«La Facultat de Químiques rep 28 milions de pessetes de les petroquímiques cada any perquè els faci bona propaganda a les escoles». L’edició del Reus Diari del 10 de novembre de 1988 recollia les declaracions d’un enfadat Josep Lluís Domingo, aleshores cap de la unitat de Toxicologia de la Facultat de Medicina que la Universitat de Barcelona tenia a Reus (la Universitat Rovira i Virgili no es constituiria fins al 1991). Domingo, juntament amb el doctor Joan Maria Llobet de la unitat de Bioquímica, havia decidit impulsar un estudi sobre l’impacte de la indústria petroquímica en la salut de les persones dels barris més pròxims a les fàbriques. «Volem saber si es pot establir alguna relació entre la contaminació provocada per les petroquímiques i la incidència de malalties com l’asma, trastorns oculars o al·lèrgies», deia aleshores Llobet sobre una investigació que s’havia de fer en una mostra de 1.500 persones i que també buscava la relació entre la contaminació atmosfèrica i l’aparició de tumors o problemes de fertilitat. L’estudi havia de ser finançat majoritàriament per l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i tenia un pressupost d’uns 40 milions de pessetes (poc més de 640.000 euros actuals un cop aplicada la inflació acumulada).

Domingo i Llobet, que havien aconseguit la col·laboració científica de la universitat Johns Hopkins dels Estats Units, van veure com després de tres anys de feina preparant l’estudi l’AEQT es feia enrere i decidia a última hora no finançar la investigació. Els doctors també van lamentar que l’Ajuntament de Tarragona i el «Govern civil» (la subdelegació del Govern espanyol) no els volguessin rebre per ajudar-los a tirar endavant el projecte.

L’estudi epidemiològic no es va fer mai i la ciutadania no va saber si allò que respirava, pel simple fet d’estar al costat del polígon petroquímic més gran del sud d’Europa, era nociu o no. Trenta-cinc anys després, ho continuarà sense saber perquè Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Ambiental de la Facultat de Medicina de la URV, va dir als autors del llibre La gran explosió. Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa (Editorial Folch&Folch) que l’estudi que havia anunciat després de l’accident d’IQOXE el gener del 2020 tampoc el faria. La COVID-19 va aturar la iniciativa de Domingo, que no va poder accedir a les dades mèdiques dels habitants del Camp de Tarragona a causa del col·lapse de l’atenció primària catalana. Un cop finalitzada la pandèmia, Domingo ja no es veu amb forces: «Jo ja tinc setanta-un anys i estic cansat de lluitar».

Quan l’AEQT va retirar el finançament del projecte l’any 1988, Domingo i Llobet es van enfilar per les parets i van parlar sense pèls a la llengua —«la negativa de les indústries a col·laborar és deguda a la mateixa causa: la por a la possibilitat que l’estudi doni la raó als veïns»—, assegurant que a partir d’aleshores serien «bel·ligerants» amb la petroquímica, en contraposició al posicionament de la Facultat de Químiques a qui acusaven de rebre gairebé 30 milions de pessetes anuals (uns 460.000 euros d’avui dia) per tal de fer «propaganda» de la indústria.

Els autors de La gran explosió, Toni Orensanz i qui subscriu aquest article, vam voler saber quants diners rebia la Universitat Rovira i Virgili de la petroquímica i si les xifres eren les mateixes que havien assenyalat Domingo i Llobet a finals dels anys 80 del segle passat. Inicialment, la URV, que pel 2023 té un pressupost de 135 milions d’euros, es va negar a facilitar aquesta informació, però després que els autors del llibre recorreguessin a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), la URV va accedir a la petició. La documentació no va arribar a temps per a ser inclosa en el llibre, per això es publica en aquest article.

Els tècnics de la universitat tarragonina van demanar als autors de La gran explosió els números d’identificació fiscal (NIF) de les empreses per tal de buscar els pagaments a la base de dades perquè, segons van al·legar, pel nom de cadascuna d’elles seria difícil trobar la informació. El fet que algunes de les empreses tinguin diferents divisions (REPSOL Petróleo, REPSOL Química o Fundación REPSOL, per exemple) o que alguns NIF puguin haver canviat durant el transcurs dels anys, podrien haver provocat que no s’haguessin trobat tots els pagaments.

Així, des de l’any 1994 i fins al 2022, la URV té documentats pagaments de les indústries petroquímiques dels polígons Nord i Sud per una quantitat de 2.662.951,65 euros. L’any 2007 va ser quan la URV va rebre més diners de les fàbriques, amb un total de 270.692,15 euros. Els dos anys següents, 2008 i 2009, va rebre 230.549,10 euros i 238.578,79 euros respectivament, mentre que el 1994 només va ingressar 330,56 euros, xifra que constitueix la quantitat més baixa de tot el període analitzat.

Per empreses, DOW Chemical és la que més diners ha aportat, amb 1.283.577,54 euros. Rere seu, REPSOL Petróleo, amb 510.775,25 euros, i REPSOL Química, amb 331.714,41 euros. Fundación REPSOL YPF ha pagat 140.000 euros. Així, sumant totes aquestes quantitats, REPSOL arriba als 982.489,66 euros.

L’empresa que menys diners ha aportat és IQA (la predecessora d’IQOXE) amb 288,80 euros.

Llistat de les empreses del sector petroquímic que han fet pagaments a la URV en el període 1994-2022.

Evolució dels pagaments fets per les empreses del sector petroquímic a la URV des de l’any 1994 i fins al 2022.

Els conceptes pels quals les indústries petroquímiques van fer pagaments a la URV són: anàlisis de servei de recursos científics i tècnics, convenis i acords d’empreses privades, inscripcions a congressos i seminaris, prestació de serveis universitaris amb contracte de referència i prestació de serveis i altres vendes.

Cal remarcar que hi ha altres pagaments que podrien no estar inclosos en aquest llistat facilitat per la URV. Així, tal com també consta a La gran explosió, REPSOL paga cada any l’estudi de la qualitat de l’aire que té un cost, tal com va indicar la petroliera als autors del llibre, de 150.000 euros anuals. S’han fet quatre estudis i, per tant, el cost ha estat de 600.000 euros. Qui fa l’estudi és Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili. El segell de la universitat tarragonina apareix en el document.

Aquest estudi finançat per la petroliera pretén, en certa manera, seguir les petjades dels que va impulsar la Plataforma Cel Net amb l’Ajuntament del Morell. El primer es va començar a fer el 2010, però circumscrit únicament al municipi morellenc. Quatre anys més tard, es feia un altre estudi que incloïa els municipis de Constantí, el Morell, Perafort i Vilallonga del Camp (inicialment, la Pobla de Mafumet també hi havia de ser, però va sortir del projecte de seguida). Els encarregats de fer aquests estudis van ser els tècnics del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La Generalitat de Catalunya va voler agafar el relleu de la iniciativa de Cel Net creant la Taula de la Qualitat de l’Aire, formada per ajuntaments, entitats, empreses del sector i també Cel Net. La Taula havia de fer els seus propis estudis, però després d’anys inacció, l’AEQT i Repsol, a través de l’Institut Cerdà, van impulsar el seu propi informe de la qualitat de l’aire, generant no poques suspicàcies entre determinats sectors del territori. Prova d’això és que el Morell continua fent els seus propis estudis de la mà de la UPC, l’últim dels quals es va presentar fa només unes setmanes.

L’antic màxim responsable del LCMA, Francesc Xavier Roca, ha criticat la metodologia de l’estudi pagat per REPSOL perquè, tal com consta a La gran explosió, diu que el sistema emprat per la URV només permet detectar 62 compostos, la gran majoria dels quals no són tòxics, mentre que amb un sistema de captació «dinàmic» es podrien mesurar uns 150 compostos (més de 60 dels quals tòxics o carcinògens). Roca assegura que posar només un captador (aparell que recull les mostres d’aire que s’analitzen) a cada població fa que les dades obtingudes siguin poc representatives.

La URV, però, no és l’única entitat acadèmica que rep diners de les petroquímiques. Tal com apareix publicat a La gran explosió, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ha rebut 5,2 milions d’euros de les empreses dels polígons Nord i Sud entre els anys 2003 i 2021.