El 26 d’octubre de l’any passat, la Comissió Europea publicava el seu full de ruta per a combatre la contaminació ambiental a la Unió Europea. Segons les dades que va fer públiques la Comissió, cada any es produeixen 300.000 morts prematures a Europa per culpa de la pol·lució de l’aire, a banda de malalties com l’asma, el càncer de pulmó o diversos problemes cardiovasculars. A més, un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) del passat mes d’abril detallava que la contaminació de l’aire provocava 1.200 morts prematures a l’any en persones menors de 18 anys.

L’informe de la Comissió Europea assenyalava que el cost econòmic anual de la contaminació ambiental oscil·lava entre els 231.000 i els 853.000 milions d’euros a l’any, inclosos 8.000 milions d’euros només per dies de feina perduts. Aquesta despesa no és l’única que Europa ha de sufragar per culpa de la contaminació del medi ambient i que té repercussions en la salut de les persones, caldria afegir-ne un altra, la dels PFAS, els anomenats «químics eterns», que, segons el Consell Nòrdic de Ministres, tenen un cost sanitari per a la butxaca dels europeus d’entre 52.000 i 84.000 milions d’euros anuals, tal com vam explicar a Porta Enrere en un article el passat 8 de juny.

A finals de l’any 2021, l’Institut de Salut Global de Barcelona va publicar un estudi en el qual analitzava la contaminació ambiental de gairebé 900 ciutats europees. S’estudiava l’impacte de la pol·lució per diòxid de nitrogen (NO₂) i PM₂,₅ (partícules d’un diàmetre inferior a 2,5 micres, molt perilloses perquè, al ser tan petites, penetren en tots els racons del sistema respiratori).

L’AEMA defineix les partícules com aquelles «que es produeixen majoritàriament per la combustió de combustibles, la incineració de residus, l’edificació i la construcció, les activitats de pedrera i altres processos industrials. […] Pel que fa al potencial contra la salut humana, les partícules són un dels contaminants més importants, ja que penetren en regions sensibles del sistema respiratori, agreujant malalties respiratòries com l’asma i augmentant la prevalença i la incidència d’altres malalties cardiovasculars i la mort prematura».

En el rànquing de l’IS Global, l’àrea metropolitana de Barcelona ocupava el lloc número sis com a «ciutat» més contaminada per NO₂ i el 157 per contaminació de PM₂,₅. Segons l’estudi (el rànquing es pot consultar en línia), això provocaria la mort prematura de gairebé 4.000 persones cada any.

En el rànquing també hi figuren dues poblacions del Camp de Tarragona: Reus i Tarragona. La capital del Baix Camp ocupa el lloc 292 pel que fa a contaminació per NO₂ i el 330 per PM₂,₅. Les morts prematures anuals per aquesta pol·lució ambiental són de 83. Pel que fa a Tarragona, ocupa el lloc 230 en contaminació per PM₂,₅ i el 314 per NO₂. Les morts anuals són 95.

L’IS Global detalla en el seu rànquing en línia les morts anuals o «evitables» segons dos barems: els límits marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 2005 i la revisió que va fer l’OMS d’aquests límits el 2021, quan va establir uns nivells molt més estrictes —són morts «evitables» perquè complint els límits que marca l’OMS no es produirien—. Per exemple, en el cas del NO₂, des de l’any 2005 i fins al 2021 el màxim era de 40 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual, però amb la revisió feta fa un parell d’anys, el límit va passar a 10 µg/m³. En el cas de les PM₁₀ (partícules de 10 micrograms de diàmetre) es va passar de 50 µg/m³ a 45 µg/m³ de mitjana diària (15 µg/m³ de mitjana anual), i en les PM₂,₅, de 25 µg/m³ a 15 µg/m³ al dia (5 µg/m³ de mitjana anual).

Per posar en context, un mil·ligram és igual a 1.000 micrograms, mentre que un gram equival a 1.000 mil·ligrams.

Porta Enrere va publicar un article el 4 d’abril d’enguany en què es demostrava que el Port Tarragona havia superat moltes vegades aquests nous límits diaris de l’OMS en relació amb la contaminació per partícules durant l’any 2021. De fet, l’estació de mesurament del Port que va detectar els alts nivells de PM₁₀ i PM₂,₅ es troba a l’edifici Marina Tàrraco, en una zona de passeig i de restaurants on es fan activitats esportives, culturals i empresarials. És, per tant, una zona d’oci i no una zona industrial. Així, pel que fa a les PM₁₀, hi va haver mesuraments que van superar els 150 µg/m³ de mitjana en un dia (quan el límit de l’OMS és de 45). Aquell any, pel que fa a les PM₁₀, es van superar els límits fins a 60 vegades. Pel que fa a les PM₂,₅, el total de dies que es va superar el nivell fixat per l’OMS (15 µg/m³ al dia) va ser de 93.

El canvi en els límits establert per l’OMS el 2021 ha provocat que la xifra de morts prematures associades a la contaminació s’hagi multiplicat arreu. Un exemple: en l’estudi De l’IS Global —que fa servir com a referència els límits de mitjana anuals de l’OMS— les morts anuals a la ciutat de Tarragona per PM₂,₅ amb els nivells de l’Organització Mundial de la Salut de 2005 eren de 34. Si s’apliquen els nous límits de 2021, la xifra de morts prematures s’incrementa fins a les 65. En el cas del NO₂, amb els límits de l’any 2005, la xifra de morts prematures era zero, però amb els nivells de 2021 els decessos per contaminació per diòxid de nitrogen són de 30 cada any.

Ara, la Comissió Europea vol que el límit de seguretat de les PM₂,₅ l’any 2030 passi dels 25 µg/m³ de mitjana diària actuals a 10 µg/m³, amb l’objectiu de reduir en un 75% les morts prematures provocades per les PM₂,₅.

Amb tot, els càlculs de l’IS Global es podrien quedar molt curts. Un estudi fet per científics del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) va mostrar que les morts prematures al Camp de Tarragona per contaminació de PM₂,₅ podrien arribar fins a les 297 anuals—l’estudi assenyala una forquilla d’entre 23 i 297 morts cada any—, un 7% de tota la mortalitat en aquesta àrea. Aquest percentatge és idèntic al de la ciutat de Madrid en l’estudi de l’IS Global pel que fa al NO₂. Amb aquest percentatge de mortalitat, la capital d’Espanya liderava el rànquing de les gairebé 900 ciutats europees estudiades.

Cal tenir en compte que l’estudi de la URV es va publicar l’any 2019 i que, per tant, els límits de l’OMS que es van fer servir com a referència eren els de l’any 2005, menys severs que els de l’any 2021. En conseqüència, aplicant els nous límits, la mortalitat seria molt més elevada.

L’estudi, que duia per títol Air quality, health impacts and burden of disease due to air pollution (PM₁₀, PM₂,₅, NO₂ and O₃): Application of AirQ+ model to the Camp de Tarragona County (Catalonia, Spain), analitzava els mesuraments de contaminació a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya en el període 2005-2017. El treball mostrava l’impacte dels contaminants que mesuren les estacions de la XVPCA com el diòxid de sofre (SO₂), l’òxid de nitrogen (NO), el sulfur d’hidrogen (H₂S), el monòxid de carboni (CO) i el benzè (C₆H₆). I també aquells contaminants que la Comissió Europea titlla com els «pitjors» en relació amb l’impacte en la salut humana: les partícules (PM₁₀ i PM₂,₅), el diòxid de nitrogen (NO₂) i l’ozó (O₃).

Cal recordar, però, que al Camp de Tarragona hi ha el complex petroquímic més gran del sud d’Europa i que aquest emet a l’aire molts més compostos i més perillosos que els que assenyala la Comissió Europea. De fet, els científics de la URV esmenten aquest punt en el seu estudi: «Altres contaminants com compostos orgànics volàtils (per exemple: 1,3-butadiè, acrilonitril i clorur de vinil), metalls (vanadi), o altres hidrocarburs aromàtics policíclics [HAP], característics de la indústria present al Camp de Tarragona no són mesurats per la xarxa de la qualitat de l’aire [l’XVPCA de la Generalitat]. […] D’acord amb els resultats d’altres estudis [que demostren la seva perillositat], aquests contaminants específics, representatius de l’activitat industrial d’aquesta àrea, s’haurien de mesurar amb una freqüència més alta per a millorar el seguiment de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona».

L’estudi assenyalava, a més, que el benzo(a)pirè (un HAP), va ser mesurat a l’estació de Constantí només un 14% dels dies cada any. L’arsènic, el cadmi, el níquel i el plom van ser analitzats a les estacions de Reus, Constantí i Vila-seca un 15% dels dies cada any.

De fet, no totes les estacions de mesurament de la XVPCA de la Generalitat mesuren els mateixos contaminants ni ho fan de la mateixa forma. Existeixen dos tipus de mesurament, els automàtics i els manuals. Tal com va informar el departament d’Acció Climàtica a Porta Enrere el mes d’agost de l’any passat, els mesuraments manuals de PM₁₀ es fan quatre cops a la setmana, els de PM₂,₅ són set mostres setmanals i els de BTX (benzè, toluè i xilè), dues mostres setmanals.

Les mostres manuals són recollides per una empresa externa contractada pel departament d’Acció Climàtica. A finals de cada mes,  s’envien totes juntes a un laboratori extern, que en fa l’anàlisi, tal com va explicar Porta Enrere en un article el 30 de novembre de l’any passat arran de la fuita de nafta d’ASESA.

A més, cal tenir en compte que la XVPCA no mesura el compost que és considerat el principal contribuent a l’excés de risc de patir càncer per contaminació industrial. Es tracta de l’òxid d’etilè. L’única fàbrica que el produeix a tota la península Ibèrica es troba a la Canonja. És IQOXE, l’empresa que va patir l’accident més greu en la història de la petroquímica de Tarragona el 14 de gener de l’any 2020.

Recentment, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, admetia a Porta Enrere que el seu departament havia contactat amb l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) per tal de conèixer com s’ho va fer aquesta agència federal estatunidenca —principal referent mundial en contaminació ambiental— per establir els valors límit de l’òxid d’etilè que imperen en aquell país de fa dècades. Boya va assegurar a aquest mitjà que el departament d’Acció Climàtica estava treballant perquè Catalunya tingui una normativa pròpia d’òxid d’etilè i 1,3-butadiè, actualment inexistents al país.

L’estudi de TecnATox i l’IISPV assegurava que la mortalitat prematura associada a alts nivells de contaminació per PM₂,₅ al Camp de Tarragona superava el d’altres ciutats del Mediterrani com Perpinyà, Marsella, Niça o Livorno, però igualava o estava una mica per sota de municipis com Nàpols o Roma. En el cas de la contaminació per ozó (O₃), el Camp de Tarragona superava Roma i Livorno.

El confinament mostra l’origen de la contaminació

En l’estudi, s’apuntava un fet curiós. En el període analitzat (2005-2017) s’observava que durant els anys de la crisi econòmica el nivell de contaminació havia minvat. «Aquest és un clar indicador que l’activitat econòmica està relacionada amb la qualitat de l’aire», diu la investigació. Els científics van relacionar-ho amb les dades d’atur. Segons detallen els autors de la recerca, la taxa d’atur a Catalunya entre 2008 i 2009 va passar del 8,9% al 16,2%, arribant a un màxim del 23,1% el 2013.

L’estudi assegura que el descens en la concentració de contaminants arran de la crisi econòmica també es va veure en altres països europeus i els Estats Units.

Així, els principals descensos en la concentració de contaminants durant el període 2009-2013 —van tornar a crèixer a partir del 2014— es van produir en les PM₁₀, el diòxid de nitrogen (NO₂), el monòxid de carboni (NO), el diòxid de sofre (SO₂) i el benzè (Bz). Amb tot, s’observa un creixement de la concentració de l’ozó (O₃) —especialment el 2013, any en què els altres contaminants registren el seu nivell més baix—.

El patró descobert arran de la crisi econòmica es va replicar en una altra situació excepcional: el confinament de la pandèmia de COVID-19. Els mateixos científics de TecnATox i de l’IISPV van publicar l’any 2021 un altre estudi, Environmental impact and human health risks or air pollutants near a large petrochemical/petrochemical complex: Case study in Tarragona, Spain que va ser publicat a Science of the Total Environment. En aquella investigació, els científics es van adonar que durant el confinament (del 13 de març al 10 de maig de 2020) la concentració de contaminants al Camp de Tarragona disminuïa considerablement. Els autors de la investigació van comparar aquells tres mesos de 2020 amb el mateix període entre els anys 2014 i 2019. Així, l’estudi indica que els nivells de NO₂ es va reduir en gairebé el 50% en moltes estacions de mesurament (Alcover, Constantí, Perafort, Reus, Tarragona, Sant Salvador i la universitat Laboral). A Vila-seca i Bonavista la reducció va ser, però, del 39%. La contaminació per PM₁₀ es van reduir en un 30% (excepte a Vila-seca, que va augmentar un 13%). En canvi, l’ozó (O₃) només va disminuir 10% a Alcover, Reus i Vila-seca. A Constantí i Tarragona, però, es va mantenir pràcticament igual. De fet, l’ozó va créixer en algunes ciutats de l’estat durant el confinament —igual que al Camp de Tarragona durant la crisi econòmica—. Els científics ho expliquen per la menor presència de partícules a l’aire, un fet que provoca l’augment de radiació ultraviolada que, juntament amb els compostos orgànics volàtils (COV) i els òxids de nitrogen, fa que hi hagi més ozó. Si hi ha més partícules, hi ha menys ozó —perquè les partícules fan un efecte pantalla contra la radiació ultraviolada—, però si durant el confinament (o la crisi econòmica) no hi hagués la presència de COV, tampoc hi hauria tant d’ozó. Per tant, la disminució de partícules i el creixement de l’ozó indica que la presència de COV era alta.

L’estudi diu que la XVPCA «no està específicament dissenyada per a mesurar contaminants derivats de les emissions de les indústries localitzades en aquesta àrea [Camp de Tarragona]» en relació amb el possible origen de la pol·lució de l’aire. El fet és que durant el confinament hi va haver un descens important d’alguns dels principals contaminants —un dels autors de l’estudi, Joaquim Rovira, confirma a Porta Enrere que van triar el NO₂, les PM₁₀ i l’O₃ perquè eren els més representatius— però encara hi va haver un romanent important de contaminació a l’aire, superior, en dos dels tres casos, al 50%. Si l’activitat, almenys el trànsit, un dels focus que s’ha assenyalat històricament com a principal contribuent de la contaminació, era pràcticament nul·la per culpa del confinament, d’on sortia la contaminació que hi havia durant aquells mesos?

«Pels mesos que eren, és difícil pensar en emissions de calefaccions de les cases —generadora de contaminació, també—, d’altra banda, caldria veure quin paper va tenir el Port de Tarragona, si la seva activitat era normal o no», diu Rovira a l’hora de descartar supòsits per poder afirmar que un sector en concret (la indústria) és el gran generador de contaminació al Camp de Tarragona.

La memòria del Port de Tarragona de l’any 2020 indica que el descens en el transport de mercaderies va ser del 19,5% aquell any. El mes d’abril (en ple confinament) va registrar una davallada del 48% en el moviment de camions i vehicles dins de les instal·lacions del port en relació amb l’etapa prepandèmica, diu l’informe. El tràfic d’una mercaderia que genera tanta pol·lució ambiental com el carbó va caure un 55%, i el del cru del petroli, un 26,7%. Amb tot, el Port assenyalava en la seva memòria que la caiguda del transport de cru va ser «compensada» pel moviment d’altres productes petroliers «necessaris per a mantenir l’activitat del complex petroquímic de Tarragona» i que van augmentar un 23,3% respecte a l’any 2019. La caiguda dels productes químics va ser només del 0,3%.

L’informe anual sobre la indústria a Catalunya fet pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat assenyalava que l’any 2020 «el químic va ser el segon sector industrial que millor va resistir la crisi [de la COVID-19]». Així, el descens de la producció aquell any va ser del 0,9% —l’informe puntualitza que els dos anys anteriors, 2019 i 2018 ja s’havien produït descensos en la producció—.

La memòria destacava el pes del sector químic dins l’economia catalana, que aporta el 12,6% de la facturació de tot el sector industrial, un percentatge que dobla el del conjunt de l’Estat (6,4%) i la Unió Europea (6,3%).

De fet, l’estudi de l’IS Global mostra que el 51,8% com de la contaminació per NO₂ a la ciutat de Tarragona prové de la indústria, el 21,40% del transport i el 17,4% de la navegació. Per comparar: a l’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, el 47,9% del NO₂ prové del transport, el 16,5% de la navegació i el 15% de la indústria.

Pel que fa a les PM₂,₅, a Tarragona el 26,1% té el seu origen en la indústria, segons l’IS Global, mentre que el 16,38% prové dels habitatges, el 15,4% de l’agricultura i el 9,2% de la navegació.

A Reus, el percentatge de la contaminació de NO₂ procedent de la indústria és encara més gran: 55,16%. El transport suposa un 23,5% i la navegació un 9,1%. Pel que fa a les PM₂,₅, la indústria és l’origen del 23,8% de la contaminació a la capital del Baix Camp, els habitatges del 18,6% i l’agricultura del 16,8%.

L’estudi de 2021 fet pels científics de TecnATox i de l’IISPV de Tarragona assenyala que «encara que els complexos petroquímics i les refineries de petroli són ben conegudes com a font d’una àmplia gamma de contaminants ambientals, el nombre d’estudis epidemiològics i ecològics destinats a avaluar els possibles efectes nocius per a la salut d’aquells que viuen a prop d’aquestes instal·lacions és encara força limitat. En una revisió recent, Domingo et al. [Health risks for the populations living near petrochemical industrial complexes. 1. Cancer risks: A review of scientific literature] van concloure que la leucèmia i altres tumors malignes hematològics són els principals tipus de càncer observats en poblacions que viuen a prop de les indústries petroquímiques. A més, es va trobar una alta incidència de càncer de pulmó i bufeta, així com excés de mortalitat per càncer d’ossos, cervell, fetge, pleura, laringe i pàncrees en individus que vivien a prop de refineries de petroli».

Els autors remarcaven que calia «incrementar els mesuraments de COV, així com el d’alguns metalls i metal·loides directament relacionats amb les activitats del complex petroquímic». Això, deien, és «essencial per a detectar potencials episodis que poden suposar un impacte negatiu per a la salut de la població que viu als voltants del complex». A més, continuaven explicant, «cal un estudi detallat dels contaminants emesos per les indústries petroquímiques, independentment del caràcter obligatori de la legislació ambiental. S’ha de tenir en compte els contaminants atmosfèrics regulats i també els no regulats (1,3-butadiè o l’òxid d’etilè, per posar dos exemples)». Segons els científics, aquests compostos que comporten càncer (com els dos esmentats anteriorment) s’haurien de mesurar en la XPVCA de la Generalitat de Catalunya. «Actualment, la informació disponible relativa a les concentracions ambientals de substàncies cancerígenes, especialment a l’aire, és excessivament curta i només es limita a les substàncies químiques restringides». L’estudi finalitzava amb una afirmació preocupant: «Les interaccions potencials entre compostos químics amb els mateixos efectes tòxics, com ara el càncer, no es tenen en compte».