Ahir, el dibuixant Andreu Faro va publicar un vídeo a YouTube en el qual explicava els motius de la seva sortida del Diari de Tarragona, principal capçalera de les comarques tarragonines. Faro, que feia 25 anys que publicava diàriament al Diari, va explicar que la propietat del rotatiu ja l’havia volgut acomiadar per un acudit sobre la immersió lingüística del català a les escoles el maig de l’any passat (minut 2:30 del vídeo) i que en els últims mesos havia vist com se li havia retallat el sou a la meitat, desplaçant els seus acudits de la contraportada a l’interior del periòdic.

La precarietat en les condicions econòmiques que va arrossegar durant mesos, explicava, van ser el detonant d’una denúncia contra l’empresa per, finalment, davant la passivitat d’aquesta i la negativa del propietari a rebre’l, va decidir marxar del Diari de Tarragona després d’un quart de segle.

En un moment del vídeo (minut 6:15), Andreu Faro explica que, fins i tot, li van censurar dues vinyetes aquest any. La primera, que s’havia de publicar el 4 de febrer d’enguany, feia referència als perills de l’òxid d’etilè, un compost que fabrica una sola empresa a tota la península Ibèrica, IQOXE, la fàbrica protagonista de l’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona (14 de gener de 2020), la més gran del sud d’Europa.

Faro mostrava en el seu acudit la relació que podia tenir estar exposat a l’òxid d’etilè i patir càncer. En el dibuix, un senyor li diu a un altre que havia buscat a Google aquest possible vincle. L’altre li pregunta quin havia estat el resultat de la recerca i el primer li responia que li havia aparegut publicitat de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Andreu Faro explica a Porta Enrere els motius que el van dur a fer aquell acudit: «Quan vull fer una vinyeta sempre estic atent a l’actualitat, mirant les xarxes socials i els mitjans. Aquell dia vaig veure que la plataforma Cel Net estava publicant coses sobre els perills de l’òxid d’etilè i la seva possible relació amb el fet de patir càncer. En aquells moments també estava fullejant el Diari, i vaig veure aquesta notícia de Cel Net. Era, però una notícia molt petita, un breu, que estava, si no recordo malament, a la pàgina esquerra, a sota de tot. Vaig pensar que allò no podia ser, que no era just, que la notícia s’havia d’haver publicat més gran per la seva transcendència. Aleshores vaig pensar: “Si ells no han volgut explicar-ho, ho faré jo”. I dit i fet, vaig fer l’acudit».

Les publicacions de Cel Net a les quals fa referència Andreu Faro formen part d’una campanya d’aquesta plataforma reivindicant el control d’aquest compost químic, considerat pels Estats Units la principal substància que pot comportar un risc més alt de patir càncer per contaminació industrial, tal com va publicar Porta Enrere en un article l’1 de febrer de 2022. La campanya de Cel Net, que duia el nom de Tu també ho respires, estava fonamentada en els articles de Porta Enrere, tal com indicava Cel Net a la seva pàgina web. Un d’aquests articles és el que s’ha esmentat anteriorment sobre el càncer i l’òxid d’etilè publicat el febrer de 2022 i l’altre explicava amb detall els perills d’aquest compost fent una comparativa amb els Estats Units, assenyalant les ingents quantitats d’aquesta substància que estaria emetent IQOXE i la falta de control de l’administració catalana. L’article es va publicar el 30 de setembre de 2021.

La campanya de Cel Net sobre l’òxid d’etilè inspirada en les investigacions de Porta Enrere va ser recollida per la CUP, que va presentar una moció al Parlament de Catalunya. La moció va ser aprovada el 9 de febrer (cinc dies després del veto a la vinyeta de Faro) i, entre altres punts, es van aprovar els mecanismes d’avisos a la població, les anàlisis de riscos de les indústries del complex petroquímic, la compra de mesuradors en continu, la realització d’estudis acústics al voltant dels polígons petroquímics o l’elaboració d’un estudi epidemiològic (que no s’ha fet mai fins ara).

No es va aprovar, però, la realització d’una normativa que fixés nivells màxims d’exposició dels ciutadans a aquest compost, l’òxid d’etilè, o l’1,3-butadiè, una substància molt perillosa també. Amb tot, la directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, va afirmar a Porta Enrere que el seu departament s’havia posat en contacte amb l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) per tal de saber quin era el mètode que feia servir aquesta agència per establir valors màxims d’exposició a substàncies com l’òxid d’etilè. L’EPA és el referent mundial en contaminació de l’aire, especialment industrial. Els Estats Units tenen normativa d’òxid d’etilè des de, com a mínim, els anys 90 del segle passat. Boya va admetre a aquest mitjà que el seu objectiu era fixar un màxim d’exposició d’òxid d’etilè i 1,3-butadiè i presentar una proposta al Parlament per tal que Catalunya tingui, per fi, normativa d’aquests dos compostos.

«Jo soc llicenciat en enginyeria química i conec una mica aquest camp, clar. Sé que la indústria d’aquí intenta fer les coses de la millor manera, però també sé que introduir millores en la seguretat per reduir emissions té un cost molt alt. Encara que hi hagi voluntat, el fet d’invertir per evitar emissions contaminants suposa una gran despesa i això les empreses ho saben», diu Faro a Porta Enrere. El ninotaire assegura que ha fet més vinyetes sobre la petroquímica, però en aquesta, en la qual s’apuntava a la perillositat de l’òxid d’etilè i a la publicitat que posa l’AEQT, no va passar el sedàs.

«Quan veig aquelles fumeres que surten de les indústries sé que allò no és vapor simplement, és un tema del qual se n’ha de parlar. Jo, com a ninotaire, escolto, confio, però també jutjo i soc escèptic, que és el que he de fer per fer una vinyeta», diu.

La censura d’aquesta vinyeta arribava tres setmanes després que es publiqués el llibre La gran explosió. Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa. Aquest llibre, escrit per Toni Orensanz i el periodista que signa aquest article i editat per Folch&Folch, va sortir al carrer tot just quan es complia el tercer aniversari de l’accident d’IQOXE. L’obra, fruit de més de dos anys i mig d’investigació, repassa la nit de l’accident, però explica, principalment, els perills de la indústria petroquímica de Tarragona en les seves més de cinc dècades d’existència.

Vinyeta sobre l’òxid d’etilè, el càncer i la publicitat de l’AEQT que havia de sortir publicada al Diari de Tarragona el 4 de febrer de 2023 i que finalment va ser censurada.

Més d’un mes i mig després de la primera vinyeta censurada del 2023, el Diari va tornar a vetar un altre acudit d’Andreu Faro. Aquell dibuix, que havia de sortir publicat el 25 de març, tractava el tema dels abusos de nens per part de capellans.

En la vinyeta apareixen uns pares que li diuen a un sacerdot que volen que el seu fill estudiï a l’escola concertada. El mossèn els hi respon, tot tocant el cap del nen, que el tractaran amb molt d’afecte. Els pares li responen que d’afecte, només l’imprescindible.

«Aquells dies va sortir a premsa el cas d’un capellà que durant els anys 70 del segle passat havia abusat d’un munt de nens. Abusos sexuals de tota mena. Era esgarrifós. Recordo, a més, que el capellà els hi va dir aleshores als pares que seria capaç de reconèixer els seus fills pel seu penis. Allò em va dur a fer aquell acudit. En principi volia dibuixar el mossèn amb una cara de vampir i que la seva mà fos una urpa, però finalment ho vaig deixar tal com està», diu Faro a Porta Enrere.

El cas al qual es refereix el ninotaire és el de mossèn Josep Vendrell, que va morir el 2004 i que, segons les notícies publicades al seu moment, va estar «actuant amb impunitat» durant 30 anys. Vendrell va cometre els abusos a les dècades dels anys 60 i 70 a Barcelona i Montcada i Reixac, segons explicaven 24 de les víctimes a Catalunya Ràdio.

Vinyeta d’Andreu Faro que havia de sortir publicada el 25 de març de 2023.

Preguntat per com va rebre al seu moment la notificació que aquests dos acudits finalment no es publicarien (van ser substituïts per una foto d’agència), Faro evita donar més detalls i es remet a allò que explica en el seu vídeo.