L’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona, el 14 de gener de 2020, ha entrat, definitivament, en el terreny judicial. Si el passat mes de juny es va conèixer la interlocutòria de la jutgessa del cas, Sofía Beltrán, en la qual es processava els dirigents de l’empresa responsable d’aquell accident (IQOXE) que va causar la mort de dos treballadors i un veí del barri de Torreforta que estava al seu domicili, ara, rere els escrits d’acusació de l’Ajuntament de Tarragona i la CUP i mentre s’espera què dirà la Fiscalia, ha entrat en escena un actor inesperat, la multinacional petroliera Repsol.

Repsol és l’empresa més important de tot el complex petroquímic de Tarragona, on té la seva gran refineria al polígon Nord. Però també disposa d’una important divisió química, Repsol Química, que estava personada en la causa com acusació particular i que ara ha decidit presentar escrit d’acusació contra IQOXE en el qual li reclama 11,5 milions d’euros.

En l’escrit, que Repsol Química s’encarrega de deixar prou clar que és per la via civil —per tant, no demana responsabilitats penals als processats—, se centra en les pèrdues de beneficis que, segons Repsol, va patir arran de l’accident.

IQOXE, l’única fàbrica productora d’òxid d’etilè a tota la península Ibèrica, subministrava aquesta substància a Repsol Química —i també a una altra gran multinacional establerta als polígons tarragonins, Dow Chemical—. La producció de l’òxid d’etilè destinada a Repsol es feia mitjançant el procés de maquila, és a dir, Repsol Química facilitava etilè a IQOXE i aquesta empresa en feia òxid d’etilè que venia a la petroliera. Aquesta manera de fer entre les dues empreses també incloïa els poliols (alcohols que constitueixen una de les matèries primeres del poliuretà, un material plàstic amb moltes aplicacions).

L’aturada en la producció d’IQOXE per culpa de l’accident hauria provocat les pèrdues de Repsol Química, que no li hauria pogut vendre les matèries primeres a la fàbrica accidentada i, a més, va haver de comprar fora l’òxid d’etilè que IQOXE li subministrava, produint-se, segons l’escrit de Repsol, una sèrie de costos afegits.

En el seu escrit d’acusació, Repsol Química assegura que les pèrdues de beneficis per culpa de l’accident d’IQOXE van sumar 50 milions d’euros (entre els exercicis 2020 i 2021), dels quals, la seva asseguradora, MAPFRE, en virtut del contracte entre les dues parts en el qual existia una franquícia, en va cobrir gairebé 38,5 milions. La diferència entre el càlcul de pèrdua de beneficis i el que va cobrar Repsol Química de l’empresa asseguradora és el que la petroliera reclama a IQOXE, als seus responsables (José Luis Morlanes, Juan Manuel Rodríguez Prats i Gerardo Adrio), però també a l’asseguradora de l’empresa sinistrada, AIG Europe.

Repsol apunta a la mala praxi industrial d’IQOXE

Però, més enllà de la batalla legal entre dues indústries del sector per la possible compensació de l’una envers l’altra pel perjudici causat arran de l’accident de gener de 2020 —que la jutgessa instructora del cas, per cert, considera el més greu en una empresa química a tota Europa—, allò que fa especialment interessant aquesta acusació és l’assumpció, per part de Repsol Química, del relat que va fer la jutgessa en la seva interlocutòria del mes de juny de 2023.

Així, en l’escrit, Repsol assegura que IQOXE «incomplia la normativa per a l’elaboració de nous productes, es feia servir un bypass per a saltar-se el sistema de seguretat, no existien mitjans per a un PAU [Pla d’Autoprotecció Unificat] homologat i de recursos preventius, existia falta de personal, excessiva pressió al personal, falta de formació, falta de manteniment, avaries de la maquinària i producció ininterrompuda».

Tot això, prossegueix l’escrit, «va conformar el greu incompliment generalitzat de la normativa de seguretat industrial i laboral, que és la causa de l’explosió i dels danys objectes de reclamació per part de Repsol Química».

De fet, la divisió química de la petroliera assegura que fa «seus» els fets «tal com van ser recollits en la interlocutòria del 14 de juny de 2023». És a dir, la multinacional Repsol, una de les empreses més importants del seu sector a tot el món i que, per tant, coneix molt bé els processos industrials, avala tot el que la jutgessa va dir en el seu escrit que va servir per a processar el director general d’IQOXE (José Luis Morlanes), l’aleshores director de la fàbrica (Joan Manel Rodríguez Prats) i el cap de seguretat de l’empresa (Gerardo Adrio).

A més, Repsol Química assegura en la seva acusació que «s’adherirà a la relació de fets que faci el Ministeri Fiscal quan arribi el moment» (encara no s’ha fet públic l’escrit d’acusació de la Fiscalia).

Val a dir que Repsol i IQOXE formen part de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), una entitat que reuneix les empreses del sector petroquímic dels polígons Nord i Sud i que habitualment ha mostrat una posició unitària pel que fa a qualsevol incident en les empreses afiliades. De fet, la compareixença del CEO d’IQOXE, José Luis Morlanes, després de l’accident del 14 de gener de 2020 es va fer a la seu de l’AEQT.

L’escrit d’acusació de Repsol contra una empresa que forma part de la mateixa organització sembla trencar el granític posicionament de la indústria tarragonina davant de l’accident, especialment pel que fa a l’assumpció del relat dels fets exposats per la jutgessa.

En la interlocutòria, molt contundent, la magistrada Sofía Beltrán Miralles va considerar els fets com a «gravíssims» i remarcava el greu risc potencial que va patir la població en general per culpa de la dispersió de la metralla provocada per l’explosió del reactor de la unitat U-3100 d’IQOXE (el veí de Torreforta que va morir al seu domicili es trobava a més de dos quilòmetres i mig de la fàbrica i va ser esclafat per una planxa d’acer del reactor de 500 quilos de pes). De fet, Repsol Química també es manifesta en el mateix sentit: «L’explosió del reactor va provocar un greu risc per a les persones i va causar nombrosos danys».

A més, cal tenir en compte que a poc més de 200 metres del reactor sinistrat hi havia una sèrie de dipòsits que, en el moment de l’accident, emmagatzemaven més de mil tones d’òxid d’etilè, un compost que és extremadament inflamable i, de fet, s’utilitza (entre moltes altres aplicacions) per fer bombes termobàriques, les més destructives rere les nuclears. A més, l’òxid d’etilè és considerat el compost industrial que més risc de patir càncer pot provocar entre la població.

La jutgessa advertia, en la seva interlocutòria, de la possibilitat real d’un efecte dominó en les hores immediatament posteriors a l’accident, en el sentit que es produís una reacció en cadena tenint en compte els dipòsits de substàncies inflamables i explosives que hi havia a IQOXE i les indústries del seu entorn.

La interlocutòria, que ha estat avalada per Repsol Química, assenyalava l’increment notable de la producció (39,2% entre 2016 i 2019) per només un augment de la plantilla del 10,1% en el qual la magistrada considerava una política empresarial destinada a prioritzar els beneficis encara que això provoqués una reducció de despeses i de la seguretat de les persones, els equips i les instal·lacions.

De fet, la magistrada cita Repsol com a coneixedora de la situació de la falta de personal i manca de recursos. Es tracta d’una auditoria de qualitat feta per la petroliera el novembre de 2018 i que consta en la investigació del cas. L’auditoria de Repsol assenyala que a IQOXE s’evidenciava una «clara manca de recursos materials i, especialment, humans».

Cal recordar, per cert, que IQOXE va acomiadar fa poc més de mig any el president del comitè d’empresa, Fran Pizarro, que era delegat sindical en el moment de l’accident. Pizarro, responsable de Seguretat Industrial i Salut Laboral de la federació d’Indústria del sindicat CCOO a Tarragona, havia estat molt crític amb la manera de fer de l’empresa, denunciant les situacions de sobrecàrrega de feina i, fins i tot, «d’assetjament» de la direcció envers alguns treballadors.

Per tots els fets que ara Repsol Química assumeix, la jutgessa decidia processar els tres responsables d’IQOXE i la mateixa empresa per delictes contra els drets dels treballadors,  d’imprudència greu amb resultat de mort i lesions i per estralls.