El passat dimarts 19 de desembre, Porta Enrere publicava que el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya havia decidit obrir expedient a un total de vuit empreses del polígon petroquímic de Tarragona per contaminar el medi ambient amb pèl·lets de plàstic. Acció Climàtica responia d’aquesta manera al procediment de responsabilitat mediambiental presentat per dues organitzacions ecologistes, Good Karma Projects i Surfrider Foundation, davant la Generalitat. Aquestes dues entitats fa anys que investiguen la contaminació del litoral català i balear per aquestes petites peces de plàstic de forma esfèrica, els pèl·lets.

Les vuit empreses implicades en aquest procediment que l’administració catalana haurà de resoldre en sis mesos són: Repsol Química, Dow Chemical, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Kaoten Natie, Basell Poliolefinas, Schmidt Ibérica i Ravago Plásticos. De totes aquestes, com a mínim una ja va ser sancionada anteriorment per l’administració catalana per contaminar el medi ambient amb pèl·lets de plàstic. Es tracta de Ravago Plásticos, una empresa d’origen belga que té una planta a Vilallonga del Camp i que s’autodefineix com «el proveïdor de serveis més gran del món per a la indústria petroquímica». Aquesta empresa es dedica a produir plàstics i cautxú, també reciclats, per a tota mena d’usos com la construcció o l’automoció, entre moltes altres aplicacions com indica el seu web.

L’any 2021, els Agents Rurals van inspeccionar la zona de la riera de la Selva arran de les notícies aparegudes a la premsa sobre contaminació de pèl·lets en diferents punts del Camp de Tarragona (especialment les platges de la Pineda i Prats de Vila-seca). Dos agents del cos de l’Àrea Bàsica del Tarragonès van observar com l’aigua de pluja de l’empresa s’abocava a la llera de la riera a través d’una canonada. Aleshores es van adonar que en aquell punt hi havia una «presència abundant de pellet [sic] de polipropilè de diferents colors i diàmetres», tal com consta en un informe de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) al qual ha tingut accés Porta Enrere mitjançant la Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública.

En un altre informe dels Agents Rurals al qual també ha tingut accés aquest mitjà, s’exposa el camí dels pèl·lets de plàstic des de Ravago Plásticos fins al mar. Aquests, al ser abocats a la llera de la riera de la Selva, van a parar, quan hi ha episodis de pluges, al riu Francolí, que desemboca l’aigua amb els pèl·lets dins del Port de Tarragona i els corrents els acaben portant fins a la platja de la Pineda.

Imatge inclosa en l’informe dels Agents Rurals on es pot veure el recorregut dels pèl·lets des de Ravago Plásticos.

Després d’aquella primera observació en què van descobrir els pèl·lets, els Agents Rurals van fer una segona inspecció al punt on la canonada de Ravago Plásticos desemboca a la llera de la riera de la Selva i van veure que, tot i que la quantitat de pèl·lets havia disminuït molt en relació amb la primera inspecció, aquests continuaven presents. Van aixecar acta i unes setmanes després van decidir realitzar una altra inspecció, però aquest cop a les instal·lacions de l’empresa.

L’informe dels Agents Rurals indica que la parella d’inspectors va fer la visita acompanyada per diferents responsables de la fàbrica qui, segons consta en el document, van admetre el vessament de pèl·lets a la riera. L’empresa assegurava, segons l’informe, que la culpa de la presència de pèl·lets en el medi ambient era la dimensió de la canonada de sortida de les aigües pluvials, massa petita, assegurant que tenien previst substituir-la per una més gran.

Els Agents Rurals encara van fer una altra inspecció al punt que la canonada de Ravago desemboca les aigües pluvials amb la riera, trobant pèl·lets novament, i encara una altra dins de les instal·lacions.

«Podem concloure o deduir que els abocaments de pèl·lets a la riera de la Selva per part de Ravago Plásticos també han anat augmentant al llarg dels darrers deu anys quan han tingut lloc episodis de pluja (independentment de la precipitació) i, en conseqüència, podem afirmar que no estem davant d’un cas puntual», diu l’informe dels Agents Rurals, que considera que les mesures emprades per l’empresa per a evitar pèrdues de pèl·lets eren «insuficients». Els inspectors van fer constar, però, la col·laboració dels responsables de Ravago en tot aquest procediment i la «predisposició» a corregir aquesta situació.

L’informe finalitzava «instant a l’Agència de Residus de Catalunya» a adoptar les mesures correctores i cautelars necessàries fins a la construcció de la nova canonada.

La sanció

El document dels Agents Rurals va ser la base del posterior informe de l’Agència de Residus de Catalunya que havia d’avaluar el cas per decidir les mesures que s’havien d’imposar a l’empresa.

L’ARC destacava que els pèl·lets que acabaven a la riera de la Selva ho feien a conseqüència de les pèrdues d’aquest producte que s’emmagatzemava en «sacs de 25 kg que contenen aproximadament un milió de pèl·lets; big bags d’entre 1.000 i 1.300 kg de capacitat; recipients i caixes de cartró de forma octogonal d’aproximadament 1.000 kg de capacitat i contenidors “ravabox” amb una capacitat d’entre 250 i 500 kg».

Malgrat que, tal com recull el document, Ravago Plásticos disposava de maquinària i protocols per a recollir els pèl·lets que s’anaven perdent durant la seva manipulació, l’informe de l’Agència de Residus de Catalunya assegurava que l’empresa no els gestionava correctament.

Per tot això, l’ARC considerava que Ravago Plásticos havia comès una infracció greu i destacava com agreujant afegit que la presència de pèl·lets en les platges de Tarragona havia estat «objecte de publicació per diversos mitjans de comunicació» i que això havia «creat escàndol pel risc d’afectació a les espècies marines».

L’Agència de Residus de Catalunya va imposar una sanció de 10.000 euros a l’empresa. Però aquesta no va ser la quantitat que Ravago Plásticos va acabar pagant. L’empresa va abonar només 6.000 euros després d’acollir-se a la possibilitat d’una reducció d’un 40% de la sanció en haver reconegut els fets. «Pel present document reconec la responsabilitat en els fets exposats i qualificats en l’expedient sancionador referenciat […] i manifesto la meva voluntat al pagament voluntari de la sanció i desisteixo/renuncio a qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció», va certificar en un document.

L’empresa que va evitar una sanció

La multa a Ravago Plásticos podria no haver estat l’única imposada per l’ARC els últims anys a una empresa del Camp de Tarragona per haver contaminat amb pèl·lets el medi ambient. L’Agència de Residus de Catalunya va obrir un altre expedient similar, aquest cas a Macresac S.A., una empresa situada a la Selva del Camp i que es dedica a la producció d’envasos i embalatges utilitzant com a matèria primera pèl·lets de polietilè i de polipropilè.

La investigació de Macresac es va fer durant el mateix període que Ravago Plásticos, és a dir, la primavera del 2021. El cas, pel que fa al vessament al medi ambient, era molt similar al de Ravago, amb presència de pèl·lets en la sortida de les aigües pluvials de l’empresa, segons feien constar els Agents Rurals en un informe després d’una sèrie d’inspeccions.

Les actes i l’informe dels Agents Rurals van fer cap a l’Agència de Residus de Catalunya, qui va arribar a la mateixa conclusió que amb Ravago Plásticos, sanció pecuniària inclosa de 10.000 euros. Però Macresac, a diferència de Ravago, no va admetre els fets, ans al contrari.

L’empresa va presentar al·legacions a la sanció argumentant la invalidesa de les inspeccions dels Agents Rurals, que havien agafat mostres a l’exterior de les instal·lacions sense la presència de cap representant de la fàbrica. Segons el document de Macresac, la competència sancionadora en aquest cas correspondria a l’Agència Catalana de l’Aigua i aquesta, deia l’empresa, ja havia inspeccionat les seves instal·lacions i només havia fet recomanacions de millora en la retenció dels pèl·lets, sense sanció. Macresac assegurava que els pèl·lets trobats al final de la canonada de les aigües pluvials podrien haver arribat procedents del material dipositat a l’interior de la canonada, que l’obstruïa parcialment. Aquest material eren pedres i sediments naturals, que estarien retenint dins del conducte pèl·lets que faria anys que estarien allí perquè la canonada no s’havia netejat mai. Segons Macresac, els pèl·lets dipositats de feia anys, haurien sortit a la llera de la riera de la Selva a poc a poc en cada episodi de pluges.

L’empresa assegurava que no s’estava produïnt un vessament originat per l’activitat actual de la fàbrica, que havia fet, a més, tota una sèrie d’inversions per evitar l’arribada de pèl·lets a la canonada d’evacuació d’aigües pluvials, fet que demostrava, segons el seu parer, la seva bona praxi i la impossibilitat de discernir, per part dels Agents Rurals, quan s’havia produït l’abocament de pèl·lets a la riera. Per tot això considerava que no corresponia aplicar-i una sanció.

Vistes les al·legacions, l’Agència de Residus de Catalunya va desestimar algun dels arguments de l’empresa, com el que assegurava que les inspeccions dels Agents Rurals no eren vàlides perquè no hi havia cap representant de l’empresa. Malgrat això, l’ARC concloïa que Macresac havia actuat correctament en la gestió dels pèl·lets i va sobreseure el cas, retirant-li la sanció imposada.