«ERC mantindrà la presidència de la Diputació de Tarragona però canviarà de socis». El mitjà El Nacional publicava el 13 de juny d’enguany l’acord entre Esquerra Republicana i el PSC pel qual Noemí Llauradó revalidaria el mandat d’aquesta institució que ja havia exercit en la legislatura passada.

L’acord entre republicans i socialistes permetia que el nou alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aconseguís la vicepresidència primera, desbancant a Junts, que l’havia ostentat els últims quatre anys (primer Quim Nin, alcalde l’Albinyana, i després Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa). De fet, El Nacional assegurava que hauria existit un possible pacte entre Junts i els socialistes que hauria permès l’exdelegada del Govern de la Generalitat de Tarragona, Teresa Pallarès, ser la presidenta de la Diputació els pròxims quatre anys. Aquest possible pacte no va arribar a fructificar perquè, segons l’esmentat mitjà, la direcció de Junts el va «torpedinar».

A banda de la quota de poder que representa ocupar la presidència i la vicepresidència de la Diputació  —així com els nombrosos càrrecs de confiança associats—no s’ha de perdre de vista que aquesta administració és la que ofereix les millors remuneracions als seus càrrecs electes. Així, Llauradó completarà el seu segon mandat consecutiu a raó de 87.120,59 euros bruts anuals. Viñuales, per la seva banda, cobrarà 85.000 euros. Les vicepresidències segona (ERC) i tercera (PSC), perceben 80.000 euros, mentre que la quarta (ERC) en rep 78.000 —hi ha una presidència d’«Organisme Autònom» (ERC) que cobra 73.000 euros—. Per comparar, el sou del president del govern estatal, Pedro Sánchez, és de 90.000 euros. I el de Pere Aragonès supera els 130.000 euros.

La generositat en la paga de la Diputació fa que els alcaldes i regidors municipals que han estat elegits per ser-ne diputats triïn el sou d’aquesta administració com el principal, exercint «dedicació exclusiva» —per aquesta legislatura, però, només hi haurà 15 diputats, dels 27 en total, amb aquesta dedicació completa—. Però, com pot ser que la dedicació sigui exclusiva si, per exemple, Rubén Viñuales és l’alcalde de Tarragona? Dedica més temps a la Diputació que a l’Ajuntament? Tal com consta a la Llei 7/1985 de 2 d’abril, els càrrecs públics no poden tenir més d’un sou sufragat pels impostos dels contribuents, tot i que tinguin diverses feines a les administracions. Però sí que poden rebre dietes o complements per assistir a sessions plenàries o juntes de govern local, per exemple. Un fet que els periodistes Gabriel Cruz i Sandra Mir titllaven de «trampa» en una entrevista al diari ABC l’any 2013 en relació amb el llibre que havien publicat i que es titulava ¡Mamá, quiero ser político!. Un article del diari El País del febrer del 2013 parlava de «falsa dedicació exclusiva» i es preguntava si això suposava «un frau de llei» en el sentit que la majoria d’alcaldes només anaven a la Diputació «dos o tres dies per setmana», mentre que la major part del temps la dedicaven als seus ajuntaments.

Si ens fixem en l’alcalde de Tarragona, a banda dels 85.000 euros bruts que cobrarà anualment de la Diputació, també en rebrà 77.915,84 del consistori tarragoní. Tot i que al web de l’Ajuntament no es concreta, des del consistori asseguren que aquests diners es cobraran en concepte «d’assistències a plens i comissions». No són les úniques assistències que pot cobrar un càrrec electe, en aquest cas Viñuales, sinó que l’alcalde tarragoní també cobrarà per ser president de l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. (EMATSA). Aquest any, EMATSA pagava 994,59 euros per cada assistència a les reunions del seu consell d’administració (amb una periodicitat d’una al mes). I com ell, un grapat de regidors del consistori tarragoní que tenen sou a l’Ajuntament i cobren assistències a l’empresa d’aigües.

Els pagaments d’EMATSA no són gens menyspreables, perquè es tracta de l’empresa municipal tarragonina que millor paga per assistència als seus consells d’administració (el 60% dels 3,4 milions d’euros que totes les empreses municipals han pagat per aquest concepte des de l’any 2000). Sinó només cal veure què cobraven Josep Fèlix Ballesteros (alcalde de Tarragona i president d’EMATSA en el període 2007-2019) i Pau Pérez (exregidor d’Hisenda a l’Ajuntament de Tarragona i vicepresident de l’empresa d’aigües) al seu moment: 2.762,74 euros Ballesteros i 2.072,05 euros Pérez. Això, per cada reunió a la qual assistien, però, a més, van gastar més diners de l’empresa pública en dinars, viatges i altres despeses. Més de 220.000 euros en quatre anys. Pérez, per cert, és l’actual assessor de Rubén Viñuales a l’Ajuntament de Tarragona.

Un altre article d’El País, publicat el 7 d’agost del 2019, assenyalava que molts alcaldes de poblacions petites i que havien entrat com a diputats a les respectives diputacions triaven com a sou el d’aquesta administració supramunicipal perquè la remuneració era molt més elevada en comparació a la que podien rebre de l’Ajuntament que comandaven. El País posava un exemple, el de Joaquim Nin Borredà. Nin, pel fet de ser alcalde d’Albinyana (2.371 habitants), hauria de cobrar 6.850 euros —El País citava com a font el Ministeri de Política Territorial— però en ser vicepresident primer de la Diputació cobraria 73.689 euros —en el web de la Diputació s’indica que el sou de Nin era de 77.451,40 euros—.

De fet, Quim Nin, que també va ser delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, és el cinquè diputat que més diners ha cobrat de la Diputació en el període 2007-2023. Segons la informació facilitada per aquesta administració a Porta Enrere, després que aquest mitjà fes una petició d’informació pública en virtut de la llei de Transparència, Nin ha cobrat 624.118,43 euros.

En el període analitzat (març del 2007- juny del 2023) —Porta Enrere va demanar a la Diputació els pagaments des de l’any 2000, però aquesta administració només ha facilitat (de moment) dades des de l’any 2007— hi consten 102 diputats (no tots els integrants de la llista han estat diputats durant tot el període), molts dels quals acumulen pagaments per sobre dels 200.000 euros.

Així, des de l’any 2007 i fins a l’actualitat, la Diputació ha pagat 21.824.560,43 euros als seus càrrecs electes. La majoria dels pagaments s’han fet en concepte de sou o assistències, tot i que també hi ha quilometratge.

De tots, qui més diners ha cobrat ha estat Josep Poblet, exalcalde de Vila-seca i històric president de la Diputació entre els anys 2007 i 2019. Poblet va percebre 942.314,36 euros d’aquesta administració en els dotze anys en els quals va ser el màxim mandatari.

Rere Poblet, el diputat que més diners ha cobrat ha estat Joan Josep Malràs Pascual, exalcalde de la localitat de Prat de Compte (Terra Alta), que en el cens de 2022 registrava 186 habitants. Malràs ha cobrat 831.732,99 euros en el període 2007-2019.

El tercer en la llista és Álvaro Gisbert Segarra, exalcalde de Masdenverge (Montsià, 1.066 habitants), que va cobrar 702.493,61 euros entre els anys 2007 i 2019.

Per sota de Gisbert hi ha Josep Masdeu Isern, amb 674.065,56 euros. Masdeu ha estat alcalde de la Selva del Camp en diferents etapes —l’última, alternant el mandat de la legislatura 2019-2023 amb el candidat d’ERC Jordi Vinyals—.

Rere Masdeu hi ha Quim Nin, i rere Nin, Albert Vallvé, exregidor de l’Ajuntament de Tarragona i que el 1999 va ser nomenat vicepresident de la Diputació (cal recordar que les dades exposades en aquest article fan referència al període 2007-2023). Vallvé, que va morir l’any 2021, va cobrar en el període 2007-2016 més de 598.000 euros.

A continuació apareix l’exalcalde de Riudoms, expresident del Port de Tarragona i actual diputat al Congrés (nomenat portaveu adjunt de Junts) Josep Maria Cruset, que ha percebut de la Diputació gairebé 595.000 euros. Sota d’ell, Gervasi Aspa Casanova, exalcalde de Deltebre, amb uns pagaments de 592.000 euros. Aspa va ser detingut pels Mossos d’Esquadra el 2019 per prevaricació. Aspa també va ser investigat pel cas dels rellotges de la Federació de Municipis de Catalunya —que posteriorment es va arxivar— quan aquesta entitat la presidia l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, condemnat pel cas Mercuri. Un altre alcalde de les comarques tarragonines que va ser investigat pel cas dels rellotges va ser Josep Fèlix Ballesteros, exbatlle de Tarragona. Ballesteros ocupa el desè lloc a la llista amb uns pagaments rebuts de 544.000 euros.

Entre Aspa i Ballesteros, hi ha Pere Panisello Chavarria, exregidor de l’Ajuntament de Tortosa i expresident de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús. Panisello ha cobrat gairebé 592.000 euros.

Rere els deu diputats que més han cobrat hi ha Immaculada Costa Ramon, exalcaldessa del Montmell i senadora en el tram final de l’última legislatura. Costa, però, escalarà posicions en aquesta classificació perquè ara ha estat nomenada vicepresidenta tercera de la Diputació (80.000 bruts anuals). Fins abans d’aquest últim nomenament havia percebut gairebé 523.000 euros.

A la llista, tot i que més avall, hi trobem l’actual presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó (338.000 euros), l’alcalde de Salou Pere Granados (326.000 euros), José Luís Martin, exnúmero 1 del PP a la ciutat de Tarragona —i exregidor al consistori— (278.000 euros), l’exalcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé (275.000 euros), Joan Aregio, qui va substituir Joan Miquel Nadal com a líder de CiU a Tarragona i va presidir la Diputació entre 2003 i 2007 (273.000 euros), Rubén Viñuales, actual alcalde de Tarragona (228.000 euros) o el seu predecessor en el càrrec, Pau Ricomà (gairebé 138.000 euros).

(Nota: per veure completament tot el llistat, situeu-vos sobre el quadre i aneu passant pàgines utilitzant les fletxes de sota.)