El departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha decidit obrir expedient a les empreses Repsol Química, Dow Chemical, Basell Poliolefinas, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Katoen Natie, Schmidt Ibérica i Ravago Plásticos per determinar la seva responsabilitat en la contaminació del medi ambient amb pèl·lets de plàstic i la seva repercussió en la salut de les persones, tal com ha pogut saber Porta Enrere.

La intervenció d’Acció Climàtica es produeix després que les entitats ecologistes Good Karma Projects i Surfrider Foundation presentessin un procediment de responsabilitat ambiental davant la Generalitat de Catalunya el passat mes d’octubre.

Tal com va precisar aleshores en roda de premsa el responsable jurídic de les dues entitats, Iván Hortigüela, aquest no és un procediment judicial, sinó administratiu. Hortigüela, que no va voler esmentar en cap moment quines eren les empreses implicades, assegurava l’octubre passat que l’acció que havien dut a terme no pretenia el tancament de les indústries, sinó que aquestes no continuessin contaminant i reparessin els danys causats en el medi ambient.

L’advocat admetia que, si la Generalitat no obria expedient a les empreses per aquest procés de responsabilitat ambiental, es plantejaria recórrer als tribunals de justícia. Ara no farà falta perquè Acció Climàtica ha decidit investigar el cas.

L’administració catalana disposa de sis mesos per a resoldre si les indústries investigades són responsables de la contaminació o no.

Bilions de microplàstics al mar

Els pèl·lets són partícules de plàstic, de forma esfèrica, inferiors a cinc mil·límetres, que s’utilitzen per fer altres productes d’aquest material, com ampolles o bosses. La seva mida provoca que puguin ser ingerits per peixos i altres animals marins i que «els compostos químics adherits entrin en la cadena alimentària», diu un informe fet per al Ministeri d’Agricultura i Pesca de l’any 2017. «El problema és que els químics que van a parar als músculs dels peixos i a la cadena tròfica te’ls acabes menjant tu. I tenim químics que són cancerígens o disruptors endocrins que imiten l’acció de determinades hormones. El plàstic és un gran problema, i com més petit sigui, més problemes comporta», assegurava el científic Joaquim Rovira, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en un reportatge publicat per La Marea.

De fet, Rovira va participar en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili on es determinava que en un quilogram de fang es calcula que hi podria haver fins a 100.000 microplàstics. Aquests fangs procedeixen de les depuradores.

La URV també va publicar un altre estudi en el qual assegurava que una persona adulta podria ingerir una mitjana de 8.100 microplàstics cada any. Aquesta ingesta provindria dels mol·luscs. En un total de 2.300 mol·luscs recollits en la costa catalana es van detectar gairebé 1.500 microplàstics, tot i que, d’aquests, la major part no eren pèl·lets.

La universitat tarragonina va decidir treballar conjuntament amb Good Karma Projects —una de les dues entitats que han impulsat el procediment de responsabilitat ambiental— l’estiu passat per estudiar la presència de microplàstics en la costa catalana i balear —pèl·lets procedents, presumptament, de la costa de Tarragona estarien arribant a Menorca—.

Una imatge de pèl·lets de plàstic. FOTO: HOCKADILLY / WIKIPEDIA.

Sobre la presència de pèl·lets en la costa catalana i, més concretament, en la tarragonina, un informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) l’any 2021 —Perfil ambiental de España 2020— indicava que la platja de la Pineda era la que rebia «la proporció més gran de pèl·lets de totes les platges estudiades a Espanya», i apuntava que això era, «presumiblement», a causa «de la seva proximitat a una important concentració d’indústries del sector de la fabricació i la transformació de plàstics». L’estudi s’havia fet entre els anys 2016 i 2020.

Un informe elaborat per The Pew Charitable Trusts i Systemiq, Breaking the plastic wave, assegurava que l’any 2016 s’havien abocat 10 bilions de pèl·lets als oceans de tot el món. Això, deia l’informe, suposava el 18% del total de la contaminació marina per microplàstics.

Tal com publicava La Vanguàrdia el desembre de 2020, Good Karma Projects va calcular que el juliol del 2019 hi havia entre 30 i 90 milions de pèl·lets a la platja de la Pineda. L’any 2022 aquesta xifra representava 21.575 pèl·lets per metre quadrat en la mateixa platja, tal com va assegurar Jordi Oliva, un dels cofundadors d’aquesta entitat, en la roda de premsa del passat mes d’octubre.

El posicionament de la indústria petroquímica

Davant els estudis cada cop més incipients sobre pèl·lets arreu del món, la indústria petroquímica també ha posat en marxa els seus propis sistemes de control. Repsol, una de les empreses a qui Acció Climàtica ha obert expedient per la contaminació per aquests microplàstics, va anunciar que impulsava «un sistema digital intel·ligent per evitar la pèrdua de pèl·lets». Es tracta d’una tecnologia que avisa de la presència d’aquestes partícules en llocs «inusuals» durant la producció, deia una notícia al web de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Precisament, l’AEQT i altres institucions van presentar una plataforma «zero pèl·lets» el passat mes de setembre —dies abans de l’anunci de l’inici del procediment de responsabilitat ambiental— tal com publicava el Diari de Tarragona. A banda de l’AEQT i d’associacions de productors de plàstics i algunes empreses —entre elles Dow, Basell, Repsol Química, SK Primacor, Transformadora de Etileno i Katoen Natie, a qui Acció Climàtica ha obert expedient—, també formen part d’aquesta plataforma la Diputació de Tarragona, el Port i la Generalitat —la presentació es va fer a la seu de la delegació del govern català a Tarragona—. Aquesta última administració és qui haurà de decidir si les empreses que comparteixen plataforma amb ella són responsables de la contaminació per pèl·lets.

«Ens veiem obligats a fer aquest pas per culpa de la falta de mesures contundents per part de l’administració», va dir en aquella roda de premsa Jordi Oliva.