’alcalde de Salou resulta que ell sabia exactament allò que li anaven a preguntar i tenia, per tant, les respostes a punt», va replicar el redactor d’El Punt Avui.

«Entenem que proposant els temes sobre els quals versarà l’entrevista el periodista compleix amb la cortesia necessària en qualsevol relació professional. Però no té sentit que li demanin el qüestionari amb totes i cadascuna de les preguntes. Amb la seva negativa, el periodista defensa el dret a la informació que exigeix el criteri sisè [del Codi Deontològic de la professió periodística]», diu la resolució del CIC.

Davant la negativa del periodista a facilitar les preguntes, Clavé va cancel·lar l’entrevista que s’havia de fer l’endemà, deixant-la, va dir, «per més endavant, passades les festes de Salou», és a dir, dues setmanes més tard. Però l’entrevista no es va fer mai.

«Totes les administracions públiques estan sotmeses a un compromís de transparència i, per tant, obligades a donar una resposta clara i diligent a tots els mitjans. I en tot cas, si una administració creu que està legitimada per no atendre a un informador, hauria de donar una explicació clara, argumentada i convincent per fer-ho», diu la resolució del CIC.

El periodista va comunicar immediatament la cancel·lació de l’entrevista a la direcció d’El Punt Avui perquè aquell imprevist implicava modificar els continguts programats per aquell dia en l’edició en paper —havent de substituir la doble plana de l’entrevista a Granados per una altra cosa—. Malgrat les gestions de la direcció del rotatiu català, no s’aconseguia fixar una nova data fins que l’Ajuntament de Salou va proposar que qui fes l’entrevista fos un altre redactor en lloc de Marrasé. El Punt Avui s’hi va negar en rodó. L’entrevista a Granados no es va fer i només es va publicar la de l’aleshores cap de l’oposició, Marçal Curto (ERC).

«[…] Les tàctiques dilatòries, primer, i el veto de l’Ajuntament al periodista Marrasé, després, denoten una arbitrarietat incompatible amb el citat compromís de transparència. […] El dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes que el criteri sisè reconeix a les persones individuals i jurídiques no pot ser d’aplicació a una administració pública. La seva activitat ha de ser transparent a la mirada de la societat a la qual serveix. I com ja s’ha dit, els periodistes són els ulls dels ciutadans o els intermediaris entre aquests i els seus representants», fa constar el CIC a la seva resolució.

El CIC concloïa instant a l’Ajuntament de Salou a «complir amb el compromís de transparència a la qual estan sotmeses totes les administracions» i demanava al consistori salouenc que donés «les màximes facilitats als representants dels mitjans, ja que garanteixen el dret a la informació que tenen tots els ciutadans».

Per la seva banda, la delegació del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona lamenta que «el gabinet de comunicació de l’Ajuntament de Salou no hagi donat cap resposta davant la petició d’informació del CIC per resoldre aquest conflicte». I així és. Tal com consta en la resolució del Consell de la Informació de Catalunya, el consistori de Salou no va atendre les peticions d’al·legacions que el CIC va demanar a l’Ajuntament arran de la queixa presentada pel periodista. La seva resposta va ser el silenci.

«Condemnem que una administració pública demani prèviament les preguntes als periodistes i veti un professional en concret, ja que atempta contra el dret a la informació», diu la delegació tarragonina del Col·legi de Periodistes.

El Consell de la Informació de Catalunya assegurava en la seva resolució que la queixa presentada pel periodista que signa aquest article era «inusual i atípica» perquè, deia el CIC, les resolucions d’aquest organisme acostumen a sustentar-se en reclamacions fetes per ciutadans que senten vulnerats els seus drets com a subjectes d’una notícia o perquè creuen que determinades informacions s’han elaborat sense tenir en compte els criteris ètics de la professió periodística. «En aquest cas, però, és un periodista el que demana l’empara del Consell de la Informació», diu la resolució.

Però la queixa presentada per Marrasé podria no ser tan «inusual i atípica» com deia el CIC. Hi ha altres casos de violació del dret a la informació, també a Salou i, algun d’ells, encara més greu.

La censura a Salou: la retenció policial d’un periodista

Dies abans de l’inici de la campanya electoral del passat mes de maig, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) va sol·licitar una entrevista a Pere Granados. Com en el cas d’El Punt Avui, el gabinet de premsa de l’Ajuntament de Salou va demanar les preguntes de l’entrevista per avançat. ACN, tal com havia fet Marrasé, s’hi va negar, facilitant únicament els temes a tractar. Passats uns dies, l’Ajuntament va decidir no concedir l’entrevista.

Però el cas més greu va succeir dies després. El 18 de maig al matí, és a dir, una setmana i escaig abans de les eleccions municipals en les quals Granados optava a la reelecció —que finalment va aconseguir, sumant, un cop acabi aquest mandat, 18 anys com a alcalde—, un redactor d’ACN va ser identificat per un agent de la Policia Local de Salou per gravar imatges a la via pública.

El periodista havia anat a Salou a fer una entrevista al gerent del Patronat de Turisme i, abans de l’hora fixada, estava prenent imatges per il·lustrar el reportatge sobre l’important sector turístic d’aquesta localitat. Cinc minuts abans de les 12 del migdia, un agent de la Policia Local es va apropar i li va preguntar què estava fent. Aquest li va respondre que era periodista i que estava gravant imatges per a l’esmentat reportatge. L’agent li va preguntar aleshores per quin mitjà treballava i si havia demanat permís per gravar a la via pública. El redactor d’ACN li va respondre que no es necessitava permís per gravar al carrer, fet que va provocar que el policia agafés la ràdio i contactés amb la seva comissaria.

Després de parlar amb la comissaria, l’agent va rebre l’autorització per identificar el redactor d’ACN, demanant-li, a més, el carnet de periodista, tot i la protesta d’aquest professional de la informació, que li va recordar al policia que no podia identificar ni retenir un periodista sense cap motiu a la via pública, remarcant que allò que estava fent atemptava contra el dret a la informació. Davant els arguments del redactor d’ACN, l’agent de la Policia Local de Salou es va limitar a dir que si el periodista no havia fet res malament, el deixaria marxar, tal com explica el redactor a Porta Enrere.

En veure aquest posicionament de l’agent, el periodista de l’Agència Catalana de Notícies va decidir trucar al gerent del Patronat de Turisme de Salou, amb qui havia concertat una entrevista a la qual arribava tard per culpa de la retenció policial que estava patint.

Tal com relata el redactor d’ACN, el gerent del Patronat de Turisme va trucar a la comissaria de la Policia Local de Salou i al cap d’uns minuts un cotxe patrulla es va acostar al lloc on es trobava el periodista retingut. Els dos agents del vehicle policial li van dir al periodista que podia marxar, però van insistir que s’havia de demanar permís per gravar a la via pública. «D’aquesta manera us acostumem a que ens aviseu», van dir els agents, tal com explica el redactor d’ACN a Porta Enrere. A més, els policies de Salou van justificar la identificació del periodista dient-li que «us demanem la identificació perquè quedi constància del que esteu fent».

Davant de tot això, l’Agència Catalana de Notícies va presentar una queixa a l’Ajuntament de Salou que, passats uns dies, va demanar disculpes per aquests fets.

«De l’època en què estudiava la carrera recordo el meu especial interès pel dret polític i constitucional, la qual cosa em va generar un ferm compromís per la democràcia, els drets i les llibertats», afirma Pere Granados en la seva biografia publicada al web de l’Ajuntament de Salou.