Les despeses de l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. en els membres del seu consell d’administració podrien ser molt més grans d’allò que mostrava l’article publicat per Porta Enrere el 27 de juliol d’enguany.

En aquell reportatge, on s’explicava que els aleshores president i vicepresident d’EMATSA, Josep Fèlix Ballesteros i Pau Pérez (alcalde i regidor d’Hisenda del municipi entre els anys 2007 i 2019), havien rebut pagaments de l’entitat per sobre dels 220.000 euros, feia referència a un període concret de la gestió de l’empresa d’aigües, el 2012-2015. Aleshores ja hi apareixien despeses sorprenents, tenint en compte que EMATSA és una societat participada majoritàriament per l’Ajuntament de la ciutat, i, per tant, pública. Una d’aquelles despeses eren els 25.000 euros gastats en restaurants el 2012, just el mateix any que l’alcalde Ballesteros —en aquell moment president d’EMATSA— enviava una circular a tots els treballadors de l’Ajuntament demanant contenció de la despesa i dinar només el menú del dia. Molts dels àpats que estaven inclosos en aquells 25.000 euros es van gastar en els millors restaurants de la ciutat i superaven, sovint, els 300, 600 o 900 euros. En el període 2012-2015 també es van fer pagaments amb targeta de crèdit a nom del vicepresident (Pau Pérez), així com viatges (alguns a l’estranger) i moltes altres despeses.

Rellotges per als consellers

Però tot allò podria ser només la punta de l’iceberg. Resulta que EMATSA ha gastat, com a mínim, més de mig milió d’euros en els seus consellers en despeses de tota mena, des d’assegurances de vida, restaurants, viatges, compres al Corte Inglés, tabac, loteria i rellotges.

Així, entre els anys 2009 i 2011, EMATSA es va gastar gairebé 5.000 euros en rellotges per als membres del consell d’administració. L’empresa d’aigües no indica quins consellers van rebre aquells rellotges ni per quin motiu. L’any 2009 hi consten tres compres de rellotges, dues de 1.000 euros i una altra de 650 euros. El 2010, dues compres més, una de 1.000 euros («rellotge conseller») i una altra de 200 pel mateix concepte. Finalment, el 2011 hi ha l’última compra de la qual hi ha constància en la documentació que ha consultat Porta Enrere, 1.000 euros per un «rellotje [sic] conseller».

Aquesta compra de rellotges d’EMATSA recorda un altre cas que va ser molt mediàtic i que també va esquitxar l’Ajuntament de Tarragona. L’any 2015, una jutgessa va investigar una vintena d’alcaldes catalans, inclòs el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), per haver rebut, presumptament, obsequis de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La jutgessa els imputava malversació de cabals públics per haver acceptat rellotges de la marca Calvin Klein per valor de 200 euros cadascun. La compra, que s’havia fet el juliol del 2011, havia anat a càrrec de la FMC, al capdavant de la qual estava l’aleshores alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), que acabaria sent investigat, processat i condemnat pel cas Mercuri (que suma més de 30 peces). Ballesteros sempre va proclamar la seva innocència, al·legant que el dia que presumptament es van repartir els rellotges a la FMC, ell estava fent el camí de Sant Jaume i, per demostrar-ho, va ensenyar una «Compostel·la», és a dir la credencial que acredita que has completat el recorregut.

La causa dels rellotges de la FMC anava associada als pagaments fets per aquesta entitat als alcaldes en concepte de dietes que, segons la magistrada del cas, no eren altra cosa que sobresous. En total, es van pagar 300.000 euros a 44 alcaldes entre 2011 i 2012. Finalment, aquest cas i el dels rellotges van ser arxivats per l’Audiència de Barcelona en considerar que els fons de la FMC eren privats i no públics i, per tant, no existia delicte.

Rellotges a banda, en la documentació d’EMATSA apareixen compres de loteria (2.700 euros entre el 2003 i el 2013), tabac (1.428 euros), dinars (19.500 euros) o viatges (17.000 euros).

També destaca la despesa en assegurances. La major part de les vegades que apareix aquest concepte en la documentació no es fa constar quina mena d’assegurança és, tot i que de vegades sí que consta el concepte «R.C.» (podria indicar responsabilitat civil) i, en d’altres, de vida, fins i tot —l’any 2010 hi ha un pagament d’11.200 euros per «assegurança vida consellers»—. Entre els anys 2000 i 2023, EMATSA va gastar 274.736 euros en assegurances. L’any 2018 va registrar la despesa més alta, amb gairebé 30.000 euros. El 2015 van ser gairebé 27.000 euros per aquest concepte i el 2010 i 2011 van fregar els 25.000 euros. Des del 2019, l’import es troba al voltant dels 5.000 euros.

Val a dir que, en la gran majoria de les despeses associades als membres del consell d’administració que consten en la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere no apareix el concepte del pagament, sinó que aquest s’ha anotat com una despesa genèrica («despeses consellers»). Això succeïx tots els anys. Tampoc s’indica, en la majoria de casos, quin conseller va fer la despesa.

En els documents d’EMATSA només es pot identificar un parell de membres del consell d’administració: el president i el vicepresident. Les despeses associades a aquests màxims dirigents fan constar el càrrec (però no el nom), tot i que la gran majoria són genèriques («despesa president», «despeses vicepresident»).

Les despeses dels presidents

L’any 2004, sota la presidència d’Àngel Fernández —regidor d’Urbanisme a les files de CiU durant el mandat de l’alcalde Joan Miquel Nadal—, EMATSA va pagar 2.000 euros per dues compres dels consellers al Corte Inglés, tot i que no s’indica quina mena de producte es va comprar i a qui anava destinat. El centre comercial que aquesta cadena té a Tarragona va ser inaugurat el 2010, per tant, la compra es devia fer a Barcelona o en una altra ciutat amb la presència d’aquesta empresa.

Fernández, que aquell any va dimitir com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona pel cas Terres Cavades, va gastar més de 21.000 euros sent president de l’empresa d’aigües entre els anys 2003 i 2004 en despeses atribuïbles directament a ell (dinars, pagaments de targeta bancària al seu nom, etc.). Només entre els mesos de febrer i març del 2003, la factura era de 4.000 euros (en un dels pagaments registrats en aquells dos mesos s’indica «despeses president feb-març 991,21 euros»). En què es va gastar Fernández aquells diners no se sap, ja que la documentació d’EMATSA no concreta el concepte de la despesa i quan aquest mitjà ha demanat el detall d’aquestes despeses genèriques (en el cas de Fernández, però també en les altres), l’empresa d’aigües s’ha limitat a dir que no disposa de més documentació. EMATSA ha fet servir aquest argument per a justificar l’escassa informació aportada en la documentació, però ha estat incapaç d’explicar per què no té més documents i d’aportar, donat el cas, el registre de destrucció de documentació que obliga la llei.

Les despeses de Fernández, que va ser substituït al capdavant d’EMATSA per l’alcalde Nadal, no són, però, les més elevades entre els màxims dirigents d’aquesta empresa municipal. En el període 2008-2011 hi va haver un president que va gastar més: Ferran Sánchez Camins. Exregidor socialista als Pallaresos, Sánchez Camins va presidir el consell d’administració d’EMATSA entre la segona meitat del 2007 i la primera meitat del 2011. Els documents mostren com el president es va gastar 12.500 euros l’any 2008, més de 10.000 euros el 2009 i 12.000 euros el 2010.

En el que va ser el seu primer any complet al capdavant del consell d’administració, el 2008, l’empresa d’aigües de Tarragona va pagar 10.000 euros als consellers en relació amb l’Exposició Internacional de Saragossa (una edició que estava dedicada a l’aigua). En el document no s’indica quins eren els membres del consell d’administració d’EMATSA que van anar a la capital aragonesa ni en què es van gastar els diners.

Durant la seva presidència, Sánchez Camins podia gastar fins a 1.800 euros en un mes. Ell va ser el president sota el mandat del qual es van comprar els rellotges.

Malgrat que l’estiu de 2011 va deixar de formar part del consell d’administració d’EMATSA, a la documentació consten pagaments de gairebé 2.000 euros en concepte de despeses de Sánchez Camins entre els anys 2012 i 2014 (inclosos més de 400 euros en un telèfon), a més d’uns 375 euros en concepte d’assegurança.

El factor Pau Pérez

Amb l’arribada de Sánchez Camins a la presidència es va incorporar una figura que, almenys en la documentació consultada (des de l’any 2000), no figurava anteriorment: la del vicepresident. Coincidint amb el canvi de govern a la plaça de la Font (del govern de CiU de Joan Miquel Nadal al PSC de Ballesteros), Pau Pérez es va erigir en vicepresident d’EMATSA l’estiu de l’any 2007, càrrec que va ostentar fins al juny del 2019.

Entre el 2008 i el 2014, les despeses directament imputables a Pau Pérez sumen més de 45.000 euros, entre les quals hi ha dinars, despeses amb la targeta de crèdit, despeses de representació (gairebé 2.000 euros en una anotació comptable de l’1 de novembre de 2008), assegurances (930 euros el 2010) o altres sense especificar (1.619,31 euros el mes de juny del 2012, per exemple).

A partir de l’estiu de 2011, Pérez va fer tàndem amb Ballesteros, que va ser el president d’EMATSA fins al juny del 2019. Les despeses d’ambdós en aquell període van sumar més de 60.000 euros.

Amb les dades disponibles, els pagaments que EMATSA va fer per dinars, compres, viatges o altres de presidents i vicepresidents en el període 2000-2023 (tot i que només consten pagaments en 11 exercicis) van superar els 140.000 euros.

Despeses atribuïbles directament als presidents i vicepresidents d’EMATSA des de l’any 2000.

Totes aquestes despeses són la constatació, una vegada més, de com s’han gestionat les empreses municipals de Tarragona històricament. Tal com va publicar Porta Enrere en un parell d’articles el mes de desembre de 2021 (primer article, el 21 d’aquell mes, el segon, nou dies més tard), les empreses municipals del consistori tarragoní van ser utilitzades per pagar hotels, viatges i àpats en grans quantitats. Però no només això, sinó també per teixir xarxes clientelars en favor del partit de govern d’aleshores (PSC), com en el cas de Tarragona Ràdio, un cas destapat per Porta Enrere i que ha obligat el gerent de l’emissora a demanar protecció a l’Oficina Antifrau, tal com va avançar el diari Ara, per evitar l’acomiadament de l’actual equip de govern municipal (PSC). De fet, les auditories de compliment de les empreses municipals ja mostraven irregularitats.

EMATSA protegeix els consellers de SOREA

A banda de les despeses esmentades, hi ha uns altres pagaments, el de les assistències a les reunions del consell d’administració. Per aquest concepte, EMATSA ha pagat més de dos milions d’euros als seus consellers des de l’any 2000 —és, amb diferència, l’empresa municipal de Tarragona que més diners ha gastat per aquest concepte, gairebé el doble que tota la resta—.

En la documentació consultada per Porta Enrere es pot arribar a saber quins pagaments va fer EMATSA a alguns consellers, però tots ells de la part pública de la societat. L’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. està participada per l’Ajuntament en un 51%, mentre que el 49% correspon a SOREA, una societat d’Aigües de Barcelona (AGBAR). EMATSA ha tractat d’impedir que Porta Enrere conegués la identitat d’aquests consellers —l’empresa d’aigües responia a aquest mitjà que, si volia conèixer la identitat dels consellers, havia de consultar-la al registre mercantil— i quina quantitat havien percebut en concepte d’assistències al consell d’administració i per diferents despeses, tot i que la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’obligava a fer-ho.

Dels més de dos milions d’euros gastats en reunions al consell d’administració, gairebé 1,2 milions corresponen a la part pública, els de l’Ajuntament, mentre que més de 600.000 són de la part privada. La diferència entre el total i la suma d’aquestes parts (poc més de 215.000 euros) es troba en els tres primers anys investigats (2000-2002). EMATSA assegura que només té una xifra final i global sobre aquests pagaments, no podent diferenciar quant van cobrar els consellers públics i quant els privats.

El consell d’administració d’EMATSA està format per nou membres, cinc de la part pública i quatre de la part privada. El president i vicepresident es trien d’entre els membres que corresponen a l’Ajuntament de Tarragona. Tot i que només hi ha un conseller de diferència, si s’observen els pagaments fets a un bàndol i a l’altre, es pot observar que hi ha anys en què els consellers públics han cobrat el doble i, fins i tot, el triple i el quàdruple, que els de SOREA.

En la documentació enviada per EMATSA (aconseguida a través de la llei de Transparència) es va arribar a facilitar el nom dels consellers i els pagaments que havien percebut per les assistències, però només de la part pública i a partir de l’any 2010. EMATSA va agrupar els pagaments que feia als consellers de SOREA, ocultant-ne la identitat.

De les dades disponibles s’observa un gran increment dels pagaments per assistències l’any 2011. Així, si l’any 2010 EMATSA havia pagat, entre consellers de l’Ajuntament i de SOREA, 93.500 euros, el 2011 aquesta xifra havia augmentat fins als 150.900 euros, un increment del 61%. Cal tenir en compte que només tres anys abans, el 2008, la despesa d’EMATSA en assistències al consell d’administració no arribava als 48.000 euros.

Ballesteros i Pérez, els que més han cobrat

A escala individual, EMATSA només ha facilitat dades dels consellers públics des de l’any 2010. Els pagaments anteriors estan agrupats entre membres del consell d’administració de l’Ajuntament i de SOREA, sense identificar-ne els noms ni associar-los a cap pagament.

De les dades disponibles, el conseller que més diners ha cobrat en concepte d’assistències ha estat Pau Pérez, amb gairebé 202.000 euros. Rere seu, Josep Fèlix Ballesteros amb més de 152.600 euros. Una mica més enrere, José Luís Martín, líder del PP a l’Ajuntament de Tarragona en les legislatures anteriors, amb 121.000 euros.

Tal com va publicar Porta Enrere en un article del 27 de juliol d’enguany, entre els anys 2012 i 2013, Josep Fèlix Ballesteros, aleshores president d’EMATSA, cobrava més de 2.700 euros per cada reunió que anava. Per la seva banda, Pau Pérez, en la seva condició de vicepresident, percebia poc més de 2.000 euros. La resta de vocals cobraven poc menys de 1.400 euros. La situació es va regularitzar el 2015, quan tots els consellers, fins i tot el president i el vicepresident, van passar a cobrar el mateix: 994,58 euros per reunió.

Pau Pérez i Josep Fèlix Ballesteros són els dos consellers que més diners han cobrat per assistències des de l’any 2010 (abans EMATSA no ha facilitat dades individualitzades).

Entre pagaments per assistències i les despeses dels consellers (àpats, rellotges, viatges, etc.), EMATSA ha gastat més de dos milions i mig d’euros des de l’any 2000.

Tot i que EMATSA ha volgut evitar, costés el que costés, facilitar els noms dels membres del consell d’administració, finalment ho va fer —després que la GAIP li enviés un requeriment d’execució de la resolució tres mesos després de la publicació de la mateixa—, això sí, sense indicar a aquest mitjà quins eren els consellers de la part pública i quins els de SOREA, un fet que ha obligat a Porta Enrere a fer la recerca nom per nom per poder reconstruir els consells d’administració dels últims 23 anys.

Les despeses ocultes

La documentació que EMATSA ha facilitat a Porta Enrere no conté tots els pagaments fets als consells d’administració en concepte de despeses. Això es pot veure clarament entre els anys 2012 i 2015. En l’article publicat per Porta Enrere el 27 de juliol d’enguany, ja s’explicava que només l’any 2012 EMATSA va pagar, per exemple, 25.000 euros en restaurants. En la documentació consultada pel present reportatge aquesta xifra supera per poc els 3.000 euros. En el període 2012-2015, l’article de juliol revelava una despesa de 60.000 euros en àpats, en la documentació que ha servit de base per fer aquest reportatge, només 12.000 euros. Per què aquesta diferència? Per què en l’article del juliol aquest mitjà va poder accedir als llibres majors de comptes d’EMATSA dels anys 2012-2015, que contenen totes les anotacions comptables de l’empresa. La documentació utilitzada per aquest article i demanada expressament a EMATSA (pagaments als membres del consell d’administració per assistències i altres conceptes en el període 2000-2023) és molt menys precisa i extensa. Quan Porta Enrere va demanar la resta de llibres majors a l’empresa d’aigües per tal de contrastar la informació i tenir una visió molt més acurada de les despeses, EMATSA s’hi va negar i, a més, no va acatar la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) —l’organisme independent que vetlla pel compliment de la llei de la transparència a Catalunya— que donava la raó a Porta Enrere i va decidir recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de no entregar la documentació.

La documentació que demanava Porta Enrere i que ha provocat que l’empresa d’aigües pública hagi recorregut al TSJC per impedir la seva entrega eren els llibres majors de comptes, concretament el Grup 6 d’aquells llibres, que és on consten les despeses i les compres fetes per aquesta societat.