La matinada del dissabte 4 de novembre una persona va accedir d’amagat a la Casa Castellarnau, seu del Museu d’Història de Tarragona (MHT). L’intrús es va colar per la part posterior de l’edifici, a través d’una balconada de l’immoble que dona al carrer dels Ferrers —l’entrada es troba al carrer dels Cavallers—, després de forçar una de les portes.

Des de la balconada, l’assaltant va accedir a l’interior de la casa-museu sense que res ni ningú s’adonés de la seva presència perquè l’alarma principal, la que protegeix la planta noble d’aquest immoble, allà on es troben les principals sales d’exposició, està espatllada de fa temps (tampoc hi ha guàrdia de seguretat). De fet, segons ha pogut saber Porta Enrere, els responsables del MHT estaven treballant per trobar una solució a l’avaria de l’alarma quan s’ha produït aquest fet.

L’intrús es va passejar tranquil·lament per totes les sales de la Casa Castellarnau però sembla que no s’hauria endut res, ni obres d’art ni cap altra cosa. Aquest comportament podria indicar, segons les fonts consultades per aquest mitjà, que l’assaltant podria estar reconeixent el terreny per fer una nova intrusió en la qual podria cometre algun robatori, tot i que no es descarta la possibilitat que sigui una bretolada.

Càmeres de seguretat ineficients

De moment no s’ha pogut identificar la persona que va entrar d’amagat a la Casa Castellarnau perquè les imatges de les càmeres de seguretat no són prou bones. Segons ha pogut saber Porta Enrere, només una de les càmeres instal·lades té visió d’infrarojos, una tecnologia que permet veure en la foscor, però resulta que també estava espatllada. Això ha comportat, per tant, unes imatges molt fosques, en les que amb prou feines es pot veure res excepte el llum que du l’assaltant, que podria ser del seu telèfon mòbil.

La incursió va acabar de forma abrupta quan l’assaltant va decidir anar al segon pis de l’immoble, lloc on es troben les oficines del Museu d’Història de Tarragona i els lavabos. Va ser aleshores quan l’alarma d’aquell sector sí que va sonar i això va obligar l’intrús a fugir.

Van ser els conserges de la Casa Castellarnau qui es van adonar de la intrusió a l’edifici quan unes hores més tard es van disposar a obrir la casa-museu per als visitants. Aleshores van veure les baldes de la porta per la qual havia entrat l’assaltant forçades i van avisar els responsables del MHT, que es van posar en contacte amb l’empresa d’alarmes. La revisió de les càmeres de seguretat va permetre confirmar la intrusió però, tal com s’ha explicat anteriorment, les imatges no van revelar res més que això, perquè la identificació de l’assaltant és pràcticament impossible.

Els únics danys a l’immoble són les baldes de les portes per on es va produir l’entrada a l’edifici.

Saló de Ball de la planta noble de la Casa Castellarnau.

Una més

Aquest és un capítol més de la sèrie de despropòsits que ha viscut la Casa Castellarnau fruit de la falta d’inversió. Així, el febrer de l’any 2017, el mal estat de l’immoble va provocar que un dels quadres més emblemàtics d’aquesta casa-museu, el d’Enriqueta de Castellarnau, es malmetés per culpa de l’aigua de pluja que es va filtrar a l’interior de l’edifici. El juliol de l’any 2020, Porta Enrere va publicar que s’havia detectat la presència de tèrmits a la Casa Castellarnau. En aquell article s’explicava que, malgrat que l’Ajuntament de Tarragona havia tret pit durant anys de les inversions municipals fetes en patrimoni històric, molts d’aquells diners procedien d’altres administracions, com l’Estat, la Generalitat o entitats privades. Un any i mig després d’aquell reportatge, aquest mitjà va mostrar gràficament el mal estat de la Casa Castellarnau (i de la Casa Canals), no només de l’immoble, que presentava nombroses esquerdes en les parets —i desnivells en el paviment de moltes sales, de fet, al Saló de Ball de Castellarnau fa molt de temps que no es permet la presència de més de 30 persones al mateix temps—, sinó també de les pintures murals i de les peces exhibides al públic.

Cal recordar que la Casa Castellarnau és la seu del Museu d’Història de Tarragona que, com ha vingut explicant Porta Enrere de fa anys, no és considerat per la Generalitat de Catalunya un museu, sinó una col·lecció, perquè no reuneix els requisits necessaris. Tal com va publicar aquest mitjà en un article del 13 de febrer de 2017, una de les condicions requerides perquè la Generalitat concedeixi la qualificació de museu a una col·lecció d’art és: «La prevenció, la protecció física i la vigilància, la detecció i l’alarma, la neutralització de qualsevol perill per als béns culturals, els usuaris i les instal·lacions del museu». Aleshores, l’Ajuntament de Tarragona assegurava a Porta Enrere que estava «treballant amb la Generalitat per poder accedir a aquesta inscripció [com a museu]». Gairebé set anys després això no s’ha aconseguit.